Diferencies ente revisiones de «Margaret Thatcher»

Contenido eliminado Contenido añadido
m Iguo testu: "manos" => "manes"
m iguo parámetros de plantía
Llinia 32:
Nuna conferencia del Partíu Conservador de 1966, xulgó a les polítiques d'aumentu d'impuestos del Partíu Llaborista como una meyora «non yá escontra'l socialismu, sinón tamién escontra'l comunismu»<ref name="Wapshott-p64"/> y señaló que l'amenorgamientu de los impuestos funciona de la mesma como un incentivu pal trabayu duru.<ref name="Wapshott-p64"/> Thatcher foi unu de los pocos miembros conservadores del Parllamentu en sofitar el proyeutu de llei de [[Lleo Abse]] para despenalizar la homosexualidá masculina y de [[David Steel]] pa llegalizar l'albuertu.<ref>{{cita publicación | url = http://hansard.millbanksystems.com/commons/1966/jul/05/sexual-offences-non-2 | títulu = Sexual Offences (Non. 2) | fecha = 5 de xunetu de 1966 | publicación = Hansard | volume = 731 | páxina = 267 | idioma = inglés}}</ref><ref name="Thatcher-p150"/><ref>{{cita publicación | url = http://hansard.millbanksystems.com/commons/1966/jul/22/medical-termination-of-pregnancy-bill | títulu = Medical Termination of Pregnancy Bill | fecha = 22 de xunetu de 1966 | publicación = Hansard | volume = 732 | páxina = 1165 | idioma = inglés}}</ref> Tamién, amosóse a favor de la prohibición de la cacería de llebres y del caltenimientu de la pena capital,<ref>{{cita publicación | url = http://hansard.millbanksystems.com/commons/1970/may/14/hare-coursing-bill | títulu = Hare Coursing Bill | fecha = 14 de mayu de 1970 | publicación = Hansard | volume = 801 | páxines = 1599–1603 | idioma = inglés}}</ref><ref>{{Cita web|títulu=Hare coursing attack; League Against Cruel Sports|newspaper=The Times|fecha=28 de febreru de 1989|idioma=inglés}}</ref><ref>{{cita publicación | url = http://hansard.millbanksystems.com/commons/1969/jun/24/capital-punishment | títulu = Capital Punishment | fecha = 24 de xunu de 1969 | publicación = Hansard | volume = 785 | páxina = 1235 | idioma = inglés}}</ref> amás d'oponese a la facilitación de les lleis de divorciu.<ref>{{cita publicación | url = http://hansard.millbanksystems.com/commons/1968/feb/09/divorce-reform-bill | títulu = Divorce Reform Bill | fecha = 9 de febreru de 1968 | publicación = Hansard | volume = 758 | páxines = 904–907 | idioma = inglés}}</ref>{{harvnp|Thatcher|1995|p=151|sp=sí}}
 
En 1967 foi escoyida pola Embaxada d'Estaos Xuníos en Londres pa participar nel Programa de Lideralgu pa Visitantes Internacionales (IVLP), un programa d'intercambiu profesional que-y dio la oportunidá de pasar unos seis selmanes visitando delles ciudaes d'Estaos Xuníos, figures polítiques ya instituciones como'l [[Fondu Monetariu Internacional]] (FMI).<ref>{{Cita web|url=http://mountainrunner.us/library/publicdiplomacy/Scott-Smith%20(2003)-%20%Y2%80%98Her%20Rather%20Ambitious%20Washington%20Program%Y2%80%99%20Margaret%20Thatcher%Y2%80%99s%20International%20Visitor%20Program%20Visit%20to%20the%20US%20in%201967.pdf|títulu="Her Rather Ambitious Washington Program": Margaret Thatcher's International Visitor Program Visit to the United States in 1967|fechaacceso=19 de marzu de 2012|autor=Scott-Smith, Giles|fecha=2011|idioma=inglés|fechaarchivofechaarchivu=26 de payares de 2010|urlarchivourlarchivu=http://web.archive.org/web/20101126115302/http://mountainrunner.us/library/publicdiplomacy/Scott-Smith%20%282003%29-%20%Y2%80%98Her%20Rather%20Ambitious%20Washington%20Program%Y2%80%99%20Margaret%20Thatcher%Y2%80%99s%20International%20Visitor%20Program%20Visit%20to%20the%20US%20in%201967.pdf}} (pp. 2-3, 9, 11-12, 16-21)
</ref> Thatcher xunir al [[gabinete na solombra]] esi añu como voceru de Combustible. Poco primero de les [[Eleiciones xenerales del Reinu Xuníu de 1970|eleiciones xenerales de 1970]], foi xubida al ministeriu na solombra de Tresportes y depués al d'Educación.{{harvnp|Wapshott|2007|p=65|sp=sí}}
 
