Diferencies ente revisiones de «Cáncanu de pulmón»
Contenido eliminado Contenido añadido
m iguo parámetros de plantía |
m iguo parámetros de plantía |
||
Llinia 15:
}}
[[File:LK-small cell3683.jpg|thumb|Cáncer de pulmón (Llau direito)<br />Carcinoma de célules pequeñes]]
El '''cáncer de pulmón''' ye un conxuntu d'[[enfermedá|enfermedaes]] resultantes de la crecedera malina de [[célula|célules]] del [[tracto respiratoriu]]sobremanera del [[Texíu (bioloxía)|texíu]] [[pulmones|pulmonar]], y unu de los tipos de [[cáncer]] más frecuentes a nivel mundial.<ref>{{Cita web |url= http://www.nlm.nih.gov/medlineplus/spanish/lungcancer.html |títulu= Cáncer de pulmón |
Aries
|nombre= Jaime |títulu=
Llinia 27:
Los [[síntoma|síntomes]] más frecuentes suelen ser [[dificultá respiratoria]], [[tos]] —incluyendo [[hemoptisis|tos sanguinolenta]]— y perda de pesu,<ref name="Harrison">{{cita llibru | apellíos =Minna |nome=JD |títulu=Harrison's Principles of Internal Medicine |editorial=[[McGraw-Hill]] |fecha=2004 |páxines=506-516 |doi=10.1036/0071402357 |isbn=0071391401 }}</ref> según dolor torácicu, ronquera ya hinchadura nel pescuezu y la cara.
El cáncer de pulmón ye clasificáu en dos tipos principales en función del tamañu y apariencia de les célules malines: el [[Cáncer de pulmón de célules pequeñes|cáncer pulmonar de célules pequeñes (microcítico)]] y el de [[Carcinoma pulmonar non microcítico|célules non pequeñes (non microcítico)]]. Esta distinción condiciona'l tratamientu y asina, mientres el primeru polo xeneral ye tratáu con [[quimioterapia]] y [[radiación]], el segundu tiende a selo amás por aciu [[ciruxía]],<ref name="Cancer Medicine">{{cita llibru | apellíos=Vaporciyan |nome=AA | coautor=Nesbitt JC, Lee JS et al. |títulu=Cancer Medicine |editorial=B C Decker Inc. |fecha=2000 |páxines=1227-1292 |isbn=1-55009-113-1 }}</ref> láser<ref>Terapia fotodinámica y carcinoma non microcítico:
* {{Cita publicación |autor= Diaz-Jimenez JP, Martinez-Ballarin JE, Llunell A y col. |añu= 1999 |títulu= Efficacy and safety of photodynamic therapy versus Nd-YAG laser resection in NSCLC with airway obstruction |url= http://erj.ersjournals.com/content/14/4/800.full.pdf+html |publicación= Eur Respir J |volume= 14 |páxines= 800-805 |idioma=inglés |
* {{Cita publicación |autor= David G. Pfister y col. |añu= 2004 |títulu= American Society of Clinical Oncology Treatment of Unresectable Non–Small-Cell Lung Cancer Guideline: Update 2003 |url=http://jco.ascopubs.org/content/22/2/330.full?ijkey=y7cb6fd6aaae58f3cbb899639771b8b961b20508&keytype2=tf_ipsecsha#R223 |publicación= Journal of Clinical Oncology |volume= 22 |númberu= 2 |páxines= 330-353 |doi= 10.1200/JCO.2004.09.053 |
</ref> y, en casos selectos, terapia fotodinámica.<ref name=fotodin>Terapia fotodinámica y carcinoma non microcítico:
* {{Cita publicación |autor= Donna Y. Maziak |coautor= Barbara R. Markman |autor2= Jean A. MacKay |autor3= William K. Evans |añu= 2004 |títulu= Photodynamic therapy in nonsmall cell lung cancer: a systematic review |url= http://ats.ctsnetjournals.org/cgi/content/full/77/4/1484 |publicación= Ann Thorac Surg |volume= 77 |páxines= 1484-1491 |idioma= inglés |
* {{Cita publicación |autor= Caviedes S., Iván y col. |añu= 2003 |títulu= Terapia fotodinámica: aplicación en dos pacientes con metástasis endobronquiales de adenocarcinoma extrapulmonar |url= http://www.scielo.cl/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S0717-73482003000100008&lng=ye&nrm=iso |publicación= Rev chil enferm respir |volume= 19 |númberu= 1 |páxines= 38-42 |issn= 0717-7348 |doi= 10.4067/S0717-73482003000100008 |
* {{Cita publicación |autor= Lam S, Kostashuk Y C, Coy Y P y col. |añu= 1987 |títulu= A randomized comparative study of the safety and efficacy of photodynamic therapy using Photofrin II combined with palliative radiotherapy versus palliative radiotherapy alone in patients with inoperable obstructive non-small cell bronchogenic carcinoma |publicación= Photochem and Photobiol |volume= 47 |númberu= 1 |páxines= 893-897|pmid= 2450381 |
La causa más común de cáncer de pulmón ye'l [[tabaquismu]],<ref name="Merck">{{Cita web |títulu=Lung Carcinoma: Tumors of the Lungs |editorial= Merck Manual Professional Edition, Online edition |url=http://www.merck.com/mmpe/sec05/ch062/ch062b.html#sec05-ch062-ch062b-1380a |
El diagnósticu tempranu del cáncer de pulmón ye'l principal condicionante pal ésitu nel so tratamientu. N'estadios tempranos, el cáncer de pulmón puede, n'alredor del 20% de los casos,<ref>{{Cita web |url= http://www.vivirmejor.es/es/oncologia-mélica/noticia/v/109/actualidá/solo-el-20-de-los-canceres-de-pulmon-pueden operase-01594.html |títulu= Namái'l 20% de los cánceres de pulmón pueden operase |
El cáncer de pulmón ye una de les [[enfermedá|enfermedaes]] más graves y unu de los [[cáncer]]es con mayor [[incidencia]] nel ser humanu, responsable de los mayores [[índiz de mortalidad|índice de mortalidá]] oncolóxica a escala mundial.<ref>{{cita llibru |
Llinia 47:
|capítulu= Principales neoplasias: Pulmón, mama, cérvix, colon, estómagu, próstata, leucemies, linfomes y epiteliomas. Epidemioloxía, factores de riesgu y prevención
|cita= Vease páxina 174.
