Diferencies ente revisiones de «Látex»

Contenido eliminado Contenido añadido
m iguo parámetros de plantía
m iguo parámetros de plantía
Llinia 16:
[[Archivu:Lacticifero de Scorzonera - enciclopedia Meyers b11 s0611.jpg|thumb|[[Laticífero]]s de [[Scorzonera]].]]
 
Los [[laticífero]]s, tamién conocíos como vasos, tubos o conductos laticíferos, son les estructures vexetales encargaes de la secreción y contención de látex so presión positiva. Presentes nunos venti families de plantes, estos tubos pueden tar acomuñaos al [[floema]] o tar esvalixaos polos distintos [[Texíu (bioloxía)|texíos]] que formen parte del vexetal. Tán formaos por una serie de célules laticíferas alliniaes, que les sos fines parés tresversales quebrar nel maduror, a diferencia de les llonxitudinales, que tienen una mayor grosez. Cuando algamen el maduror, les célules laticíferas pueden escarecer de [[nucleu celular|nucleu]] y cuntar con un númberu bien amenorgáu d'[[orgánulos]] celulares, anque presenten una o delles [[vacuola|vacuoles]] que nel so interior alluguen distintos productos metabólicos. Na actualidá esisten ciertes discrepancies con al respective de la función desempeñada por esta estructura, yá que nun se sabe si constitúi un mecanismu de defensa de la planta o un sistema de secreción interna.<ref name="euita">{{cita web |autor= García Breijo, Francisco José|url= http://www.euita.upv.es/dellos/biologia/Temes%20PDF/Tema%205b%20Secretores.pdf |títulu= Texíos Secretores |fechaaccesu= 10 de setiembre de 2009}}</ref><ref name="hiperbotanica">{{cita web|autor= Hipertestos de Botánica Morfólogica - TEMA 14|url= http://www.hiperbotanica.net/print/Tema14.pdf|títulu= Estructura Glandulares|fechaaccesu= 10 de setiembre de 2009|urlarchivourlarchivu= https://web.archive.org/web/20090419082841/http://www.hiperbotanica.net/print/Tema14.pdf|fechaarchivofechaarchivu= 19 d'abril de 2009}}</ref>
 
=== Laticíferos non articulaos ===
Llinia 71:
La función desenvuelta pol látex en ''[[Plumeria rubra]]'' (árbol perteneciente a la familia de les [[apocináceas]]) pon de manifiestu la doble función que dellos botánicos atribúyen-y a esta sustanza; pos cuando se produz una corte nuna [[fueya]], [[caña]], [[flor]] o [[frutu]] inmaduru d'esti vexetal, el látex empieza a fluyir de forma inmediata al traviés de la ferida, aumentando la so [[mafa]] y capacidá adesiva al entrar en contautu col [[aire]]. D'esta miente, fórmase una capa protectora sobre'l texíu estropiáu que favorez el procesu de [[cicatrización]] y torga la entrada de microorganismos perxudiciales pal árbol. Amás, el látex d'esta especie, altamente irritante y contenedor de compuestos químicos tales como [[alcaloides]], actúa como empuste y puede llegar a desencadenar el paralís de la [[quexal]] d'aquellos inseutos (especialmente de los bárabos de ''Isognathus rimosus'') que traten de comer les sos fueyes o frutos.<ref>{{cita llibru|apellíos=Pescador Rubiu|nome=Alfonso|editorial=Rústica|títulu=Manual d'identificación pa les camparines de la familia Sphingidae|añu=1994|páxines=24}}</ref>
 
El fechu de que'l látex pueda ser emplegáu polos vexetales como un mecanismu de defensa ante la herbivoría por cuenta de la so elevada tosicidá, obligó a que les plantes desenvolvieren una serie de mecanismos que torguen qu'éstes s'envelenen a sigo mesmes. El más común consiste n'aisllar el material tóxico nun compartimientu especial evitando'l so contautu colos [[cloroplastu|cloroplastos]], les [[mitocondria|mitocondries]] y otres partes de la maquinaria metabólica de la planta.<ref name="AportaciónCASF">{{cita web |autor= D. Granaos Sánchez; P. Ruíz Puga; H. Barrera Escorcia |url= http://148.215.1.166:89/redalyc/pdf/629/62914109.pdf |títulu= Ecología de la herbivoría |fechaaccesu= 14 de setiembre de 2009 |urlarchivourlarchivu= https://web.archive.org/web/20110919185410/http://148.215.1.166:89/redalyc/pdf/629/62914109.pdf |fechaarchivofechaarchivu= 19 de setiembre de 2011 }}</ref>
 
