Diferencies ente revisiones de «Socialismu del sieglu XXI»

Contenido eliminado Contenido añadido
m iguo parámetros de plantía
m iguo parámetros de plantía
Llinia 136:
{{AP|Revolución bolivariana}}
{{VT|Propiedá privada en Venezuela mientres la Revolución Bolivariana}}
Mientres el gobiernu de [[Hugo Chávez]], presidente de la [[República Bolivariana de Venezuela]] dende 1999 hasta'l 2013, plantegaba qu'el so proyeutu políticu la [[Revolución bolivariana]] taba basáu na [[tercer vía]] y el [[bolivarianismu]] hasta que Chávez decidió qu'avanzara escontra'l socialismu del sieglu XXI ensin dexar el bolivarianismu. El presidente Chávez dixo que'l tipu de socialismu que se desenvuelve en Venezuela tamién s'inspira nel cristianismu,<ref>[http://www.abn.info.ve/go_news5.php?articulo=77370&llee=4 Chávez encamentó a funcionarios de la Ilesia Católica venezolana a ocupar el so llugar]</ref> inclusive llamó a [[Xesús de Nazaret]] como «[[socialista]]»,<ref>{{cita noticia|url=http://www.eluniversal.com/2011/04/17/chavez-repite-caracter-socialista-de-jesucristo|título=Chávez repite "calter socialista" de Xesucristo|editorial=L'Universal|fecha=17 d'abril de 2011|fechaaccesofechaaccesu=24 de febreru de 2014}}</ref> Chávez tamién afirmó compartir idees [[Trotskismu|trotskistas]] como la [[revolución permanente]]<ref>{{cita web |url = http://www.abn.info.ve/discursu_presidente.php |título = Pallabres del presidente reelecto Hugo Chávez Fríes, mientres actu de juramentación nel Teatru Teresa Carreño |fechaaccesofechaaccesu = 1 d'avientu de 2011 |autor = |apellíu = |nome = |fecha = 8 de xineru de 2007 |editorial = Axencia Bolivariana de Noticies |idioma = |urlarchivu = https://web.archive.org/web/20080828015718/http://www.abn.info.ve/discursu_presidente.php |fechaarchivu = 28 d'agostu de 2008 }}</ref> ya idees [[Antonio Gramsci|gramscianas]].<ref>{{cita noticia|url=http://alopresidente.gob.ve/noticies/2/2234/|títulu=A 76 años de la muerte d'Antonio Gramsci|editorial=Aló Presidente|fecha=26 d'abril de 2013|fechaaccesofechaaccesu=24 de febreru de 2014}}</ref> Nel añu 2007 Hugo Chávez plantegó una reforma a la Constitución venezolana pa modificar 69 artículos onde se proponía la formación d'un [[Estáu socialista]], cambeos económicos, estructurales, institucionales, políticos, ente otros, pero dicha propuesta foi refuga democráticamente nel [[referendu constitucional de Venezuela de 2007|referendu constitucional de 2007]].
 
