Diferencies ente revisiones de «Dinastía merovinxa»

Contenido eliminado Contenido añadido
m iguo apostrofación: l'ilesia => la ilesia
m iguo parámetros de plantía
Llinia 1:
{{referencies adicionales|t=20141222143656}}
La '''dinastía merovinxa''' foi una familia de fonduxe xermánicu que gobernó l'actual [[Francia]], [[Bélxica]], una parte d'[[Alemaña]] y de [[Suiza]] ente los sieglos [[Sieglu V|V]] y [[Sieglu VIII|VIII]]. Yeren descendientes de [[Meroveo]], un xefe militar [[Pueblu francu|francu]]. Este yera'l fundador de la dinastía y tamién-y dio'l so nome.<ref name=":0">{{cita llibru|apellíos=Asimov|nome=Isaac|enlaceautor=Isaac Asimov|títulu=L'Alta Edá Media|url=|fechaaccesofechaaccesu=|añu=1968|editorial=Alianza|isbn=|editor=|ubicación=|páxina=75|idioma=Español|capítulu=3. Llega la escuridá}}</ref> El primera representante históricu de la dinastía merovinxa, [[Childerico I]], fíu de [[Meroveo]], apoderó l'antigua provincia romana de ''Bélxica Segunda'' qu'entendía los territorios de ''Ciuitas Remorum'', ''Ciuitas Suessionum'', ''Ciuitas Veromanduorum'', ''Ciuitas Atrebatium'', ''Ciuitas Silvanectum'', ''Ciuitas Bellovacorum'', ''Ciuitas Ambianensium'', tamién conocida como ''Ambianorum'', ''Ciuitas Morinorum'', ''Ciuitas Camaracensium'', antigua ''C. Nerviorum'', ''Ciuitas Catalaunorum'' y '' Ciuitas Bononensium''.
 
== Introducción ==
Llinia 20:
 
== Lliteratura popular ==
En delles noveles y ensayos de d'[[esoterismu]] postulóse que los merovinxos son descendientes d'una supuesta rellación ente [[Xesús de Nazaret]] y [[María Madalena]], quien tendríen una fía, Sara o [[Sara la Negra]], que migró dende [[Xudea]] al sur de [[Francia]], dende onde se desenvolvería un llinaxe que la so fonduxe llegó al poder del reinu francu colos merovinxos.
 
Ente estes obres destaquen el best seller esotéricu ''L'enigma sagráu'', escritu por Michael Baigent, Richard Leigh y Henry Lincoln, sobremanera, pola novela esotérica de Dan Brown, ''[[El códigu Da Vinci]]''. Tamién l'eminente medievalista [[Umberto Eco]] menta esta teoría col fin de facer# risión, por pseudo-científica, na so novela ''[[El pendilexu de Foucault]]''.