}}</ref> Ye la primer causa de mortalidá per cáncer nel varón y la tercera, dempués del de [[cáncer de colon|colon]] y [[cáncer de mama|mama]], na muyer,<ref name="WHO2">{{Cita web |apellido=OMS |enlaceautor=Organización Mundial de la Salú |títulu=Deaths by cause, sex and mortality stratum |editorial=World Health Organization |fecha=2004 |url=http://www.who.int/whr/2004/annex/topic/en/annex_2_en.pdf |formatu= PDF |
== Historia ==
Llinia 67:
|editorial= ABC-CLIO
|isbn= 0313258899
|páxina=235}}</ref> Pa 1878 los afayos malinos de pulmón representaben solo'l 1% de los cánceres reparaos mientres [[autopsia|autopsies]].<ref name=Hanspeter>Hanspeter Witschi (2001). [http://toxsci.oxfordjournals.org/cgi/content/full/64/1/4 A Short History of Lung Cancer] (artículu completu disponible n'inglés). Toxicological Sciences 64, páx.4-6. Últimu accesu 22 de xunetu de 2010.</ref> La cifra alzar a 10-15% na primer parte del [[sieglu XX]].<ref name=Hanspeter /> Hasta 1912 solo cuntábase con 374 casos publicaos na lliteratura médica sobre'l cáncer de pulmón. En 1926, el cáncer pulmonar de célules pequeñes foi reconocíu per vegada primera como una entidá d'enfermedá malina, distinta a tolos demás tipos de cáncer pulmonar.<ref>{{Cita publicación |apellido= Hansen |nome= H.H. |títulu= Historia cronolóxica del tratamientu del cáncer de pulmón de célula pequeña |url= http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=648409|publicación= Revisiones en cáncer |fecha=2003 |volume= 17 |númberu= 3 |páxines= 125-130 |
El médicu alemán Fritz Lickint reportó en 1929 la primer prueba estadística que rellacionaba'l cáncer de pulmón col consumu de pitos,<ref>{{cita llibru |apellíos=
Llinia 135:
|url= http://www.cdc.gov/spanish/cancer/lung/basic_info/diagnosis_treatment.htm
|títulu= Importancia de la clasificación histolóxica pal tratamientu y siguimientu del cáncer de pulmón
|
|autor= Centro pal Control y la Prevención d'Enfermedad Prevención y Control del Cáncer
}}</ref><ref name=ncinst>{{Cita web |url=http://www.cancer.gov/espanol/pdq/tratamientu/pulmon-celulas-non-pequeñas/HealthProfessional/page3 |títulu= Clasificación celular del cáncer de pulmón de célules non pequeñes |
=== Cáncer pulmonar de célules non-pequeñes (NSCLC) ===
Llinia 203:
[[Archivu:Lung small cell carcinoma (1) by core needle biopsy.jpg|thumb|left|Vista microscópica d'una [[biopsia]] de carcinoma de pulmón de célules pequeñes.]]
Cerca d'un 15% de tolos carcinomes de pulmón corresponder con un cáncer de pulmón de célules pequeñes, tamién llamáu ''carcinoma de célules d'avena''.<ref name=avena>{{Cita web |url= http://www.nlm.nih.gov/medlineplus/spanish/ency/article/000122.htm |títulu= Cáncer pulmonar de célules pequeñes |
=== Cáncer metástasis de pulmón ===
El pulmón ye sitiu común pa la metástasis tremada dende tumores qu'empiecen en dalguna otra parte del cuerpu.<ref>{{Cita web |url= http://www.nlm.nih.gov/medlineplus/spanish/ency/article/000097.htm |títulu= Cáncer metastásico al pulmón |
== Epidemioloxía ==
Llinia 221:
|editorial= [[Elsevier]], España |isbn=
8481746274
|páxina=823}}</ref><ref>{{Cita web |títulu=Commonly diagnosed cancers worldwide |editorial=Cancer Research UK |fecha=Apr 2005 |url=http://info.cancerresearchuk.org/cancerstats/geographic/world/commoncancers/ |
=== Frecuencia ===
El cáncer de [[Pulmones|pulmón]] o carcinoma broncogénico representa más del 90% de los tumores pulmonares.<ref name=manualmerck>{{Cita web |url= http://www.msd.com.mx/assets/hcp/biblioteca/manual_merck/content_mmerck/MM_06_81.htm |títulu= Tumores pulmonares |
=== Mortalidá ===
Llinia 273:
|editorial= [[Elsevier]], España |isbn=
848174512X
|páxina=216}}</ref> fundamentalmente porque más de dos tercios de los individuos son diagnosticaos n'estaos avanzaos, cuando se imposibilitan los tratamientos curatibles.<ref>{{Cita web |url= http://www.ic.nhs.uk/statistics-and-data-collections/hospital-care/cancer/national-lung-cancer-audit-report-2006 |títulu= National Lung Cancer Audit, Report for the audit period 2005 |
=== Aumentu de la incidencia ===
El númberu de casos foi n'aumentu dende principios del [[sieglu XX]], doblándose cada 15 años. La [[incidencia]] aumentó cerca de 20 vegaes ente [[1940]] y 1970. A principios del sieglu XX, considerábase que la mayor parte de los tumores pulmonares yeren metastásicos, y que'l cáncer primitivu yera raru. El cáncer de pulmón ye menos común en países en víes de desenvolvimientu,<ref>{{Cita web |títulu=Gender in lung cancer and smoking research |editorial=[[Organización Mundial de la Salú]] |fecha=2004 |url=http://www.who.int/gender/documents/en/lungcancerlow.pdf |formatu=PDF |
=== Sexu ===
El cáncer de pulmón ye la neoplasia más frecuente nel varón, especialmente nel [[Europa Oriental|este d'Europa]], con tases cercanes a 70 casos por cada 100 000 habitantes y añu nos países con más casos y una tasa cercana a 20/100,000 en países como [[Colombia]], [[Suiza]] y otros países que reporten les incidencies más baxes.<ref name=wrongdiagnosis>{{Cita web |url= http://www.wrongdiagnosis.com/l/lung_cancer/stats.htm |títulu= Statistics about Lung cancer |