== Distribución ==
Llinia 90:
A finales de la [[década de los 80]], un grupu d'[[arqueólogu|arqueólogos]] que se topaben trabayando na cuenca del [[ríu Coatzacoalcos]] ([[Méxicu]]) afayaron unos dolce pelotes d'hule que s'atopaben en perfectu estáu de caltenimientu, lo que-yos fixo pensar nun posible usu del procesu de [[vulcanización]] per parte de los [[olmeques]] (antiguu pueblu [[precolombín]] que se desenvolvió dende'l [[1500 e.C.|1500&nbsp;a.&nbsp;C.]] hasta'l [[200 e.C.|200&nbsp;a.&nbsp;C.]]) y que s'asitió nos actuales territorios de los estaos de [[Veracruz d'Ignacio de la Llave|Veracruz]] y [[Tabasco (estáu)|Tabasco]]), a quien se-y atribuyíen los oxetos atopaos. Estes pelotes fueron motivu d'estudiu mientres dellos años, llegándose a la conclusión de que los [[olmeca|olmeques]] combinaren el látex producíu pola especie arbórea ''[[Castiella elastica]]'' col de la enredadera ''[[Ipomoea alba]]'', que contién [[azufre]]. Como resultáu d'esti amiestu, desencadenábase'l entrelazamiento de los [[átomu|átomos]] d'[[azufre]] coles cadenes polimériques d'[[isopreno]]s del hule ([[vulcanización]]), tresformándose'l látex nuna sustanza muncho más resistente y dura. Amás d'emplegar el látex como material pa la construcción de pelotes, los [[olmeca|olmeques]] utilizar en [[estáu líquidu]] nes sos ceremonies rituales, como asina tamién pa impermiabilizar texíos y otros oxetos. De resultes d'esto, puede concluyise qu'esti pueblu [[mesoamericano]] foi'l pioneru nel desenvolvimientu de la vulcanización y nel emplegu del látex con fines relixosos y sociales.<ref name= "olmecoide">{{cita llibru|apellíos=Hatcher Childress|nombre=David|editorial=Nowtilus|títulu=L'enigma de los Olmeques y les calaveres de Cristal|añu=2009|páxines=11|isbn=84-9763-589-9}}</ref>
 
Tres el descubrimientu del árbol del cauchu en [[1736]] pol [[botánicu]] [[franceses|francés]] [[Charles Marie de La Condamine]] (1701 - 1775), quien usó'l látex producíu por esta especie pa revistir el so equipaxe al quedar ablucáu poles sos propiedaes elástiques ya impermeables, y l'afayu nel [[sieglu XIX]] per parte de los españoles de que'l látex taba compuestu por cadenes d'hidrocarburos,<ref name="InternsantE">{{cita web|autor= Redacción de Bien Interesante|url= http://www.muyinteresante.es/index.php/naturaleza/71/6503-ide-onde-sale-el-latex|títulu= ¿D'ónde sale'l látex?|fechaaccesu= 25 d'agostu de 2009|urlarchivourlarchivu= https://web.archive.org/web/20090925131950/http://www.muyinteresante.es/index.php/naturaleza/71/6503-ide-onde-sale-el-latex|fechaarchivofechaarchivu= 25 de setiembre de 2009}}</ref> facilitóse la investigación d'esti material y los sos derivaos. En xineru de [[1839]], l'americanu [[Charles Goodyear]] (1800 - 1860) virtió de forma accidental nuna estufa l'amiestu de látex y [[azufre]] que portaba nun recipiente. Lo que nun principiu pudo paecer un infortuniu, llueu se convirtió nun gran descubrimientu pa Goodyear, cuidao que minutos más tarde cuando l'amiestu esfrecióse, pudo comprobar como ésta habíase vueltu sólida ensin sumir la so propiedá elástica.<ref name= "maslibro">{{cita llibru|apellíos=Bailey|nome=Philip S.|editorial=Pearson|títulu=Química orgánica: conceutos y aplicaciones|año=1998|capítulu=Capítulu 5: Reacciones de alquenos y alquinos|isbn=970-17-0120-8}}</ref><ref name="atomarpor">{{cita web |autor= INAH|url= http://www.arts-history.mx/noticiario/index.php?id_nota=31072008173651|títulu= Develan pelotes olmeques n'avanzáu procesu de vulcanización |fechaaccesu= 10 d'ochobre de 2009}}</ref>
 
