Diferencies ente revisiones de «Boeing 777»

Contenido eliminado Contenido añadido
m iguo parámetros de plantía
m iguo parámetros de plantía
Llinia 13:
|otros usuarios = {{bandera|Emiratos Árabes Xuníos}} [[Emirates]] - 166<br>{{bandera|USA}} [[United Airlines]] - 88<br>{{bandera|HKG}} [[Cathay Pacific]] - 70<br>{{bandera|FRA}} [[Air France]] - 70<br>{{bandera|USA}} [[American Airlines]] - 67<br>{{bandera|Qatar}} [[Qatar Airways]] - 62<br>{{bandera|Reinu Xuníu}} [[British Airways]] - 58<br>{{bandera|ENSIN}} [[Singapore Airlines]] - 52<br>{{bandera|KOR}} [[Korean Air]] - 50<br>{{bandera|Xapón}} [[All Nippon Airways|ANA]] - 50<br>{{bandera|Países Baxos}} [[KLM]] -
|producción = [[1993]] - ''actualidá''
|unidaes construyíes = 1534 (al 31 d'avientu de 2017)<ref name="777_O_D_summ"/><ref name="units">{{cita web |autor= Gulfnews |url= http://gulfnews.com/business/aviation/emirates-airline-receives-1-000th-boeing-777-1.989384 |títulu= Emirates airline receives 1,000th Boeing 777 |idioma= inglés |fechaaccesofechaaccesu= 10 d'abril de 2012}}</ref>
|costu del programa =
|costu unitariu = 777-200ER: 244,7 mill. d'[[dólar estauxunidense|US$]]<ref name="prices">{{cita web|url=http://www.boeing.com/commercial/prices/|títulu=Boeing Commercial Airplanes prices|editorial=Boeing|fechaaccesofechaaccesu=1 d'ochobre de 2010|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20101025072801/http://www.boeing.com/commercial/prices/|fechaarchivu=25 d'ochobre de 2010}}</ref><br />777-200LR: 275,8 mill. de US$<ref name="prices"/><br />777-300ER: 298,3 mill. de US$<ref name="prices"/><br />777 Freighter: 280,1 mill. de US$<ref name="prices"/>
|desenvolvimientu del = |variantes col so propiu artículu =
Llinia 27:
|editorial= The Times
|fecha= 13 de marzu de 2009
|fechaaccesofechaaccesu= 16 d'abril de 2010
|idioma= inglés
}}</ref><ref>{{cita web
Llinia 50:
|autor= Don Phillips
|editorial= International Herald Tribune
|fechaaccesofechaaccesu= 13 d'abril de 2012
|idioma= inglés
}}</ref> cola capacidá demostrada pa volar más de media vuelta alredor del mundu.
Llinia 59:
|editorial= Boeing
|fecha= febreru de 2010
|fechaaccesofechaaccesu= 18 de marzu de 2010
|idioma= inglés
}}</ref> La variante más usada ye'l 777-300ER, con 748 unidaes apurríes, siendo [[Emirates]] la mayor operadora del Boeing 777, con 166 aviones de toles versiones a mediaos de xineru de 2017.<ref>https://d1fmezig7cekam.cloudfront.net/VPP/Global/Flight/Airline%20Business/AB%20home/Edit/WorldAirlinerCensus2015.pdf</ref> Hasta ochobre de 2016, el Boeing 777 sufrió dolce [[Accidente d'aviación incidentes d'aviación]], incluyendo seis accidentes nos que l'avión resultó destruyíu, el [[vuelu 214 de Asiana Airlines]] en xunetu de 2013 foi'l so primer accidente fatal en 18 años de serviciu comercial.
Llinia 68:
 
=== Antecedentes ===
Nos [[años 1970]], el [[Boeing 747]], el [[McDonnell Douglas DC-10]], el [[Lockheed L-1011 TriStar]] y el [[Airbus A300]] convertir na primer xeneración d'aviones de pasaxeros construyíos col fuselaxe anchu n'entrar en serviciu.{{harvnp|Cusick|Rodrigues|2004|p=146}} En 1978, Boeing desenvolvió nuevos modelos: el bimotor [[Boeing 757|757]] pa reemplazar al venerable [[Boeing 727|727]], el [[Boeing 767|767]], col mesmu númberu de motores que l'anterior, pa competir col A300, y un 777 con 3 [[Turbofán|reactores]] concebíu pa competir col DC-10 y el L-1011.<ref>{{cita web |autor= Time |obra= Magacín US |url= http://www.time.com/time/magacín/article/0,9171,946981,00.html |títulu= Business: The 1980s Generation |idioma= inglés |fechaaccesofechaaccesu= 11 d'abril de 2012 |urlarchivu= https://web.archive.org/web/20071118220221/http://www.time.com/time/magacín/article/0%2C9171%2C946981%2C00.html |fechaarchivu= 18 de payares de 2007 }}</ref><ref>{{cita web |autor= The New York Times |url= http://www.nytimes.com/1990/12/19/business/new-boeing-airliner-shaped-by-the-airlines.html |títulu= New Boeing Airliner Shaped by the Airlines |idioma= inglés |fechaaccesofechaaccesu= 11 d'abril de 2012}}</ref> Tanto'l 757 como'l 767, dirixeron a [[Boeing]] al ésitu nel mercáu colos aviones de tamañu medianu, debíu en parte a qu'en 1980 [[ETOPS]] dio la posibilidá de realización d'operaciones tresoceániques con bimotores.<ref name="ETOPS">{{cita Harvard|Eden|2008|p=99}}</ref><ref name="VAR">{{cita Harvard|Norris|Wagner|1999|p=128}}</ref> So estes regles, les [[aereollinia|aereollinies]] empezaron a operar col 767 les rutes de llarga distancia que nun riquir aviones de gran capacidá de pasaxeros.<ref name="ETOPS"/> Más tarde, el 777 trimotor foi abandonáu por cuenta de que, según estudios de mercáu, favorecíen a les variantes 757 y 767.{{harvnp|Yenne|2002|p=33}} Boeing quedar con una diferencia salarial pola diferencia de tamañu qu'había ente'l 767-300ER y el 747-400.<ref name=Eden112>{{cita Harvard|Eden|2008|p=112}}</ref>
 
Yá a finales de la [[Años 1980|década de 1980]], los modelos DC-10 y L-1011, diben averándose a la descontinuación per parte de les aerollinies, lo qu'obligaba a los fabricantes a desenvolver nuevos diseños na so sustitución.<ref name=norris126/> McDonnell Douglas taba trabayando nel [[MD-11]], una versión ameyorao y ampliao del DC-10, ente que [[Airbus]] taba desenvolviendo'l [[A330]] y el [[A340]].<ref name=norris126>{{cita Harvard|Norris|Wagner|1999|p=126}}</ref> En 1986, Boeing dio a conocer les propuestes pa una versión ampliada del 767, al cual bautizóse-y col nome de 767-X, pa dirixise al mercáu como reemplazu de la primer xeneración de fuselaxe anchu, y pa complementar los modelos 767 y 747 na compañía.<ref name=norris127>{{cita Harvard|Norris|Wagner|1999|p=127}}</ref><ref name="VAR"/><ref name=Eden106>{{cita Harvard|Eden|2008|p=106}}</ref> La propuesta inicial cuntó coles ales d'un fuselaxe más llargu y más grande que l'actual 767, amás de la equipación de [[winglets]].<ref name=norris127/><ref name=norris11>{{cita Harvard|Norris|Wagner|2001|p=11}}</ref> Darréu, preve l'ampliación del fuselaxe, pero caltuvo la plataforma esistente del 767, la cabina, y otros elementos menores.<ref name=norris127/>
Llinia 83:
Na primer xunta “Trabayando xuntos” en xineru de 1990, una encuesta de 23 páxines foi distribuyida a les llinies aérees, preguntar que yera lo que buscaben nel nuevu diseñu. Yá para [[marzu]] de [[1990]] destinárase pal 767-X: una seición tresversal de la cabina próxima a la del [[B747|747]], 325 pasaxeros, controles ''[[fly-by-wire]]'', una «[[cabina de cristal]]» (preseos reproducíos por pantalles d'ordenador), interior flexible, y un costu un 10 % meyor, calculáu nuna base de «costu per asientu por milla» sobre los costos de los [[A330]] y [[MD-11]]. La carauterística ''ETOPS'' tamién foi una prioridá principal pa United.{{harvnp|Norris|Wagner|1996|p=13}}
 