=== Edá ===
Llinia 314:
|páxina=309}}</ref> constitúin un factor causal del cáncer de pulmón.<ref name=robbins /> Ente'l 80-90% de los cánceres de pulmón dar en fumadores<ref name="Samet2">{{Cita publicación |apellido=Samet |nome=JM | coautores=Wiggins CL, Humble CG, Pathak DR |títulu=Cigarette smoking and lung cancer in New Mexico | revista=American Review of Respiratory Disease |volume=137 |númberu=5 |páxines=1110-1113 |fecha=mayu de 1988 | pmid =3264122 }}</ref> o en persones que dexaren de fumar apocayá,<ref name=robbins /> pero nun hai evidencia de que'l fumar tea acomuñáu a una variedá histolóxica concreta, anque tiende a rellacionase más col carcinoma epidermoide y col cáncer de célules pequeñes.<ref name=jadwiga>RACHTAN Jadwiga. [http://cat.inist.fr/?aModele=afficheN&cpsidt=13473549 Smoking, passive smoking and lung cancer cell types among women in Poland] (n'inglés). Lung cancer; 2002, vol. 35, non2, pp. 129-136 (26 ref.). ISSN 0169-5002. Últimu accesu 3 de mayu de 2008.</ref> Estadísticamente nun se rellaciona col adenocarcinoma.<ref name=jadwiga /> El fumadores tienen un riesgu de 10 a 20 vegaes mayor de desenvolver cáncer de pulmón (según el númberu de pitos fumaos al día) que los non fumadores. Ye dicir hai una ''rellación dosis-respuesta'' llinial.<ref name=robbins />
Cuantos más años de la vida fumara una persona y sobremanera si ye a una edá temprana, ta más rellacionáu con cáncer una y bones la dosis de canceríxenos ye acumulativa.<ref name=molecular /> Por casu el riesgu aumenta ente 60-70 vegaes nun varón que fume dos cajetilla al día mientres 20 años, en comparanza al non fumador. Anque l'abandonu del tabaquismu amenorga'l riesgu de contraer cáncer de pulmón, nun lo amenorga a los niveles de quien nunca fumaron.<ref name=robbins /> Entá abandonando'l vezu tabáquico<ref name="Tammemagi">{{Cita publicación |apellido=Tammemagi |nome=CM | coautores=Neslund-Duldes C, Simoff M, Kvale P |títulu=Smoking and lung cancer survival: the role of comorbidity and treatment | revista=Chest |volume=125 |númberu=1 |páxines=27-37 |editorial=American College of Chest Physicians |fecha=xineru de 2004 |doi= 10.1378/chest.125.1.27 | pmid =14718417 |
* Hammond EC. Smoking in relation to the death of one million men and women. J Natl Cancer Inst Monogr 1996;19:127-204. [[PMID]]: [http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/5905667 5905667]
* Rogot Y, Murray J. Cancer mortality among non-smokers in an insured group of O.S. veterans. J Natl Cancer Inst 1980;65:1663-8. [[PMID]]: [http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/6933248 6933248]
Llinia 320:
</ref> Na mayoría de los estudios el riesgu de los ex fumadores averar al de los non fumadores dempués de 10 años, pero puede caltenese alzáu inclusive dempués de 20 años. Nun estudiu realizáu n'[[Asturies]] (España), aquellos que dexaron de fumar 15 años antes de tener el cáncer de pulmón teníen 3 vegaes más riesgu que los non fumadores.<ref name=caicoya>CAICOYA, M. y MIRON, J.A.. [http://scielo.isciii.es/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S0213-91112003000300009&lng=ye&nrm=iso Cáncer de pulmón y tabacu n'Asturies: Un estudiu de casos y controles] (artículu completu disponible n'español). Gac Sanit [online]. 2003, vol.17, n.3 [consultáu'l 24 d'avientu de 2009], pp. 226-230. ISSN 0213-9111.</ref>
El fumador pasivu ye la persona que nun fuma pero qu'alienda'l fumu del tabacu de los fumadores, yá seya nel llar, nel trabayu o en llugares públicos. El fumador pasivu presenta niveles elevaos de riesgu de contraer cáncer de pulmón, anque inferiores en rellación al fumador activu.<ref>{{Cita web |apellido=CDC |enlaceautor=Centers for Disease Control and Prevention |títulu=1986 Surgeon Xeneral's report: the health consequences of involuntary smoking |editorial=CDC |fecha=avientu de 1986 |url=http://www.cdc.gov/mmwr/preview/mmwrhtml/00000837.htm | pmid =3097495 |
Alatorre
|nombre= Alfredo |títulu=
Llinia 369:
=== Comparanza cola mariguana ===
Un estudiu que comparó [[porru (pitu)|pitos de mariguana]] (741 a 985 mg) y de tabacu (900 a 1200 mg), atopó que al fumar mariguana la cantidá d'alquitrán esneldáu triplícase y que la cantidá d'alquitrán depositáu nel tracto respiratoriu aumenta nun terciu.<ref>{{Cita publicación |apellido=WU, Tzu-Chin and Tashkin, Donald P. and Djahed, Behnam and Rose, Jed Y. |añu=1988 |títulu=Pulmonary Hazards of Smoking Marijuana as Compared with Tobacco |publicación=New England Journal of Medicine |volume=318 |númberu=6 |páxines=347-351 |url=http://dx.doi.org/10.1056/NEJM198802113180603 |
=== Factores endóxenos: xenética y sexu ===
Llinia 396:
Nun se pudo demostrar nengún factor responsable de la susceptibilidá [[xenética]]. Sicasí acaldía esiste más evidencia de la participación de factores xenéticos y otros biomarcadores de susceptibilidá na predisposición al cáncer de pulmón,<ref name=molecular /> ente ellos:
# La esistencia d'un factor xenéticu amestáu a la enzima [[aril-hidrocarbono-hidroxilasa]] (AHH) que ye una [[enzima]] del [[metabolismu]] del [[benzopireno]]. Reparóse en dellos enfermos una medría de la AHH, enzima que tien la capacidá de convertir los hidrocarburos policíclicos en sustances altamente canceríxenes.<ref name=molecular>WANG, SOPHIA SSAMET, JONATHAN M. Tabaquismu y cáncer: la promesa de la epidemioloxía molecular. Salú pública Méx [online: n'inglés]. 1997, vol. 39, non. 4, pp. 331-345. Consultáu'l 3 de mayu de 2008. [http://www.scielosp.org/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S0036-36341997000400011&lng=&nrm=iso]. ISSN 0036-3634. doi: 10.1590/S0036-36341997000400011
</ref><ref>[http://books.google.es/books?id=yPWXcQFV8n0C&pg=PA34&dq=aril+hidrocarbono+hidroxilasa&hl=ye&ei=aKaNTNn2B ''Tabaquismu. Programa pa dexar de fumar.'' Conceyu de Madrid, Area de Salú y Consumu, 2ª edición. Edición Díaz de Santos, 2003]</ref> Tamién se detectó n'otros casos que'l déficit de [[vitamina A]] podría tener un efeutu similar.<ref>{{Cita publicación |autor= Miller AB|coautor= Harve AR |añu= 1989 |títulu= Diet and lung cancer |url= http://chestjournal.chestpubs.org/content/96/1_Supplement/8S.full.pdf+html |publicación=Chest |volume= 96 |páxines= 8S-9S |doi= 10.1378/chest.96.1_Supplement.8S |
# Demostróse la esistencia d'[[oncogen]]es activaos nel texíu tumoral del cáncer de pulmón. Estos entienden amplificación de los oncogenes ''[[myc]]'' nos tumores de célules pequeñes, [[mutaciones]] puntuales en rexones codificadores de oncogenes ''[[ras]]'' en distintes llinies celulares y activaciones mutacionales específiques del oncogén ''[[Xen ras|K-ras]]'' en tumores de célules non-pequeñes como los adenocarcinomas.<ref name="Aviel-Ronen">{{Cita publicación |apellido=Aviel-Ronen |nome=S | coautores=Blackhall FH, Shepherd FA, Tsao MS |títulu=K-ras mutations in non-small-cell lung carcinoma: a review | revista=Clinical Lung Cancer |volume=8 |númberu=1 |páxines=30-38 |editorial=Cancer Information Group |fecha=xunetu de 2006 | pmid=16870043 }}</ref> Na actualidá ta estudiándose si les medríes o alteraciones de les [[proteína|proteínes]] espresaes por estos xenes activaos xueguen dalgún papel na patoxenia del cáncer de pulmón.
# La [[inmunidá celular]] o [[inmunidá humoral|humoral]] ye un factor de susceptibilidá. Hasta agora nun se pudo esclariar si la [[inmunodeficiencia]] ye anterior o secundaria a la mesma neoplasia.
Llinia 404:
[[Archivu:Tumor Mesothelioma2 legend.jpg|thumb|200px|[[Mesotelioma]] malinu (fleches marielles) con efusión pleural (asteriscu mariellu). Lleenda:<br />'''1.''' [[Pulmones|Pulmón]] derechu,<br />'''2.''' [[Columna vertebral]],<br />'''3.''' Pulmón esquierdu,<br />'''4.''' [[Costiella|Costielles]],<br />'''5.''' [[Aorta]],<br />'''6.''' [[bazu]],<br />'''7.''' [[Reñón]] esquierdu,<br />'''8.''' [[Reñón]] derechu,<br />'''9.''' [[Fégadu]].]]
{{AP|Enfermedá profesional}}
El [[asbesto]] ye otru factor de riesgu pal cáncer de pulmón. Les persones que trabayen con asbesto tienen un riesgu mayor de carecer de cáncer de pulmón y, si amás fumen, el riesgu aumenta descomanadamente.<ref name="O'Reilly">{{Cita publicación |apellido=O'Reilly |nome=KM | coautores=Mclaughlin AM, Beckett WS, Sime PJ |títulu=Asbestos-related lung disease | revista=American Family Physician |volume=75 |númberu=5 |páxines=683-688 |fecha=marzu de 2007 |url=http://www.aafp.org/afp/20070301/683.html | pmid=17375514 |
Tienen riesgu aumentáu de presentar cáncer de pulmón el trabayadores rellacionaos cola industria del asbesto, [[arsénicu]], [[azufre]], (los trés «A») [[cloruru de vinilu]], [[hematita]], materiales radiactivos, cromatos de [[níquel]], productos de [[carbón]], [[gas mostaza]], [[Éter de cloroalquilo|éteres de clorometilo]], [[gasolina]] y derivaos del [[gasóil|diésel]], [[fierro]], [[beriliu]], etc. Entá'l trabayador non fumador d'estes industries tien un riesgu cinco veces entá mayor de contraer cáncer de pulmón qu'aquellos non acomuñar a elles.<ref name=robbins /><ref>[http://books.google.com/books?id=miybptbrsM8C&pg=PT36&dq=hematita+cancer+de+pulmon&hl=ye&ei=AQt4TPP8IYjAswaQ9qGyDQ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=4&vei=0CD8Q6AEwAw#v=onepage&q&f=false A. Senra Varela: El cáncer, epidemioloxía, etioloxía, diagnósticu y prevención, 2002], Ediciones Harcourt S.A., ISBN 84-8174-639-8</ref>Tolos tipos de [[radiación|radiaciones]] son carcinogénicas. El [[uraniu]] ye sele radiactivu, pero'l cáncer de pulmón ye cuatro veces más frecuente ente los mineros de les mines d'uraniu non fumadores, que na población xeneral y diez veces más frecuente ente los mineros fumadores. El [[radón]] ye un [[gas]] radiactivu que se produz pola desintegración natural del uraniu. El radón ye invisible y nun tien sabor nin golor. Esti gas puede concentrase nos interiores de les cases y convertise nun posible riesgu de cáncer.<ref name="Catelinois" />
Llinia 415:
* Partícules de brea del pavimentu de les cais.
* Partícules radiactives.
