Diferencies ente revisiones de «María Josefa Yzuel Giménez»

Contenido eliminado Contenido añadido
m iguo parámetros de plantía
m iguo parámetros de plantía
Llinia 5:
Llogró'l títulu de ''Profesora Amestada d'Universidá'' na área de física nel añu [[1966]], convirtiéndose na primer muyer n'[[España]] con esa titulación. En [[1982]] consiguió ser ''Catedrática d'Universidá''.
 
Al entamu de la so actividá académica foi docente nes universidaes de Granada y Zaragoza. Dende [[1983]] forma parte del personal académico de la [[Universidá Autónoma de Barcelona]] (UAB), onde anguaño trabaya como profesora emérita. Na UAB, llevó a cabo tarea docentes, d'investigación, y hai participando en distintos órganos de gobiernu. La so investigación centróse siempres nel campu de la [[Óptica]], contribuyendo con publicaciones científiques<ref>{{cita web|títulotítulu=Publicaciones en Google Academics|url=http://scholar.google.es/scholar?q=MJ+Yzuel&hl=ye&as_sdt=0|fechaaccesu=30 d'abril de 2014}}</ref> y tesis doctorales. Los últimos venti años tuvo trabayando en ''filtros de tresmisión non uniforme pa la meyora de la calidá de los sistemes ópticos formadores d'imáxenes'',<ref>{{cita web|autor=Escalera Merín, Juan Carlos|títulu=Inflúi de filtros de tresmisión non uniforme y dependientes del llargor d'onda sobre la calidá de la imaxe policromática de los sistemes ópticos (Tesis doctoral)|url=http://cataleg.uab.cat:8024/search~S1*cat?/cT+UAB%2F01419/ct+!au!aa!ab!f%2F01419!j/-3%2C-1%2C0%2CB/frameset&FF=ct+!au!aa!ab!f%2F01415!j&1%2C1%2C|fecha=1991}}</ref> na ''introducción de la información de color nel procesu de reconocencia óptica de formes'' y nel ''usu y caracterización de pantalles de cristal líquidu pa la xeneración d'elementos ópticos difractivos''.<ref>{{cita web|autor=Octavi López Coronáu (Tesis doctoral)|títulu=Control de la respuesta d'un sistema ópticu por aciu neñines de tresmisión non uniforme y lentes multiplexadas|url=http://www.tdx.cat/bitstream/handle/10803/3393/olc1de2.pdf?sequence=1|fecha=xunetu de 2007}}</ref> Fundó'l ''Laboratori de Processat d'Imatges'' na UAB<ref>{{cita web|url=http://optica.uab.es/article.php3?lang=ca&id_article=23|fechaaccesu=18 març 2013|títulu=Laboratori d'Òptica UAB}}</ref> y lideró el proyectu européu ''A new 3D measurement technique for fast inspection of large, slightly unflat surfaces'' nel programa ''Competitive and Sustainable Growth'' (2002-2005).
 
Tamién ye Académica Numeraria de la [[Real Academia de Ciencies y Artes de Barcelona]],<ref>{{cita web|url= http://www.racab.es/academics/numeraris?start=60|títulu=Real Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona}}</ref> de l'Academia de Ciencies de Granada<ref>{{cita web|url=http://wdb.ugr.es/~academia/|títulotítulu=Academia de Ciencies de Granada}}</ref> y de la [[Real Academia de Ciencies Esactes, Físiques, Químiques y Naturales de Zaragoza]].
 
A lo llargo de la so carrera foi premiada y reconocida poles sos investigaciones, tantu a nivel nacional como internacional, pudiéndose destacar ser nomada Presidenta Sociedá Española d'Óptica,<ref>{{cita web|url=http://www.sedoptica.es/SEDO/socios-de-honor.html|títulotítulu=Sociedad Española d'Óptica}}</ref> de la que foi Vicepresidenta (anguaño Socia d'Honor) ente los años 1993 y 1996; Vicepresidenta de la Xunta de Gobiernu de la Real Sociedá Española de Física ente 1999 y 2007; Doctora Honoris Causa pola Universidá Miguel Hernández<ref>{{cita web|autor=Universidad Miguel Hernandez|títulu=Invistidura. Dra. Honoris Causa|url=http://comunicacion.umh.es/2012/01/27/la-umh-inviste-como-doctora-honoris-causa-a-maria-josefa-yzuel-gimenez-mientres-la festividá-de-santu-tomes-de-aquino/|fecha=27 de xineru de 2012}}</ref><ref>{{cita web|autor=Maria Josefa Yzuel|títulu=Discursu de invistidura Dra. Honoris Causa|url=http://protocolo.umh.es/files/2012/01/Discursu-DHC-con-plantiya-1.pdf|fecha=27 de xineru de 2012}}</ref> nel añu 2012; o Presidenta del Comité español pa la celebración del Añu Internacional de la Lluz mientres el 2015<ref>{{cita web|títulotítulu=Comité español pal Añu de la Lluz 2015|url=http://www.uab.cat/web/noticies/detalle-de-una noticia-1099409749848.html?noticiaid=1345671226539&rendermode=1203663828107%253Fparam1%253D1195026073071%253Fparam1%253D1195026073071%253Fparam1%253D1195026073071%253Fparam1%253D1195026073077}}</ref> en 2014.
 
A nivel internacional destacar por haber sío miembru de la xunta directiva de diverses asociaciones científiques como la Optical Society of America,;<ref>{{cita web|url=http://www.osa.org/en-us/home/|títulu=Optical Society of America}}</ref> Miembru del Advisory Committee Triestre System Optical Sciences and Applications dende 2003; la International Society for Optics and Photonics (SPIE),<ref>{{cita web|url=http://spie.org/|títulu=International Society for Optics and Photonics}}</ref> de la que ye miembru de la xunta directiva dende 2001; la Federación de Sociedaes Europees d'Óptica; de la European Optical Society,<ref>{{cita web|url=http://www.myeos.org/|títulu=European Optical Society}}</ref> del Institute of Physics(IOP);<ref>{{cita web|url=http://www.iop.org/|títulu=Institute of Physics}}</ref> o la International Commission for Optics;<ref>{{cita web|url=http://e-ico.org/|títulu=International Comission for Optics}}</ref> “ICO Galiléu Galilei Award”, o del ICO Nominating Committee (2003-2005).
A lo llargo de la so carrera manifestó'l so interés y compromisu na promoción del papel de les muyeres na ciencia. Ye socia de l'[[Asociación de Muyeres Investigadores y Tecnólogues]] ([http://www.amit-es.org/ AMIT]) y participa viviegamente nes actividaes del nodo catalán d'ésta asociación ([http://www.amit-cat.org/index.html AMIT-cat]). Esti trabayu en favor de los derechos de les muyeres foi reconocíu y premiáu en [[2011]], añu nel que recibió'l premiu UAB.<ref>{{cita web|títulotítulu=Yzuel, premi UAB per la defensa dels drets de dónes-yos|url=http://www.uab.cat/servlet/Satellite/noticies/detall-d-una noticia-1283150433208.html?noticiaid=1296113441625}}</ref>
 
== Referencies ==