Diferencies ente revisiones de «Lluminaria fluorescente»

Contenido eliminado Contenido añadido
m iguo parámetros de plantía
m iguo parámetros de plantía
Llinia 8:
El más antiguu antecedente del llume fluorescente posiblemente sía l'esperimentu realizao y descrito en 1707 por [[Francis Hauksbee]], que xeneró por ionización electrostática del vapor de mercuriu una lluz azulao qu'algamaba pa lleer un escritu. Darréu'l físicu alemán [[Heinrich Geissler]] construyó en 1856 un dispositivu por aciu el cual llogró una lluz de rellumu azuláu a partir d'un gas enrarecido zarráu nun tubu y escitáu con una [[descarga llétrica]]. Por cuenta de la so forma, esti dispositivu pasó a llamase «[[tubu de Geissler]]». Na Feria Mundial de 1893 fueron amosaos dispositivos fluorescentes desenvueltos por [[Nikola Tesla]].
 
En 1891, l'inventor estauxunidense, y collaborador de Tesla, [[Daniel McFarlane Moore]] empezó a realizar esperimentos con tubos de descarga gaseosa. Creó asina en 1894 la llámpara Moore», que se trataba d'una llámpara comercial que competía coles bombilles de lluz incandescentes inventaes pol so antiguu xefe [[Thomas Alva Edison]]. Estes llámpares, que conteníen [[nitróxenu]] y [[dióxidu de carbonu]], emitíen lluz blanco y rosada respeutivamente, y tuvieron un ésitu moderáu. En 1904, les primeres d'estes llámpares instalar nunos almacenes de la ciudá estauxunidense de Newark. Como los llabores d'instalación, caltenimientu y arreglu d'estes llámpares yeren dificultoses, nun tuvieron ésitu.<ref name=etheric>{{cita noticia |nome= |apellíu= |enlaceautor= |coautor= |títulu=Mr. Moore's Etheric Light. The Young Newark Electrician's New And Successful Device. |url=http://query.nytimes.com/gst/abstract.html?res=9400Y1DE133BEE33A25751C0A9669D94679ED7CF |editorial=[[New York Times]] |fecha=2 d'ochobre de 1896, Wednesday |fechaaccesofechaaccesu=26 de mayu de 2008 }} Paid access.</ref><ref>{{cita llibru |títulu=Modern illuminants and illuminating engineering |last1=Gaster |first1=Leon |last2=Dow |first2=John Stewart |añu=1915 |editorial=Whittaker & Co. |url=http://books.google.com/books?id=jVVDAAAAIAAJ&pg=PA107 |páxines=107–111}}</ref><ref name=Bright>{{cita llibru |títulu=The Electric-Lamp Industry |añu=1949 |apellíos=Bright, Jr. |nome=Arthur A. |editorial=MacMillan }} Pages 221–223 describe Moore tubes. Pages 369–374 describe neon tube lighting. Page 385 discusses Risler's contributions to fluorescent coatings in the 1920s. Pages 388–391 discuss the development of the commercial fluorescent at General Electric in the 1930s.</ref>
 
En 1901, Peter Cooper Hewitt amosó la so llámpara de vapor de mercuriu, que emitía lluz de coloración verde-azulada, que yera impropia pa la mayoría de los usos prácticos. Sicasí, el so diseñu taba mui cerca del de les llámpares actuales, amás de tener mayor eficiencia que los sos similares incandescentes.