Chávez afirmaba que'l socialismu del sieglu XXI acepta la [[propiedá privada]]<ref>[http://liberal-venezolano.net/blogue/index/2007/07/23/chavez_socialismo_propiedad_privada Chávez: socialismu acepta la propiedá privada]</ref> (a diferencia de la postura [[marxista-leninista]]),<ref>[http://www.eluniversal.com/2007/08/26/refco_ava_chavez-defende-prop_26A955477.shtml Chávez defende propiedá privada frente a marxistes leninistes]</ref><ref>[http://web.archive.org/web/http://www.noticiasdevenezuela.com.ve/11099.html Chávez defende propiedá privada frente a marxistes leninistes]</ref> pero refuga la propiedá privada cuando «dexenera na acumuladura egoísta».<ref>{{cita noticia|título=Chávez: Socialismu nun atenta contra la propiedá privada|url=http://www.correodelorinoco.gob.ve/nacionales/chavez-socialismu-nun atenta-contra propiedá privada/|editorial=Corréu del Orinoco|fecha=10 d'ochobre de 2010|fechaaccesofechaaccesu=24 de febreru de 2014}}</ref> Nel programa de Gobiernu d'Hugo Chávez pal periodu 2013-2019 conocíu como «Plan de la Patria» se promueve distintos tipos de propiedá, incluyida la privada, pero dizse que la nueva economía socialista tien de construyise «sobre la base d'un ampliu sustentu públicu, social y colectivu de la propiedá sobre los [[medios de producción]]» y xenerar «[[rellaciones de producción]] ya intercambiu complementaries y solidaries».<ref>{{cita web|título=Plan de la Patria 2013-2019. Siguir construyendo'l Socialismu Bolivariano del sieglu XXI en Venezuela, como alternativa al modelu selvaxe del capitalismu y collo asegurar la mayor suma de seguridá social, mayor suma d'estabilidá política y la mayor suma de felicidá”, pal nuesu pueblu.|url=http://blog.chavez.org.ve/programa-patria-venezuela-2013-2019/socialismu-bolivariano/|fechaaccesofechaaccesu=15 de xineru de 2014}}</ref> Chávez tamién afirmaba que'l socialismu del sieglu XXI tien de nutrise de les corrientes más auténtiques del [[cristianismu]], dientro d'una [[democracia participativa]] y [[democracia protagónica|protagónica]] que tien de conxugar igualdá con [[llibertá]].<ref>[http://www.aporrea.org/ideologia/a17224.html Presidente Chávez define Socialismu del sieglu XXI]</ref> Tamién dientro del chavismu se promueve la creación de [[comuña (socialismu)|comuñes socialistes]] col so sistema económicu comunal,<ref>{{cita noticia|títulu=Presidente Chávez: ¡Independencia o nada! ¡Comuña o nada!|url=http://www.psuv.org.ve/portada/presidente-chavez-%C2%A1independencia-o-nada-%C2%A1comuña-o-nada/|editorial=Prensa PSUV|fecha=20 d'ochobre de 2012|fechaaccesofechaaccesu=15 de xineru de 2014}}</ref><ref>{{cita noticia|títulu=El sistema económicu comunal, un modelu que se constrúi dende lo local|url=http://www.avn.info.ve/conteníu/sistema-econ%C3%B3micu-comunal-modelu-que se constrúi-dende-lo-local|editorial=[[Axencia Venezolana de Noticies]]|fecha=24 de payares de 2013|fechaaccesofechaaccesu=15 de xineru de 2014|nome=Anit|apellíu=Quinteru}}</ref> el sofitu al [[control obreru]] per mediu de l'[[autoxestión obrera]] y la [[coxestión]],<ref>{{cita noticia|títulu=“ESPRÓPIESE”|url=http://www.contracultura.es/venezuela/aspeutos-econ%C3%B3micos/expr%C3%B3piese/|editorial=ContraCultura.es|fechaaccesofechaaccesu=15 de xineru de 2014}}</ref> la [[intervencionismu|intervención del Estáu na economía]],<ref>{{cita noticia|url=http://www.noticias24.com/venezuela/noticia/15943/hugo-chavez-afirma-que-el control-de-precios-ye-necesariu/|títulu=“El control de precios forma parte d'una estratexa d'intervención del Estáu na economía” (+video)|editorial=Noticies24|fecha=6 de payares de 2011|fechaaccesofechaaccesu=22 de febreru de 2014}}</ref> el desenvolvimientu de programes sociales conocíos como [[misiones bolivarianas]] y la [[espropiación]] d'empreses.
 
L'actual presidente venezolanu, [[Nicolás Maduro]], tamién se comprometió en siguir el proyeutu del socialismu del sieglu XXI en Venezuela tres el fallecimientu d'Hugo Chávez en marzu de 2013.<ref>{{cita noticia|url=http://www.notitarde.com/Eleiciones-Presidenciales-2013/Consolidar-el socialismu-del sieglu-XXI-depende-de-la-participacion-de-toos/2013/04/08/177602|títulu=Consolidar el socialismu del sieglu XXI depende de la participación de toos editorial=Notitarde|fecha=8 d'abril de 2013|fechaaccesofechaaccesu=23 de febreru de 2014}}</ref>
 
