Diferencies ente revisiones de «Zaratamo»
Contenido eliminado Contenido añadido
m iguo parámetros de plantía |
m iguo parámetros de plantía |
||
Llinia 2:
L'[[anteiglesia]] de '''Zarátamo''' (n'[[euskera]] y oficialmente '''''Zaratamo''''') ye un conceyu de la provincia de [[Vizcaya]], [[País Vascu]] ([[España]]).
Formada por diversu barrios de marcáu calter rural y abrigada pelos montes Upo (597 m) y Artanda (554 m), Zarátamo asitiar na contorna del [[Gran Bilbao]]. Tien una población de 1613 habitantes.<ref name=poblacion2015>{{cita web|
Nel so términu pueden reparase dos zones claramente estremaes: la parte alta, rural, representada por Elexalde, principal nucleu urbanu con 479 habitantes; y la zona industrial, al pie de los ríos [[Nervión]], col barriu de Moiordin (145 hab) cerca d'[[Arrigorriaga]], y [[Ibaizábal]], representada pol barriu de Arkotxa con 931 habitantes.<ref name=poblacion2015 />
== Historia ==
Na ilesia de San Llorienzo de Zaratamo atopáronse dos lápida anepigráficas romanes que M. Gómez Moreno dató nos ss. II-III d. C. Guarden analoxíes coles atopaes en Elorriaga ([[Lemona]]).<ref>{{cita web|
Los pueblos de Lamindano, Ipiña, Zumeltzu, San Juan de [[Vedia (España)|Bedia]], San Miguel de [[Basauri]], Zollo, Zaratamo, Aracaldo y Bernagoitia, qu'inda se consideraben como barriaes, trataron escontra 1551 de constituyise como anteiglesias independientes de les sos matrices. Na xunta xeneral de [Guernica]] del 26 de mayu de 1551 plantegóse la cuestión; per una parte taben los oñacinos y pola otra los gamboinos (éstos yeren partidarios de les pretensiones de tales barriaes). Nun se llegó a un alcuerdu. Más tarde daríase la sentencia en contra de la pretensión de les mesmes.<ref>{{cita llibru|autor=Estanislao Jaime de Labayru|enlaceautor=Estanislao de Labayru|títulu=Historia Xeneral del Señoríu de Vizcaya|páxines=t. IV, páxs. 269-270, 280-281 y 285}}</ref>
Llinia 13:
En 1704 Zaratamo tenía 29 [[Fogueración|fogueras]] y en 1798 aumentaren a 33. En 1900 había 516 vecinos
Dende finales del s. XIX hasta mediaos del s. XX, tol términu municipal de Zarátamo tenía concesiones mineres.<ref>{{cita web|
== Llugares d'interés ==
* Ilesia de San Llorienzo. Construcción del s. XVI, renacentista, totalmente desfigurada nel interior por reformes modernes, sobre una edificación medieval que subsistía a finales del s. XIV.<ref>{{cita web|
* Frontón
* Casa consistorial
* Área recreativa de "Upoko Pagadia"<ref>{{cita web|
== Fiestes ==
* [[Vicente de Zaragoza|San Vicente]], el día [[20 de xineru]]
* San Segismundo, tercer domingu de xunetu.<ref>{{cita web|
* [[Lorenzo (mártir)|San Llorienzo]], el día [[10 d'agostu]], fiestes patronales.
* Fiestes de Arcocha: primer vienres de xunu y los dos díes posteriores
|