El programa de United de restauración de la so flota avieyada de [[L-1011]] y [[DC-10]] fixo un enfoque principal nos diseños de [[Boeing]]. La nueva aeronave precisaba l'habilidá de volar tres rutes principales: [[Chicago]] a [[Hawaii]], [[Chicago]] a [[Europa]] y ensin escala dende'l "[[Hot and high|altu y caliente]]" [[Denver]] a [[Hawaii]].{{harvnp|Norris|Wagner|1996|p=14}} El 15 d'ochobre de 1990 [[United Airlines]] convertir nel primera veceru cuando realizó un pidíu por 22 de los 777 propulsados por reactores [[Pratt and Whitney|Pratt & Whitney]], con opciones por unos adicionales 38.<ref>{{cita publicación | títulu= Boeing Orders and Deliveries | url = http://active.boeing.com/commercial/orders/displaystandardreport.cfm?cboCurrentModel=777&optReportType=AllModels&cboAllModel=777&ViewReportF=View+Report| fechaaccesofechaaccesu= 14 de setiembre de 2011}}</ref>
 
[[Archivu:KLM777-Sec41.png|thumb|Seición 41 nun Boeing 777. Este ye la única seición principal compartida col 767.]]
Llinia 94:
=== Entrada al serviciu ===
[[Archivu:United Airlines 777 N777UA.jpg|180px|thumb|El primera Boeing 777-200 en serviciu comercial a [[United Airlines]]. Nesta semeya puede vése-y desapegando.]]
Boeing apurrió'l primera 777 a l'aereollinia estauxunidense United Airlines el 15 de mayu de 1995.{{harvnp|Birtles|1998|p=69}}<ref>{{cita web |autor= Business Library |url= http://findarticles.com/p/articles/el mio_m0EIN/is_1995_May_15/ai_16824929/ |títulu= First Boeing 777 delivery goes to United Airlines |idioma= inglés |fechaaccesofechaaccesu= 25 de mayu de 2012 |urlarchivu= https://archive.is/20120708030328/http://findarticles.com/p/articles/el mio_m0EIN/is_1995_May_15/ai_16824929/ |fechaarchivu= 8 de xunetu de 2012 }}</ref> La FAA recibió la llamada «[[Autorización ETOPS de 180 minutos]]» (ETOPS-180) pal usu del motor [[Pratt & Whitney PW4084]] el 30 de mayu de 1995, polo que ye'l primer modelu en llevar una calificación ETOPS-180 na so entrada en serviciu.{{harvnp|Norris|Wagner|1999|p=139}} Pocu dempués, n'ochobre d'esi mesmu añu, aprobóse la «[[Autorización ETOPS de 207 minutos]]».<ref>{{cita web |autor= Albadawi |url= http://www.albadawi.be/etops.htm |títulu= ETOPS |idioma= inglés |fechaaccesofechaaccesu= 25 de mayu de 2012 |urlarchivu= https://web.archive.org/web/20090716163723/http://www.albadawi.be/etops.htm |fechaarchivu= 16 de xunetu de 2009 }}</ref> El primer vuelu comercial d'esta aeronave tuvo llugar el 7 de xunu de 1995 dende l'[[Aeropuertu de Londres-Heathrow]], na [[Londres|ciudá homónima]] al [[Aeropuertu Internacional de Dulles]] en [[Washington D.C.]]{{harvnp|Birtles|1998|p=80}}
 
El 12 de payares de 1995, Boeing apurrió'l primer modelu con motores [[General Electric GUE90-77B]] a British Airways, y esta poner al serviciu 5 díes dempués de felicidá apurre.<ref name=eden115>{{cita Harvard|Eden|2004|p=115}}</ref><ref name=norris143>{{cita Harvard|Norris|Wagner|1999|p=143}}</ref> El serviciu inicial del avión viose afeutáu por un problema na [[caxa de cambeos]], debíu a la gastadura de los [[rodamientu|rodamientos]], lo que provocó la retirada del 777 del serviciu tresatlánticu en 1997.<ref name=norris143/> L'avión tornó a esti tipu de serviciu esi mesmu añu y [[General Electric]] anunció darréu meyores nel motor.<ref name=norris144>{{cita Harvard|Norris|Wagner|1999|p=144}}</ref>
 
El 31 de marzu de 1996, el primer motor [[Rolls-Royce Trent 877]] apurrir a [[Thai Airways International]], principal compañía de [[Tailandia]], por que l'avión tuviera los trés motores que tenía antes.<ref name=eden115/>{{harvnp|Norris|Wagner|1999|p=147}} Cada combinación ente los motores de los aviones, consiguiera la certificación ETOPS-180 dende la so entrada al serviciu.{{harvnp|Norris|Wagner|1999|p=146}} En xunu de 1997, ordenáronse la compra de 323 aeronaves 777 pa 25 aerollinies, incluyendo que dellos veceros de llanzamientu satisfechos ordenaren más aviones de nuevu.<ref name="Eden 2008, p. 107"/> Debíu al rendimientu del modelu pa les operaciones de llargu algame, les órdenes pa la compra del avión fuéronse multiplicando.<ref>{{cita web |autor= Bloomberg Businessweek |url= http://www.businessweek.com/magacín/content/05_45/b3958033.htm?campaign_id=tbw |títulu= Boeing Roars Ahead |idioma= inglés |fechaaccesofechaaccesu= 4 de xunu de 2012}}</ref>
 
=== Producción ===
El Boeing 777 inclúi una cantidá sustancial de provisores internacionales, entepasáu namái pol [[Boeing 787]]. Esi provisores internacionales inclúin a [[Mitsubishi|Mitsubishi Heavy Industries]] y [[Kawasaki Heavy Industries]] (pa los paneles de fuselaxe), [[Subaru|Fuji Heavy Industries, Ltd.]] (nala, seición central),<ref>[https://web.archive.org/web/20070705115614/http://www.boeing.com/companyoffices/aboutus/boejapan.html «Boeing Co. and Japan - 777 program partners»]</ref> [[Hawker Siddeley|Hawker De Havilland]] (elevadores), [[ESTIL]] (estabilizador vertical)<ref name="sabbagh112-114">''Sabbagh, p. 112 - 114''</ref> y [[Ilyushin]] (diseñu conxuntu de los compartimientos d'equipaxe).<ref>[https://web.archive.org/web/20071211171232/http://www.boeing.com/news/releases/1998/news_release_980609b.html Boeing 777 Technical Research Center 777 joint design]</ref>
 