=== Ecuador ===
[[Archivu:Rafael Correa in France (cropped).jpg|thumb|150px|[[Rafael Correa]], expresidente d'[[Ecuador]].]]
{{AP|Revolución Ciudadana}}
L'ex presidente ecuatorianu [[Rafael Correa]] asegura que'l desenvolvimientu del socialismu del sieglu XXI nel so país tien carauterístiques mesmes<ref>{{cita noticia|título=Correa afirma qu'Ecuador desenvuelve un sistema socialista coles sos propies carauterístiques|url=http://spanish.peopledaily.com.cn/31617/6307270.html|fecha=22 de payares de 2007|fechaaccesofechaaccesu=23 de febreru de 2014}}</ref> y «que difier totalmente de dir una estatización de los [[medios de producción]] y del socialismu tradicional», pero da-y al Estáu un rol protagónico pa impulsar la economía.<ref>{{cita noticia|títulu=Presidente Correa defende socialismu del sieglu XXI pal Ecuador|url=http://www.ecuadorinmediato.com/index.php?module=Noticies&func=news_user_view&id=52922&umt=presidente_correa_defende_socialismu_del sieglu_xxi_pa ecuador editorial=EcuadorInmediato.com|fecha=25 d'abril de 2007|fechaaccesofechaaccesu=23 de febreru de 2014}}</ref> Correa afirma tamién, que «el capital (ten de tar) al serviciu del ser humanu y non al aviesu»<ref>{{cita noticia|url=http://www.publico.es/450895/el-correismu-como-nueva-identidá-politica-en-ecuador|títulu=El correísmu como nueva identidá política n'Ecuador|fecha=18 de febreru de 2013|fechaaccesofechaaccesu=22 de febreru de 2014}}</ref> y débese impulsar la democratización de los [[medios de producción]].<ref>{{cita web|título=Llama Correa a democratizar medios de producción|url=http://www.youtube.com/watch?v=NqHe5pe3TlA|fechaaccesofechaaccesu=23 de febreru de 2014|fecha=1 de mayu de 2013|editorial=TeleSUR}}</ref> El presidente Correa tamién sofita la participación de los trabayadores na xestión de les empreses,<ref>{{cita noticia|url=http://ecuadorinmediato.com/index.php?module=Noticies&func=news_user_view&id=118606&umt=presidente_correa_en_toa empresa_tendran_participacion_trabayadores|títulu=Presidente Correa: “En toa empresa van tener participación el trabayadores editorial=EcuadorInmediato.com|fecha=20 d'avientu de 2009|fechaaccesofechaaccesu=22 de febreru de 2014}}</ref> acepta la propiedá privada pero diz que ten de ser democratizada y afirma que'l socialismu del sieglu XXI tampoco niega'l [[mercáu]] pero que «hai que gobernalo, por que nun nos gobierne a nós».<ref>{{cita noticia|título=Correa aboga por democratizar propiedá privada ecuatoriana|url=http://www.ciudadccs.info.ve/?p=506180|editorial=Ciudá Caracas|fecha=27 de payares de 2013|fechaaccesofechaaccesu=23 de febreru de 2014}}</ref>
 