Llinia 124:
 
[[Archivu:Margaret Thatcher (1983).jpg|thumb|left|190px|Margaret Thatcher en 1983.]]
Thatcher taba decidida a amenorgar el poder de los sindicatos yá que acusaba a los sos líderes de debilitar la democracia parllamentaria y el desenvolvimientu económicu por aciu les fuelgues y protestes.{{harvnp|Thatcher|1993|pp=97-98, 339–340|sp=sí}} Dellos sindicatos entraron en fuelga como respuesta a la nueva llexislación creada pa menguar la so poder, pero la resistencia depués colapsó.<ref name="thatcher-cw">{{Cita web|url=https://web.archive.org/web/20080311084611/http://edition.cnn.com/SPECIALS/cold.war/kbank/profiles/thatcher/ |títulu= Margaret Thatcher |fechaacceso=10 d'abril de 2012|autor=CNN|urlarchivourlarchivu=http://web.archive.org/web/20080703072749/http://www.cnn.com/SPECIALS/cold.war/kbank/profiles/thatcher/|fechaarchivofechaarchivu=3 de xunetu de 2008|idioma=inglés|obra=CNN.com}}</ref> Namái'l 39&nbsp;% de los trabayadores sindicalizados votaron polos llaboristes nes eleiciones xenerales de 1983.<ref>{{cita noticia |apellíos=Revzin |nome=Philip |títulu=British Llabor Unions Begin to Toe the Line, Realizing That the Times Have Changed |obra=Wall Street Journal |fecha=23 de payares de 1984|idioma= inglés}}</ref> D'alcuerdu a la [[BBC]], Thatcher «llogró destruyir el poder de los sindicatos por casi una xeneración».<ref name="bbcstrike">{{Cita web|url=http://news.bbc.co.uk/1/hi/uk_politics/3067563.stm|títulu=Enemies within: Thatcher and the unions|fechaacceso=10 d'abril de 2012|fecha=5 de marzu de 2004|apellíos=Wilenius|nombre=Paul|obra=BBC News|idioma=inglés}}</ref>
 