El primera B777, NᵘWA001, foi presentáu'l [[9 d'abril]] de [[1994]] por una serie de 15 ceremonies mientres el día que tuvieron 100.000 invitaos.<ref name="sabbagh281-284">''Sabbagh, p. 281 - 284''</ref> El primer vuelu realizóse'l [[14 de xunu]] de [[1994]], pilotáu pol xefe de prueba John Y. Cashman, estrenando un programa de prueba de vuelu de 11 meses; un programa más refechu enxamás vistu con otros modelos Boeing.<ref>{{cita web | títulu= Chronology Of The Boeing 777 Program | url= http://www.boeing.com/commercial/777family/pf/pf_milestones.html | fechaaccesofechaaccesu= 26 de xunetu de 2007 | urlarchivu= https://web.archive.org/web/20070905100815/http://www.boeing.com/commercial/777family/pf/pf_milestones.html | fechaarchivu= 5 de setiembre de 2007 }}</ref>
 
El [[15 de mayu]] de [[1995]] Boeing apurrió-y la primer aeronave, NᵘWA006, a [[United Airlines|United]]. El [[30 de mayu]], l'[[Alministración Federal d'Aviación]] (FAA) aprobó un aval de 180 minutos [[ETOPS]] de tipu “ETOPS-180” a los 777-200 con motores [[Pratt and Whitney|PW4074]], dando'l finxu a estes aeronaves de ser les primeres en llevar una aprobación ETOPS-180 a la so entrada en serviciu, siguíu pola aprobación pa los motores [[General Electric|General Electric GUE90]] del [[3 d'ochobre]] de [[1996]], y colos [[Rolls-Royce Trent#Variantes|Rolls-Royce Trent 800]] sel [[10 d'ochobre]] de [[1996]]. <br />
Llinia 111:
Por cuenta de altos costos del [[petroleu]], les llinies aérees empezaron a ver el Boeing 777 como una alternativa d'eficiencia de combustible comparáu con otros reactores de [[fuselaxe anchu]]. Los modernos motores con incidentes de fallu desaxeradamente baxos, (por cuenta de la certificación [[ETOPS]]) y potencia aumentada, los modelos d'aviones de cuatro motores yá nun yeren necesarios, sacante nel casu d'aeronaves bien grandes como'l [[Airbus A380]] o'l [[Boeing 747]].
 
Anguaño, l'aereollinia [[Emirates]] ye la operadora de los Boeing 777 más grande con 91 unidaes en serviciu, 69 d'ellos de la configuración 777-300 o 777-300ER.<ref>{{cita web |url=http://www.planespotters.net/Airline/Emirates |títulu=Copia archivada |fechaaccesofechaaccesu=25 de xunetu de 2012 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20160508212216/https://www.planespotters.net/airline/Emirates |fechaarchivu=8 de mayu de 2016 }} Retreived: September 14th, 2011.</ref> Ye siguíu de cerca pola aereollinia [[United Airlines]] (incluyendo les unidaes que yeren de Continental Airlines) con 74 Boeing 777 activos.<ref>[http://www.planespotters.net/Airline/United-Airlines] Retreived: September 14th, 2011.</ref>
 
=== Programa 777X ===
 
En septiembre de 2011, Boeing dio a conocer más detalles de los trés nueves versiones del B777 que taba desenvolviendo, refiriéndose al programa como “777X” y designando a caúna de les versiones como 777-8X y 777-9X.<ref name=777special/> El 777-9X cuntaría nun principiu con un estabilizadores horizontales más amplios en comparanza col 777-300ER y un fuselaxe allargáu en comparanza a esta última versión en {{convert|7|ft|abbr=on|sigfig=3}} algamando un llargor de 76.5 metros p'allugar hasta 407 pasaxeros.<ref name=homes/><ref>{{cita noticia |url=http://www.flightglobal.com/news/articles/boeing-studies-ultra-long-range-777-8lx-concept-368176/ |títulu= Boeing studies ultra long-range 777-8LX concept |autor= Ostrower, Jon |obra=Air Transport Intelligence via [[Flightglobal.com]] |fecha= 13 de febreru de 2012 |fechaaccesofechaaccesu=13 de febreru de 2012}}</ref> El llargor del 777-9X devasaría los 76.3 metros del [[Boeing 747-8|747-8]], anguaño l'avión más llargu en producción. La superficie alar amontar dende los actuales 64.8 metros a 71.3 metros, amás de la incorporación de polímeros reforzaos de fibra de carbonu pa esti modelu d'avión.<ref name="Boe_777_specs"/><ref name=777special/> Amás, nos planes iniciales contemplábase tamién el descensu del pesu dende los actuales {{convert|775000|lb|kg|abbr=on}} hasta aproximao {{convert|759000|lb|kg|abbr=on}} pa la versión -9X.<ref name=homes>{{cita web |url=http://www.flightglobal.com/news/articles/boeing-homes-in-
on-llate-2012-launch-for-777-successor-369241/ |títulu=Boeing homes in on llate-2012 launch for 777 successor |nombre=John |apellíu=Ostrower |obra=Flight International |fecha=7 de marzu de 2012 |fechaaccesofechaaccesu=20 de marzu de 2012 }}</ref> Boeing tamién estudiaba una versión pa reemplazar la versión 777-200LR, el modelu en construcción con mayor rangu d'algame, con un modelu llamáu 777-8LX que compartiría la mesma capacidá de combustible y pesu al despegue. El so rangu sería de 9480NM (17560 km) comparáu coles 9395NM (17.400 km) de l'actual versión -200LR,<ref name=homes/> y el so llargor de fuselaxe sería de {{convert|228.17|ft|abbr=on|sigfig=3}}.<ref name=777special/>
Les estimaciones preliminares de Boeing envaloraben que la primera de les versiones nun entraría en serviciu hasta'l 2019.<ref>{{cita web |url= http://www.aspireaviation.com/2011/09/14/new-boeing-777x-likely-to-be-a-highly-efficient-derivative/ |títulu=New Boeing 777X likely to be a highly efficient derivative |obra=Aspire Aviation |nombre=Daniel |apellíu=Tsang |fecha=14 de setiembre de 2011 |fechaaccesofechaaccesu=12 de payares de 2011}}</ref><ref>{{cita web |url= http://www.aspireaviation.com/2012/02/09/boeing-develops-777x-to-challenge-airbus-a350/ |títulu=Boeing develops 777X to challenge Airbus A350 |obra=Aspire Aviation |nombre=Daniel |apellíu=Tsang |fecha=9 de febreru de 2012 |fechaaccesofechaaccesu=25 d'agostu de 2012}}</ref>
 
