Diferencies ente revisiones de «Meritocracia»
Contenido eliminado Contenido añadido
m Bot: Troquéu automáticu de testu (- deas + des ) |
m iguo parámetros de plantía |
||
Llinia 1:
La '''meritocracia''' (proveniente del llatín ''merĭtum'' ‘debíu pagu', de la mesma de ''mereri'' ‘ganar, merecer'; y el sufixu -cracia del griegu ''krátos'', o ''κράτος'' en griegu, ‘poder, fuercia')<ref>{{Cita web|url=http://etimologias.dechile.net/?meritocracia|títulu=MERITOCRACIA|
Un modelu meritocrático ye un principiu o ideal d'organización social que tiende a promover a los individuos nos distintos cuerpos sociales: escuela, universidá, instituciones civiles o militares, mundu del trabayu, alministraciones, estáu, etc. según el so méritu (aptitú, trabayu, esfuerciu, habilidaes, intelixencia, virtú) y non según el so orixe social ([[sistema de clases]]), riqueza ([[reproducción social]]) o rellaciones individuales (sistema de "[[amiguismu]]").
Llinia 23:
Anque la mayoría de los [[gobiernu|gobiernos]] tán basaos en parte na meritocracia, esta nun s'espresa de forma pura en nengún llugar. Gobiernos como'l de [[Singapur]] o'l de [[Finlandia]] utilicen estándares meritocráticos pa la eleición d'autoridaes, anque entemecíos con otros. Un modelu próximu a la meritocracia puede ser la xerarquía militar, na cual teóricamente los puestos llograr por adecuación a ciertos valores.
N'[[Ecuador]] foi creáu l'Institutu Nacional de la Meritocracia, adscritu al Ministeriu de Relaciones Llaborales.<ref>{{Cita web|url=http://www.trabajo.gob.ec/ministeriu-del trabayu-asume-competencies-del-ex-institutu-nacional-de-la-meritocracia/|títulu=MINISTERIU DEL TRABAYU ASUME COMPETENCIES DEL EX INSTITUTU NACIONAL DE LA MERITOCRACIA – Ministeriu del Trabayu|
== China imperial y meritocracia ==
Na China antigua esistía un [[Sistema d'exame imperial chinu|sistema d'exámenes imperiales]] pal reclutamiento de los [[Mandarín (burócrata)|mandarinos]]. Los estudiantes yeren preparaos al traviés del estudiu obligatoriu d'obres clásiques de les cualos les más antigües atribuyir a [[Confucio]] (551 - 479 aC), maestru de los lletraos, que privilexó la enseñanza y los ritos pa la formación del "home bonu" destináu a sirvir al Estáu. El métodu, utilizáu por casu na [[Academia Hanlin]], yera meritocrático en principiu: consistía na seleición de "talentos" más bien pol esfuerciu personal que pol orixe social de los candidatos<ref>{{Cita noticia|títulu=La méritocratie, xune affaire aristocratique|url=http://www.laviedesidees.fr/La-meritocratie-xune-affaire-aristocratique.html|
En [[Francia]], el reclutamiento por competencia nel serviciu públicu y les [[Grandes Escueles (Francia)|grands écoles]] inspirar nel sistema d'exámenes imperiales, traíos de China polos [[xesuita|xesuites]], que lo adoptaren nes sos escueles<ref>{{cita llibru|apellíos=|nome=|enlaceautor=|títulu=Jean-Pierre Duteil, Le Mandat du ciel : -y rôle des jésuites en Chine, de la mort de François-Xavier à la dissolution de la Compagnie de Jésus, 1552-1774, Paris, Arguments, 1994.|url=|
Pa Murat Lama, autor de ''Lee Kuan Yew, Singapur y la renacencia de China'' (2016), ye al traviés del so compromisu cola meritocracia mandarina como Voltaire influyó más na [[revolución francesa]].<ref>{{cita llibru|apellíos=|nome=|enlaceautor=|títulu=Murat Lama, Lee Kuan Yew, Singapour et le renouveau de la Chine, Manitoba, mai 2016, 368 p.|url=|
Benjamin Elman, profesor d'hestoria d'Asia del Este, inspiráu nel analís de Bourdieu y Passeron, comenta sobre la meritocracia imperial china, como lo fixeron los sociólogos pal periodu contemporaneu: "[ella ] foi tamién la fonte de fondes desigualdaes sociales.<ref>{{cita llibru|apellíos=|nome=|enlaceautor=|títulu=Benjamin A. Elman, Civil Examinations and Meritocracy in Llate Imperial China, Harvard University Press, novembre 2013|url=|
== Ver tamién ==
|