=== Bolivia ===
[[Archivu:Evo Morales.jpg|thumb|150px|[[Evo Morales]], presidente de [[Bolivia]].]]
[[Evo Morales]], presidente del [[Bolivia|Tao Plurinacional de Bolivia]] y máximu dirixente del [[Movimientu al Socialismu (Bolivia)|Movimientu al Socialismu boliviano]] declaróse tamién a favor de construyir el socialismu del sieglu XXI al traviés d'una revolución cultural anticolonial y de la creación d'una sociedá plurinacional na que coesista la [[democracia representativa]] con formes comunales ya indíxenes de democracia.<ref>{{cita publicación|url=http://www.nuso.org/upload/articulos/3983_1.pdf|títulu=El populismu llatinoamericanu: ente la democratización y l'autoritarismu editorial=Nueva Sociedá|fecha=Setiembre-Ochobre 2013|fechaaccesofechaaccesu=23 de febreru de 2014}}</ref><ref>{{cita noticia|título=Bolivia: diálogu democráticu y intercultural va decidir el futuru del Tipnis (Audios)|url=http://laradiodelsur.com/?p=106198|editorial=La Radio del Sur|fecha=7 d'agostu de 2012|fechaaccesofechaaccesu=23 de febreru de 2014}}</ref> El Gobiernu de Evo Morales tamién se caracterizó pola [[Nacionalización de los medios de producción|nacionalización]] d'[[hidrocarburu|hidrocarburos]],<ref>{{cita noticia|título=Nacionalización d'hidrocarburos dexó a Bolivia $19.000 millones|url=http://www.nacion.com/mundu/latinoamerica/Bolivia-nacionalizacion_de_hidrocarburos-Evo_Morales_0_1361064128.html|editorial=La Nación|fecha=20 d'agostu de 2013|fechaaccesofechaaccesu=23 de febreru de 2014}}</ref><ref>{{cita noticia|títulu=Morales nacionaliza los hidrocarburos de Bolivia y esixe a les empreses privaes la so producción|url=http://www.elmundo.es/elmundo/2006/05/01/internacional/1146499606.html|editorial=El Mundo|fecha=2 de mayu de 2005|fechaaccesofechaaccesu=23 de febreru de 2014}}</ref> aceptación de la propiedá privada<ref>{{cita noticia|url=http://www.ultimasnoticias.com.ve/noticies/actualidá/evo-morales-anuncia-refundacion-de-bolivia-y-garan.aspx|títulu=Evo Morales anuncia “refundación de Bolivia” y garantiza propiedá privada|editorial=Últimes Noticies|fecha=21 de xineru de 2010|fechaaccesofechaaccesu=23 de febreru de 2014}}</ref> y implementación de programes sociales.<ref>{{cita noticia|títulu=ONX reconoz efectividá de programes sociales en Bolivia pa combatir la probeza|url=http://www.avn.info.ve/conteníu/onu-reconoz-efectividá-programes-sociales-bolivia-pa-combatir-probeza|fecha=22 de marzu de 2012|fechaaccesofechaaccesu=23 de febreru de 2014|axencia=Axencia Venezolana de Noticies}}</ref> Evo Morales asegura tamién qu'el so modelu socioeconómico «ta basáu na solidaridá, la reciprocidá, la comunidá y el consensu, porque la democracia ye pa nós un consensu».<ref>{{cita noticia|url=http://servindi.org/actualidá/7439|título=Bolivia: La nueva Constitución y la nacencia d'un Estáu plurinacional|editorial=Servindi|fecha=12 de febreru de 2005|fechaaccesofechaaccesu=23 de febreru de 2014}}</ref>
 
N'ochobre de 2013, aprobóse una llei que dexa a los trabayadores tomar empreses privaes quebraes o liquidaes y convertiles n'empreses sociales,<ref>{{cita noticia|url=http://www.marcha.org.ar/1/index.php/elmundo/100-bolivia/4449-una llei-pa-el control obreru|títulu=Una llei pal control obreru|editorial=Marcha|fecha=9 d'ochobre de 2014|fechaaccesofechaaccesu=23 de febreru de 2014}}</ref> constituyéndose asina en [[empreses recuperaes]].
 