En febreru de 2012, General Electric anunció'l desenvolvimientu d'estudios d'un motor más pequeñu en tamañu que los comercializaos nesos momentos pol fabricante, denominaos
GUE9X, qu'en principiu seríen destinaos pa los 777X. Tendríen el mesmu diámetru que les GUE90-115B ({{convert|128|in|cm|abbr=on|disp=or|sigfig=3}}) y un menor emburrie hasta les 99.500 llibres per motor pa los –9X y –8LX.<ref>{{cita web |url= http://www.flightglobal.com/news/articles/gue-plans-10-fuel-burn-improvement-for-gue9x-engine-369242/ |títulu=GE plans 10% fuel burn improvement for GUE9X engine |nombre=John|apellíu=Ostrower|obra=Flight International|fecha=7 de marzu de 2012|fechaaccesofechaaccesu=20 de marzu de 2012}}</ref><ref>{{cita web |url= http://www.flightglobal.com/news/articles/next-generation-777-comes-into-focus-362065/ |títulu=Next generation 777 comes into focus |nome=Jon | apellíu=Ostrower |obra=Flight International |fecha=14 de setiembre de 2011 |fechaaccesofechaaccesu=12 de payares de 2011}}</ref><ref>{{cita web |url= http://www.flightglobal.com/blogues/flightblogger/2011/09/boeings-777-upgrades-come-into.html |títulu=Boeing's 777-9X comes into focus with a massive CFRP wing |fecha=14 de setiembre de 2011 |obra=Flightblogger |nome=Jon |apellíu=Ostrower |fechaaccesofechaaccesu=12 de payares de 2011}}</ref> Rolls-Royce y Pratt & Whitney tamién desenvolvieren planes pa motorizar el 777X, incluyendo'l proyeutu RB3025, basáu nos motores [[Rolls-Royce Trent 1000|Trent 1000]] y [[Rolls-Royce Trent#Trent XWB|Trent XWB]], y una adaptación
del motor [[Pratt & Whitney PW1000G|PW1000G]] p'apurrir hasta 100.000 llibres d'emburrie.<ref name=777special>{{cita web |url= http://www.flightglobal.com/Features/Boeing-777-special/ |títulu=A special look at the future prospects of the Boeing 777 |obra=Flight International |fecha=marzu de 2012 |fechaaccesofechaaccesu=10 de marzu de 2012}}</ref> A pesar de les propuestes de los otros fabricantes de motores, en marzu de 2013 el motor GUE9X de General Electric GUE9X foi'l motor escoyíu n'esclusive por Boeing pa los 777X.<ref>{{cita web |url=http://www.reuters.com/article/2013/03/16/us-boeing-gue-idUSBRE92Y12020130316 |títulu=Boeing selects GE as sole engine partner on next 777 plane |obra=[[Reuters]] |fecha=15 de marzu de 2013 |fechaaccesofechaaccesu=19 de marzu de 2013}}</ref> GUE apocayá actualizó les especificaciones de la GUE9X p'acallantar les voces crítiques qu'indicaben que'l motor taba per debaxo de les carauterístiques que'l proyeutu 777X precisaba. Los cambeos de diseñu inclúin un llixeru aumentu d'emburrie hasta les 105.000 llibres per motor<ref name="www.aspireaviation.com">{{cita web|url=http://www.aspireaviation.com/2013/10/24/boeing-widebody-dominance-777x-success/|títulu= Boeing's widebody dominance hinges on 777X success|obra= Aspire Aviation | fechaaccesofechaaccesu=20 de payares de 2013}}</ref> y un nuevu fan con diámetru de {{convert|132|in|cm|abbr=on|sigfig=3}}, siendo'l motor con mayor fan que General Electric diseñara hasta'l momentu.<ref>{{cita web|url=http://www.geaviation.com/newengine/|títulu=GE9X - GUE Aviation|editorial=''General Electric''|añu=2013|fechaaccesofechaaccesu=1 de xunetu de 2013|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20130725001557/http://www.geaviation.com/newengine/|fechaarchivu=25 de xunetu de 2013}}</ref><ref>{{cita videu|title=The New GUE9X Engine - GUE Aviation|url=http://www.youtube.com/watch?v=qVVj2ddb-
eQ|fecha=17 de xunu de 2013|accessdate=1 de xunetu de 2013|publisher=''General Electric''}}</ref><ref>{{cita web|url=http://www.ainonline.com/aviation-news/paris-air-show/2013-06-16/gue-pushes-envelope-gue9x-new-boeing-777|títulu=GE Pushes Envelope With GUE9X for New Boeing 777 |apellíu=Alcock|nome=Charles|fecha=16 de xunu de 2013|fechaaccesofechaaccesu=1 de xunetu de 2013| obra=Aviation International News}}</ref>
 
N'agostu de 2012, el diariu '[[Seattle Times]]' informaba que Boeing ralentizaría los planes de desenvolvimientu del 777X, pero inda caltenía na so fueya de ruta la entrada en serviciu de la primer variante del avión en 2019.<ref>Gates, Dominic. [http://seattletimes.com/html/businesstechnology/2018972134_boeing777x23.html "Boeing slows the pace on 777X"] ''[[Seattle Times]]'', August 22, 2012. Retrieved: August 25, 2012.</ref> La direutiva de Boeing dio permisu formal a los sos comerciales en mayu de 2013 pa ufiertar cualesquier de los dos variantes a los posibles veceros del avión.<ref name=777xapproval>{{cita web |títulu=Boeing Board Gives Approval To Offer 777X |url=http://www.aviationweek.com/Article.aspx?id=/article-xml/awx_05_01_2013_p0-575533.xml |nome=Guy|apellíu=Norris |obra=[[Aviation Week & Space Technology]] |fechaaccesofechaaccesu=1 de xunetu de 2013|fecha=1 de mayu de 2013}}</ref> El 19 de setiembre de 2013, el conseyu d'alministración de [[Lufthansa]] dio lluz verde al plan de faese con 34 Boeing 777-9X pa reemplazar los 747-400s que tien na so flota, siendo asina'l primer veceru oficial del programa y el veceru de llanzamientu.<ref>{{cita web|url=http://www.flightglobal.com/fg-club/in-focus/lufthansa-widebody-order/|títulu=Lufthansa makes widebody move|apellíu=Gubisch|nombre=Michael|fecha=ochobre de 2013|fechaaccesofechaaccesu=25 de payares de 2013|obra=Flight International}}</ref><ref>{{cita web |títulu= Split Lufthansa widebody order includes firm 777X |url=http://www.flightglobal.com/news/articles/split-lufthansa-widebody-order-includes-firm-777x-390732/ |nombre=Michael |apellíu=Gubisch |obra=Flight Global |fechaaccesofechaaccesu=19 de setiembre de 2013|fecha=19 de setiembre de 2013}}</ref><ref name=lh777>[http://boeing.mediaroom.com/2013-09-19-Boeing-Statement-on-Lufthansa-Selection-of-Boeing-777X-for-Future-Long-Haul-Fleet "Boeing Statement on Lufthansa Selection of Boeing 777X for Future Long-Haul Fleet"]. Boeing, September 19, 2013.</ref> N'ochobre de 2013, Boeing anunció que les sos instalaciones de Charleston, Huntsville, Long Beach, Filadelfia y St. Louis amás de les sos instalaciones de Moscú daríen soporte al programa en cuestiones de diseñu y fabricación pa reforzar el llanzamientu del programa.<ref>{{cita web |títulu=Boeing spreads 777X design work to Charleston, Moscow, defence sites |url=http://www.flightglobal.com/news/articles/boeing-spreads-777x-design-work-to-charleston-moscow-defence-sites-392371/ |fecha=30 d'ochobre de 2013 |obra= Flight Global |fechaaccesofechaaccesu=31 d'ochobre de 2013}}</ref>
 
