Diferencies ente revisiones de «Alfarería»

Contenido eliminado Contenido añadido
m iguo parámetros de plantía
m iguo parámetros de plantía
Llinia 196:
* En [[Madrid]], el [[Muséu Arqueolóxicu Nacional d'España]], que dispon de colecciones de cerámica dende los oríxenes más antiguos hasta'l [[sieglu XIX]]. Destaquen les prehistóriques, griegues y árabes.
* Na [[Comunidá Valenciana]], hai dellos museos dedicaos a l'actividá cerámica, sobremanera en Valencia y contorna, pero tán más centraos na producción de cacíes ya instrumentos de luxu. En cacharrería popular destaca'l Muséu d'Alfarería d'[[Agost]], na contorna del [[Campu d'Alicante]].
* En [[Cataluña]]: el [[Muséu d'Arqueoloxía de Cataluña (Barcelona)]], que cunta con una interesante colección de cerámica árgarica, púnica d'Eivissa y romana, amás del material prehistórico. El [[Muséu d'Arqueoloxía de Cataluña (Girona)]] nel [[monasteriu de San Pedro de Galligans]]. El muséu de la ''Terracotta'', en [[la Bisbal d'Empordà]]. El Muséu de Cerámica Popular en [[La Ametlla de Mar]]. Y, ente otres instituciones menores, el Centru d'interpretación de la Terrissa Terracota (La Galera)<ref>{{Cita web|url=http://www.raco.cat/index.php/RevistaEtnologia/article/view/56761/66531|títulu=Terracota, el Centre d'Interpretació de la Terrissa de la Galera (Montsià)|fechaaccesu=17 d'avientu de 2009|apellíu=Ralda|nombrenome=Olga|editorial=Revista Etnoloxía}}</ref> o'l [[Muséu del Botijo de Argentona|Muséu del Càntir]] d'[[Argentona]].
* Na [[comunidá de Castiella y Lleón]]: el [[Muséu de Valladolid|Muséu Arqueolóxicu de Valladolid]] con una bona colección de cerámica popular española y [[alfarería en Valladolid|mesma de Valladolid]] y el [[Muséu Etnográficu de Castiella y Lleón]] con sede en [[Zamora]], amuesa oxetos correspondientes a l'alfarería y cerámica popular de les distintes provincies de la Comunidá Autónoma. En dichu muséu llevóse a cabu ente otres una investigación sobre les alfareríes femenines.<ref>{{cita web|url=http://www.museo-etnografico.com/ |títulu= Muséu etnográficu|fechaaccesu= 4 de xunetu de 2012}}</ref>
* Otros museos de la [[Península Ibérica]] con grandes esposiciones de cerámica: [[Alcói]], [[Cartaxena (España)|Cartaxena]], [[Córdoba (España)|Córdoba]], [[Cádiz]], [[Cuenca (España)|Cuenca]], [[Denia]], [[Eivissa]], [[Elx]], [[Granada (España)|Granada]], [[Xaén (España)|Xaén]], [[Les Palmes de Gran Canaria]], [[Linares (Xaén)|Linares]], [[Lorca]], [[Murcia]], [[Palma de Mallorca]], [[Reus]], [[Sevilla]], [[Talavera de la Reina]], [[Tarragona]], [[Úbeda]], [[Zaragoza]] y [[Mueles del Pan]].
Llinia 222:
 