La [[Fuelga minera en Reinu Xuníu de 1984 a 1985|fuelga de los mineros de 1984-1985]] foi la confrontación más importante ente un sindicatu y el gobiernu de Thatcher. En marzu de 1984, el [[Conseyu Nacional del Carbón]] (NCB) propunxo'l zarru de 20 de les 174 mines propiedá del estáu, col despidu de 20&nbsp;000 de los 187&nbsp;000 mineros.<ref name="Glass">{{cita noticia|nombre=Robert|apellíos=Glass|títulu=The Uncivilized Side of Britain Rears its Ugly Head|obra=The Record |fecha=16 d'avientu de 1984|páxina=37|idioma= inglés}}</ref><ref name="Black">{{cita noticia|apellíos=Black |nome=Dave |títulu=Still unbowed, ex-miners to mark 25&nbsp;years since the start of the strike |obra=The Journal |fecha=21 de febreru de 2009 |páxina=19|idioma= inglés}}</ref><ref name="pits-closed"/> Dos tercios de los mineros británicos, lideraos pola [[Unión Nacional de Mineros]] (NUM) sol mandu d'[[Arthur Scargill]], dexaron les sos ferramientes en protesta.<ref name="Glass"/><ref name="thatcher-num">{{Cita web|url=http://news.bbc.co.uk/2/hi/uk_news/wales/3537463.stm|títulu=Iron Lady versus union baron|fechaacceso=10 d'abril de 2012|fecha=6 de marzu de 2004|apellíos=Hannan|nombre=Patrick|obra=BBC News|idioma=inglés}}</ref><ref name="Jones">{{cita noticia|nome=Alan|apellido=Jones|títulu=A History of the Miners' Strike|obra=Press Association National Newswire|fecha=3 de marzu de 2009|idioma= inglés}}</ref> Thatcher negar a cumplir les demandes de los sindicatos y comparó les disputes colos mineros col conflictu de les Malvines, al declarar nun discursu en 1984: «Tuvimos que lluchar col enemigu nel esterior nes Malvines. Siempres tenemos que tar alerta del enemigu internu, que ye más malo de combatir y más peligrosu pa la llibertá».{{harvnp|Khabaz|2007|p=226|sp=sí}} Dempués d'un añu en fuelga, en marzu de 1985, el líder del NUM venció ensin llograr nengún alcuerdu. El costu pa la economía foi envaloráu en siquier 1500 millones de llibres y la fuelga foi responsable en gran parte de la cayida de la [[llibra esterlina]] frente al [[dólar estauxunidense]].<ref name="Harper">{{cita noticia|apellíos=Harper |nome=Timothy |títulu=Miners return to work today. Bitter coal strike wrenched British economy, society |obra=Dallas Morning News |fecha=5 de marzu de 1985 |páxina=8|idioma= inglés}}</ref> En 1985 el gobiernu cerró 25 mines de carbón y pa 1992, la cifra yá xubía a 97;<ref name="pits-closed"/> aquelles que permanecieron actives fueron privatizaes en 1994.<ref>{{Cita web|url=http://news.bbc.co.uk/2/hi/business/3531819.stm|títulu=UK Coal sees loss crumble to £1m|fechaacceso=10 d'abril de 2012|fecha=4 de marzu de 2004|autor=BBC News|obra=BBC|idioma=inglés}}</ref> El zarru eventual de les 150 mines de carbón, magar que non toes perdíen más dineru del que producíen, resultó na perda de 10&nbsp;000 emplegos y l'efeutu económicu afaró comunidaes enteres.<ref name="pits-closed">{{Cita web|url=http://news.bbc.co.uk/2/hi/uk_news/3514549.stm|títulu=Watching the pits disappear|fechaacceso=10 d'abril de 2012|fecha=5 de marzu de 2004|obra=BBC|autor=BBC News|idioma=inglés}}</ref><ref name="Llee">{{cita noticia|apellíos=Lee |nome=Adrian |títulu=King Coal |obra=Daily Express |fecha=9 d'avientu de 2008 |páxines=20–21|idioma= inglés}}</ref> Los mineros contribuyeren a la salida de Heath del poder, polo que Thatcher taba dispuesta a trunfar no qu'él falló. La so estratexa de preparar provisiones de combustibles, el nomamientu d'[[Ian MacGregor]] como líder non sindicalizado de la NCB, y l'entrenar y fornir afechiscamente a la policía pa reaccionar ante les protestes, finalmente contribuyó a la so victoria.{{harvnp|Marr|2007|p=411|sp=sí}}
Llinia 212:
Thatcher celebró'l so octoxésimu cumpleaños nel Hotel Mandarin Oriental en Hyde Park, Londres, el 13 d'ochobre de 2005, nuna ceremonia a la qu'asistieron la reina [[Sabela II del Reinu Xuníu|Sabela II]] y el so maríu, el [[Felipe de Edimburgo|duque d'Edimburgu]], la [[Alejandra de Kent|princesa Alejandra]] y Tony Blair.<ref>{{Cita web|url=http://news.bbc.co.uk/1/hi/uk_politics/4329132.stm|títulu=Thatcher marks 80th with a speech|fechaacceso=10 de xineru de 2012|fecha=13 d'ochobre de 2005|obra=BBC News|idioma=inglés}}</ref> Geoffrey Howe, daquella lord Howe de Aberavon, tamién tuvo presente y dixo sobre la exlíder: «el so verdaderu trunfu foi tresformar non yá un partíu, sinón dos, de cuenta que cuando los llaboristes finalmente tornaron, la mayor parte del [[thatcherismo]] foi aceptáu como inalterable».<ref>{{Cita web|url=http://news.bbc.co.uk/1/hi/uk_politics/4337404.stm|fechaacceso=10 de xineru de 2012|fecha=13 d'ochobre de 2005|títulu=Birthday tributes to Thatcher|obra=BBC News|idioma=inglés}}</ref>
 