Mientres l'intre de la [[Primer Guerra Mundial]], [[Alemaña]] sufrió un intensu bloquéu comercial que-y torgó importar látex del continente americanu y del asiáticu, necesariu pal llogru de [[cauchu]].<ref name="Exordio">{{cita web |url= http://www.exordio.com/1939-1945/civilis/industria/caucho.html|títulu= Cauchu sintéticu |fechaaccesu= 25 d'agostu de 2009}}</ref> Como esti material yera imprescindible pa la fabricación d'armamentu militar (dende acorazaos a aeronaves), los inxenieros y químicos alemanes centraron los sos esfuercios en producir un látex sintéticu a partir de derivaos del [[petroleu]] y consiguir. A partir d'esti momentu, el látex natural empezaría a ser sustituyíu pasu ente pasu pol látex sintéticu como materia primo principal pal llogru del [[cauchu]].<ref name="InternsantE" /> Sicasí, cuando'l preciu del [[petroleu]] aumentaba munchos países recurríen a la importación de látex natural pa la fabricación de diversos productos.
Llinia 97:
[[Archivu:Hevea granes2.jpg|thumb|[[Grana|Granes]] de ''[[Hevea brasiliensis]]''.]]
 
Mientres tol [[sieglu XIX]] y empiezos del [[sieglu XX]], [[Brasil]] yera'l que cuntaba con una mayor producción de látex de hevea (''Hevea brasiliensis'') nel mundu.<ref name="FAO">{{cita web |autor= Thong, Hong Lay; Killmann, Wulf |url= http://www.fao.org/docrep/X4565S/x4565s11.htm |títulu= El cauchu, l'ésitu d'un subproductu agrícola. |fechaaccesu= 9 de xunetu de 2009}}</ref> De resultes de la [[Comerciu|comercialización]] d'esti [[recursu natural]], sobrevieno'l fortalecimientu de la economía de delles llocalidaes y ciudaes brasileñes, según l'asentamientu nelles d'una [[burguesía]] empobinada al comerciu del látex y del cauchu. Especialmente notable foi la crecedera de [[Manaus]], una ciudá enclavada nel corazón de l'[[Amazonía]] brasileña que nun detuvo'l so desenvolvimientu hasta la escayencia del comerciu del látex, favorecíu pola apaición d'alternatives sintétiques y el cultivu del ''Hevea brasiliensis'' nel continente asiáticu.<ref name="INSTIT">{{cita web |url= http://www.institutopiatam.org.br/edutec/espanhol/manaus.php |títulu= Manaus |fechaaccesu= 9 de xunetu de 2009|urlarchivourlarchivu=http://web.archive.org/web/http://www.institutopiatam.org.br/edutec/espanhol/manaus.php|fechaarchivofechaarchivu=27 de payares de 2015}}</ref><ref name="MaNauS">{{cita web |url= http://www.manaus.com.es/ |títulu= Manaus |fechaaccesu= 9 de xunetu de 2009 |urlarchivourlarchivu= https://web.archive.org/web/20090507234629/http://www.manaus.com.es/ |fechaarchivofechaarchivu= 7 de mayu de 2009 }}</ref>
 