* El gas radón natural y la radioactividá son bien abondoses en delles zones xeográfiques.<ref name="Catelinois">{{Cita publicación |apellido=Catelinois |nome=O | coautores= Rogel A, Laurier D et al. |títulu=Lung Cancer Attributable to Indoor Radon Exposure in France: Impact of the Risk Models and Uncertainty Analysis | revista=Environmental Health Perspectives |volume=114 |númberu=9 |páxines=1361-1366 |editorial=National Institute of Environmental Health Science |fecha=mayu de 2006 |url=http://www.pubmedcentral.nih.gov/articlerender.fcgi?tool=pubmed&pubmedid=16966089 |doi=10.1289/ehp.9070 | pmid =16966089 |
Anque la mayoría de los autores reconocen la esistencia d'un pequeñu factor urbanu na incidencia del cáncer de pulmón, el principal culpable, con aplastante diferencia numbérica, ye'l [[tabaquismu]].<ref name=scielomolina />
=== Cicatrización: patoloxía bronquial previa ===
Ciertes formes perifériques del cáncer de pulmón deriven de repulgos pulmonares. En más de la metá de los casos d'estos ''carcinomes acomuñaos a repulgu'' son [[adenocarcinoma|adenocarcinomes]] y l'interpretación patogénica supón que la malignización seya debida a la proliferación atípica de célules malines nel procesu de rexeneración epitelial d'estes mancadures,<ref>{{Cita publicación |apellido= Bakris |nome=GL |coautores=Mulopulos GP, Korchik R, Ezdinli EZ, Ro J, Yoon BH |títulu= Pulmonary scar carcinoma. A clinicopathologic analysis. |url= http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/6305476 |publicación= Cancer. |fecha=agostu [[1983]] |volume= 52 |númberu= 3 |páxines= 493-7 |
Delles enfermedaes que causen repulgu potencialmente acomuñaos a cáncer de pulmón inclúin:
# [[Bronquitis crónica]]: íntimamente acomuñada a fumadores y a un mayor riesgu de contraer cáncer de pulmón.<ref>J. Rimington. [http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC1795764/ Smoking, Chronic Bronchitis, and Lung Cancer] (n'inglés). ''Br Med J''. mayu de 1971; 2(5758):373–375. Consultáu'l 30 d'avientu de 2010.</ref><ref>{{Cita publicación |autor=Young RP, Hopkins RJ, Christmas T, Black PN, Metcalf P, Gamble GD |títulu=COPD prevalence is increased in lung cancer, independent of age, sex and smoking history |publicación=Eur. Respir. J. |volume=34 |númberu=2 |páxines=380-6 |añu=2009 |mes=August |pmid=19196816 |doi=10.1183/09031936.00144208 }}</ref>
Llinia 427:
=== Virus ===
Sábese que ciertos virus pueden causar cáncer de pulmón n'animales<ref name="Leroux">{{Cita publicación |apellido=Leroux |nome=C | coautores=Girard N, Cottin V et al. |títulu=Jaagsiekte Sheep Retrovirus (JSRV): from virus to lung cancer in sheep |revista=Veterinary Research |volume=38 |númberu=2 |páxines=211-228 |fecha=Mar-abril 2007 | pmid=17257570 }}</ref><ref name="Palmarini">{{Cita publicación |apellido=Palmarini |nome=M | coautores=Fan H |títulu=Retrovirus-induced ovine pulmonary adenocarcinoma, an animal model for lung cancer | revista=Journal of the National Cancer Institute |volume=93 |númberu=21 |páxines=1603-1614 |editorial=[[Oxford University Press]] |fecha=payares de 2001 |doi= 10.1093/jnci/93.21.1603 | pmid=11698564 |
# Nel ámbitu esperimental, suponse una incidencia de metaplasia del epiteliu bronquial producida por [[paramixovirus]], el [[Virus del Papiloma Humanu]],<ref name="Cheng">{{Cita publicación |apellido=Cheng |nome=YW | coautores=Chiou HL, Sheu GT et al. |títulu=The association of human papillomavirus 16/18 infection with lung cancer among nonsmoking Taiwanese women | revista=Cancer Research |volume=61 |númberu=7 |páxines=2799-2803 |editorial=American Association for Cancer Research |fecha=abril de 2001 |url=http://cancerres.aacrjournals.org/cgi/content/full/61/7/2799 | pmid=11306446 |
# Tocantes a la patoloxía humana, reparar una vinculación col carcinoma bronquioalveolar, probablemente por alteración del [[ciclu celular]] y la inhibición de l'[[apoptosis]], dexando [[división celular]] desafranada.
Llinia 450:
|editorial= [[Elsevier]], España |isbn=
8445819119
|páxina=829}}</ref> Sicasí, nun hai estudios que pudieren demostrar que l'usu enllargáu de mulitivitaminas amenorgue'l riesgu de desenvolver cáncer de pulmón.<ref name=vitamins>{{Cita web |url= http://www.medscape.com/viewarticle/570857 |títulu= Multivitamins Do Not Amenorga Risk for Lung Cancer, and Vitamin Y May Raise It |
Demostróse qu'el [[caroteno|β-caroteno]] foi ineficaz como [[quimioprevención]] del cáncer de pulmón,<ref name=serramajem>{{cita llibru |apellíos=
Llinia 461:
|editorial= [[Elsevier]], España |isbn=
8445815288
|páxina=388}}</ref> entá más, dende l'añu [[2007]] nun s'encamienta l'usu de β-caroteno como suplementu quimiopreventivo del cáncer de pulmón n'individuos con antecedentes de consumu de pitos mayor a 20 ''paquetes-año'' o con antecedentes familiares o personales de cáncer de pulmón.<ref name=guidelines>{{Cita web |url= http://www.medscape.com/viewarticle/562778 |títulu= New Guidelines Issued on Lung Cancer Diagnosis and Management |
== Anatomía patolóxica ==
Llinia 482:
|isbn=0824701321
|páxina=503}}</ref>
* '''Cáncer de pulmón periféricu:''' apaez a partir de los bronquios de quinta xeneración. Empecipiar con clínica extrabronquial y nun son accesibles col broncoscopio. El [[adenocarcinoma]] ye un exemplu, que suel alcontrase n'árees bien alloñaes, al pie de la pleura.<ref>{{Cita publicación |autor= Terasaki H|coautor=Niki T y col |año= 2003 |títulu= Lung adenocarcinoma with mixed bronchioloalveolar and invasive components: clinicopathological features, subclassification by extent of invasive foci, and immunohistochemical characterization |publicación= Am J Surg Pathol |volume= 27 |númberu=7 |páxines= 937-951|pmid=12826886 |
=== Aspeutu macroscópico ===
Llinia 500:
# ''Crecedera submucoso'': puede tomar tola circunferencia bronquial y devasar les llendes macroscópicos. A mayor crecedera submucoso, más irresecable va ser el cáncer. Si nun se puede extirpar un centímetru más allá de la llende macroscópico, el tumor va ser irresecable. Na so crecedera'l tumor infiltra la paré bronquial, afectando al plexo linfáticu submucoso, y estendiéndose dempués pol parénquima pulmonar según los planos intersticiales, incluyíu'l texíu conxuntivo perivascular de los vasos pulmonares.