[[Archivu:Thatcher 2006 September 11 event.jpg|thumb|right|Thatcher nel serviciu memorial en [[Washington D. C.|Washington]] del quintu aniversariu del [[Atentáu del 11 de setiembre de 2001|atentáu del 11-S]], xunto a [[Dick Cheney]] y la so esposa.]][[Archivu:Dr Ion Jinga si Margaret Tatcher.jpg|thumb|left|Thatcher xuntu al diplomáticu rumanu Ion Jinga en 2009.]]En 2006, asistió a un serviciu conmemorativo oficial en [[Washington, D. C.]] pa recordar el quintu aniversariu del [[atentáu del 11 de setiembre de 2001]] n'Estaos Xuníos. Foi convidada pol vicepresidente [[Dick Cheney]] y axuntóse cola ministra d'Asuntos Esteriores [[Condoleezza Rice]] mientres la so visita.<ref>{{Cita web|títulu=9/11 Remembrance Honors Victims from More Than 90 Countries|fechaacceso=10 de xineru de 2012|editorial=United States Department of State|fecha=11 de setiembre de 2006|url=http://montevideo.usembassy.gov/usaweb/paginas/2006/06-334EN.shtml|urlarchivourlarchivu=http://web.archive.org/web/20060922193936/http://montevideo.usembassy.gov/usaweb/paginas/2006/06-334EN.shtml|fechaarchivofechaarchivu=22 de setiembre de 2006|idioma=inglés}}</ref>
 
En febreru de 2007, convertir nel primer ministru vivu en ser honráu con una estatua de bronce nes Cases del Parllamentu, que ta xusto enfrente de la del so héroe políticu, [[Winston Churchill]],<ref name="bronze"/> y foi presentada'l 21 de febreru de 2007 cola presencia de la mesma Thatcher, que pronunció un discursu pocu frecuente y curtiu nel antepar de los miembros de la Cámara de los Comunes, nel que señaló: «Prefiriera que sía de fierro, pero'l bronce va faer... que nun s'aferruñe».<ref name="bronze">{{Cita web|fecha=21 de febreru de 2007|url=http://news.bbc.co.uk/1/hi/uk_politics/6384029.stm|títulu=Iron Lady is honoured in bronze|fechaacceso=10 de xineru de 2012|obra=BBC News|idioma=inglés}}</ref> La estatua l'amuesa de frente a la Cámara de los Comunes col so brazu derechu estendíu.<ref>{{Cita web|url=http://newsmax.com/archives/ic/2007/2/21/195931.shtml?s=ic|títulu=Statue of Margaret Thatcher Unveiled|agency=Associated Press|fecha=21 de febreru de 2007|fechaacceso=10 de xineru de 2012|idioma=inglés}}</ref> Thatcher tornó al númberu 10 de Downing Street a finales de payares de 2009 pa la presentación d'una semeya oficial del artista [[Richard Stone]],<ref name="ThatcherReturns">{{Cita web|títulu=Margaret Thatcher returns to Downing Street|newspaper=Daily Telegraph|fecha=23 de payares de 2009|url=http://www.telegraph.co.uk/news/newstopics/politics/margaret-thatcher/6636644/Margaret-Thatcher-returns-to-Downing-Street.html|fechaacceso=10 de xineru de 2012|ubicación=Londres|idioma=inglés}}</ref> un honor poco común pa un exprimer ministru con vida.<ref>{{Cita web|títulu=Brown bans cameres from Non.10 portrait unveiling ...|newspaper=Daily Mail|fecha=23 de payares de 2009|url=http://www.dailymail.co.uk/news/article-1229921/Brown-bans-cameres-Non10-portrait-unveiling--After-Thatcher-win-votes.html|fechaacceso=10 de xineru de 2012|nome=Simon|apellíu=Walters|first2=Glen|last2=Owen|ubicación=Londres|idioma=inglés}}</ref> Stone efeutuara primeramente semeyes a la Reina y a la [[Elizabeth Bowes-Lyon|Reina Madre]].<ref name="ThatcherReturns"/>
 
