Diferencies ente revisiones de «Contaminación del suelu»

Contenido eliminado Contenido añadido
m iguo parámetros de plantía
m iguo parámetros de plantía
Llinia 4:
Llugar d'estudiu de [[remediación]] pa la estabilización de suelos semicontaminados con arsénicu y cromu, utilizando borrafes de tratamientu d'agua.]]
 
La '''contaminación del suelu''' ye una degradación de la calidá del suelu acomuñada a la presencia de [[Sustanza químico|sustances químiques]].<ref>{{cita llibru |títulu=Proteición del suelu y el desenvolvimientu sostenible: Seminariu Européu : Soria, 15-17 de mayu de 2002 |url=https://books.google.es/books?id=ACfeIJyxn0UC&pg=PA25&dq=La+contaminaci%C3%B3n+del suelu+ye&hl=ye&sa=X&vei=0ahUKEwjSm8HTtfnRAhXCz4MKHVVKAPEQ6AEIPjAH#v=onepage&q=La%20contaminaci%C3%B3n%20d'el%20suelu%20ye&f=false |fechaaccesu=5 de febreru de 2017 |fecha=1 de xineru de 2005 |editorial=IGME |isbn=9788478405732}}</ref>Defínese como l'aumentu na concentración de compuestos químicos, d'orixe antropogénico, que provoca cambeos perxudiciales y amenorga el so emplegu potencial, tantu per parte de l'actividá humana, como pola naturaleza.<ref>{{cita llibru|apellíos=Porta y cols. |nombrenome=Jaume |títulu=Edafología |añu=3ª ed. (2003) |editorial=Ediciones Mundi-Prensa |isbn=84-8476-148-7 |páxina=830}}</ref><ref name="José Manuel_1">{{cita llibru|apellíos=Úbeda |nombrenome=José Manuel Cases |títulu=Educación medioambiental |url=https://books.google.es/books?id=JDhoUfDmsvEC&pg=PA39&dq=definici%C3%B3n++contaminaci%C3%B3n+suelu&hl=ye&sa=X&vei=0ahUKEwjKweiPt_nRAhWH6oMKHXvgAN4Q6AEIHzAA#v=onepage&q=definici%C3%B3n%20%20contaminaci%C3%B3n%20suelu&f=false |fechaaccesu=5 de febreru de 2017 |fecha=5 de febreru de 2017 |editorial=Editorial Club Universitariu |isbn=9788484546221|apellíos2=López |nome2=Francisca Gea|apellíos3=Tarí |nome3=Esmeralda Javaloyes|apellíos4=Peña |nome4=Alberto Martín|apellíos5=Navarru |nome5=José Ángel Pérez|apellíos6=Sánchez |nome6=Inmaculada Trigueru|apellíos7=Boix |nome7=Francisco Vives}}</ref>
 
Falar de contaminación del suelu cuando s'introducen sustances o elementos de tipu sólidu, líquidu o gaseosu que causen que s'afecte'l planeta les [[planta|plantes]], la vida [[animal]] y la [[salú humana]].
Llinia 16:
de les zones contaminaes y la resultante llimpieza d'ésta son xeres que peracaben enforma tiempu y dineru, riquiendo estenses habilidaes de [[xeoloxía]], [[hidrografía]], [[química]] y modelos a ordenador.
 
Los principales causantes de la contaminación del suelu son: los [[plásticu|plásticos]] refundiaos ensin control, arramaos incontrolaos de [[materia orgánico]] proveniente de depuradores o actividaes agropecuaries, aplicación de [[plaguicida|plaguicides]] ([[insecticida|insecticides]], [[yerbicida|yerbicides]], [[fungicida|fungicides]]) ensin siguir les instrucciones de seguridá o [[Radioactividá|sustances radioactives]] provenientes d'ensayos nucleares o d'instalaciones industriales que contaminen el suelu natural o artificial.<ref name="José Manuel_1">{{cita llibru|apellíos=Úbeda |nombrenome=José Manuel Cases |títulu=Educación medioambiental |url=https://books.google.es/books?id=JDhoUfDmsvEC&pg=PA39&dq=definici%C3%B3n++contaminaci%C3%B3n+suelu&hl=ye&sa=X&vei=0ahUKEwjKweiPt_nRAhWH6oMKHXvgAN4Q6AEIHzAA#v=onepage&q=definici%C3%B3n%20%20contaminaci%C3%B3n%20suelu&f=false |fechaaccesu=5 de febreru de 2017 |fecha=5 de febreru de 2017 |editorial=Editorial Club Universitariu |isbn=9788484546221|apellíos2=López |nome2=Francisca Gea|apellíos3=Tarí |nome3=Esmeralda Javaloyes|apellíos4=Peña |nome4=Alberto Martín|apellíos5=Navarru |nome5=José Ángel Pérez|apellíos6=Sánchez |nome6=Inmaculada Trigueru|apellíos7=Boix |nome7=Francisco Vives}}</ref>
 
