Diferencies ente revisiones de «Cuéllar»
Contenido eliminado Contenido añadido
m iguo parámetros de plantía |
m iguo parámetros de plantía |
||
Llinia 5:
Asitiar na llende onde confinan les provincies de [[Provincia de Segovia|Segovia]] y [[Provincia de Valladolid|Valladolid]], sobre una llanura trevesada d'este a oeste pol [[Cega|ríu Cega]] y delimitada al otru estremu por una gran cortada paralela al mesmu y al norte, qu'estrema'l términu municipal.
Por cuenta de el so calter de villa medieval, foi declarada conxuntu históricu, y tien un ampliu patrimoniu nel que destaca'l so [[Castiellu de Cuéllar|castiellu medieval]], el so [[Muralla de Cuéllar|triple cortil cercada]], unu de los más importantes y meyor calteníos de la comunidá autónoma,<ref>{{cita web|url = http://www.aytocuellar.es/turismu/index.php?pagina=conteníu&sec=muralles|títulu = Les muralles|
== Etimoloxía del topónimu ==
Llinia 61:
=== Edá Media ===
La primer repoblación medieval foi llevada a cabu dempués de la [[batalla de Simancas]] ([[939]]), ensin que pueda precisase l'añu nin el so repoblador. La so vida foi efímera, pos perteneciendo al [[condáu de Castiella]], foi afarada pol caudiellu [[Almanzor]] nel añu [[977]], treslladando a [[Al-Ándalus]] a los sos habitantes como esclavos.<ref>Velasco Bayón, 1996, páxs. 80-87.</ref> Más d'un sieglu dempués tuvo llugar la segunda y definitiva repoblación, productu del movimientu repoblador lleváu a cabu por [[Alfonsu VI de Castiella]], y encamentada al magnate [[Pedro Ansúrez]], tal que recueyen el ''Chronicón de don Pelayo''<ref>Ed. España Sagrada, XIV, páx. 473: [...] ''populavit etiam Rex Adefonsus totam Extrematuram, Castella et civitatem Salmantican, Abulam, Cocam, Arevalo, Olmedo, Medinam, Secobiam, Iscar, Cuellar'' [...]</ref> y ''[[El conde Lucanor]]''.<ref>{{cita llibru |apellido= Juan Manuel|nome= |enlaceautor= Don Juan Manuel|títulu= El conde Lucanor|url= http://books.google.es/books?id=ZRqAOar6sgwC&dq=el conde+lucanor+cuellar&source=gbs_navlinks_s|
El bon nivel económicu consiguíu a la fin del reináu de [[Fernandu III de Castiella]] y bien especialmente mientres el del so fíu [[Alfonsu X de Castiella y Lleón|Alfonsu X el Sabiu]], convertir nuna de les poblaciones más importantes del pandu del Douru.<ref>Herrerín López, 2004, páx. 12.</ref> El rei Alfonso, quien amosó una fonda predilección pola villa,<ref name="balbino_95-128">Velasco Bayón, 1996: sieglos bajomedievales, páxs. 95-128.</ref> enllantó nella un importante emporiu ganaderu que, al pie de les exenciones que fixo na so [[Fueru Real]] ([[1256]]) confortaron una próspera economía derivada de la producción lanera, esportada yá dende'l [[sieglu XII]] a los [[telar]]es [[Flandes|flamencos]] utilizando los puertos del [[Mar Cantábricu|Cantábricu]].<ref>Ubieto Arteta, 1961, páx. 27 (Tamién puede trate la obra del [[Antonio Ubieto Arteta|mesmu autor]]: Ciclos económicos de la Edá Media Española, Valencia, 1969, páx. 131.</ref> El so fíu [[Sancho IV de Castiella]] frecuentó la villa como cotu de caza y la muyer d'ésti fixo d'ella'l so baluarte a la muerte del rei. Nel [[castiellu de Cuéllar]] celebró [[María de Molina]] les [[Cortes de Cuéllar de 1297|Cortes de 1297]] y permaneció abelugada ante'l peligru de quien intentaron arrampuñar la [[Corona de Castiella]] al futuru [[Fernandu IV de Castiella]].<ref name="balbino_95-128"/>