== Socialismu del sieglu XXI n'Europa ==
 
El socialismu del sieglu XXI foi especialmente acoyíu n'[[España]] per parte del [[Partíu Comunista d'España]]<ref>[http://www.tercerainformacion.es/spip.php?article7838 "Hai qu'entamar, como yá fixeron otros países, el camín del socialismu del sieglu XXI"], 14 d'abril de 2009.</ref> y [[Izquierda Xunida (España)]],<ref>[https://web.archive.org/web/20091220002903/http://izquierda-unida.es/noticia.php?id=4966 "Decidimos que queremos construyir el socialismu del sieglu XXI y, pa ello, precísase muncha movilización"], ''[[Cayo Lara]]'', coordinador xeneral d'IX, 14 d'abril de 2009.</ref> n'[[Alemaña]] de mano del [[Die Linke]], de distintos movimientos universitarios y d'ex altos cargos de la [[República Democrática Alemana]] como [[Egon Krenz]], y en [[Rusia]] pol partíu [[Rusia Xusta]].<ref>{{cita web|título=Politics in Translation / A Fair and Just Russia, Part 2|url=http://www.sras.org/fair_and_just_russia_2|fechaaccesofechaaccesu=24 de marzu de 2014|fecha=12 d'agostu de 2009|idioma=inglés|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20140324075429/http://www.sras.org/fair_and_just_russia_2|fechaarchivu=24 de marzu de 2014|editorial=The School of Russian and Asian Studies|allugamientu=Woodside, California, EUA}}</ref> Tamién en Rusia, el [[Partíu Comunista de la Federación Rusa]] manifestó como la so meta estratéxica» la construcción d'un anováu socialismu en Rusia, el socialismu del sieglu XXI»,<ref>{{cita web|título=Programa del PCFR |url=http://cprf.ru/party-program/|idioma=inglés}}</ref> convirtiéndose asina nuna de les sos ideoloxíes oficiales, xuntu al [[Marxismu-Leninismu]] y el [[internacionalismu]]
N'España destaquen dellos colectivos socialistes: [[Sortu]], organización [[nacionalismu vascu|independentista vasca]] y d'[[esquierda abertzale]], qu'adoptó'l socialismu del sieglu XXI na so llinia política, y que tien como personalidá más conocida a [[Arnaldo Otegi]], de vultable ideoloxía marxista, ex miembru de la Mesa Nacional de [[Herri Batasuna]]. Pela so parte, el [[Partíu Carlista (1970)|Partíu Carlista]] con una difusa ideoloxía socialista-monárquica autoxestionaria y de nueva esquierda. Con una base sociolóxica mediana nel País Vascu, en 1998 foi unu de los partíos y asociaciones firmantes del Pactu de Estella, y en 2005 pronunciar en contra de la Constitución Europea. Venezuela foi destín de munchos militantes d'esta formación mientres la represión franquista. L'ex-presidente del Partíu Carlista, Carlos Hugo de Borbón Parma, en 2004 publicó'l llibru "Delles Reflexones sobre'l Socialismu del Sieglu XXI", que, ente les sos llinies, espresa textualmente lo siguiente:
Llinia 169:
=== Crítiques lliberales ===
Según Francisco Endara D., inxenieru ecuatorianu d'ideoloxía [[lliberalismu llibertariu|lliberal llibertaria]], el socialismu del sieglu XXI pretende instaurar lo que llamen la economía equivalente, onde cada ciudadanu llogra los sos ingresos a partir del intercambiu de tiempu emplegáu pa realizar un productu o serviciu y nesti marcu los ciudadanos pierden la facultá de decidir cuanto vale'l so trabayu.<ref>
{{cita web |url=http://www.asturiasliberal.org/collaboraciones/piensa_en_lliberal/el peligru_del socialismu_del sieglu_2.php |títulu=El peligru del socialismu del sieglu XXI |fechaaccesofechaaccesu=15 de mayu de 2017 |autor=Francisco Endara |editorial=Asturies Lliberal |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150923175631/http://www.asturiasliberal.org/collaboraciones/piensa_en_lliberal/el peligru_del socialismu_del sieglu_2.php |fechaarchivu=23 de setiembre de 2015 }}</ref>
 
=== Crítiques marxistes ===
El marxista británicu [[Alan Woods]] criticó a [[Eduard Bernstein]] y [[Karl Kautsky]] que se presentaben como los “verdaderos discípulos” de [[Karl Marx|Marx]] mientres impulsaben el revisionismu reformista, so un disfraz d'idees nueves”» «frente a les “vieyes idees” del [[socialismu revolucionario]]». De la mesma criticó a [[Heinz Dieterich]] por afirmar «inventar una teoría dafechu nueva y orixinal del socialismu del sieglu XXI”».<ref>{{cita web |url=http://www.marxist.com/hai-que-cumplir-con-el legáu-de-hugo-chavez.htm |títulu=¡Hai que cumplir col legáu d'Hugo Chávez! |editorial=In Defence of Marxism |nome=Alan |apellíu=Woods |fecha=5 de marzu de 2014 |fechaaccesofechaaccesu=30 d'abril de 2014}}</ref> Igualmente Woods diz que «los escritos de Dietrich a cencielles repiten les vieyes idees premarxistas de los [[socialistes utópicos]] y presentar como daqué nuevu, una forma de “socialismu” ensin [[llucha de clases]] ensin necesidá d'espropiar el capitalismu».<ref>{{cita web|título=XXI Century Socialism, or There is nothing new under the sun|url=http://www.marxist.com/21-century-socialism-nothing-new-under-sun.htm|fechaaccesofechaaccesu=30 d'abril de 2014|fecha=8 de payares de 2010|idioma=inglés|apellíu=Woods|nome=Alan|editorial=In Defence of Marxism}}</ref>
 
