Diferencies ente revisiones de «Margaret Thatcher»

Contenido eliminado Contenido añadido
m iguo parámetros de plantía
m iguo parámetros de plantía
Llinia 1:
{{Persona}}
'''Margaret Hilda Thatcher''' ({{AFI2|ˈmɑːgɹət ˈθæʧə}}; [[Nomes de nacencia y de matrimoniu|de soltera]] '''Roberts'''; [[Grantham]], [[13 d'ochobre]] de [[1925]]-[[Londres]], [[8 d'abril]] de [[2013]])<ref>{{cita web |url=http://www.clarin.com/mundu/Murio-Margaret-Thatcher_0_897510394.html |títulu=
Morrió Margaret Thatcher, primer ministra de Gran Bretaña mientres la guerra de Malvines |fechaaccesofechaaccesu=8 d'abril de 2013 |apellíu=Avignolo |nome=María Laura |fecha=8 d'abril de 2013 |editorial=Clarín |allugamientu=Arxentín}}</ref> foi una [[Políticu|política]] [[Reinu Xuníu|británica]] qu'exerció como [[Primer ministru del Reinu Xuníu|primer ministra del Reinu Xuníu]] dende 1979 a 1990, siendo la persona nesi cargu por mayor tiempu mientres el sieglu {{versalita|xx}} y la primer muyer qu'ocupó esti puestu nel so país. La so firmeza pa dirixir los asuntos d'Estáu, el so estrictu dominiu sobre los ministros del so gabinete y el so fuerte política monetarista valiéron-y el nomatu de la [[Dama d'hierro|Dama de Fierro]]. Como xefa de gobiernu, la so llegada al poder supunxo un completu tresformamientu del Reinu Xuníu al sofitar la privatización d'empreses estatales, de la educación y de los medios d'ayuda social. Les sos polítiques conservadores aportaron a conocíes como [[thatcherismo]].<ref name="Biog">«[http://www.margaretthatcher.org/essential/biography.asp#logo Essential Margaret Thatcher]» Margaret Thatcher Foundation (n'inglés). Consultáu'l 8 de mayu de 2012.</ref>
 
Exerció primeramente como [[química]] y depués como [[abogada]]. Nes [[Eleiciones xenerales del Reinu Xuníu de 1959|eleiciones xenerales de 1959]], Thatcher convertir en [[Parllamentu del Reinu Xuníu|miembru del Parllamentu (MP)]] por Finchley, dende onde xulgó duramente la política fiscal del gobiernu llaborista. [[Edward Heath]] nomar ministra d'Educación y Ciencia en 1970, y en 1975 venció a Heath nes [[eleiciones del Partíu Conservador (1975)|eleiciones del Partíu Conservador]], dempués de lo que pasó a ocupar la presidencia del [[Partíu Conservador del Reinu Xuníu|partíu]], convirtiéndose en [[Bien Lleal Oposición de La so Maxestá (Reinu Xuníu)|líder de la oposición]] y la primer muyer en dirixir una de les principales organizaciones polítiques nel [[Reinu Xuníu]].<ref name="Tories">{{Cita web|url=http://news.bbc.co.uk/onthisday/hi/dates/stories/february/11/newsid_2539000/2539451.stm|títulu=1975: Tories choose first woman leader|autor=BBC|fechaaccesofechaaccesu=11 de mayu de 2012|idioma=inglés|obra=On this day 1950–2005}}</ref> Dempués de trunfar col so partíu nes [[Eleiciones xenerales del Reinu Xuníu de 1979|eleiciones xenerales de 1979]], Thatcher convertir na primer ministra del Reinu Xuníu.<ref>{{Cita web|url=http://news.bbc.co.uk/onthisday/hi/dates/stories/may/4/newsid_2503000/2503195.stm|títulu=1979: Election victory for Margaret Thatcher|autor=BBC|fechaaccesofechaaccesu=8 de mayu de 2012|idioma=inglés|obra=On this day 1950–2005}}</ref>
 
