Diferencies ente revisiones de «Socialismu del sieglu XXI»
Contenido eliminado Contenido añadido
m iguo parámetros de plantía |
m iguo parámetros de plantía |
||
Llinia 136:
{{AP|Revolución bolivariana}}
{{VT|Propiedá privada en Venezuela mientres la Revolución Bolivariana}}
Mientres el gobiernu de [[Hugo Chávez]], presidente de la [[República Bolivariana de Venezuela]] dende 1999 hasta'l 2013, plantegaba qu'el so proyeutu políticu la [[Revolución bolivariana]] taba basáu na [[tercer vía]] y el [[bolivarianismu]] hasta que Chávez decidió qu'avanzara escontra'l socialismu del sieglu XXI ensin dexar el bolivarianismu. El presidente Chávez dixo que'l tipu de socialismu que se desenvuelve en Venezuela tamién s'inspira nel cristianismu,<ref>[http://www.abn.info.ve/go_news5.php?articulo=77370&llee=4 Chávez encamentó a funcionarios de la Ilesia Católica venezolana a ocupar el so llugar]</ref> inclusive llamó a [[Xesús de Nazaret]] como «[[socialista]]»,<ref>{{cita noticia|url=http://www.eluniversal.com/2011/04/17/chavez-repite-caracter-socialista-de-jesucristo|título=Chávez repite "calter socialista" de Xesucristo|editorial=L'Universal|fecha=17 d'abril de 2011|
Chávez afirmaba que'l socialismu del sieglu XXI acepta la [[propiedá privada]]<ref>[http://liberal-venezolano.net/blogue/index/2007/07/23/chavez_socialismo_propiedad_privada Chávez: socialismu acepta la propiedá privada]</ref> (a diferencia de la postura [[marxista-leninista]]),<ref>[http://www.eluniversal.com/2007/08/26/refco_ava_chavez-defende-prop_26A955477.shtml Chávez defende propiedá privada frente a marxistes leninistes]</ref><ref>[http://web.archive.org/web/http://www.noticiasdevenezuela.com.ve/11099.html Chávez defende propiedá privada frente a marxistes leninistes]</ref> pero refuga la propiedá privada cuando «dexenera na acumuladura egoísta».<ref>{{cita noticia|título=Chávez: Socialismu nun atenta contra la propiedá privada|url=http://www.correodelorinoco.gob.ve/nacionales/chavez-socialismu-nun atenta-contra propiedá privada/|editorial=Corréu del Orinoco|fecha=10 d'ochobre de 2010|
L'actual presidente venezolanu, [[Nicolás Maduro]], tamién se comprometió en siguir el proyeutu del socialismu del sieglu XXI en Venezuela tres el fallecimientu d'Hugo Chávez en marzu de 2013.<ref>{{cita noticia|url=http://www.notitarde.com/Eleiciones-Presidenciales-2013/Consolidar-el socialismu-del sieglu-XXI-depende-de-la-participacion-de-toos/2013/04/08/177602|títulu=Consolidar el socialismu del sieglu XXI depende de la participación de toos editorial=Notitarde|fecha=8 d'abril de 2013|
=== Ecuador ===
[[Archivu:Rafael Correa in France (cropped).jpg|thumb|150px|[[Rafael Correa]], expresidente d'[[Ecuador]].]]
{{AP|Revolución Ciudadana}}
L'ex presidente ecuatorianu [[Rafael Correa]] asegura que'l desenvolvimientu del socialismu del sieglu XXI nel so país tien carauterístiques mesmes<ref>{{cita noticia|título=Correa afirma qu'Ecuador desenvuelve un sistema socialista coles sos propies carauterístiques|url=http://spanish.peopledaily.com.cn/31617/6307270.html|fecha=22 de payares de 2007|
=== Bolivia ===
[[Archivu:Evo Morales.jpg|thumb|150px|[[Evo Morales]], presidente de [[Bolivia]].]]
[[Evo Morales]], presidente del [[Bolivia|Tao Plurinacional de Bolivia]] y máximu dirixente del [[Movimientu al Socialismu (Bolivia)|Movimientu al Socialismu boliviano]] declaróse tamién a favor de construyir el socialismu del sieglu XXI al traviés d'una revolución cultural anticolonial y de la creación d'una sociedá plurinacional na que coesista la [[democracia representativa]] con formes comunales ya indíxenes de democracia.<ref>{{cita publicación|url=http://www.nuso.org/upload/articulos/3983_1.pdf|títulu=El populismu llatinoamericanu: ente la democratización y l'autoritarismu editorial=Nueva Sociedá|fecha=Setiembre-Ochobre 2013|
N'ochobre de 2013, aprobóse una llei que dexa a los trabayadores tomar empreses privaes quebraes o liquidaes y convertiles n'empreses sociales,<ref>{{cita noticia|url=http://www.marcha.org.ar/1/index.php/elmundo/100-bolivia/4449-una llei-pa-el control obreru|títulu=Una llei pal control obreru|editorial=Marcha|fecha=9 d'ochobre de 2014|
== Socialismu del sieglu XXI n'Europa ==
El socialismu del sieglu XXI foi especialmente acoyíu n'[[España]] per parte del [[Partíu Comunista d'España]]<ref>[http://www.tercerainformacion.es/spip.php?article7838 "Hai qu'entamar, como yá fixeron otros países, el camín del socialismu del sieglu XXI"], 14 d'abril de 2009.</ref> y [[Izquierda Xunida (España)]],<ref>[https://web.archive.org/web/20091220002903/http://izquierda-unida.es/noticia.php?id=4966 "Decidimos que queremos construyir el socialismu del sieglu XXI y, pa ello, precísase muncha movilización"], ''[[Cayo Lara]]'', coordinador xeneral d'IX, 14 d'abril de 2009.</ref> n'[[Alemaña]] de mano del [[Die Linke]], de distintos movimientos universitarios y d'ex altos cargos de la [[República Democrática Alemana]] como [[Egon Krenz]], y en [[Rusia]] pol partíu [[Rusia Xusta]].<ref>{{cita web|título=Politics in Translation / A Fair and Just Russia, Part 2|url=http://www.sras.org/fair_and_just_russia_2|
