Diferencies ente revisiones de «Enrique VIII d'Inglaterra»

Contenido eliminado Contenido añadido
m Preferencies llingüístiques: técnica => téunica
m iguo parámetros de plantía
Llinia 76:
 
[[Archivu:Thomas Cranmer by Gerlach Flicke.jpg|180px|thumb|[[Thomas Cranmer]]]]
El poder pasó en primer términu a Sir [[Tomás Moru]], quien asumió como nuevu lord canciller d'Inglaterra'l 26 d'ochobre de 1529.<ref name="Berglar">{{Cita llibru|apellíu=Berglar |nombre=Peter |títulu=La hora de Tomás Moru: solo frente al poder |añu=2005 |ubicación=Madrid |editorial=Ediciones Pallabra |edición=5ª |isbn=84-8239-838-5 |páxina=409}}</ref> [[John Stokesley]], quien fuera miembru del Conseyu real, capellán y asistente d'Enrique VIII, sirviéndolo nel Campu del pañu d'oru en 1520, foi unviáu en 1529 a Francia —como embaxador ante Francisco I— y a Italia buscando llograr nueves opiniones favorables al divorciu del rei y de Catalina d'Aragón.<ref>{{Cita llibru|apellíu= Chibi |nome=Andrew A. |títulu=Henry VIII's Conservative Scholar: Bishop John Stokesley and the Divorce, Royal Supremacy, and Doctrinal Reform |fecha=1 de xunu de 1997 |allugamientu=New York |editorial=Peter Lang Pub Inc |isbn=978-0-8204-3403-2 |idioma=inglés}}</ref> Designar [[obispu de Londres]] el 28 de marzu de 1530, en concomitancia cola creciente cayida en desgracia de Tomás Moru, quien terminaría per arrenunciar al so cargu'l 16 de mayu de 1532, un día dempués de que'l cleru inglés sometiérase definitivamente a la supremacía del rei sobre la Ilesia.<ref name="Berglar"/> Yá en 1531 la influencia de Moru amenorgara y distintos personaxes que sofitaben les intenciones del rei ameyoraron rápido les sos posiciones. Asina, la medría de la influencia política de [[Thomas Cromwell]] poner de manifiestu al traviés de la serie de cargos qu'asumió ente 1532 y 1533, que terminaron per incluyir el de ministru de Facienda y secretariu d'Estáu.<ref>{{Cita llibru |apellíu=Leithead |nome=Howard |capítulu=Cromwell, Thomas, Earl of Essex |añu=2009 |editor=Matthew, H. C. G.; Harrison, Brian |títulu=Oxford Dictionary of National Biography |editorial=OUP Oxford |isbn=978-0-198-61411-1 |idioma=inglés}}</ref> Pela so parte, [[Thomas Cranmer]] foi consagráu como arzobispu de Canterbury el 30 de marzu de 1533.<ref>{{cita web|url=http://www.catholic-hierarchy.org/bishop/bcranmer.html |títulu=Archbishop Thomas Cranmer |autor=Cheney, David M. |obra=Catholic Hierarchy |fecha=27 de xineru de 2013 |fechaaccesofechaaccesu=23 de mayu de 2013 |idioma=inglés}}</ref>
 
El 25 de xineru de 1533, Cranmer participó de la boda ente Enrique y Ana Bolena. En mayu anunció l'anulación del matrimoniu con Catalina y pocu dempués declaró válidu'l matrimoniu con Ana. Catalina perdió'l títulu de reina y convirtióse na Princesa viuda de Gales. La so fía María, agora considerada, ilexítima, perdió'l títulu de Princesa de Gales y pasó a ser, a cencielles, ''lady''. La fía d'Ana, [[Sabela I d'Inglaterra|Sabela]], convertir en presunta heredera. Catalina d'Aragón morrió de cáncer en 1536. Sir Tomás Moru aceptó que'l Parllamentu fixera reina a Ana, pos del Parllamentu emanaban les lleis y nun se pronunció sobre qu'Enrique VIII fuera cabeza de la Ilesia d'Inglaterra, llegando a dimitir como Lord Canciller pa nun tener que pronunciase. Sabía que la vida díba-y nello. Mientres un tiempu Enrique VIII dexar tranquil, pero'l so silenciu yera tan atronador pa toa Inglaterra qu'a la fin-y quixo faer falar. Munches vegaes foi entrugáu. Foi zarráu na Torre de Londres y lleváu a un xuiciu qu'incluyó falsos testimonios. La función d'acusación foi exercida por Thomas Cromwell. Topáu culpable d'alta traición, debíu al falsu testimoniu, foi condergáu a muerte. Una vegada dictada la sentencia y al solicitáse-y polos xueces unes últimes pallabres, por fin faló, diciendo que'l xuiciu fuera una patraña y negando qu'Enrique VIII pudiera ser cabeza de la Ilesia. Foi executáu en 1535. La Ilesia católica considerar un mártir de la fe, y canonizar cuatro sieglos dempués de la so muerte.
Llinia 102:
 