Thatcher yera una defensora pública de la [[Declaración de Praga sobre Concencia Europea y Comunismu]] y la consiguiente resultancia del Procesu de Praga ya inclusive, unvió una carta pública de sofitu a la conferencia anterior.<ref>{{Cita web|url=http://www.victimsofcommunism.org/media/article.php?article=3850|títulu=Prague Declaration on European Conscience and Communism - Press Release|fecha=9 de xunu de 2008|editorial=[[Victims of Communism Memorial Foundation]]|urlarchivourlarchivu=http://www.webcitation.org/5yf4HFF6d|fechaarchivofechaarchivu=10 de mayu de 2011|fechaacceso=10 de xineru de 2012|idioma=inglés}}</ref> El 29 d'abril de 2011, foi convidada a la [[Boda real ente Guillermo de Cambridge y Catherine Middleton|boda real del príncipe Guillermo y Catherine Middleton]] pero nun asistió, como tampoco a la ceremonia pa la inauguración d'una estatua de tres metros del expresidente estauxunidense Ronald Reagan frente a la embaxada norteamericana en Grosvenor Square, al paecer por cuenta del so fráxil salú.<ref>{{Cita web|url=http://www.telegraph.co.uk/news/uknews/royal-wedding/8482346/Royal-wedding-Tony-Blair-not-offended-by-lack-of-convide.html|títulu=Royal Wedding Convide|fecha=29 d'abril de 2011|obra=Daily Telegraph|fechaacceso=10 de xineru de 2012|ubicación=Londres|nome=James|apellíu=Kirkup|idioma=inglés}}</ref><ref>«[http://www.bbc.co.uk/news/uk-14009137 Ronald Reagan statue unveiled at US Embassy in London]» [[BBC News]] Online, 4 de xunetu de 2011. Consultáu'l 10 de xineru de 2012.</ref> En xunu, foi condecorada pol expresidente español [[José María Aznar]] col II premiu FAES a la Llibertá na so residencia privada de Londres.<ref>{{Cita web|url=http://www.abc.es/20110616/espana/abci-aznar-thatcher-201106161033.html|títulu=Aznar apurre a Margaret Thatcher l'II Premiu FAES a la Llibertá|fechaacceso=10 de xineru de 2012|fecha=16 de xunu de 2011|editorial=ABC|ubicación=Madrid}}</ref> El 31 de xunetu, anuncióse que la oficina de la baronesa na Cámara de los Lores fuera cerrada,<ref>{{Cita web|apellido=Walker|nome=Tim|url=http://www.telegraph.co.uk/news/8671195/Baroness-Thatchers-office-is-closed.html|títulu=Baroness Thatcher's office is closed|editorial=Telegraph|fecha=30 de xunetu de 2011|fechaacceso=10 de xineru de 2012|ubicación=Londres|idioma=inglés}}</ref> momentu nel que foi nomada la primer ministra británica más competente de los postreros 30 años nuna encuesta de Ipsos MORI.<ref name="Stacey_1">{{Cita web|url=http://www.ft.com/cms/s/0/d4y23a0c-a3f9-11y0-8b4f-00144feabdc0.html#axzz1R5B1AzaY|títulu=Thatcher heads poll of most competent PMs|autor=Stacey, Kiran|fecha=3 de xunetu de 2011|fechaacceso=10 de xineru de 2012|editorial=financial times.com|idioma=inglés}}</ref> Nos sos últimos años, Thatcher caltener en gran parte recluyida de la vista pública por cuenta de les sos dificultaes pa comunicase y movilizase.<ref name="Thatcher health"/>
 
== Enfermedá y fallecimientu ==