El llanzamientu oficial del Boeing 777X producir nel [[Dubai Airshow]] en payares de 2013, anunciando un total de 259 órdenes por un valor averáu de más de 95.000 millones de dólares.<ref name=wilhelm2013>{{cita publicación |apellido=Wilhelm |nome=Steve |fecha=13 de payares de 2013 |títulu=Boeing Launches 777X with Orders for 259 Jets Worth $95B |url=http://www.bizjournals.com/seattle/news/2013/11/17/boeing-launches-777x-with-orders-for.html?page=all |deadurl=non |publicación=Puget Sound Business Journal |allugamientu=Seattle,Washington |editorial=American City Business Journals |archiveurl=https://www.webcitation.org/6LEAKAETQ?url=http://www.bizjournals.com/seattle/news/2013/11/17/boeing-launches-777x-with-orders-for.html?page=all |archivedate=18 de payares de 2013 |fechaaccesofechaaccesu=13 de payares de 2013 |quote=The 777X launch customers include Emirates, with an order for 150 aircraft, Qatar Airways with 50, and Etihad Airways with an order for 25 jetliners. These are on top of an existing order for 34 Boeing 777X jets from Lufthansa, providing a total launch order of 259
aircraft worth more than $95 billion. }}</ref> D'alcuerdu a la información proporcionada por Boeing, este ye'l mayor programa de llanzamientu d'un nuevu avión comercial por valor en millones de dólares.<ref name='BBC Dubai 1'>{{cita noticia |autor=<!--Staff writer(s); non by-line.--> |fecha=17 de payares de 2013 |títulu=Dubai Air Show: Boeing Leads Order Books Race |url=http://www.bbc.co.uk/news/business-24978226 |deadurl=non |editorial=[[BBC]] |obra=BBC News |at=Business |fechaaccesofechaaccesu=17 de payares de 2013 |cita=Boeing said its 777 mini-jumbo sales represented 'the largest product launch in commercial jetliner history by dollar value'.}}</ref>
 
El programa 777X ta compuestu finalmente de forma oficial por dos versiones: el 777-9X, con mayor llargor que l'actual 777-300ER, y el 777-8X, con un llargor cuasi similar al 777-300ER pero con un rangu d'algame cimeru.<ref name=norris2013/> Amás de los 34 aviones del pidíu de Lufthansa a finales de 2013, Boeing recibió cuantiosos pidíos de dambes versiones nel postreru Dubai Airshow: 150 aviones per parte d'[[Emirates]], 25 aviones pa [[Etihad Airways]] y 50 aviones per parte de [[Qatar Airways]].<ref name=wilhelm2013/><ref name=norris2013>{{cita noticia |apellíu=Norris |nome=Guy |fecha=17 de payares de 2013 |títulu=Boeing Launches 777X in Dubai Order Boom |url=http://www.aviationweek.com/Article.aspx?id=/article-xml/awx_11_17_2013_p0-637685.xml |deadurl=nun obra=Aviation Week |editorial=Penton |fechaaccesofechaaccesu=17 de payares de 2013}}</ref><ref name='LufthansaSep13'>{{cite press release |author=<!--Staff writer(s); non by-line.--> |fecha=19 de setiembre de 2013 |title=Modern, Quiet and Environmentally Efficient: Lufthansa Group Orders 59 Ultra-Modern Wide-Body Boeing 777-9X and Airbus A350-900 Aircraft |url=http://www.lufthansagroup.com/en/press/news-releases/singleview/archive/2013/september/19/article/2599.html |deadurl=non |work=Lufthansa Group |publisher=Deutsche Lufthansa AG |accessdate=17 de payares de 2013 |quote=... the Supervisory Board approved the purchase of 59 ultra-modern aircraft for the Group at its meeting yesterday. 34 Boeing 777-9Xs and 25 Airbus A350-900s will be added to the Lufthansa Group's wide-body fleet. |archiveurl=https://web.archive.org/web/20131012071952/http://www.lufthansagroup.com/en/press/news-releases/singleview/archive/2013/september/19/article/2599.html |archivedate=12 d'ochobre de 2013 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20131012071952/http://www.lufthansagroup.com/en/press/news-releases/singleview/archive/2013/september/19/article/2599.html |fechaarchivu=12 d'ochobre de 2013 }}</ref> N'avientu de 2013 [[Cathay Pacific]] oficializó'l pidíu de 21 777-9X con entregues programaes ente 2021 y 2024.<ref>{{cita web|títulu=Cathay Pacific orders 21 Boeing 777X planes|url=http://www.channelnewsasia.com/news/business/cathay-pacific-orders-21/929410.html|editorial=Channel News Asia|fechaaccesofechaaccesu=27 d'avientu de 2013|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20131227132944/http://www.channelnewsasia.com/news/business/cathay-pacific-orders-21/929410.html|fechaarchivu=27 d'avientu de 2013}}</ref>
La última aereollinia que confirmó una compra del nuevu 777X foi la xaponesa [[All Nippon Airways]], con un pidíu mistu de 20 aviones de la versión 777-9 p'anovar tola so flota de llargu algame y abrir el so mercáu esternu.<ref>https://web.archive.org/web/20140327221150/http://headlines.yahoo.co.jp/hl?a=20140327-00000065-reut-bus_all</ref><ref> http://www.flightglobal.com/news/articles/ana-to-order-70-777s-787s-and-a320neos-397485/</ref>
 
== Diseñu ==
[[Archivu:aa.b777-200er.n788an.mains.arp.jpg|thumb|250px|Un Boeing 777-200ER d'[[American Airlines]] con ''[[flaps]]'' y ''[[slats]]'' estendíos.]]
Boeing introdució una serie de teunoloxíes avanzaes nel diseñu del 777, incluyendo un sistema de control de vuelu ''[[fly-by-wire]]'' dafechu dixital, [[aviónica]] totalmente configurable por [[software]], [[cabina de cristal]] con pantalles [[LCD]] de visualización de datos de la firma [[Honeywell]] y, per primer vegada nun avión comercial, conexones de [[fibra óptica]] ente los equipos de aviónica.<ref name="DSN">{{cita web |autor= Aviation Week |url= http://web.archive.org/web/http://www.aviationweek.com/aw/generic/story.jsp?id=news/awst/2012/04/09/AW_04_09_2012_p44-442214.xml&channel=comm |títulu= Wireless Comms Becoming Standard On Aircraft |idioma= inglés |fechaaccesofechaaccesu= 14 d'abril de 2012}}</ref>{{harvnp|Birtles|1998|p=57}}{{harvnp|Norris|Wagner|1996|p=47}} La empresa fabricante utilizó nesti modelu trabayo fechu nel [[Boeing 7J7]], un [[avión rexonal]] canceláu qu'utilizaba teunoloxíes similares a les escoyíes pal 777.<ref>{{cita web |autor= Air & Space |url= http://www.airspacemag.com/history-of-flight/prop-fan.html?c=y&page=5 |títulu= The Short, Happy Life of the Prop-fan |idioma= inglés |fechaaccesofechaaccesu= 14 d'abril de 2012}}</ref> En 2003, Boeing empezó a ufiertar la opción d'instalar na cabina de vuelo pantalles pal sistema [[Electronic Flight Bag|EFB]] (bolsa de vuelu electrónica), un dispositivu de xestión d'información electrónicu qu'ayuda a los tripulantes a realizar les xeres de xestión del vuelu amenorgando, o sustituyendo, l'usu del material de referencia en papel que'l pilotu suel llevar na so bolsa de vuelu.<ref>{{cita web |autor= Forbes |url= http://www.forbes.com/2003/11/05/1105boeingpinnacor.html |títulu= New Boeing 777 Boasts Breakthrough Videu System |idioma= inglés |fechaaccesofechaaccesu= 14 d'abril de 2012}}</ref>
 