=== Enfermedá xenética d'Enrique VIII ===
Acordies con una investigación realizada en marzu de 2011, el patrón d'embaranzos de les sos muyeres y el so deterioru mental suxuren qu'Enrique VIII yera [[antígeno Kell|positivu en Kell]] y tenía el [[síndrome de McLeod]].<ref name=kell1>{{cita noticia | url = http://news.discovery.com/history/henry-viii-blood-disorder-110311.html | títulu = King Henry VIII's Madness Explained | apellíu = Sohn | nome = Emily |fecha = 11 de marzu de 2011 | editorial = discovery.com | fechaaccesofechaaccesu = 25 de marzu de 2011}}</ref><ref name=kell2>{{cita noticia | url = http://www.sciencedaily.com/releases/2011/03/110303153114.htm | títulu = Solving the Puzzle of Henry VIII | apellíu = | nome = |fecha = 3 de marzu de 2011 | editorial = sciencedaily.com | fechaaccesofechaaccesu = 25 de marzu de 2011}}</ref><ref name=kell3>{{cita noticia | url = http://diario.latercera.com/2011/03/19/01/conteníu/enclinos/26-62822-9-el sangre-que-tresformo-a-enrique-viii.shtml| títulu = El sangre que tresformó a Enrique VIII| apellíu = | nome = |fecha = 19 de marzu de 2011 | editorial = diariu.latercera.com | fechaaccesofechaaccesu = 27 d'abril de 2011}}</ref> Esta enfermedá faía cuasi invidable que tuviera fíos varones y polo xeneral enzancaba descomanadamente que tuviera fíos sanos.
 
=== Lleis trascendentales ===
Llinia 160:
* Enrique VIII ye unu de los personaxes de la obra de [[William Shakespeare]], ''Henry VIII: All Is True'', publicada per primer vegada en 1623.
* La obra contemporánea más notable ye ''A Man for All Seasons'', de [[Robert Bolt]], que sirvió de base a la [[A Man for All Seasons|película homónima]].
* Enrique VIII ye'l protagonista de ''[[La cisma de Ingalaterra]]'',<ref>{{Cita llibru|autor=Calderón de la Barca, Pedro |títulu=La cisma de Ingalaterra |ubicación=Madrid |editorial=edición orixinal sita na Biblioteca Nacional (edición virtual na Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes) |añu=2009 |añu-orixinal=1684 |url=http://www.cervantesvirtual.com/obra/la cisma-de-ingalaterra-sic--0/}}</ref> obra de [[Pedro Calderón de la Barca]], que la so fecha d'escritura datar ente 1627 y 1649 según el autores.<ref>{{Cita llibru|autor=Calderón de la Barca, Pedro |títulu=La cisma de Ingalaterra |ubicación=Alicante |editor=Escudero Batzán, Juan Manuel |editorial=Edition Reichenberger|añu=2001 |páxina=1|isbn=978-3-935004-20-6 |url=https://books.google.com.ar/books?id=p_sCQBKsXfUC&pg=PA1&dq=%22la cisma+de+ingalaterra%22+%22La comedia+pudo+escribise+seg%C3%BAn+Hilborn+escontra+1634%22+%22pa+Parker%22+%22en+1649%22+%22antes+d'el+31+de+marzu+de+1627%22&hl=ye&sa=X&ei=5xAxVZzFBcjqoAS4-oh4Bw&vei=0CB4Q6AEwAA#v=onepage&q=%22la%20cisma%20de%20ingalaterra%22%20%22La%20comedia%20pudo%20escribise%20seg%C3%BAn%20Hilborn%20escontra%201634%22%20%22pa%20Parker%22%20%22en%201649%22%20%22antes%20d'el%2031%20de%20marzu%20de%201627%22&f=false |fechaaccesofechaaccesu=17 d'abril de 2015 |cita=La comedia pudo escribise según Hilborn escontra 1634 [...] pa Parker [...] en 1649 [...] Shergold y Valey adelantren la fecha de composición enantes del 31 de marzu de 1627.}}</ref>
 
=== Televisión ===
* ''Los seis esposes d'Enrique VIII'', serie de televisión de la BBC de 1970 que se tresmitió en doblaxe na década de 1970 en dellos países hispanofalantes.
* ''[[The Tudors]]'' ta basada nel reináu d'Enrique VIII.
* ''Wolf Hall'' (2015), miniserie pa televisión de 6 episodios nel primer añu,<ref>{{cita web|url=http://www.imdb.com/title/tt3556920/ |títulu=Wolf Hall (2015) |editor=[[IMDb]] |añu=2015 |fechaaccesofechaaccesu=2 de xunetu de 2015}}</ref> tamién de la BBC, sigue los pasos de Thomas Cromwell y les sos intrigues p'ayudar a Enrique VIII a consiguir los sos propósitos.
 
=== Cine ===