Diferencies ente revisiones de «Ford Motor Company»

Contenido eliminado Contenido añadido
m iguo parámetros de plantía
m iguo parámetros de plantía
Llinia 33:
(1% de capital; 40% poder de votu)
|activos={{creciente}} [[Dólar estauxunidense|US$]] $237.9 billion (2016)}}
La '''Ford Motor Company''' (comúnmente conocíu a cencielles como " '''Ford''' ") ye una Empresa Multinacional [[Estaos Xuníos|Estauxunidense]] fabricante d'automóviles con sede en [[Dearborn, Michigan]], un suburbiu de [[Detroit]]. Foi fundada por [[Henry Ford]] ya incorporóse el 16 de xunu de 1903. La compañía viende automóviles y vehículos comerciales so la marca [[List of Ford vehicles|Ford]] y la mayoría de los coches de luxu so la marca [[Lincoln Motor Company|Lincoln]]. Ford tamién tien brasileña [[Sport utility vehicle|SUV]] fabricante, [[Troller]] , y el rendimientu del coche fabricante australianu [[Ford Performance Vehicles|FPV]] . Nel pasáu, tamién se produció tractores y componentes de automoción. Ford tien una participación del 8% nel [[Aston Martin]] del Reinu Xuníu, y una participación del 49% en [[Jiangling Motors|Jiangling]] de China. Tamién tien una serie d'empreses conxuntes, una en China ( [[Changan Ford]] ), unu en Taiwán ( [[Ford Lio Ho]] ), una en Tailandia ( [[AutoAlliance Thailand|AutoAlliance Tailandia]] ), una en Turquía ( [[Ford Otosan]] ), y unu en Rusia ( [[Ford Sollers]] ). Ta inscrita na [[New York Stock Exchange|Bolsa de Nueva York]] y ta controlada pola [[Ford family tree|familia Ford]] , anque tienen la propiedá minoritaria (pero la mayoría de los derechos de votu).<ref>{{Cita noticia|apellíos=Muller|nome=Joann|títulu=Ford Family's Stake Is Smaller, But They're Richer And Still Firmly In Control|url=https://www.forbes.com/sites/joannmuller/2010/12/02/ford-familys-stake-is-smaller-but-theyre-richer-and-remain-firmly-in-control/#2bb4032a2174|fechaaccesofechaaccesu=1 de xunu de 2017|periódicu=Forbes}}</ref><ref name=":0">{{Cita noticia|apellíos=Rogers|nome=Christina|títulu=Shareholders Again Back Ford Family|url=http://www.wsj.com/articles/shareholders-again-back-ford-family-1463087314|fecha=12 de mayu de 2016|fechaaccesofechaaccesu=1 de xunu de 2017|periódicu=Wall Street Journal|issn=0099-9660|idioma=en-US}}</ref>
 
Ford introdució métodos pa la fabricación a gran escala de los coches y la xestión a gran escala d'una fuercia de trabayu industrial utilizando secuencies de fabricación ellaborada por inxeniería tipificados por movimientu [[Assembly line|llinies de montaxe]]. En 1914, estos métodos fueron conocíos en tol mundu como [[Fordism|el fordismo]] . Ex filiales britániques de Ford: [[Jaguar Cars|Jaguar]] y [[Land Rover]], adquiríes en 1989 y 2000, respeutivamente, fueron vendíes a [[Tata Motors]] en marzu de 2008. Ford yera'l dueñu del fabricante d'automóviles suecu [[Volvo cars|Volvo]] dende 1999 hasta 2010.<ref>{{Cita web|url=http://www.ford.com/about-ford/news-announcements/press-releases/press-releases-detail/pr-ford-motor-company-completes-sale-33059|títulu=Ford|fechaaccesofechaaccesu=31 de mayu de 2017|autor=Ford|enlaceautor=Ford Motor Company|fecha=|idioma=|sitioweb=www.ford.com|editorial=|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20100803145728/http://www.ford.com/about-ford/news-announcements/press-releases/press-releases-detail/pr-ford-motor-company-completes-sale-33059|fechaarchivu=3 d'agostu de 2010}}</ref> En 2011, Ford suspendió la marca [[Mercury (automobile)|Mercury]], en virtú del cual comercializárase coches de luxu de nivel d'entrada nos Estaos Xuníos, Canadá, Méxicu, y el Mediu Oriente dende 1938.
 
Mientres [[Financial crisis of 2007–08|la crisis financiera]] a principios del sieglu 21, tuvo cerca de la quiebra, pero dende entós volvió ser rentable.
 