Depués de la so llegada al [[númberu 10 de Downing Street]], Thatcher introdució una serie d'iniciatives polítiques y económiques pa revertir lo que percibía como un precipitáu cayente nacional nel Reinu Xuníu.<ref group="nota">Nel so prólogu al manifiestu conservador de 1979, Thatcher escribió sobre un sentimientu d'impotencia al ver qu'una gran nación, de dalguna manera, quedara tras». {{Cita web|obra=Foreword|títulu=Conservative Party Manifesto 1979|url=http://www.conservativemanifesto.com/1979/1979-conservative-manifesto.shtml|apellíu=Thatcher|nome=Margaret|editorial=conservativemanifesto.com|añu=1979|fechaaccesofechaaccesu=9 de xineru de 2012|idioma=inglés}}</ref> La so filosofía político y económico fixeron fincapié na [[desregularización]] del sector financieru, la [[Flexibilización llaboral|flexibilización]] nel mercáu llaboral, la [[privatización]] d'[[empreses públiques]] y l'amenorgamientu del poder de los [[sindicatu|sindicatos]]. Mientres los sos primeros años de gobiernu, la popularidá de Thatcher menguó metanes la recesión y l'altu desempléu hasta que la recuperación económica y la victoria na [[Guerra de Malvines]] de 1982 brindáron-y un aumentu na so popularidá, que se tradució na [[Eleiciones xenerales del Reinu Xuníu de 1983|reelección en 1983]].<ref name="Guerr">«[https://web.archive.org/web/20140201182359/http://www.prensalibre.com/internacional/Guerra-Malvines-revivio-Thatcher_0_672532803.html Guerra de Malvines alicó a Thatcher]» prensalibre.com, 29 de marzu de 2012. Consultáu'l 8 de mayu de 2012.</ref><ref name="Malvn"/> Llevó alantre una ferrial política esterior caracterizada pola so oposición a la formación de la Unión Europea y una completa alliniadura cola política esterior d'Estaos Xuníos. Sicasí, robló'l [[Acta Única Europea]], qu'establecía formalmente'l mercáu únicu y una cooperación más estrecha n'Europa.<ref>{{Cita web|url=http://www.elconfidencial.com/mundu/2011/10/30/el dilema-de-cameron-el-premier-mas-euroesceptico-de reinu xuníu-atáu-de-pies-y-manes-a-bruselas---86838/|títulu=El dilema de Cameron: el premier más euroescéptico de Reinu Xuníu, arreyáu de pies y manes a Bruxeles|fechaaccesofechaaccesu=11 de mayu de 2012|apellíu=Maza|nome=Cecilia|fecha=30 d'ochobre de 2011|editorial=El Confidencial}}</ref> Introdució un cambéu socioeconómico radical nel Reinu Xuníu anque foi criticada pola vienta de bienes del Estáu y el debilitamientu de los sindicatos.<ref name="Biog"/>
 
Thatcher foi reelexida pa un tercer mandatu en 1987 pero'l so [[impuestu a la comunidá]] conocíu popularmente como ''[[Impuestu de capitación|poll tax]]'' foi bien impopular y otros miembros del so gabinete nun compartíen los sos puntos de vista sobre la [[Comunidá Europea]].<ref>{{Cita web|url=http://elpais.com/diariu/1991/03/24/opinion/669769208_850215.html|títulu=Adios al 'poll tax'|fechaaccesofechaaccesu=11 de mayu de 2012|fecha=24 de marzu de 1991|editorial=''El País''|ubicación=España}}</ref> En payares de 1990, arrenunció al cargu de primera ministra y líder del partíu depués de que [[Michael Heseltine]] desafiara'l so puestu como cabeza del mesmu, y foi asocedida por [[John Major]].<ref name="Biog"/> Llogró'l [[títulu nobiliariu]] de baronesa Thatcher de [[Kesteven]], nel condáu de Lincolnshire, que-y otorgaba'l derechu vitaliciu y non hereditariu de ser miembru de la [[Cámara de los Lores]].<ref>«[http://www.excelsior.com.mx/index.php?m=negru-nota&seccion=especial-funcion-oscar-2012&cat=253&id_nota=815064 Streep, el llau humanu del poder]» excelsior.com, 2 de marzu de 2012. Consultáu'l 11 de mayu de 2012.</ref>
 
