Diferencies ente revisiones de «Xunión Soviética»
Contenido eliminado Contenido añadido
m preferencies DALLA: bolchevique => bolxevique |
m iguo parámetros de plantía |
||
Llinia 42:
Tres el decesu del primer líder soviéticu, [[Vladímir Lenin]], en 1924, [[Iósif Stalin]] acabó ganando la llucha pol poder<ref name="StalinRobertService">Robert Service. ''Stalin: A Biography.'' 2004. ISBN 978-0-330-41913-0</ref> y dirixió’l país a traviés d'una [[industrialización]] a gran escala con una [[economía centralizada]] y, al mesmu tiempu, con [[represión política]].<ref name="StalinRobertService" /><ref>{{cita llibru |nombre=George |apellidos=Crile |título=Charlie Wilson's War: The Extraordinary Story of the Largest Covert Operation in History |editorial=Atlantic Monthly Press |año=2003 |isbn=0871138549}}</ref> En xuno de 1941, mientres la [[Segunda Guerra Mundial]], [[Alemaña nazi|Alemaña]] xunto a los sos aliaos [[Operación Barbarroxa|invadió]] la Xunión Soviética, un país col que firmó un [[Pactu Ribbentrop-Mólotov|pactu de non-agresión]]. Cuatro años dempués d'una guerra brutal, la Xunión Soviética emerxió victoriosa como una de les dos [[Superpotencia internacional|superpotencies]] del mundu, xunto a los [[Estaos Xuníos]].
La Xunión Soviética y los sos Estaos satélites d'[[Europa oriental]] tuvieron involucraos na [[Guerra Fría]], que foi una llarga llucha ideolóxica y política mundial escontra los Estaos Xuníos y los sos aliaos del bloque occidental; finalmente la XRSS cedió énte los problemes económicos y los disturbios políticos internos y esternos.<ref>{{cita llibru |título=Stalin and the Bomb |apellidos=Mr. David Holloway |año=1996 |editorial=Yale University Press |isbn=978-0300066647 |página=18 |url=http://yalepress.yale.edu/book.asp?isbn=9780300066647 }}</ref><ref name="turner23">{{Harvnb|Turner|1987|p=23}}</ref> Mientres esta dómina, la Xunión Soviética consiguió ser el modelu de referencia pa futuros Estaos socialistes. Dende 1945 hasta 1991, la Xunión Soviética y los [[Estaos Xuníos d'América|Estaos Xuníos]] dominaron l'axenda mundial de la [[política económica]], [[Rellaciones Internacionales|asuntos esteriores]], [[operación militar|operaciones militares]], intercambiu cultural, progresos científicos, incluyendo l'entamu de la [[exploración espacial|esploración espacial]], y [[deporte]]s (incluyíos los [[Xuegos Olímpicos]]). A finales de la década de 1980, l'últimu líder soviéticu [[Miḥaíl Gorbachov]] trató de reformar l'Estáu coles sos polítiques de la ''[[perestroika]]'' y ''[[glasnost]]'', pero la Xunión Soviética [[Hestoria de la Xunión Soviética (1985-1991)| derrumbóse]] y foi disuelta formalmente n’avientu de 1991 tres el fallíu [[Intentu de golpe d'Estáu na Xunión Soviética|intentu de golpe d'Estáu d'agostu]].<ref name = "Byrd">{{Cita enciclopedia|autor=Byrd, Peter|editor=McLean, Iain; McMillan, Alistair|encyclopedia=The concise Oxford dictionary of politics|title=Cold War (entire chapter)|url=http://books.google.com/?id=xLbEHQAACAAJ|
Los llindares xeográficos de la Xunión Soviética variaron conl tiempu, pero tres les sos postreres anexones territoriales principales y la ocupación de los [[Repúbliques báltiques|países Bálticos]] ([[Lituania]], [[Letonia]], y [[Estonia]]), del este de [[Polonia]], [[Besarabia]], y dellos otros territorios mientres la [[Segunda Guerra Mundial]], dende 1945 hasta la disolución, los llindares correspondieron aprosimádamente a aquellos de la estinta [[Imperiu rusu|Rusia Imperial]], coles esclusiones notables de Polonia, la mayor parte de [[Finlandia]], y [[Alaska]].
|