=== Fly-by-wire ===
El 777 foi'l primer avión comercial diseñáu por Boeing con sistema de control de vuelu ''[[fly-by-wire]]'', sicasí, el fabricante estauxunidense decidió caltener nesti modelu les [[columna de control|columnes de control]] convencionales en llugar de camudar a les [[palanca de control llateral|palanques de control llaterales]] que s'usen en munchos aviones comerciales d'[[Airbus]] y en munchos [[avión de caza|aviones de combate]] con esti sistema de control electrónicu.<ref name="DSN"/> Xuntu colos semivolantes y controles del [[timón (dispositivu)|timón]] tradicionales, la [[cabina de vuelu]] cuenta con un diseñu simplificáu que caltien semeyances colos anteriores modelos de la compañía.<ref>{{cita web |autor= Business Library |url= http://findarticles.com/p/articles/el mio_hb3126/is_n591_v50/ai_n28658541/ |títulu= Flying the Boeing 777 |idioma= inglés |fechaaccesofechaaccesu= 14 d'abril de 2012 |urlarchivu= https://archive.is/20120629044759/http://findarticles.com/p/articles/el mio_hb3126/is_n591_v50/ai_n28658541/ |fechaarchivu= 29 de xunu de 2012 }}</ref> El sistema ''fly-by-wire'' tamién incorpora teunoloxía de proteición de vuelu, un sistema qu'empón les órdenes del [[pilotu d'aviación|piloto]] dientro d'un marcu de parámetros de funcionamientu calculaos por [[ordenador]], actuando pa prevenir [[Entrada en pérdida|pérdida]] y maniobres demasiáu estresantes.<ref name="DSN"/> Esti sistema puede ser paráu pol pilotu al mando si considerar necesariu.<ref name="DSN"/>
 
=== Estructura y sistemes ===
Llinia 146:
|títulu=Type Acceptance Report – Boeing 777
|editorial=[[Civil Aviation Authority of New Zealand]]
|fechaaccesofechaaccesu=1 d'avientu de 2008
|idioma=inglés
}}</ref> Les ales tamién sirven como [[depósitu de combustible|depósitos de combustible]], pudiendo almacenar nelles hasta 181.300 [[llitru|llitros]] de combustible nes versiones de mayor algame.<ref name="Boe_777_specs"/> Esta cantidá de combustible dexa al 777-200LR operar en rutes transpolares d'ultra llarga distancia, como la de [[Toronto]] a [[Hong Kong]], y ye la mesma cantidá que teóricamente dexaría a un [[Honda Civic]] dar la vuelta al [[Ecuador terrestre|ecuador]] aproximao 84 vegaes.<ref name=enroute>{{cita publicación
Llinia 173:
[[Archivu:Etihad Airways Boeing 777-3FXER Coral Wedelstaedt.jpg|thumb|250px|Interior de la clase económica d'un 777-300ER d'[[Etihad Airways]] con una configuración d'asientos 3-3-3.|alt=Cabina d'Avión de pasaxeros con dos pasiellos. Cada asientu tien un monitor; les lluces rellumen dende les parés y los compartimientos d'equipaxe.]]
 
L'interior del 777, tamién conocíu como'l Boeing Signature Interior, cuenta con paneles curvos, compartimientos más grandes pal [[equipaxe de mano]], y [[llume indirecto]].<ref name="norris143">{{cita Harvard|Norris|Wagner|1999|p=143}}</ref> La configuración d'asientos en primer clase son de seis asiento por fila, ente que na clase económica son de 10.<ref name=norris32>{{cita Harvard|Norris|Wagner|2001|pp=32}}</ref> Hasta la creación del [[Boeing 787]], tenía les ventanes más grandes nun avión comercial, con unes dimensiones de 15 pulgaes (380 mm) por 10 pulgaes (250 mm).<ref>{{cita web |autor= HighBeam |url= http://www.highbeam.com/doc/1G1-190312953.html |títulu= CONTINENTAL PLANS DREAMLINER SEATS TO BE ROOMY, WITH A VIEW.(Business) |idioma= inglés |fechaaccesofechaaccesu= 20 d'abril de 2012 |urlarchivu= https://archive.is/20120629044811/http://www.highbeam.com/doc/1G1-190312953.html |fechaarchivu= 29 de xunu de 2012 }}</ref> La cabina dispon de ''[[zones de flexibilidá]]'', pal allugamientu apostáu d'[[agua]], [[dispositivu llétricu|dispositivos llétricos]], [[neumáticu|neumáticos]] y otres conexones en tol espaciu interior, dexando a les aerollinies el movimientu de los asientos, les [[cocina (habitación)|cocines]] y [[cuartu de baño|baño]] con rapidez cuando afaen l'espaciu de cabina a les sos necesidaes.<ref name=norris32/> Amás, dellos aviones fueron forníos con interiores pa la comodidá de pasaxeros [[VIP]] mientres el despegue y l'aterrizaxe pero en desusu mientres el vuelu.<ref>{{cita web |autor= Lufthansa |url= http://www.lufthansa-technik.com/applications/portal/lhtportal/lhtportal.portal?_nfpb=true&_pageLabel=Template7_8&requestednode=421&webcacheURL=TV_I%2FMedia-Relations%2FMedia-Archive%2FArchive-Press-Releases%2FPrevious-Press-Releases%2FPress-Releases-2000%2FFirst_VIP_B777.xml |títulu= Lufthansa Technik turns out first customized VIP Boeing 777 |idioma= inglés |fechaaccesofechaaccesu= 20 d'abril de 2012 |urlarchivu= https://web.archive.org/web/20090615231836/http://www.lufthansa-technik.com/applications/portal/lhtportal/lhtportal.portal?_nfpb=true&_pageLabel=Template7_8&requestednode=421&webcacheURL=TV_I%2FMedia-Relations%2FMedia-Archive%2FArchive-Press-Releases%2FPrevious-Press-Releases%2FPress-Releases-2000%2FFirst_VIP_B777.xml |fechaarchivu= 15 de xunu de 2009 }}</ref> Tamién cabo destacar que los inxenieros de Boeing diseñaron un nuevu asientu de inodoro con [[amortiguación hidráulica]] por que la tapa se zarru amodo una vegada termináu d'utilizar.{{harvnp|Stover|1994|p=78}}
 
En 2003, Boeing estableció les [[sala de descansu|sales de descansu]] pa la tripulación sobre la [[sala de control]] como una opción pa esti modelu.<ref name=norris143>{{cita Harvard|Norris|Wagner|1999|p=143}}</ref> Asitiáu percima de la cabina principal y conectao al traviés d'escaleres, el restu del personal de vuelu tien a la so disposición na parte delantera dos asientos y dos litera, y na parte trasera disponen de lliteres múltiples.<ref name=norris143/> La parte interior, foi afecha pa otros aviones Boeing tantu de fuselaxe anchu, como de fuselaxe estrechu, incluyendo los modelos [[Boeing 737|737NG]], [[Boeing 747|747-400]], [[Boeing 757|757-300]], y el nuevu modelu de 767: el 767-400ER.{{harvnp|Norris|Wagner|1999|p=122}}{{harvnp|Norris|Wagner|1999|p=46}}{{harvnp|Norris|Wagner|1999|p=112}}
 
El 7 de xunetu de 2011, informar de que Boeing taba considerando la posibilidá de camudar la parte interior nel 777, pa ser sustituyíu per un nuevu interior similar al del 787, como parte d'un movimientu pa la instalación d'una cabina común pa toles plataformes de Boeing.<ref>{{cita web |autor= Flightglobal |url= http://www.flightglobal.com/news/articles/boeing-eyes-common-cabin-experience-across-platforms-359264/ |títulu= Boeing eyes 'common cabin experience' across platforms |idioma= inglés |fechaaccesofechaaccesu= 28 d'abril de 2012}}</ref>
 