== Primeros años y educación ==
Llinia 16:
Margaret Thatcher nació como Margaret Hilda Roberts en [[Lincolnshire]], el 13 d'ochobre de 1925. El so padre foi Alfred Roberts, orixinariu de [[Northamptonshire]], y la so madre foi Beatrice Ethel, de Lincolnshire.{{harvnp|Beckett|2006|p=1|sp=sí}} Pasó la so infancia en [[Grantham]], onde'l so padre yera propietariu de dos tiendas de comestibles.<ref name="Beckett-p3">{{Cita Harvard|Beckett|2006|p=3|sp=sí}}</ref> Margaret y la so hermana mayor Muriel (1921-2004) criar nel apartamentu que s'atopaba sobre la mayor de los dos tiendas, asitiada cerca de la vía del tren.<ref name="Beckett-p3"/> El so padre participaba na política llocal y na ilesia metodista como [[conceyal|rexidor]] y predicador [[Metodismu|metodista]],<ref name="BeckettP8"/> y educó a la so fía puramente so esta creencia.<ref name="Johnson">{{Cita web|nome=Maureen|apellíu=Johnson|títulu=Bible-Quoting Thatcher Stirs Furious Alderique|agency=Associated Press|fecha=28 de mayu de 1988|idioma=inglés}}</ref> Provenía d'una familia [[Partíu Lliberal del Reinu Xuníu|lliberal]] pero permaneció tal el costume nel gobiernu llocal como [[candidatu independiente]]. Foi alcalde de Grantham ente 1945 y 1946, y perdió el so puestu como rexidor en 1952 dempués de qu'el [[Partíu Llaborista (Reinu Xuníu)|Partíu Llaborista]] llograra la so primer mayoría nel conceyu de Grantham en 1950.<ref name="BeckettP8">{{Cita Harvard|Beckett|2006|p=8|sp=sí}}</ref>
 
Roberts asistió a la Escuela Primaria [[Huntingtower Road]] y llogró una beca escolar pa la Escuela Femenina de Grantham y Kesteven.<ref name="BeckettP5">{{Cita Harvard|Beckett|2006|p=5|sp=sí}}</ref> Los sos informes escolares demostraron un trabayosu trabayu y una meyora continua. Les sos actividaes extraescolares incluyíen pianu, ḥoquei sobre verde, recitales de poesía, natación y caminaes.<ref name="BeckettP6">{{Cita Harvard|Beckett|2006|p=6|sp=sí}}</ref>{{harvnp|Blundell|2008|pp=21–22|sp=sí}} Foi la delegada de la so escuela ente 1942 y 1943,<ref>{{Cita web|url=http://www.kestevengrantham.lincs.sch.uk/|títulu=Kesteven & Grantham Girls' School|editorial=Kestevengrantham.lincs.sch.uk|fechaaccesofechaaccesu=10 de xineru de 2012|idioma=inglés}}</ref> y nel so ''[[sixth form]]'', solicitó una beca pa estudiar Química na institución educativa de Somerville, Oxford, pero foi refugada primeramente y ufiertóse-y un llugar namái dempués de qu'otru candidatu retirárase.{{harvnp|Beckett|2006|p=12|sp=sí}}{{harvnp|Blundell|2008|p=23|sp=sí}} Llegó a Oxford en 1943 y graduóse cuatro años dempués en 1947, con honores de segunda clase nel [[títulu de grau]] de ''[[Bachelor of Science]]''; nel últimu añu, especializar na [[cristalografía de rayos X]] so la supervisión de [[Dorothy Hodgkin]].{{harvnp|Blundell|2008|pp=25–27|sp=sí}}{{harvnp|Beckett|2006|p=16|sp=sí}}
 