# El ''crecedera intrabronquial'' va ser el responsable de la sintomatoloxía bronquial como [[tos]], [[hemoptisis]], [[enfisema]], [[atelectasia]], etc.<ref name=emedicine />
# El ''crecedera extrabronquial'' va ser responsable de la sintomatoloxía extrapulmonar intratorácica,<ref>{{Cita publicación |apellido= Uribe-Etxebarria |nome= Naia |coautor= Mónica Lorenzo,Unai Jiménez,Isidoro Calvo,Juan Carlos Rumbero,Rafael Colorado y Joaquín Pac |títulu= Lipoma endobronquial. Considerancies terapéutiques |url= http://www.elsevier.es/watermark/ctl_servlet?_f=10&pident_articulo=13091097&pident_usuariu=0&pcontactid=&pident_revista=36&ty=21&accion=L&orixe=elsevier&web=www.elsevier.es&lan=ye&ficheru=36v80n02a13091097pdf001.pdf |publicación= Cir Esp |fecha= 2006 |volume= 80 |númberu= 2 |páxines= 109-110 |
La crecedera intra y extrabronquial ye constante en tou cáncer de pulmón. Namái'l 20% de los casos, el cáncer va diagnosticar nel parénquima pulmonar (alcontráu), y ye el que tien meyor pronósticu.
Llinia 542:
[[Archivu:Thorax pa peripheres Bronchialcarcinom li OF markiert.jpg|thumb|Radiografía de tórax amosando un [[tumor]] cancerosu nel pulmón esquierdu (nel recuadru).]]
Nes radiografíes simples de tórax puede reparase dalguna anormalidá en cuasi'l 98% de los pacientes con un carcinoma broncogénico, y el 85% son imáxenes suxestives p'abarruntar el diagnósticu poles alteraciones pulmonares distales ([[atelectasia]]), la esistencia d'[[adenopatía|adenopatíes]] (enanche [[Mediastino|mediastínico]]) o detección d'invasión de la paré torácica. La radiografía de tórax detecta elementos sospechosos na mayoría de los pacientes con tumores pulmonares.<ref name=manualmerck2>{{Cita web |url= http://www.merck.com/mmhe/sec04/ch057/ch057a.html |títulu= Lung Cancer |
=== Tomografía axial computarizada ===
Llinia 563:
La citoloxía del esputo ye'l procedimientu diagnósticu más habitual en pacientes con barruntu de cáncer de pulmón y tien de constituyir la primer téunica a utilizar en tou paciente sospechosu de carecer un cáncer de pulmón, bien porque asina lo suxuren la clínica y la radioloxía, bien porque, entá nun siendo suxerentes, tratar d'un individuu d'altu riesgu. A partir del añu 2007, nun s'encamienta realizar una citoloxía de esputo individual o en serie pal tamizaje nel cáncer de pulmón.<ref name=guidelines />
La punción p'aspiración con aguya fina (PAAF) ye útil especialmente nel diagnósticu del carcinoma broncogénico. Tien una sensibilidá del 80%,<ref name=schwartz>{{cita llibru |apellíos= Brunicardi |nome= F. |editorial= [[McGraw-Hill]] |títulu= Schartz: Principios de cirugia |edición= 8<sup>va</sup> |añu= 1994 |isbn= 9789701053737 |páxina=741|capítulu= Chest wall, pleura, lung and mediastinum|urlcapítulo= http://bvs.sld.cu/revistas/cir/vol39_3_00/cir05300.htm}} Citáu en [http://bvs.sld.cu/revistas/cir/vol39_3_00/cir05300.htm Rev Cubana Cir 2000;39(3):204-7]</ref> qu'ameyora en ciertos allugamientos torácicos a un 100% empuesta con ultrasoníu endoscópica.<ref>VILA MARIÑES, J. J.. [http://scielo.isciii.es/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S1130-01082005001200006&lng=ye&nrm=iso Ultrasonografía endoscópica sectorial: situación actual ya indicaciones]. ''Rev. esp. enferm''. dig. [online]. 2005, vol.97, n.12 [consultáu'l 10 d'agostu de 2010], pp. 899-906. ISSN 1130-0108. doi: 10.4321/S1130-01082005001200006.</ref> Namái ta indicada en tumores periféricos non accesibles a la fibrobroncoscopia o en tumores de situación media nos que reiteradamente falló'l llogru de material inflamatorio o necrótico.<ref>{{Cita web |url= http://www.cancerpulmon.es/saber_mas_2.html |títulu= Diagnósticu del cáncer de pulmón |
=== Biopsia ===
Llinia 572:
=== Mediastinoscopia ===
La [[mediastinoscopia]] ta empuesta a la visualización del [[mediastino]] anterior, polo xeneral pa estrayer texíu ([[biopsia]]) d'un [[gangliu linfáticu]] qu'arrodia les víes respiratories o de cualquier tumor inusual.<ref>{{Cita web |url= http://www.nlm.nih.gov/medlineplus/spanish/ency/article/003864.htm |títulu= Mediastinoscopia con biopsia |
eficacia na estadificación preoperatoria del cáncer de pulmón y nel diagnósticu de mancadures mediastinales.<ref>Fernando Abdala, Oscar Abdala, Claudia Poleri, Karina Patané, Oscar Rojas y Moisés Rosenberg (2006). [https://web.archive.org/web/20121025014135/http://www.ramr.org.ar/arquivos/numbero/anu_6_1_ago_2006/mere_5.pdf Utilidá de la mediastinoscopía sistemática nel diagnósticu y la estadificación del cáncer de pulmón]. ''Revista Arxentina de Medicina Respiratoria'', n. 1: páx.51-53; consultáu'l 18 de setiembre de 2010</ref>
Llinia 698:
=== Radioterapia ===
La [[radioterapia]] implica l'usu de [[radiación ionizante]], como los [[rayos X]] d'alta enerxía, pa destruyir les célules canceroses y amenorgar el tamañu de los tumores.<ref>{{Cita web |url= http://www.cancer.gov/espanol/cancer/fueyes-informatives/tratamiento-radioterapia |títulu= Radioterapia pa cáncer: entrugues y respuestes |