Nel añu [[1876]], el [[marín]] [[inglés (pueblu)|inglés]] [[Clements Markham]] y el direutor de los [[Reales Xardinos Botánicos de Kew]] Joseph Hooker, decidieron encargar al so compatriota [[Henry Alexander Wickham]] (consideráu'l ''padre de la [[biopiratería]]'')<ref name="RevistaP">{{cita web |autor= Haag, Carlos|url= http://www.revistapesquisa.fapesp.br/index.php?art=2563&bd=1&pg=1&lg=ye |títulu= Les granes de la discordia |fechaaccesu= 9 de xunetu de 2009}}</ref> la unviada d'un cargamentu de [[grana|granes]] de ''[[Hevea brasiliensis]]'' a [[Gran Bretaña]], a pesar de tar penáu pola [[llei]] la salida de les mesmes fora del país. Pa llograr el so oxetivu, Wickham solicitó la collaboración de los indíxenes pa la seleición de les granes, malvó a les autoridaes locales despintando la so verdadera identidá y llogró la collaboración del capitán del barcu ''Amazones'' pa treslladar les granes hasta onde fueren solicitaes.<ref name="CD">{{cita web |autor= Rumrrill, Roger |url= http://ciberdocencia.gob.pe/index.php?id=837&a=articulo_completu |títulu= Ciencia y teunoloxía pal desenvolvimientu sostenible de la Amazonía peruana |fechaaccesu= 9 de xunetu de 2009}}</ref> Una vegada nel so destín y dempués de ser aclimataes, dos mil de les setenta mil granes unviaes granaron nos xardinos de Kew. Poco tiempu más tarde, dalgunes d'estes unviáronse a [[Ceilán]] (actual [[Sri Lanka]]) y otros territorios tropicales asiáticos por que fueren cultivaes, consiguiendo d'esta miente l'establecimientu de [[plantación|plantaciones]] de ''Hevea brasiliensis'' n'Asia.<ref name="Karta">{{cita web|autor= Enciclopedia Online Encarta|url= http://es.encarta.msn.com/encyclopedia_761556347_2/Cauchu.html|títulu= Cauchu|fechaaccesu= 9 de xunetu de 2009|urlarchivourlarchivu= https://web.archive.org/web/20090130014825/http://es.encarta.msn.com/encyclopedia_761556347_2/Cauchu.html|fechaarchivofechaarchivu= 30 de xineru de 2009}}</ref>
 
Na actualidá, los países que rexistren una mayor producción de látex atópense alcontraos nel [[Sureste Asiáticu]] ([[Indonesia]], [[Malasia]], [[Tailandia]], [[Vietnam]], [[Birmania]] y [[Filipines]], fundamentalmente), pos a partir de la [[Primer Guerra Mundial]], [[Brasil]] y los demás países asitiaos na ribera amazónica vieron fondamente amenorgada la so producción de látex y, con ello, la so economía.
Llinia 106:
[[Archivu:Mosaico caucho.jpg|thumb|Plantíu pal llogru de látex (enriba) y recueya del mesmu (embaxo).]]
 
El métodu emplegáu pa la recueya de látex nes [[plantíos]] consiste en realizar diagonalmente un tayo na [[corteza]] del árbol (pa ello emplega una ferramienta llamada ''faca seringueira'' o ''jebong'') del que quier estrayese,<ref name="Enciclopeia Encarta">{{cita web |autor= Enciclopedia Online Encarta|url= http://mx.encarta.msn.com/media_461530738/Recolecci%C3%B3n_d'el_l%C3%A1tex.html |títulu= Recolección del látex |fechaaccesu= 8 de xunetu de 2009}}</ref><ref name="Latex">{{cita web|autor= Negru Álvarez, José Mª|url= http://alergomurcia.com/pacientes/temes/latex.html|títulu= Alergia al látex|fechaaccesu= 8 de xunetu de 2009|urlarchivourlarchivu= https://web.archive.org/web/20090604222245/http://alergomurcia.com/pacientes/temes/latex.html|fechaarchivofechaarchivu= 4 de xunu de 2009}}</ref> teniendo de tener la corte aplicáu unes dimensiones que se correspuendan cola metá o con un terciu de la [[circunferencia]] del [[Tarmu|tueru]]. Amás, ye recomendable l'emplegu de compuestos d'[[amonio]] y [[tiuram]] na corte pa prevenir la [[cuayamientu]] del látex exudado,<ref name="Latex" /> y dexar d'esta miente que fluya y sía almacenáu nun cubu o cualesquier otru tipu de recipiente.
 
