Diferencies ente revisiones de «Procurador en Cortes»
Contenido eliminado Contenido añadido
m apostrofación |
m iguo parámetros de plantía |
||
Llinia 3:
'''Procurador en Cortes''' ye una denominación propia del [[parllamentarismu español]], usada pa referise a la persona escoyida o designada pa representar distintes comunidaes nes distintes [[Cortes (Antiguu Réxime)|Cortes]].<ref>{{cita DRAE|procurador}}</ref>
Nes antigües [[Cortes de Castiella]] y, polo xeneral, en [[Cortes (Antiguu Réxime)|les del Antiguu Réxime]], solíase denominar «procurador» al representante designáu peles ciudaes y villes y que s'apiguraba n'unu de los trés ''brazos'': [[Cleru|eclesiásticu]], [[nobiliariu]] y ''[[Tercer Estáu|común]]''. La [[Constitución española de 1812]] usó'l términu de «[[diputáu|diputáos]]» pa los miembros de les Cortes Xenerales.<ref>{{cita web|url=http://www.congreso.es/portal/page/portal/Congresu/Congresu/Hist_Normes/ConstEsp1812_1978/Const1812|
El [[Estatutu d'Autonomía de Castiella y Lleón de 1983]] adopta la denominación tradicional de «procurador» pa los miembros de les modernes [[Cortes de Castiella y Llión]], sede del poder llexislativu de la comunidá.<ref>{{cita web|url=http://www.ccyl.es/cms/composicion/procuradores/index.do|títulu=Procuradores de les Cortes de Castiella y Llión|editorial=Cortes de Castiella y Llión}}</ref> Tamién se denominen asina los miembros de les actuales [[Xuntes Xenerales d'Álava]], órganu llexislativu de la provincia y territoriu históricu d'[[Álava]].<ref>{{cita web|url=http://www.boe.es/diariu_boe/txt.php?id=BOE-A-1979-2575|títulu=Real Decretu 122/1979, de 26 de xineru, pol que se regulen la organización y funcionamientu de les Xuntes Xenerales de Alava.}}</ref>
|