</ref>
Na radioterapia esterna utilízase radioterapia xenerada nel esterior del cuerpu per mediu d'un [[acelerador llinial]] y que se concentra nel cáncer. Esti tipu de radioterapia ye'l que s'usa con más frecuencia pa tratar un cáncer primariu del pulmón o los sos [[metástasis]] n'otros órganos.<ref name=ncitx>{{Cita web |url= http://www.cancer.gov/espanol/pdq/tratamientu/pulmon-celulas-non-pequeñas/Patient/page4/print |títulu= Cáncer de pulmón de célules non pequeñes: Tratamientu (PDQ®) |
Na radioterapia interna o [[braquiterapia]] utilícense pequeñes pastillas de material o [[isótopu]] [[radioactividá|radiactivu]] que s'asitien direutamente na área cancerosa o na vía aérea próxima a la área cancerosa.<ref name=ncitx /> Esti tipu de braquiterapia xeneralmente ye de tipu paliativo y la so principal indicación ye una [[atelectasia]] obstructiva pol cáncer. La braquiterapia nos marxes de la reseición puede amenorgar la recurrencia.<ref name="Fernando">{{Cita publicación |apellido=Fernando |nome=HC | coautor=Santos RS, Benfield JR et al. |títulu=Lobar and sublobar resection with and without brachytherapy for small stage IA non-small cell lung cancer | revista=Journal of Thoracic and Cardiovascular Surgery |volume=129 |númberu=2 |páxines=261-267 |fecha=febreru de 2005 | pmid =15678034 }}</ref>
Delles vegaes usa la radioterapia como'l tratamientu principal del cáncer del pulmón, especialmente cuando la salú xeneral del paciente ye demasiáu probe como pa sometese a una ciruxía.<ref name=manualmerck3>{{Cita web |url= http://www.msd.es/publicaciones/mmerck_llar/seccion_04/seccion_04_045.html |títulu= Capítulu 45: Cáncer de pulmón |
Puede usase la radioterapia dempués de la ciruxía pa destruyir restos bien pequeños de cáncer que nun se pueden ver nin extirpar mientres la ciruxía (enfermedá microscópica residual). Amás, la radioterapia puede usase pa solliviar dellos síntomes de cáncer del pulmón como dolor, hemorraxa, [[disfagia|dificultá pa tragar]], y problemes causaos poles metástasis cerebrales.<ref name=manualmerck />
Los efeutos secundarios de la radioterapia pueden incluyir problemes leves na piel, [[estomagada|estomagades]], [[vultura|vultures]] y [[cansanciu]].<ref>{{Cita web |url= http://www.cancerhelp.org.uk/type/lung-cancer/treatment/radiotherapy/lung-cancer-radiotherapy-side-effects |títulu= Lung cancer radiotherapy side effects |
=== Quimioterapia ===
{{AP| Quimioterapia}}
La quimioterapia consiste na alministración de [[antineoplásico|melecines antineoplásicos]] o [[citostático]]s per vía intravenosa o oral pa torgar la multiplicación de les célules canceroses.<ref>{{Cita web |url= http://www.nlm.nih.gov/medlineplus/spanish/cancerchemotherapy.html |títulu= Quimioterapia pal cáncer |
El [[cisplatino]] (CDDP), o'l so similar, el [[carboplatino]], son los axentes quimioterápicos que s'usen con más frecuencia pa tratar el cáncer del pulmón de célules non pequeñes (NSCLC).<ref name="Murray">{{Cita publicación |apellido=Murray |nome=N | coautores=Turrisi AT |títulu=A review of first-line treatment for small-cell lung cancer | revista=Journal of Thoracic Oncology |volume=1 |númberu=3 |páxines=270-278 |fecha=marzu de 2006 | pmid=17409868 }}</ref> Estudios recién atoparon que la combinación de cualesquier d'estos con melecines como [[gemcitabina]], [[paclitaxel]], [[docetaxel]], [[etopósido]] (VP-16), o [[vinorelbina]] paez ameyorar la eficacia nel tratamientu del NSCLC.<ref name="Clegg">{{Cita publicación |apellido=Clegg |nome=A | coautores=Scott DA, Hewitson P et al. |títulu=Clinical and cost effectiveness of paclitaxel, docetaxel, gemcitabine, and vinorelbine in non-small cell lung cancer: a systematic review | revista=Thorax |volume=57 |númberu=1 |páxines=20-28 |editorial=BMJ Publishing Group Ltd |fecha=xineru de 2002 | pmid=11809985 }}</ref> La gemcitabina aprobóse primeramente pal tratamientu del [[cáncer de páncrees]] y ye agora llargamente usáu nel tratamientu del NSCLC.<ref name=morera>MORERA, R. et al. [http://scielo.isciii.es/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S0378-48352004000600015&lng=ye&nrm=iso Progresos de radioquimioterapia en cáncer de pulmón non microcítico] (n'español). Oncoloxía (Barc.) [online]. 2004, vol.27, n.6 [consultáu'l 24 d'avientu de 2009], pp. 80-83. ISSN 0378-4835.</ref> La vinorelbina ye un [[alcaloide]] que inhibe la [[mitosis]] en [[célula|célules]] na fase M del [[ciclu celular]] al tornar la [[polimerización]] de la [[tubulina]].<ref>{{cita llibru |apellíos=
Llinia 725:
|isbn= 0192629662
|páxines=151-152
}}</ref> La mielosupresión, esto ye, un amenorgamientu na producción de la llinia [[Granulocito|granulocítica]] de los [[glóbulu blancu|glóbulos blancos]] ye l'únicu efeutu adversu que llinda la dosificación d'estes melecines.<ref name=katzung /> Sigue investigándose n'estudios clínicos la meyor manera d'utilizar esta combinación de melecines.<ref name=morera /> Otres melecines apaecieron con resultaos prometedores, tal como'l [[pemetrexed]], encamentáu pa estaos avanzaos locales ya inclusive metastásicos del NSCLC.<ref>{{Cita web |url= http://guidance.nice.org.uk/TA181 |títulu= Pemetrexed for the first-line treatment of non-small-cell lung cancer |