== Variantes ==
{|class="wikitable" align=right
|+Boeing 777<ref name=ICAOcode>{{cita web |autor= International Civil Aviation Organization |url= http://web.archive.org/web/http://legacy.icao.int/anb/ais/8643/ |títulu= ICAO Document 8643 |idioma= inglés |fechaaccesofechaaccesu= 29 d'abril de 2012}}</ref>
|-
!Códigu [[OACI]]
Llinia 212:
=== 777-200 ===
[[Archivu:Boeing 777 above clouds, crop.jpg|thumb|left|Un Boeing 777-200 col logotipu orixinal de la compañía.]]
El 777-200 foi'l modelu inicial que salió al mercáu. El primeru foi apurríu a [[United Airlines]] el 15 de mayu de 1995.<ref name="Boe_777_back">{{cita web |autor= Boeing |url= http://www.boeing.com/commercial/777family/background.html |títulu= About the 777 Family |idioma= inglés |fechaaccesofechaaccesu= 23 de mayu de 2012}}</ref> Con un algame máximu de 5235 [[milla náutica|milles náutiques]] (9695 [[quilómetru|quilómetros]]), el -200 foi diseñáu principalmente a les aerollinies de vuelos nacionales d'Estaos Xuníos.<ref name="Boe_700-200-200ER_specs">{{cita web |autor= Boeing |url= http://www.boeing.com/commercial/777family/pf/pf_200product.html |títulu= 777-200/-200ER Technical Characteristics |idioma= inglés |fechaaccesofechaaccesu= 23 de mayu de 2012}}</ref><ref name=Eden112/> Nueve aereollinia distintos recibieron ente elles un total de 88 -200, de los cualos, 68 siguen operando<ref name="units"/><ref name=FI11/> L'avión d'[[Airbus]] col que compite ye'l [[Airbus A330|A330-300]].<ref>{{cita web |autor= HighBeam |url= http://www.highbeam.com/doc/1G1-80189598.html |títulu= CONNER'S BEST BET - LET IT RIDE ON THE 777S BUT AIRLINES LLABREN'T READY TO COMMITT TO 200LR MODEL.(Business) |idioma= inglés |fechaaccesofechaaccesu= 23 de mayu de 2012 |urlarchivu= https://archive.is/20121208152932/http://www.highbeam.com/doc/1G1-80189598.html |fechaarchivu= 8 d'avientu de 2012 }}</ref>
 
=== 777-200ER ===
El 777-200ER («ER» significa ''Estendéi Range'' y ta traducíu como ''Algame enllargáu''), ye la segunda versión en salir al mercáu de la serie -200. Orixinalmente, foi conocíu como'l 777-200IGW pol so aumentu de [[pesu brutu]].<ref name=Eden113/> Les meyores que se-y introducieron al -200ER son l'aumentu de capacidá de combustible y la capacidá de desapegar con mayor pesu.<ref name="Boe_700-200-200ER_specs"/> Tien un algame máximu de 7700 [[milla náutica|milles náutiques]] (14&nbsp;300 km.).<ref name=Eden112/><ref name="Boe_700-200-200ER_specs"/> Amás, tien el récor de distancies ensin aterrizar y el de máximu tiempu nuna esviación de vuelu. Esta esviación asocedió'l 17 de marzu de 2003 nun vuelu de 255 minutos de United Airlines, con una duración de 192 minutos.<ref>{{cita web |autor= Air Safety Week |url= http://www.aviationtoday.com/asw/categories/commercial/Still-Tops-for-ETOPS_2351.html |títulu= Still Tops for ETOPS |idioma= inglés |fechaaccesofechaaccesu= 6 de xunu de 2012}}</ref><ref>{{cita web |autor= Air Safety Week |url= http://www.aviationtoday.com/asw/categories/bga/Divert-Details_2255.html |títulu= Divert Details |idioma= inglés |fechaaccesofechaaccesu= 6 de xunu de 2012 |urlarchivu= https://www.webcitation.org/61DJBGcQ8?url=http://www.aviationtoday.com/asw/categories/bga/Divert-Details_2255.html |fechaarchivu= 26 d'agostu de 2011 }}</ref>
 
El primera-200ER foi apurríu a British Airways el 6 de febreru de 1997.<ref name="Boe_777_back"/> Singapore Airlines, unu de los mayores veceros d'esti variante, ordenó más de la metá de los sos actuales -200ER con un amenorgamientu de les especificaciones del motor d'emburrie pal so usu nes rutes de medianu llargor.<ref name=777_O_D_summ/><ref name=SQ>{{cita web |autor= CEPA (Centre for Aviation) |url= http://www.centreforaviation.com/analysis/sia-new-long-haul-low-cost-carrier-to-start-with-400-seat-b777s-plans-16-aircraft-fleet-within-five-58111 |títulu= SIA's new long-haul LCC to start with 400-seat B777s, plans 16-aircraft fleet within four years |idioma= inglés |fechaaccesofechaaccesu= 6 de xunu de 2012}}</ref><ref>{{cita web |autor= Singapore Airlines |url= http://www.singaporeair.com/en_UK/flying-with-us/ouraircraft/ |títulu= Our Fleet |idioma= inglés |fechaaccesofechaaccesu= 6 de xunu de 2012 |urlarchivu= https://web.archive.org/web/20120324055551/http://www.singaporeair.com/en_UK/flying-with-us/ouraircraft/ |fechaarchivu= 24 de marzu de 2012 }}</ref> Esti modelu ta capacitáu pa llevar motores de baxa calificación [[MTOW]] con menor potencia pal despegue, qu'amenorguen el preciu de la compra del avión y les tases d'aterrizaxe, pero tamién sirve pa rutes de llargu percorríu.<ref name=SQ/> A partir de xineru de 2012, hubo un total de 415 entregues a 33 veceros distintos d'esti modelu, polo que la convierte na segunda variante del 777 con más entregues a día de güei tres el -300ER.<ref name=777_O_D_summ/><ref name=Eden113>{{cita Harvard|Eden|2008|p=113}}</ref> Hasta de xunetu de 2011, 428 aviones d'esta variante taben en serviciu.<ref name=FI11/> L'avión Airbus col que compite ye'l [[Airbus A340]]-300.<ref>{{cita web |autor= Aviation Today |url= http://www.aviationtoday.com/regions/weur/3348.html |títulu= A340-300 & B777-200ER Current & Residual Values 'On Watch' Status |idioma= inglés |fechaaccesofechaaccesu= 6 de xunu de 2012 |urlarchivu= https://web.archive.org/web/20150429135614/http://www.aviationtoday.com/regions/weur/3348.html |fechaarchivu= 29 d'abril de 2015 }}</ref>
 