N'España destaquen dellos colectivos socialistes: [[Sortu]], organización [[nacionalismu vascu|independentista vasca]] y d'[[esquierda abertzale]], qu'adoptó'l socialismu del sieglu XXI na so llinia política, y que tien como personalidá más conocida a [[Arnaldo Otegi]], de vultable ideoloxía marxista, ex miembru de la Mesa Nacional de [[Herri Batasuna]]. Pela so parte, el [[Partíu Carlista (1970)|Partíu Carlista]] con una difusa ideoloxía socialista-monárquica autoxestionaria y de nueva esquierda. Con una base sociolóxica mediana nel País Vascu, en 1998 foi unu de los partíos y asociaciones firmantes del Pactu de Estella, y en 2005 pronunciar en contra de la Constitución Europea. Venezuela foi destín de munchos militantes d'esta formación mientres la represión franquista. L'ex-presidente del Partíu Carlista, Carlos Hugo de Borbón Parma, en 2004 publicó'l llibru "Delles Reflexones sobre'l Socialismu del Sieglu XXI", que, ente les sos llinies, espresa textualmente lo siguiente:
Llinia 169:
=== Crítiques lliberales ===
Según Francisco Endara D., inxenieru ecuatorianu d'ideoloxía [[lliberalismu llibertariu|lliberal llibertaria]], el socialismu del sieglu XXI pretende instaurar lo que llamen la economía equivalente, onde cada ciudadanu llogra los sos ingresos a partir del intercambiu de tiempu emplegáu pa realizar un productu o serviciu y nesti marcu los ciudadanos pierden la facultá de decidir cuanto vale'l so trabayu.<ref>
{{cita web |url=http://www.asturiasliberal.org/collaboraciones/piensa_en_lliberal/el peligru_del socialismu_del sieglu_2.php |títulu=El peligru del socialismu del sieglu XXI |
=== Crítiques marxistes ===
El marxista británicu [[Alan Woods]] criticó a [[Eduard Bernstein]] y [[Karl Kautsky]] que se presentaben como los “verdaderos discípulos” de [[Karl Marx|Marx]] mientres impulsaben el revisionismu reformista, so un disfraz d'idees nueves”» «frente a les “vieyes idees” del [[socialismu revolucionario]]». De la mesma criticó a [[Heinz Dieterich]] por afirmar «inventar una teoría dafechu nueva y orixinal del socialismu del sieglu XXI”».<ref>{{cita web |url=http://www.marxist.com/hai-que-cumplir-con-el legáu-de-hugo-chavez.htm |títulu=¡Hai que cumplir col legáu d'Hugo Chávez! |editorial=In Defence of Marxism |nome=Alan |apellíu=Woods |fecha=5 de marzu de 2014 |
Los partíos de la [[Conferencia Internacional de Partíos y Organizaciones Marxista-Leninistes (Unidá y Llucha)|Conferencia Internacional de Partíos y Organizaciones Marxista-Leninistes]], acusó al socialismu del sieglu XXI de ser una teoría anti-marxista siendo esta critica sintetizada pol [[Partíu Comunista de Colombia - Marxista Leninista]] nos siguientes puntos:<ref>{{Cita publicación|url=http://www.pceml.info/actual/images/CIPOML/UyL/Unidá%20y%20Llucha%2015.pdf|títulu=El Socialismu del sieglu XXI: Teoría antimarxista pequeñu burguesa|apellíos=|nome=Partíu Comunista de Colombia - Marxista Leninista|enlaceautor=Partíu Comunista de Colombia - Marxista Leninista|fecha=Ochobre de 2007|publicación=Revista Unidá y Llucha|
* Nun pretende camudar el sistema. Nun s'ataca a los raigaños del mesmu. Pretende reformalo.
* Parte de considerar que los capitalistes, dexarán el so privilexos ensin llucha, abandonaren la so busca del máximu beneficiu n'ares del bienestar de la humanidá.
Llinia 186:
=== Crítiques anarquistes ===
Dende l'anarquismu, el [[Mutualismu (teoría económica)|mutualista]] estauxunidense [[Kevin Carson]] dixo qu'Hugo Chávez, a pesar de que pudo ayudar a llabradores ensin tierra y al [[Lumpemproletariado|lumpenproletariado]] urbanu, «nun lo fixo pola abolición de les formes presistentes de coerción estatal que sofiten el monopoliu del que dependen les rentes del capital y la tierra, sinón al traviés de la contra-coacción» coles mesmes que criticó'l so autoritarismu.<ref>{{Cita noticia|apellíos=Carson|nome=Kevin|títulu=Non p'Allabalo, sinón pa Soterralo|url=https://c4ss.org/content/17675|fecha=10 de mayu de 2013|
=== Crítiques dende Venezuela ===
Nel casu venezolanu, el políticu venezolanu d'esquierda y opositor al chavismu, [[Teodoro Petkoff]], cree que dos traces del chavismu son el [[autoritarismu]] y el [[militarismu]]<ref>{{cita noticia|nome=Teodoro|apellíos=Petkoff|url=http://www.talcualdigital.com/nota/visor.aspx?id=97799&tipu=AVA|títulu=Socialismu venezolanu|editorial=Talo como|fecha=21 de xineru de 2014|
== Ver tamién ==
|