Diferencies ente revisiones de «Panel solar»

Contenido eliminado Contenido añadido
m iguo parámetros de plantía
m iguo parámetros de plantía
Llinia 40:
Les estructures pa fondiar los paneles solares son xeneralmente d'[[aluminiu]] con tornillería d'[[aceru inoxidable]] p'asegurar una máxima llixereza y una mayor durabilidá nel tiempu. Les estructures tienen midíes estándar pa la superficie, orientación y enclín —tantu n'horizontal, como en vertical—.
 
La estructura suel tar compuesta d'[[ángulu|ángulos]] d'aluminiu, carril de fixación, triángulu, torniellos de anclaje (triángulu-ángulu), [[torniellu allen]] (xeneralmente de [[tuerca]] cuadrada, pa la fixación del módulu) y [[pinza zeta]] —pa la fixación del módulu y que les sos dimensiones dependen de la espesura del módulu—.<ref>{{Cita web |url=http://www.renovablesonline.es/fotovoltaica/estructures/ |títulotítulu=Anovables online |fechaacceso=3 de payares de 2015 |obra=renovablesonline.es}}</ref>
 
=== Usu de la enerxía ===
Llinia 52:
Ente los años [[2001]] y [[2012]] producióse una crecedera esponencial de la producción d'enerxía fotovoltaica, doblar aprosimao cada dos años.<ref>{{Cita web |url=http://www.roperld.com/science/worldphotovoltaicenergy.htm |títulu=''World Photovoltaic Energy'' |fechaacceso=23 de febreru de 2013 |apellíu=Roper |nome=L. David |fecha=24 d'agostu de 2011 |idioma=inglés}}</ref> Si esti enclín sigue, la enerxía fotovoltaica cubriría'l 10&nbsp;% del consumu enerxéticu mundial en [[2018]], algamando una producción averada de 2200&nbsp;TWh,<ref>{{Cita web |url=http://ftalphaville.ft.com/blogue/2012/06/18/1048871/the-exponential-growth-in-solar-consumption/ |títulu=The exponential growth in solar consumption |nome=Izabella |apellíu=Kaminska |fecha=18 de xunu de 2012 |editorial=''[[Financial Times]] |fechaacceso=17 de setiembre de 2012 |idioma=inglés}}</ref> y podría llegar a apurrir el 100&nbsp;% de les necesidaes enerxétiques actuales en redol al añu [[2027]].<ref>{{Cita web |url= http://www.guardian.co.uk/environment/2011/feb/21/ray-kurzweill-climate-change |títulu=Climate change non problem, says futurist Ray Kurzweil |nome=Ray |apellíu=Kurzweil |fecha=21 de febreru de 2011 |editorial=''[[The Guardian]]'' |fechaacceso=17 de setiembre de 2012}}</ref>
 
Esperimentalmente tamién fueron usaos pa dar enerxía a [[Vehículu solar|vehículos solares]], por casu nel ''[[World Solar Challenge]]'' al traviés d'[[Australia]] o la [[Carrera Solar Atacama]] n'[[América]]. Munchos barcos<ref>{{Cita web |títulotítulu=Welcome to SOLAR SPLASH |url=http://www.solarsplash.com/ |fecha=22 d'avientu de 2005 |idioma=inglés}}</ref>
<ref>{{Cita web |títulotítulu= Frisian Nuon Solar Challenge |url=http://www.frisiannuonsolarchallenge.com/ |fecha=22 d'avientu de 2005 |idioma=inglés}}</ref> y vehículos terrestres usar pa cargar les sos bateríes de forma autónoma, llueñe de la rede llétrica.
 
Programes d'incentivos económicos, primero, y darréu sistemes d'[[autoconsumo fotovoltaico]] y [[balance netu]] ensin [[subsidiu|subsidios]], sofitaron la instalación de la fotovoltaica nun gran númberu de países, contribuyendo a evitar la emisión d'una mayor cantidá de [[gases d'efeutu invernaderu]].<ref>Renewable Energy Policy Network for the 21st century (REN21), Renewables 2010 Global Status Report, Paris, 2010, pp. 1–80.</ref>
 