Ford ye'l segundu mayor fabricante d'automóviles con sede n'EEXX (precedíu por [[General Motors]]) y el [[Automotive industry#By manufacturer|quintu más grande]] nel mundu (por detrás de [[Toyota]] , [[Volkswagen Group|Volkswagen]] , [[Hyundai Motor Group|Hyundai-Kia]] y General Motors) basáu na producción de vehículos del 2015. A finales de 2010, Ford foi'l quintu mayor fabricante d'automóviles n'Europa.<ref>{{Cita noticia|títulu=Fortune 500 2010|url=http://fortune.com/fortune500/2010/|fecha=9 de mayu de 2014|fechaaccesofechaaccesu=1 de xunu de 2017|periódicu=Fortune|idioma=en-US}}</ref> Ford ye la empresa con sede n'América polo xeneral clasificáu n'octavu llugar nel 2010 [[Fortune 500|de Fortune 500]] llista, sobre la base de los ingresos globales en 2009 de $ 118,3 mil millones.<ref>{{Cita publicación|url=http://www.acea.be/images/uploads/files/20110114_PRPC-FINAL-1012.xls|títulu="REXISTRU DE PASAXEROS coche nuevu pol fabricante EUROPEA UNIUM (XE)"|apellíos=|nome=|fecha=|publicación=|fechaaccesofechaaccesu=31 de mayu de 2017|doi=|pmid=|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20110927060728/http://www.acea.be/images/uploads/files/20110114_PRPC-FINAL-1012.xls|fechaarchivu=27 de setiembre de 2011}}</ref> En 2008, Ford produció 5.532 millones d'automóviles y emplegó a cerca de 213.000 emplegaos n'alredor de 90 plantes ya instalaciones en tol mundu.<ref>{{Cita web|url=http://corporate.ford.com/doc/2008_annual_report.pdf|títulu=Producción en 2008|fechaaccesofechaaccesu=31 de mayu de 2017|autor=Ford|enlaceautor=Ford Motor Company|fecha=|idioma=|sitioweb=|editorial=|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20110419130103/http://corporate.ford.com/doc/2008_annual_report.pdf|fechaarchivu=19 d'abril de 2011}}</ref>
 
La compañía salió a bolsa en 1956, pero la familia Ford, al traviés d'aiciones especiales de Clase B, inda caltienen 40 per cientu de los derechos de votu.<ref name=":0" /><ref>{{Cita noticia|apellíos=Muller|nome=Joann|títulu=William Clay Ford's Legacy Cemented Family's Dynasty|url=https://www.forbes.com/sites/joannmuller/2014/03/09/william-clay-fords-legacy-cemented-familys-dynasty/#663y746645y8|fechaaccesofechaaccesu=1 de xunu de 2017|periódicu=Forbes}}</ref>[[Archivu:FordGlassHouse.jpg|thumb|See central de Ford en [[Dearborn (Michigan)|Dearborn]].]]
[[Archivu:Ford factory LaBoca.jpg|thumb|Primer planta d'armáu de Ford n'Arxentina, c. 1921.]]
[[Archivu:Late model Ford Model T.jpg|thumb|Unu de los últimos modelos del Ford T.]]
Llinia 92:
Magar se-y suel dar el méritu a Ford por esta idea, les fontes contemporanees indiquen que'l conceutu y el so desenvolvimientu partió de los emplegaos Clarence Avery, [[Peter Y. Martin]], Charles Y. Sorensen y C.&nbsp;H. Wills. Para [[1916]] el preciu cayera a 360 dólares pol automóvil básicu, llegando les vientes a la cifra de 472.000.<ref>Lewis 1976, pp. 41-59</ref>
 
Pa 1920 la metá de los coches en EE. UU. yeren el modelu T de Ford. Ford escribió nel so [[autobiografía]] que «cualquier veceru puede tener el coche d'el color que quiera siempres y cuando seya negru».<ref>{{cita web |url=http://www.gutenberg.org/dirs/etext05/hnfrd10.txt |títulu=My Life and Work |fechaaccesofechaaccesu=3 de marzu de 2010 |autor=Henry Ford |idioma=inglés}}</ref> Hasta la invención de la cadena d'ensamblaxe, na qu'el color que s'utilizaba yera'l negru porque tenía un tiempu d'ensugáu más curtiu, sí qu'hubo Ford T n'otru colores, incluyendo'l colloráu. El diseñu foi fervientemente impulsáu y defendíu por Henry Ford, y la so producción siguió hasta finales de [[1927]]. La producción total final foi de 15.007.034 unidaes, récor que se caltuvo mientres los siguientes 45 años.
 
En 1920 el presidente de EE. UU. [[Woodrow Wilson]] pidió personalmente a Henry Ford que se presentara a les eleiciones al [[Senáu de los Estaos Xuníos|Senáu]] pol estáu de Michigan como representante del [[partíu demócrata de los Estaos Xuníos|partíu demócrata]]. Anque la nación atópase en guerra, Ford amosóse como un políticu pacifista y defensor de la [[Sociedá de Naciones]]. Polo que n'avientu de 1918 Henry Ford pasó la presidencia de la so compañía al so fíu, [[Edsel Ford]]. Henry, sicasí, caltuvo la so autoridá sobre les decisiones finales y n'ocasiones modificó dalguna de les decisiones del so fíu. Henry y Edsel mercaron toles aiciones que quedaben del restu d'inversores colo que la propiedá absoluta de la compañía quedó na familia.
Llinia 112:
 