Los partíos de la [[Conferencia Internacional de Partíos y Organizaciones Marxista-Leninistes (Unidá y Llucha)|Conferencia Internacional de Partíos y Organizaciones Marxista-Leninistes]], acusó al socialismu del sieglu XXI de ser una teoría anti-marxista siendo esta critica sintetizada pol [[Partíu Comunista de Colombia - Marxista Leninista]] nos siguientes puntos:<ref>{{Cita publicación|url=http://www.pceml.info/actual/images/CIPOML/UyL/Unidá%20y%20Llucha%2015.pdf|títulu=El Socialismu del sieglu XXI: Teoría antimarxista pequeñu burguesa|apellíos=|nome=Partíu Comunista de Colombia - Marxista Leninista|enlaceautor=Partíu Comunista de Colombia - Marxista Leninista|fecha=Ochobre de 2007|publicación=Revista Unidá y Llucha|fechaaccesofechaaccesu=|doi=|pmid=}}</ref>
* Nun pretende camudar el sistema. Nun s'ataca a los raigaños del mesmu. Pretende reformalo.
* Parte de considerar que los capitalistes, dexarán el so privilexos ensin llucha, abandonaren la so busca del máximu beneficiu n'ares del bienestar de la humanidá.
Llinia 186:
 
=== Crítiques anarquistes ===
Dende l'anarquismu, el [[Mutualismu (teoría económica)|mutualista]] estauxunidense [[Kevin Carson]] dixo qu'Hugo Chávez, a pesar de que pudo ayudar a llabradores ensin tierra y al [[Lumpemproletariado|lumpenproletariado]] urbanu, «nun lo fixo pola abolición de les formes presistentes de coerción estatal que sofiten el monopoliu del que dependen les rentes del capital y la tierra, sinón al traviés de la contra-coacción» coles mesmes que criticó'l so autoritarismu.<ref>{{Cita noticia|apellíos=Carson|nome=Kevin|títulu=Non p'Allabalo, sinón pa Soterralo|url=https://c4ss.org/content/17675|fecha=10 de mayu de 2013|fechaaccesofechaaccesu=15 de mayu de 2017|periódicu=Center for a Stateless Society|página=|idioma=}}</ref> Pela so parte, el mutualista español Víctor Logos diz qu'aplicar les idees del partíu políticu [[Podemos]] llevaríen a una [[Crisis económica en Venezuela de 2013-2017|situación como la de Venezuela]] con más paru y más miseria y onde «l'Estáu ''veríase obligáu'' a adquirir un poder cada vez más colosal y centralizáu hasta controlar tola producción y la distribución».<ref>{{Cita web|url=http://www.mutualismu.org/l'ascensu-de-la esquierda autoritaria-una perspeutiva mutualista/|títulu=L'ascensu de la esquierda autoritaria: una perspeutiva mutualista|fechaaccesofechaaccesu=15 de mayu de 2017|autor=Víctor Logos|enlaceautor=|fecha=26 de mayu de 2014|idioma=|sitioweb=Mutualismu.org|editorial=}}</ref>
 
=== Crítiques dende Venezuela ===
Nel casu venezolanu, el políticu venezolanu d'esquierda y opositor al chavismu, [[Teodoro Petkoff]], cree que dos traces del chavismu son el [[autoritarismu]] y el [[militarismu]]<ref>{{cita noticia|nome=Teodoro|apellíos=Petkoff|url=http://www.talcualdigital.com/nota/visor.aspx?id=97799&tipu=AVA|títulu=Socialismu venezolanu|editorial=Talo como|fecha=21 de xineru de 2014|fechaaccesofechaaccesu=13 de febreru de 2014}}</ref> a pesar de qu'el chavismu definir a sí mesmu defensor d'un [[socialismu democrático]].<ref>{{cita noticia|nome=Mayelit|apellíos=Valera|títulu=Teodoro Petkoff: “El país equivocar al escoyer el so presidente”|url=http://elimpulso.com/articulo/teodoro-petkoff-el-pais-equivocar al-escoyer-el so presidente editorial=L'Impulsu|fecha=13 d'ochobre de 2013|fechaaccesofechaaccesu=13 de febreru de 2014}}</ref> Pela so parte, l'Arzobispu de Mérida, Mons. [[Baltazar Porres]], cuntó que el socialismu del sieglu XXI ye indefiníu ideológicamente, que busca "distrayer l'atención" y "paez más bien un supermercáu". Pal Arzobispu, otres carauterístiques d'esti socialismu son el [[populismu]], el [[autoritarismu]] y el [[militarismu]].{{cr}}
 
== Ver tamién ==