La cantidá de látex estrayida de cada corte asítiase en redol a los 30 [[milillitros]], anque esta va variar dependiendo de la [[especie]] vexetal de que se trate. Una vegada dexó d'esquitar sustanza del tayo, espérase que pase un día pa tapar a ésti con un cachu de corteza de la base del tueru. Cuando les cortes lleguen al suelu, deber d'esperar que trescurra'l periodu de tiempu necesariu por que se anueve la corteza na so totalidá. Sicasí, cuando los árboles algamen los 25 años d'edá dexen de producir látex abondu, y pollo son baltaos pa poder ser substituidos por otros más nuevos.<ref name="BS">{{cita web |url= http://parquet.quick-step.com/europe/es/es/ecologia.aspx |títulu= Nucleu de Hevea |fechaaccesu= 11 de xunetu de 2009}}</ref>
Llinia 115:
L'[[alerxa]] o [[hipersensibilidad]] al látex de ''Hevea brasiliensis'' produzse cuando'l [[sistema inmunolóxicu]] del cuerpu reacciona de forma escomanada ante les [[proteína|proteínes]] conteníes nel látex natural. De los averaos doscientos cuarenta [[polipéptido]]s que se topen formando parte d'esta sustanza, sesenta son antigénicos<ref name="Latex" /> y tan solo trelce d'ellos pudieron ser identificaos hasta'l momentu.
 
A finales de la [[década de 1980]], y ante l'apaición d'una serie d'enfermedaes infeicioses, el personal sanitario modificó notablemente los sos vezos aumentando'l consumu de los guantes de látex. Ante'l mayor consumu d'éstos y col enfotu de contener los costos, les industries manufactureras menguaron la calidá de los sos productos por cuenta de un mayor apurra de borrafes, que son los principales causantes de la sensibilización.<ref name= "sieg">{{cita llibru|apellíos=Serafini|nome=Gianpaolo|editorial=Elsevier / Masson|títulu=Anestesia neonatal y pediátrica|añu=2006|páxines=346 y 347}}</ref> La epidemia de nuevos casos d'alerxa al látex llegó al so picu na década de 1990,<ref name="Jamalajefa">{{cita web|autor= Saludpanama.com|url= http://www.alergiaspanama.com/modules.php?name=News&file=article&sid=17|títulu= Alergia al látex|fechaaccesu= 18 de setiembre de 2009|urlarchivourlarchivu= https://web.archive.org/web/20091011041911/http://www.alergiaspanama.com/modules.php?name=News|fechaarchivofechaarchivu= 11 d'ochobre de 2009}}</ref> pero inda sigue creciendo'l númberu de persones que presenten esta clase de hipersensibilidad.
 
=== Alérxenos ===
Llinia 173:
 
=== Manifestaciones clíniques ===
Les manifestaciones d'alerxa al látex dependen d'una serie de factores como la ruta y el tiempu d'esposición, la cantidá d'alérxenu col que se tien contautu y otros factores individuales como l'[[atopía]]. Na mayor parte de les ocasiones, les manifestaciones clíniques producir por contautu, yá sía per vía cutanea, mucosa o parenteral (que s'introduz nel organismu per una vía distinta a la dixestiva) a un productu compuestu de cauchu natural, pero tamién por trasferencia de los sos antígenos vía aérea.<ref name="másdelatex">{{cita web |autor= M. Anda; B. Gómez; Y. Lasa; Y. Arroabarren; S. Garrido; S. Echechipía |url= http://www.cfnavarra.es/salú/añales/testos/vol26/sup2/suple10a.html |títulu= Alergia al látex. Manifestaciones clíniques na población xeneral y reactividá cruciada con alimentos |fechaaccesu= 23 de setiembre de 2009 |urlarchivourlarchivu= https://web.archive.org/web/20090908230134/http://www.cfnavarra.es/salú/añales/testos/vol26/sup2/suple10a.html |fechaarchivofechaarchivu= 8 de setiembre de 2009 }}</ref>
 