=== Productores de paneles ===
Los diez mayores productores mundiales de paneles fotovoltaicos (por producción en [[Megavatiu|MW]]) en 2015 fueron:<ref name="pvmarketresearch1">{{Cita web |url=http://blogs.publico.es/econonuestra/2016/04/01/evolucion-y-perspectives-pa-la-energia-solar-fotovoltaica/ |títulotítulu=Evolución y perspectives pa la enerxía solar fotovoltaica|fechaacceso=2 d'abril de 2016 |fecha=1 d'abril de 2016 |editorial=Públicu}}</ref>
# [[Trina Solar]] (China)
# [[Canadian Solar]] (Canadá)
Llinia 94:
| x legends = : 2007 : : 2009 : : 2011 : : 2013 : : 2015 :
}}
|pie= Potencia fotovoltaica mundial instalada hasta 2016, en [[Vatiu|gigavatios]] (GW), espresada por rexón.<ref name="epia-2014">{{Cita web |títulotítulu=EPIA Global Market Outlook for Photovoltaics 2014-2018 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20140714143734/http://www.epia.org/fileadmin/user_upload/Publications/EPIA_Global_Market_Outlook_for_Photovoltaics_2014-2018_-_Medium_Res.pdf |url=http://www.epia.org/fileadmin/user_upload/Publications/EPIA_Global_Market_Outlook_for_Photovoltaics_2014-2018_-_Medium_Res.pdf|fechaarchivu=14 de xunetu de 2014 |formatu=PDF |fechaacceso=31 de mayu de 2016 |idioma=inglés}}</ref><ref name=pvmafigures2016>
{{Cita web |url= https://www.pv-magazine.com/2017/01/19/pvma-figures-show-75-gw-of-solar-pv-was-installed-in-2016/
|títulu=''PVMA figures show 75 GW of solar PV was installed in 2016''
Llinia 111:
La potencia d'un módulu solar midir en W<sub>p</sub> (''Watt peak'', vatiu pico), o más concretamente, nos sos respeutivos múltiplos: kW<sub>p</sub> o MW<sub>p</sub>. Trátase de la potencia llétrica xenerada en condiciones estándares pa la incidencia de lluz.
 
Históricamente, [[Estaos Xuníos]] lideró la instalación d'enerxía fotovoltaica dende los sos entamos hasta 1996, cuando la so capacidá instalada algamaba los 77{{esd}}MW, más que cualesquier otru país hasta la fecha. Nos años posteriores, fueron superaos por [[Xapón]], que caltuvo'l lideralgu hasta que de la mesma [[Alemaña]] devasar en 2005, calteniendo'l lideralgu dende entós. A empiezos de 2016, Alemaña averar a los 40{{esd}}GW instalaos.<ref name=fv2016>{{Cita web |títulotítulu= La solar fotovoltaica vuelve españar el so techu |url= http://www.energias-renovables.com/articulo/la-solar-fotovoltaica-vuelve españar-la so-20160118 |editorial= Enerxíes Anovables |fecha=18 de xineru de 2016 |fechaacceso=19 de xineru de 2016}}</ref> Sicasí, por eses feches [[República Popular China|China]], unu de los países onde la fotovoltaica ta esperimentando una crecedera más vertixinosa superó a Alemaña, convirtiéndose dende entós nel mayor productor d'enerxía fotovoltaica del mundu.<ref name=fv2016 /> Espérase que multiplique la so potencia instalada actual hasta los 150{{esd}}GW en 2020.<ref name="epia-2014" /><ref name="Bloomberg-News-CHN-70GW">
{{Cita noticies
|url=http://www.bloomberg.com/news/2014-05-16/china-targets-70-gigawatts-of-solar-power-to-cut-coal-reliance.html
Llinia 251:
 
=== Reciclaje de paneles ===
La mayor parte de los paneles fotovoltaicos pue ser tratada. Gracies a les innovaciones teunolóxiques que se desenvolvieron nos últimos años, puede recuperase hasta'l 95&nbsp;% de ciertos materiales semiconductores y el vidriu, según grandes cantidaes de metales ferrosos y non ferrosos utilizaos nos módulos.<ref>Llisa Krueger. 1999. {{Cita web |títulotítulu=Overview of First Solar's Module Collection and Recycling Program |editorial=[[Brookhaven National Laboratory]] p. 23 |url=http://www.bnl.gov/pv/files/PRS_Axenda/2_Krueger_IEEE-Presentation-Final.pdf |formatu=pdf |fechaacceso=agostu de 2012}}</ref> Delles empreses privaes<ref> Karsten Wambach. 1999. {{Cita web |títulotítulu=A Voluntary Take Back Scheme and Industrial Recycling of Photovoltaic Modules |editorial=[[Brookhaven National Laboratory]] p. 37 |url=http://www.bnl.gov/pv/files/PRS_Axenda/3_4_PV-Module-RecyclingWambach.pdf |formatu=pdf |fechaacceso=agostu de 2012}}</ref> y organizaciones ensin fines d'arriquecimientu, como por casu [[PV CYCLE]] na Unión Europea, tán anguaño trabayando nes operaciones de recoyida y reciclaje de paneles a la fin de la so vida útil.
 
Dos de les soluciones de reciclaje más comunes son: