Diferencies ente revisiones de «Muelas del Pan»
Contenido eliminado Contenido añadido
m Preferencies llingüístiques: técnica => téunica |
m iguo parámetros de plantía |
||
Llinia 32:
Mueles del Pan apaez documentada per primer vegada en documentu del añu 1168. Esti primer documentu tratar d'una carta pola que María Románez concede a [[Catedral de Zamora|San Salvador de Zamora]], y a los sos canónigos, la tercia de los diezmos, el derechu d'heredá y de nomamientu de clérigos, que tenía en delles aldegues nes cercaníes del ríu Esla, ente les que Mueles taba mentada espresamente. En 1175 Mueles yera unu de los llugares que formaron les llendes d'[[Almaraz de Douru]], tal que apaez mentada nel fueru qu'esi mesmu añu conceder a la villa. En 1360 volver a documentar, nesta ocasión foi cuando Teresa Martín y la so fía Elena Díez dieron un poder al so fíu y hermano Juan Gómez pa poder presentase a la colación del beneficiu de San Cristóbal de Mueles. De nuevu apaez mentada a finales del sieglu XV, cuando Alfonso de Mella, clérigu de la ilesia de Santiago de Mueles, apaez implicáu nun conflictu sobre la tercia de diezmos y rentes de la mesa capitular.<ref name="RD"/>
Mueles del Pan pasó a formar parte de la [[provincia de Zamora]] tres la reforma de la [[división territorial d'España en 1833]]. D'esta forma siguió encuadráu dientro de la [[Rexón de Llión|rexón lleonesa]], magar esta postrera escarecía de cualquier tipu de competencia o órganu común a les provincies qu'arrexuntaba, teniendo un meru calter clasificatorio, ensin pretensiones de operatividad alministrativa.<ref>{{cita web |
== Economía ==
L'actividá agrícola ye la principal actividá d'esta llocalidá. Mientres les últimes décades del [[sieglu XX]] tuvo un desenvolvimientu con un ritmu de crecedera caltenida, deriváu en gran midida pol procesu de concentración parcelaria que se realizó nuna gran parte del términu municipal y que traxo la optimización de les esplotaciones agrícoles. Sicasí, el progresivu avieyamientu de los titulares d'estes esplotaciones, xuníu a les dificultaes nel relevu xeneracional, van faer qu'esti sector tenga un menor pesu na economía llocal.<ref name="MSE">{{cita web
|url= http://www.alcornocal.com/es/documentos/socioeconomia.pdf
|
|fechaacceso= 21 de setiembre de 2012
|autor= Conceyu de Mueles del Pan
|