=== 777-200LR ===
Llinia 267:
=== 777 Tanker (KC-777) ===
 
El KC-777 foi una propuesta d'una versión [[avión cisterna|cisterna]] del 777. En septiembre de 2006, Boeing anunció públicamente que produciría esta versión si la [[Fuercia Aérea d'Estaos Xuníos]] (USAF) precisaba d'un avión cisterna más grande qu'el [[KC-767]] como reemplazu de los sos aviones cisterna [[KC-135 Stratotanker]] más antiguos. Esti avión sería capaz de tresportar más carga o personal.<ref>{{cita web |autor= Chicago Tribune |url= http://articles.chicagotribune.com/2006-09-27/business/0609270250_1_northrop-eads-tanker-contract-president-of-tanker-programs |títulu= Boeing adds 777 to tanker mix |idioma= inglés |fechaaccesofechaaccesu= 23 de mayu de 2012}}</ref><ref>{{cita web |autor= Flightglobal |url= http://www.flightglobal.com/news/articles/us-air-force-tanker-rfp-reveals-kc-777-offer-209627/ |títulu= US Air Force tanker RFP reveals KC-777 offer |idioma= inglés |fechaaccesofechaaccesu= 23 de mayu de 2012}}</ref><ref>{{cita web |autor= Boeing |url= http://www.boeing.com/news/frontiers/archive/2006/november/cover.pdf |títulu= Ready to fill 'er up |idioma= inglés |fechaaccesofechaaccesu= 23 de mayu de 2012 |formatu= PDF}}</ref> Sicasí, en [[abril]] de 2007, en llugar del KC-777, Boeing presentó una nueva versión del KC-767 a la competición [[KC-X]] de la USAF, na que resultó ganador y convirtióse nel [[Boeing KC-46]].<ref>{{cita web |autor= Wichita Business Journal |url= http://www.bizjournals.com/wichita/stories/2007/04/09/daily22.html |títulu= Boeing submits KC-767 tanker proposal |idioma= inglés |fechaaccesofechaaccesu= 23 de mayu de 2012}}</ref>
 
=== 777X (8 o 9) ===
Llinia 275:
== Operadores ==
[[Archivu:Japan Airlines Boeing 777-200 Spijkers.jpg|200px|thumb|Un Boeing 777-200 de [[Japan Airlines]].]]
Los principales operadores d'esti modelu son [[ILFC]], Emirates, Singapore Airlines, United Airlines y Air France. Dende xunetu de 2011, Emirates ye la compañía que más unidaes tien, con 87 Boeing 777 na so flota.<ref name=FI11/> La compañía con sede en [[Dubái]] ye l'únicu veceru qu'encargó toles versiones del 777, incluyendo'l -200,-200ER, -300,-300ER, y los modelos cargueros 777F.<ref>{{cita web |autor= The National |url= http://www.thenational.ae/business/aviation/emirates-9bn-deal-beats-expectations |títulu= Emirates $9bn deal beats expectations |idioma= inglés |fechaaccesofechaaccesu= 16 d'abril de 2012}}</ref> Unu de los -300ER ye'l númberu 1000 construyíu y el 102 na flota de Emirates, y esti dar a conocer nuna ceremonia de fábrica en marzu de 2012.<ref name="units"/>
 
Un total de 1413 aviones (de toles variantes) atopar en serviciu de distintos importantes aerollinies de tol mundu a mediaos de xineru de 2018, especialmente con [[Emirates]] (166), [[United Airlines]] (88), [[Cathay Pacific]] (70), [[Air France]] (70), [[American Airlines]] (67), [[Qatar Airways]] (62), [[British Airways]] (58), [[All Nippon Airways]] (52), [[Singapore Airlines]] (52) y otru operadores con menos aviones.<ref name=FI11/>
Llinia 339:
|editorial=[[Aviation Safety Network]]
|fecha= 2 d'abril de 2012
|fechaaccesofechaaccesu= 17 de xunetu de 2014
|idioma= inglés
}}</ref> incluyendo cuatro accidentes nos que l'avión resultó destruyíu,<ref>{{cita web
Llinia 346:
|editorial=Aviation Safety Network
|fecha= 2 d'abril de 2012
|fechaaccesofechaaccesu= 5 d'abril de 2012
|idioma= inglés
}}</ref> y dos [[Piratería aérea|secuestros aéreos]], resultando na perda de 3 vides ente pasaxeros y tripulantes mientres estos sucesos.<ref>{{cita web
Llinia 353:
|editorial=Aviation Safety Network
|fecha= 2 d'abril de 2012
|fechaaccesofechaaccesu= 5 d'abril de 2012
|idioma= inglés
}}</ref> La primer fatalidá na que se vio implicáu un 777 foi nuna quema asocedida mientres el reabastecimiento de combustible d'unu d'estos aviones nel [[Aeropuertu Internacional de Denver]] el 5 de setiembre de 2001, mientres el cual un trabayador del personal de tierra sufrió quemadures fatales.<ref name=ba2019>{{cita web
Llinia 359:
|títulu=British Airways Flight 2019 ground fire
|editorial=Aviation Safety Network
|fechaaccesofechaaccesu=21 de payares de 2008
|idioma=inglés
}}</ref> L'avión, operáu por [[British Airways]], sufrió daños nos paneles inferiores de la nala y la cubierta del motor pero darréu foi reparáu y puestu de nuevu en serviciu.<ref name=ba2019/><ref>{{cita web
Llinia 366:
|editorial=National Transportation Safety Board
|fecha=24 de febreru de 2005
|fechaaccesofechaaccesu=2 de xineru de 2011
|idioma=inglés
}}</ref>
Llinia 377:
|editorial=[[Regulatory News Service]]
|fecha=1 de febreru de 2008
|fechaaccesofechaaccesu=21 de payares de 2008
|idioma=inglés
}}</ref><ref name=BA038report>{{cita web
Llinia 384:
|editorial=AAIB
|fecha=9 de febreru de 2010
|fechaaccesofechaaccesu=9 de febreru de 2010
|idioma=inglés
}}</ref> Tres la investigación, l'accidente foi atribuyíu a [[cristales de xelu]] formaos nel sistema de combustible qu'apexaron el [[intercambiador de calor]] combustible-aceite (FOHE).<ref name="FOHE">{{cita web
Llinia 396:
|editorial=BBC News
|fecha=13 de marzu de 2009
|fechaaccesofechaaccesu=20 de marzu de 2009
|idioma=inglés
}}</ref> Los intercambiadores de calor rediseñados fueron instalaos nos 777 de British Airways n'ochobre de 2009.<ref>{{cita web
Llinia 404:
|editorial=The Independent
|fecha=9 de febreru de 2010
|fechaaccesofechaaccesu=11 d'avientu de 2011
|idioma=inglés
}}</ref>
Llinia 424:
|títulu=EgyptAir Flight 667 ground fire
|editorial=Aviation Safety Network
|fechaaccesofechaaccesu=2 de xineru de 2012
|idioma=inglés
}}</ref> L'avión foi sacupáu correchamente ensin que se produxeren mancaos,<ref name=EL SO-GBP/> y los bomberos del aeropuertu controlaron el fueu.<ref name=jacdec711>{{cita web
Llinia 431:
|editorial=Jet Airliner Crash Data Evaluation Centre |fecha=xunetu de 2011
|fechaaccesofechaaccesu=2 de xineru de 2012
|idioma=inglés
}}</ref> L'avión sufrió daños estructurales y foi retiráu de serviciu.<ref name=EL SO-GBP/><ref name=jacdec711/> Les investigaciones centrar nun posible fallu llétricu con un mangón de suministru nel sistema d'osíxenu de la tripulación de cabina.<ref name=EL SO-GBP/>
Llinia 532:
|títulu=Boeing 777 – Technical Information
|editorial=Boeing
|fechaaccesofechaaccesu=9 d'ochobre de 2011
|idioma=inglés
}}</ref><ref name="boeing-airport-planning777">{{cita web