=== La Direición Executiva ===
Los miembros de la xunta de Ford en mayu de 2017 tienen: Stephen Butler, [[Kimberly Casiano]] , Anthony F. Earley, Jr., [[Edsel Ford II]] , William Clay Ford Jr. (Presidente Executivu), [[James Hackett (businessman)|Jim Hackett]] (Presidente y CEO), James H. Hance, Jr., William W. Helman IV, Jon M. Huntsman, Jr., William Y. Kennard, John C. Lechleiter, Ellen Marram, Gerald L. Shaheen, [[John L. Thornton]] , Lynn Vojvodich, y John S. Weinberg.<ref>{{Cita web|url=https://media.ford.com/content/fordmedia/fna/us/en/people.members-of-the-board.html|títulu=People {{!}} Ford Media Center|fechaaccesofechaaccesu=1 de xunu de 2017|idioma=en|sitioweb=media.ford.com}}</ref>
 
=== Resultaos Financieres ===
En 2010, Ford llogró un beneficiu netu de $ 6.6 mil millones y amenorgó la so delda de $ el 33,6 mil millones a $ 14.5 billón reducción de los pagos d'intereses en $ 1 billón tres el so beneficiu netu 2009 de $ 2,7 mil millones.<ref>{{Cita web|url=http://corporate.ford.com/doc/2009_annual_report.pdf|títulu=Tabla d'ingresos|fechaaccesofechaaccesu=31 de mayu de 2017|autor=|enlaceautor=|fecha=|idioma=|sitioweb=|editorial=|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20101214140027/http://corporate.ford.com/doc/2009_annual_report.pdf|fechaarchivu=14 d'avientu de 2010}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://www.bloomberg.com/businessweek/ap/financialnews/D9L1EJCO0.htm|títulu=Ford 2010 de la ONX beneficiu Mas Alto N'Una Década A midida que aumenten les vientes .|fechaaccesofechaaccesu=31 de mayu de 2017|autor=Bloomberg Bussines|enlaceautor=bloomberg|fecha=|idioma=|sitioweb=|editorial=}}</ref> Nos EE.XX., la serie F foi'l vehículu más vendíu de 2010. Ford vendió 528,349 camiones de la serie F mientres l'añu, una medría del 27,7% con al respective de 2009, d'un total de vientes de 1,9 millones de vehículos , o cada unu de cada cuatro vehículos Ford vendió. Camiones cuntes de vientes pa una gran porción de les ganancies de Ford, acordies con EE.XX.<ref>{{Cita noticia|títulu=As gas prices rise, is Ford stock still a good bet? - USATODAY.com|url=https://usatoday30.usatoday.com/money/perfi/columnist/krantz/2011-03-30-ford-stock-rising-gas-prices.htm|fechaaccesofechaaccesu=1 de xunu de 2017|periódicu=USATODAY.COM|idioma=en}}</ref> Anguaño realineación de Ford tamién incluyó la vienta del so filial de propiedá total, [[The Hertz Corporation|Hertz Rent-a-Car]] a un [[Private equity|capital priváu]] grupu por $ 15 mil millones n'efectivu y l'adquisición de la delda. La vienta completóse'l 22 d'avientu de 2005. Un 50-50 empresa conxunta con [[Mahindra & Mahindra]] de la India, llamáu [[Ford India Private Limited|Mahindra Ford India, Limited]] (mIFL), terminó cola compra de Ford a cabo participación restante de Mahindra na compañía en 2005.<ref>{{Cita web|url=http://www.industryweek.com/penton_404_redirect|títulu="Ford Asigna $ 75 Millones pa Operaciones na India"|fechaaccesofechaaccesu=1 de xunu de 2017|autor=|enlaceautor=|fecha=|idioma=|sitioweb=|editorial=}}</ref> Ford xubiera primeramente la so participación hasta'l 72% en 1998.<ref>{{Cita web|url=http://business.mapsofindia.com/automobile/car-manufacturers/ford-india.html|títulu=Ford India Pvt Ltd- about, dealers, models, plant location map and more|fechaaccesofechaaccesu=1 de xunu de 2017|sitioweb=business.mapsofindia.com}}</ref> ente 2007 y 2012, Ford beneficiar de $ 1,57 mil millones n'incentivos fiscales locales.<ref>{{Cita noticia|apellíos=Story|nome=Louise|títulu=As Companies Seek Tax Deals, Governments Pay High Price|url=http://www.nytimes.com/2012/12/02/us/how-local-taxpayers-bankroll-corporations.html|fecha=1 d'avientu de 2012|fechaaccesofechaaccesu=1 de xunu de 2017|periódicu=The New York Times|issn=0362-4331|idioma=en-US}}</ref><ref>{{Cita web|url=http://www.nytimes.com/interactive/2012/12/01/us/government-incentives.html|títulu=Esquice Government Subsidies|fechaaccesofechaaccesu=1 de xunu de 2017|apellíu=Story|nome=Louise}}</ref>
 
== Automovilismu ==