Los síntomes y signos que pueden manifestar los pacientes alérxicos al contautu con material de látex pueden ser alcontraos o xeneralizaos. Nun principiu, el cuadru clínicu suel tratase d'urticaria leve y evolucionar hasta cuadros anafilácticos, anque esisten pacientes que permanecen estables col intre del tiempu siendo imposible faer una predicción de la evolución d'esta [[patoloxía]]. Amás, el tiempu de llatencia ente contautu y [[sintomatoloxía]] puede bazcuyar dende minutos hasta hores dempués de la esposición, siendo la reacción más severa a menor tiempu de llatencia. Per otru llau, la esposición direuta mucosa o parenteral trai'l mayor riesgu d'[[anafilaxia]] anque tamién se describieron reacciones sistémicas graves tres esposición cutanea o respiratoria.<ref name="másdelatex" />
Llinia 185:
* [[Urticaria]] en manes o en cualesquier otra parte corporal.<ref name="másdelatex" />
* [[Angioedema]].<ref name="másdelatex" />
* [[Edema]] de glotis.<ref name="divos">{{cita web |autor= Pagán Alemán, Juan Antonio |url= http://alergomurcia.com/pdf/Latex.pdf |títulu= Alergia a látex |fechaaccesu= 23 de setiembre de 2009 |urlarchivourlarchivu= https://web.archive.org/web/20090419013534/http://www.alergomurcia.com/pdf/Latex.pdf |fechaarchivofechaarchivu= 19 d'abril de 2009 }}</ref>
* Problemes gastrointestinales.<ref name="divos" />
* [[Rinitis]].<ref name="másdelatex" />
Llinia 201:
 
=== Usu sanitariu ===
El látex ye un material que s'atopa presente en diversos sectores llaborales, pero posiblemente sía nel campu sanitario onde esiste una mayor presencia d'oxetos laticíferos. Exemplos de dellos productos son los guantes quirúrxicos, les [[mázcaru|mázcaros]] anestésiques o de reanimación, les [[sondes]], los [[enema|enemes]], los estetoscopios, los [[catéter]]es, los [[torniquete]]s, los vendajes elásticos, los puertos d'inyección y d'aplicación intravenosa, delles [[arreci]]s y [[esparadrapos]], los tapones de los frascos que contienen medicines, los diques odontolóxicos, la cinta de pegar o les almaes y colchones de les cames hospitalaries.<ref name="Bifida">{{cita web |autor= Meeropol, Elli; Rauen, Karen |url= http://www.spinabifidaassociation.org/atf/cf/%7Beed435c8-f1a0-4a16-b4d8-a713bbcd9ce4%7D/LATEXALLERGYINSPINABIFIDASPA.PDF |títulu= L'alerxa al látex con escayu bífidu |fechaaccesu= 8 de xunetu de 2009 |urlarchivourlarchivu= https://web.archive.org/web/20081129050354/http://www.spinabifidaassociation.org/atf/cf/%7Beed435c8-f1a0-4a16-b4d8-a713bbcd9ce4%7D/LATEXALLERGYINSPINABIFIDASPA.PDF |fechaarchivofechaarchivu= 29 de payares de 2008 }}</ref>
 
[[Archivu:Papaya.jpg|thumb|150px|Frutu de la [[papaya]], que'l so látex tien propiedaes [[Vermífugo|vermífugas]].]]
Llinia 219:
A partir del [[añu 1920]] empezar a introducir nel mercáu los preservativos de látex, que son por demás [[elásticu|elásticos]] (estos profilácticos pueden enchese hasta ocho veces el so tamañu inicial) y eviten los embaranzos ensin deseyar y les enfermedaes de tresmisión sexual con gran eficacia. Sicasí, estropiar col [[calor]] y pueden producir reacciones alérxiques, polo que tamién esisten alternatives como son el preservativu de [[poliuretano]] y los fechos con membranes naturales.<ref>{{Cita publicación| autor = Núñez, Ramón| títulu = El preservativu| añu = 2009| revista = Bien Interesante| númberu = 339| id = 100 y 101 }}</ref>
 
El látex tamién s'emplega pa la fabricación de [[ropa]] (chubasqueros, bañadores, plantíes pa zapatos o botes d'agua), material deportivo (pelotes de tenis, raquetes de [[ping-pong]], palos de golf o gafes d'esquí), material escolar (gomes de borrar, ciertos tipos de pegamentos o cinta de pegar), neumáticos, colchones, almaes, globos o bolses d'agua caliente.<ref>{{Cita publicación| título = Prevención / Preguntes y respuestes sobre l'alerxa al látex| revista = Xestión Práutica de Riesgos Llaborales| númberu = 38| url= http://www.ibermutuamur.es/IMG/pdf/23_Prev_bip50.pdf|urlarchivourlarchivu=http://web.archive.org/web/http://www.ibermutuamur.es/IMG/pdf/23_Prev_bip50.pdf|fechaarchivofechaarchivu=27 de payares de 2015}}</ref>
 
== Ver tamién ==