==Causes de la contaminación del suelu==
Llinia 70:
Ente los [[Ciclu biogeoquímico|ciclos biogeoquímicos]] atópense los del [[Ciclu del carbonu|carbonu]], del [[Ciclu del osíxenu|osíxenu]], del [[Ciclu del fósforu|fósforu]], del [[Ciclu del azufre|azufre]] y del [[Ciclu del nitróxenu|nitróxenu]] ente otros. Estos elementos y los procesos derivaos van dende'l suelu al aire y a l'agua y tamién circulen ente los distintos seres vivos. Por cuenta de los contaminantes xeneraos pol home pueden sufrir cambeos.<ref>{{cita llibru|apellíos=Limusa |títulu=Distritu federal/ Federal District: Educacion Ambiental |url=https://books.google.es/books?id=d6NiPX8BbogC&pg=PA15&dq=Alteraci%C3%B3n+de+los ciclos+biogeoqu%C3%ADmicos&hl=en&sa=X&vei=0ahUKEwjKpKvswoPSAhWmBsAKHbyQBWAQ6AEIQTAF#v=onepage&q&f=false |fechaaccesu=9 de febreru de 2017 |fecha=1 de xineru de 2002 |editorial=Editorial Limusa |isbn=9789681854843}}</ref>
* Contaminación de mantos freáticos.
Les agües soterrañes constitúin el 97{{esd}}% de tola agua duce del planeta y puede contaminase al penerar dende'l suelu los contaminantes d'ésti como los plaguicidas emplegaos por demás na agricultura.<ref>{{cita llibru|apellíos=Antillón |nombrenome=Juan Xaramiellu |títulu=Los Cuatro Caballeros Del Apocalipsis Modernu |url=https://books.google.es/books?id=7FFCXio6MTMC&pg=PA58&dq=mantos+fre%C3%A1ticos+plaguicidas&hl=en&sa=X&vei=0ahUKEwidjrTJxYPSAhVKJ8AKHRdGCqY4ChDoAQg_MAQ#v=onepage&q=mantos%20fre%C3%A1ticos%20plaguicidas&f=false |fechaaccesu=9 de febreru de 2017 |fecha=1 d'ochobre de 2000 |editorial=Editorial Universidá de Costa Rica |isbn=9789977676111}}</ref> L'escesu de nitróxenu depositáu nes tierres de llabor per mediu de fertilizantes va parar por filtración a les agües soterrañes contaminándoles.<ref>{{cita llibru|apellíos=Campbell |nome=Neil A. |títulu=Biología |url=https://books.google.es/books?id=QcU0yde9PtkC&pg=PA1200&dq=escesu+de+nitr%C3%B3geno+campos&hl=en&sa=X&vei=0ahUKEwj_s_qzx4PSAhUCI8AKHQwUDq44ChDoAQgjMAE#v=onepage&q=escesu%20de%20nitr%C3%B3geno%20campos&f=false |fechaaccesu=9 de febreru de 2017 |fecha=1 de xineru de 2007 |editorial=Ed. Médica Panamericana |isbn=9788479039981|apellíos2=Reece |nome2=Jane B.}}</ref>
* Interrupción de procesos biolóxicos.
Un suelu contamináu enzanca'l desenvolvimientu de la vida de la fauna, ensin esistir alimentu nin agua llimpio, les especies migren o sufren daños irremediables na so cadena de procreación. Con esti procesu sufrir entós lo que se llama «degradación paisaxística» y per ende una «perdida nel valor del suelu», les actividaes agropecuaries detiénense, la fauna sume y la tierra queda inútil.<ref>{{cita llibru|apellíos=Limusa |títulu=Distritu federal/ Federal District: Educacion Ambiental |url=https://books.google.es/books?id=d6NiPX8BbogC&pg=PA19&dq=Interrupci%C3%B3n+de+procesos+biol%C3%B3gicos.&hl=en&sa=X&vei=0ahUKEwj6vMKxyIPSAhXLB8AKHQB5BrkQ6AEIJjAB#v=onepage&q=Interrupci%C3%B3n%20de%20procesos%20biol%C3%B3gicos.&f=false |fechaaccesu=9 de febreru de 2017 |fecha=1 de xineru de 2002 |editorial=Editorial Limusa |isbn=9789681854843}}</ref>
Llinia 101:
=== Yerbicíes ===
 
Son un tipu de compuestu químicu que destrúi la vexetación, yá que torguen la crecedera de los vexetales na so etapa xuvenil o bien exercen una aición sobre'l metabolismu de los vexetales adultos. Les yerbicíes son potenciales contaminantes del suelu de dos maneres distintos. Primer: pueden ser movilizaos del suelu onde s'aplicaron por aciu les agües y apaecer nes agües superficiales o soterrañes. Segunda: les borrafes nel suelu, si son escesivos, pueden causar que les plantes de próximos cultivos veanse afeutaes tamién y tengan dificultaes pa granar o desenvolvese.<ref>{{cita llibru|apellíos=Evanxelista |nombrenome=Ignacio Morell |títulu=Plaguicidas: aspeutos ambientales, analíticos y toxicológicos |url=https://books.google.es/books?id=Ti3ZZRNIaaYC&pg=PA33&dq=contaminaci%C3%B3n+suelo+yerbicíes&hl=ye&sa=X&vei=0ahUKEwjok9HWu_nRAhWlz4MKHVuODz44ChDoAQgpMAI#v=onepage&q=contaminaci%C3%B3n%20suelu%20yerbicíes&f=false |fechaaccesu=5 de febreru de 2017 |fecha=1 de xineru de 1998 |editorial=Publicacions de la Universitat Jaume I |isbn=9788480212403}}</ref>
 
=== Fungicidas ===