Diferencies ente revisiones de «Brigaes Internacionales»

Contenido eliminado Contenido añadido
m iguo parámetros de plantía
m iguo parámetros de plantía
Llinia 271:
Les Brigaes Internacionales cuntaron ente los sos miembros con personalidaes como'l mozu [[Willy Brandt]], que sería depués canciller socialdemócrata de la [[República Federal d'Alemaña]], [[Wilhelm Zaisser]], Ministru de Seguridá del Estáu na República Democrática Alemana y xefe de la policía política [[Stasi]] dende 1950 hasta 1953, según los lliteratos [[Ralph Fox]], [[Charles Donnelly]], [[John Cornford]], [[Gustav Regler]], [[Christopher Caudwell]], [[George Orwell]], [[Nick Gillain]], científicos como [[Guido Nonveiller]], pintores como [[Wifredo Lam]] y militares como'l francés [[Alex Canitrot]], ente otros. ‎
 
Quiciabes menos conocíes anque más llexendaries fueron les muyeres brigadistes, ente les que cabría recordar los nomes de [[Felicia Browne]], [[Fanny Edelman]], [[Micaela Feldman de Etchebéhère|Mika Feldman]], [[Elisaveta Párshina]], [[Salaria Kea O'Reilly]], [[Adelina Kondrátieva]] o [[Lise Ricol]].<ref>{{cita web |url=http://llibres.urv.cat/index.php/purv/catalog/book/149 |títulu=Les Brigaes Internacionales: Nueves perspeutives na hestoria de la Guerra Civil y del esiliu |fechaaccesofechaaccesu=9 d'agostu de 2017 | apellíu1={{versalita|Sánchez Cervelló}}|nome1=Josep | apellíu2={{versalita|Agudu }}|nome2=Sebastián |fecha=2015 |obra= llibres.urv.cat|cita=La creación de les Brigaes Internacionales, por Ángel Viñes }}</ref>
<ref>{{cita web |url=http://blogdelviejotopo.blogspot.com.es/2014/04/14-de-abril-dia-de-la-republica-muyeres.html |títulu= "14 d'abril, día de la República. Muyeres de les Brigaes Internacionales" (Seición dedicada a Adelina) |fechaaccesofechaaccesu=9 d'agostu de 2017 | apellíu={{versalita|Vigne}}|nome= |fecha=14 d'abril de 2014 |obra=blogdelviejotopo |cita= (documentación fotográfica)}}</ref>
 
=== Brigadistes famosos ===
Llinia 291:
En dellos llugares, yá mientres la guerra construyeron monumentos n'homenaxe a los brigadistes. Por casu na zona de la [[Batalla del Jarama]], el [[30 de xunu]] de [[1938]] foi inauguráu un monumentu en forma de puñu. Volvió un grupu de brigadistes pa un actu de despidida en payares. El monumentu foi destruyíu dempués de la guerra.{{Harvnp|Krawinkel|2009|pp=92-94}}
 
El primer monumentu a los brigadistes tres la guerra inauguró'l 28 d'ochobre de 1988, xusto nel cincuentenariu de la emotiva despidida que Barcelona brindó a les Brigaes Internacionales. Falamos de la obra "David y Goliat", del escultor estauxunidense Roy Schifrin, que puede trate na boca norte del túnel de la Rovira, nel barriu del Carmel de la capital catalana, gracies tamién a la Spanish Civil War Historical Society, que con aportaciones ente otros de personalidaes como Woody Allen, Leonard Bernstein o Gregory Peck, impulsó la so creación. Acompaña al monumentu una placa con un fragmentu del discursu qu'esi 28 d'ochobre de 1938 pronunció Dolores Ibárruri, la Pasionaria, nel adiós de los brigadistes: «Cuando los años pasen y les feríes de la guerra váiganse restañando, cuando'l rechinar de los díes doliosu y sangrientu esmucir nun presente de llibertá (…) falái a los vuesos fíos, falái-yos d'estos homes de les Brigaes Internacionales (...) Nun vos vamos escaecer, y cuando el olivo de la paz florie… volvéi».<ref>{{cita web|apellido1=García|nome1=Pilastra|títulu=La buelga de los voluntarios pola llibertá|url=http://www.elperiodico.com/es/noticies/distritos-de-bcn/20101013/buelga-los voluntarios-por llibertá/530232.shtml|obra=El Periódicu de Catalunya|editorial=El Periódicu de Catalunya, S.L.|fecha=13 d'ochobre de 2010|fechaaccesofechaaccesu=14 d'avientu de 2015}}</ref>
 
Otru monumentu a los brigadistes n'España puede trate dende 2012 na [[Universidá Complutense de Madrid]], anque ta n'entredichu que se caltenga<ref>{{ cita noticia | url = http://www.publico.es/espana/448319/futuru-inciertu-del monumentu-a-les brigaes internacionales-de-la-complutense | títulu = Futuru inciertu del monumentu a les Brigaes Internacionales de la Complutense| periódicu = Públicu | fecha = 3 de xineru de 2013}}</ref>
Llinia 366:
 
* ''Cantares de les Brigaes Internacionales''. Ed. Ernest Busch. Barcelona, 1938.
* {{cita llibru |apellíu=Casanova |nombre=Julián |apellíu2= |nome2= |enlaceautor=Julián Casanova |títulu=República y Guerra Civil. Vol. 8 de la Historia d'España, dirixida por Josep Fontana y Ramón Villares |url= |fechaaccesofechaaccesu= |idioma= |otros= |edición= |año=2007 |editor= |editorial=Crítica/Marcial Pons |ubicación=Barcelona |isbn=978-84-8432-878-0|capítulo= |página=|cita= }}
* Castells, Andreu. ''Les Brigaes Internacionales na Guerra d'España.'' Ariel. Barcelona, 1974.
* {{cita llibru | apellíos = Crusells| nome = Magí| url = http://books.google.es/books?id=pSp9AHVmS7kC&pg=PA109&lpg=PA109&dq=Peko+Dap%C4%8Devi%C4%87&source=bl&ots=Ldu7ykFsKn&sig=QZD1tDlc-o9qwjU1c0VEAkmT--O&hl=ye&ei=tJLtTLmCEIjJhAf-rcDMDA&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=4&vei=0CDIQ6AEwAzgK#v=onepage&q&f=false | títulu = Les Brigaes Internacionales na pantalla editorial = Univ de Castiella La Mancha| añu = 2001| isbn = 978-84-8427-149-9}}