Diferencies ente revisiones de «Orfebrería»
Contenido eliminado Contenido añadido
m iguo parámetros de plantía |
m iguo parámetros de plantía |
||
Llinia 1:
[[Archivu:Taller orfebrería Museo artes y costumbres populares Sevilla.jpg|thumb|Taller d'orfebrería donáu pol artista [[Fernando Marmolejo Camargo|Fernando Marmolejo]] al [[Muséu d'Artes y Costumes Populares (Sevilla)]]. ]]
La '''orfebrería''' ye'l trabayu artísticu realizáu sobre instrumentos o adornos de metales preciosos, o aleaciones d'ellos.<ref>{{Cita web |url=http://lema.rae.es/drae/?val=orfebre |títulu=Orfebre |editorial=[[Real Academia Española]] |
== Historia ==
{{AP|Hestoria de la Orfebrería}}
Col oru y la plata fabricábense yá dende la [[prehistoria]],<ref>{{Cita web |url=http://www.lavozlibre.com/noticies/ampliar/84968/exposicion-oro--plata-sobre-orfebreria-en-la-antiguedad-hispana |títulu=Esposición 'Oru & Plata' sobre orfebrería na antigüedá hispana |fecha=23 de xunu de 2010 |editorial=La Voz Llibre |
Les téuniques emplegaes nel trabayu del oru fueron bien sencielles al entamu. El [[esmartelláu]] en fríu apurría llámines y filos que podíen adoptar formes distintes. Darréu, pero entá nuna dómina temprana, utilizáronse'l calecíu y la fusión. Les meyores téuniques supunxeron una diversificación de les formes.
Llinia 17:
== Téuniques de fabricación ==
; Fusión del material bruto: Llográu'l metal, preparar en brutu fundiéndolo nun [[crisol]] a 1.063 °C pa esaniciar [[impureza|impureces]], darréu arrámase nun recipiente y déxase fundir.
; Esmartelláu y batíu: Dixebráu'l metal del recipiente, realízase'l [[batíu (metalurxa)|batíu]] o [[esmartelláu]], pal batíu precísase interponer un material flexible (cueru, tela, etc.) ente'l metal y la ferramienta pa llograr llámines fines y evitar buelgues o frayatos. L'esmartelláu supón cutir directamente'l metal pa da-y forma de llámina, [[lingote]]. Al esmartellar o bater les pieces, estes camuden de [[durez]] y [[ductilidad]] por cuenta de los tresformamientos sufiertos nel so [[microestructura]], polo que se fai necesariu'l recocido unu o delles vegaes pa evitar que se quebre la llámina.<ref>{{Cita web |url=http://www.banrepcultural.org/blaavirtual/publicacionesbanrep/bolmuseo/1998/endi4445/endi08a.htm |títulu=Instrumento líticos y de metal utilizaos na manufactura de pieces metáliques calteníes nos museos |autor=Paloma Carcedo de Mufarech |fecha=27 de mayu de 2005 |editorial=[[Biblioteca Luis Ángel Arango]] |
; Cortáu y acabáu: El cortáu realízase al traviés del simple dobláu, marcando la llinia de corte con una incisión. L'acabáu xeneralmente prauticar pola cara esterna o visible de la pieza y consiste nuna llimpieza o apolazáu por resfregón o abrasión, valiéndose por casu de sable.
; Almes de bronce o otru metal, chapados y doraos: El doráu con [[pan d'oro|panes d'oru]] yá yera una téunica emplegaes polos [[Hestoria de la Orfebrería exipcios nel III mileniu e.C.]] El tratamientu de superficie más espectacular ye'l conocíu como «mise en couleur», que consiste n'esaniciar la capa superficial de cobre faciendo aprucir l'oru, emplegando una solución aceda del zusmiu de ciertes plantes y el calor, esti procedimientu yera afaciendo cuando'l conteníu d'oru yera altu. Si les pieces yeren de baxa llei utilizábase una solución corroyente d'orixe mineral, falándose entós de «refinación artificial», que dexaba xugar con diferencies acusaes de color.
Llinia 29:
== Téuniques decoratives ==
[[Archivu:Or de Varna - Nécropole.jpg|thumb|Sepultura 43 de la [[Necrópolis de Varna]], el primera [[oru]] trabayáu del mundu.<ref>{{Cita web |url=http://terranoticias.terra.es/articulo/html/av2492067.htm |títulu=La Caixa saca d'un llargu olvidu al enigmáticu pueblu traciu |editorial=Terra|urlarchivu=https://archive.is/O07A|fechaarchivu=28 de xunu de 2012 |
[[Remetido y embutíu]]: El repujado encontar na realización de motivos con un [[cincel]] de punta roma pa evitar que se corte la llámina, o bien con [[punzon]]es que dexen curvar el metal sobre sí mesmu y definir resquiebros fondos dende l'aviesu, por que salgan nel anverso. Si la pieza trabayar pol anverso sobre un cuerpu yá en relieve, tratar d'un embutíu», téunica que rique trabayar sobre un soporte blando anque consistente por que la llámina calténgase fixa.
|