* {{Cita llibru|apellido=Álvaro Zamora|nome= María Isabel|títulu=Léxicu de la cerámica y alfarería aragonés|editorial=Llibros Pórtico|ubicación= Zaragoza|añu= 1981|isbn= 84-85264-40-1}}
* {{Cita llibru|apellíu= Caru Bellido|nombrenome= Antonio|enlaceautor= Antonio Caru Bellido|títulu=Diccionariu de términos cerámicos y d'alfarería editorial= Agrija Ediciones|ubicación=Cádiz|añu= 2008| isbn =84-96191-07-9}}
* {{Cita llibru|autor=DDAA|títulu=Historia Universal del Arte, Volum I|añu=1984|editorial= Madrid, SARPE| isbn= 84-7291-589-1 }}
* {{Cita llibru|apellido=Gómez Bellard|nombrenome= Carlos|títulu=La colonización fenicia de la Islla d'Eivissa: escavaciones arqueolóxiques n'España|añu=1990|editorial= Madrid, Ministeriu de Cultura|isbn =84-7483-656-5}}
* {{Cita llibru|nombrenome= José |apellido=Guerrero Martín|títulu=Alfares y alfareros d'España|editorial=Alcafresnu|ubicación= Barcelona|añu= 1988| isbn =84-7628-039-4}}
* {{Cita llibru|apellido=Gutiérrez Lloret|nombrenome= Sonia|títulu=La Cora de Tudmir: De l'Antigüedá tardida al mundu islámicu: poblamientu y cultura material|añu=1996|editorial= Casa de Velázquez|ubicación= Madrid|isbn =9788486839710}}
* {{Cita llibru|apellíu=Honour|nome= Hugh|apellíu2= Fleming|nome2= John|títulu=historia del Arte|añu=1987|editorial= Rverte|isbn =9788429114416|url=http://books.google.es/books?id=6R-F6SdKVO8C&pg=PA17&dq=Primeros+fornos+alfareros&hl=ye&sa=X&ei=DpfIT7flK4aw0QX_s7HIAQ&sqi=2&vei=0CG0Q6AEwCA#v=onepage&q=Primeros%20fornos%20alfareros&f=false}}
* {{Cita llibru|títulu=Cerámica popular española|apellíu= Llorens Artigas|nome=J |apellíu2=Corredor Matheos|nome2=J|editorial= Editorial Blume|ubicación= Barcelona|añu= 1982|isbn= }}
* {{Cita llibru|apellíu=Matesanz Vera|nome= Pedro|títulu=La cerámica medieval cristiana nel norte (sieglos IX-XIII): Nuevos datos pal so estudiu editorial=Congresu d'Arqueoloxía Medieval Española, 2 I|allugamientu= Uviéu|añu=1987}}
* {{Cita llibru|apellíu=Midgley|nome= Barry|títulu=Guía completa d'escultura, modeláu y cerámica: Téuniques y materiales|añu=1993|editorial= Ediciones Akal|ubicación =Madrid|isbn =9788487756290}}
* {{Cita llibru|apellíu=Monreal y Tejada|nombrenome= Luis|títulu=Historia Universal del Arte:África, América y Asia|añu= 1988|editorial= Barcelona, Editorial Planeta|isbn =84-320-6690-7 }}
* {{Cita llibru|apellido=Sánchez Montañés|nome=Emma|títulu=La Cerámica precolombina: la folla que los indios fixeron arte|añu= 1988|editorial= Madrid, Ediciones Anaya|isbn= 84-207-2960-4 }}
* {{Cita llibru|apellíu=Sempere Ferràndiz|nome=, Emili|títulu=Historia y arte na cerámica d'España y Portugal|añu= 2006|editorial= Barcelona, Les Puntxes| isbn= 978-84-611-3612-4 }}
Llinia 239:
* {{Cita llibru|apellíu=Seseña|nome=Natacha|enlaceautor= Natacha Seseña|títulu=Barro y lloces d'España|añu=1976|editorial= Madrid, Prensa Española|ISBN =84-2870-402-3}}
* {{Cita llibru|apellíu={{versalita|Vossen}}|nome1=Rüdiger||autor2=Seseña|nome2= Natacha|autor3=Köpke |nome3=Wulf|títulu=Guía de los alfares d'España|añu=1975|editorial= Madrid, Editora Nacional|páxina=|ISBN =84-276-1293-1 }}
* {{Cita llibru|apellíu=Sureda|nombrenome= Joan|títulu=Historia Universal del Arte:La Edá Media|añu=1989|editorial= Barcelona, Editorial Planeta|isbn = 84-320-8903-6 }}
* {{Cita llibru|apellíu=Sureda|nombrenome= Joan|títulu=Historia Universal del Arte:Les Primeres Civilizaciones|añu=1988|editorial= Barcelona, Editorial Planeta|isbn= 84-320-6681-8 }}
 
== Enllaces esternos ==