Llinia 174:
|}
El conceyu tenía una población de 9 730 habitantes según el [[padrón municipal d'habitantes]] ([[Institutu Nacional d'Estadística (España)|INE]]) a fecha de 1 de xineru de 2010, partíos ente 4 929 varones y 4 801 muyeres. Dientro d'esta cifra ta incluyida tanto la población de la [[Capital (política)|capital]] municipal como la de los barrios y entidaes locales menores pertenecientes al conceyu dende l'añu 1981, estremaos de la siguiente manera: Cuéllar (8 374), [[Regueru de Cuéllar]] (381), [[Chatún]] (262), [[Campu de Cuéllar]] (221), [[Torregutiérrez]] (126), [[Devesa Mayor]] (112), [[Lovingos]] (96), [[Escarabajosa de Cuéllar]] (79), [[Fontes de Cuéllar]] (48) y [[Devesa de Cuéllar|Devesa]] (31). Ye polo tanto'l conceyu con mayor númberu d'habitantes de la provincia, sacante la capital.<ref name ="ine">{{cita web |url= http://www.ine.es/nomen2/index.do|urltrad= |títulu= INEbase / Nomenclátor. Rellación d'unidaes poblacionales |
=== Historia demográfica ===
Llinia 413:
Cuéllar ye unu de los principales focos d'[[Arte mudéxar|arquiteutura mudéxar]] na [[Cuenca hidrográfica del Douru|cuenca del Douru]], y el más numberosu de Castiella y Lleón,<ref>{{cita publicación| autor = Llorente, Juan C.| títulu = Aportaciones al llibru "Segovia Románica" de J. M. Santamaría| añu = 1988| publicación = Revista "Dicir"| númberu = 26| id = pp. 16}}</ref><ref name="contreras">Contreras y López de Ayala, 1934, pp. 61-70.</ref> productu de la importante [[Pueblu árabe|comunidá musulmana]] que sostuvo hasta'l sieglu XV. L'exemplu más singular ye la [[Ilesia de San Andrés (Cuéllar)|ilesia de San Andrés]], construyida nel sieglu XIII, extramuros y cercana al castiellu, que la so llanta foi calificada por [[Vicente Lampérez y Romea|Lampérez y Romea]] como la meyor del so estilu,<ref>{{cita llibru | apellíos = Lampérez y Romea| nombre = Vicente| enlaceautor = Vicente Lampérez y Romea| títulu = Historia de l'arquiteutura cristiana española| añu = 1930| ubicación = Madrid| páxines = vol. II, pp. 256}}</ref> y declarada Bien d'Interés Cultural en 1982; destaquen nel so interior importantes frescos murales d'estilu mudéxar. Tamién xuntu al castiellu álzase la [[Ilesia de San Martín (Cuéllar)|ilesia de San Martín]], de la mesma dómina y catalogación, na que'l rei [[Pedru I de Castiella]] contraxo matrimoniu na primavera de [[1354]] con [[Juana de Castro]], y que na actualidá alluga'l Centru d'Interpretación del Arte Mudéxar, pioneru n'España.
Otru importante exemplu atopar xuntu al barriu xudíu, la [[Ilesia de San Esteban (Cuéllar)|ilesia de San Esteban]], que ta datada nel sieglu XII, y que'l so pimpanu ábside foi definíu pol [[Juan de Contreras y López de Ayala|Marqués de Lozoya]] como una de les obres más orixinales del so estilu,<ref name="contreras"></ref> y foi calificáu como'l más representativu, elegante y decoráu del mudéxar.<ref>{{cita web|url = http://www.arteguias.com/romanico_cuellar.htm|títulu = El románicu mudéxar de Cuéllar y les sos Tierres|
[[Archivu:ISalvadorCuellar.jpg|thumb|left|225px|[[Ilesia d'El Salvador (Cuéllar)|Ilesia del Salvador]], [[sieglu XIII]].]]
|