Dalgunes de les combinaciones avezaes de melecines na quimioterapia utilizada pa pacientes con cáncer del pulmón de célules pequeñes (SCLC) inclúin:<ref name=emedicine />
Llinia 735:
Les nueves melecines como gemcitabina, paclitaxel, vinorelbina, [[topotecán]] y [[tenipósido]] amosaron resultaos prometedores en dellos estudios de SCLC.<ref name="Azim">{{Cita publicación |apellido=Azim |nome=HAI | coautores=Ganti AK |títulu=Treatment options for relapsed small-cell lung cancer | revista=Anticancer drugs |volume=18 |númberu=3 |páxines=255-261 |fecha=marzu de 2007 | pmid=17264756 }}</ref><ref name="MacCallum">{{Cita publicación |apellido=MacCallum |nome=C | coautores=Gillenwater HH |títulu=Second-line treatment of small-cell lung cancer | revista=Current Oncology Reports |volume=8 |númberu=4 |páxines=258-264 |fecha=xunetu de 2006 | pmid=17254525 }}</ref> Si la salú del paciente ye relativamente bona, ye posible que s'alministren dosis más altes de quimioterapia xuntu con melecines denominaes [[factor de crecimiento|factores de crecedera]] ([[Factor estimulante de colonies de granulocito y macrófagos|factor estimulante de colonies de neutrófilos o macrófagos]] y [[eritropoyetina]]). Estos ayuden a prevenir los efeutos secundarios de la quimioterapia na [[migollu óseu]].
Les melecines de la quimioterapia destrúin les célules canceroses pero tamién estropien delles célules normales.<ref name=quimioterapiamedlineplus /> Los efeutos secundarios de la quimioterapia dependen del tipu de melecines que s'usen, la cantidá que s'alministre y la duración del tratamientu. Los efeutos secundarios envernaes pueden incluyir [[estomagada|estomagades]] y [[vultura|vultures]], perda del mambís (anorexa), perda del pelo ([[alopecia]]) y apaición de llagues na boca ([[mucositis]]).<ref name=quimioterapiamedlineplus /> Una y bones el cisplatino, vinorelbina, docetaxel o paclitaxel pueden estropiar los [[nerviu|nervios]], ye posible que s'esperimente adormecimientu, particularmente nos deos de les manes y los pies, y delles vegaes debilidá nos brazos y piernes ([[neuropatía]]).<ref>{{Cita publicación |apellido= Albers |nome= J|coautores= Chaudhry V, Cavaletti G, Donehower R |añu= 2006|mes= ochobre |títulu= Intervenciones pa la prevención de la neuropatía por cisplatino y compuestos rellacionaos |publicación= La Biblioteca Cochrane Plus |númberu= 3|issn= 1745-9990 |
Dellos estudios suxurieron que los [[cannabinoide]]s derivaos de la [[Cannabis (droga)|mariguana]] usaos mientres la quimioterapia amenorgaron les estomagaes y vultures acomuñaes al tratamientu, dexando al paciente comer.<ref>Tramer MR, Carroll D, Campbell FA, Reynolds DJ, Moore RA, McQuay HJ. ''Cannabinoids for control of chemotherapy induced nausea and vomiting: quantitative [[systematic review]].'' [[British Medical Journal|BMJ]] 2001;323:16-21. PMID 11440936.</ref>
=== Terapia===
Apocayá aprobóse en dellos países la terapia biolóxica o inmunoterapia pal tratamientu del cáncer de pulmón. La inmunoterapia puede indicase en xunto cola ciruxía, la quimioterapia y la radioterapia. Estes terapies biolóxiques utilicen el sistema inmune del cuerpu, yá seya direuta o indirectamente, pa combatir el cáncer o pa menguar los efeutos secundarios que pueden causar dellos tratamientos del cáncer.<ref>{{Cita web |url= http://www.cancer.gov/espanol/cancer/fueyes-informatives/terapies-biologicas-respuestes |títulu=Terapies biolóxiques del cáncer: entrugues y respuestes |
El progresu que se realizó tocantes a entender la bioloxía y los mecanismu oncogenéticos del cáncer de pulmón dexó'l desenvolvimientu de tratamientos basaos na composición molecular de les célules canceroses. Dalgunes de les dianes moleculares estudiaes inclúin el factor de crecedera vascular y los sos receptores, según el receptor del factor de crecedera epidérmica.<ref>Provencio M, Sánchez A, Garrido P, Valcárcel F. [http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/20199974 New molecular targeted therapies integrated with radiation therapy in lung cancer] (n'inglés). Clin Lung Cancer. 2010 Mar 1;'''11'''(2):91-7. PMID 20199974</ref> Estes melecines paecen ser más seguros y eficaces en ciertos subtipos histolóxicos del cáncer de pulmónsobremanera'l de célules non-pequeñes y los sos estadios avanzaos.<ref>Rossi A, Maione P, Bareschino MA, Schettino C, Sacco PC, Ferrara ML, Castaldo V, Gridelli C. [http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/20156162 The emerging role of histology in the choice of first-line treatment of advanced non-small cell lung cancer: implication in the clinical decision-making] (n'inglés). Curr Med Chem. 2010;'''17'''(11):1030-8. PMID 20156162</ref> La única desventaxa hasta agora ye que se riquir d'un diagnósticu histolóxicu del cáncer.
|