Convertir en presidenta de l'Asociación de Conservadores de la Universidá d'Oxford en 1946,{{harvnp|Beckett|2006|pp=20–21|sp=sí}}{{harvnp|Blundell|2008|p=28|sp=sí}} onde foi influyida por obres polítiques como ''[[Camín de servidume]]'' (1944),{{harvnp|Blundell|2008|p=30|sp=sí}} de [[Friedrich von Hayek]], que consideró a la intervención económica del gobiernu como precursora d'un Estáu autoritariu.{{harvnp|Reitan|2003|p=17|sp=sí}} Dempués de graduase, Roberts treslladar a [[Colchester]], en Essex, pa trabayar como investigadora química de plásticos BX.{{harvnp|Beckett|2006|p=17|sp=sí Se xunió a l'Asociación de Conservadores local y asistió a la conferencia del partíu en Llandudno en 1948 como representante de los universitarios graduaos de la mesma.<ref name="Beckett-p22">{{Cita Harvard|Beckett|2006|p=22|sp=sí}}</ref> Unu de los sos amigos d'Oxford yera tamién amigu del presidente de l'Asociación de Conservadores de [[Dartford]], en [[Kent]], quien taba buscando candidatos.<ref name="Beckett-p22"/> Les autoridaes de l'asociación taben tan impresionaes con Roberts que-y pidieron que s'inscribiera a pesar de que nun taba na llista aprobada del Partíu Conservador; foi escoyida en xineru de 1951 y añedida a la llista autorizada darréu.<ref name="Blundell-p36">{{Cita Harvard|Blundell|2008|p=36|sp=sí}}</ref> Nuna cena llevada a cabu depués de la so aprobación oficial como candidata conservadora pa Dartford en xineru de 1951, conoció a Denis Thatcher, un esitosu empresariu divorciáu y ricu.<ref name="Beckett-p22"/><ref name="Blundell-p36"/> Metanes los preparativos pa la eleición, Roberts treslladar a Dartford, onde trabayó como investigadora química pa J. Lyons and Co. en Hammersmith y formó parte d'un equipu encargáu d'ellaborar [[emulsionantes]] pal caltenimientu de [[xelaos]].<ref name="Beckett-p22"/><ref name="society">{{cita publicación | títulu = Cream of the crop at Royal Society | url=http://books.google.com/?id=XRpdT3gc9KYC&pg=PA5&dq=Margaret+Thatcher+ice#v=onepage&q=Margaret+Thatcher+ice&f=false | publicación = New Scientist | fecha = 7 de xunetu de 1983 | páxina = 5 | fechaaccesofechaaccesu = 10 de xineru de 2012 | volume = 99 | númberu = 1365 | editorial = New Science Publications | idioma = inglés}}</ref>
 
== Empiezos de la so carrera política ==
 
Nes [[Eleiciones xenerales del Reinu Xuníu de 1950|eleiciones xenerales de 1950]] y [[Eleiciones xenerales del Reinu Xuníu de 1951|1951]], Roberts foi la candidata conservadora pal bastión llaborista del escañu de Dartford, onde atraxo l'atención de los medios de comunicación por ser la más nueva y l'única muyer candidata.<ref name="Beckett-p23">{{Cita Harvard|Beckett|2006|pp=23–24|sp=sí}}</ref>{{harvnp|Blundell|2008|p=37|sp=sí}} A pesar de que perdió en dambes ocasiones con [[Norman Dodds]], amenorgó notablemente la mayoría llaborista en 6000, depués a otros 1000 y por una estraña coincidencia, [[Edward Heath]] foi escoyíu per primer vegada nel distritu eleutoral vecín en 1950.<ref name="Beckett-p23"/> Mientres les campañes, Roberts foi sofitada polos sos padres y por Denis Thatcher, con quien contraxo matrimoniu n'avientu de 1951.<ref name="Beckett-p23"/><ref name="Denis Thatcher">{{Cita web|url=http://www.telegraph.co.uk/news/obituaries/politics-obituaries/1434154/Sir-Denis-Thatcher-Bt.html|fechaaccesofechaaccesu=18 de marzu de 2012|fecha=27 de xunu de 2003|títulu=Sir Denis Thatcher, Bt|newspaper=The Daily Telegraph|ubicación=Londres|idioma=inglés}}</ref> Denis financió los estudios de la so esposa pal [[Colexu d'abogaos]];{{harvnp|Beckett|2006|p=25|sp=sí se recibió na categoría de ''[[barrister]]'' en 1953 y especializóse en derechu tributariu.{{harvnp|Blundell|2008|p=35|sp=sí}} Esi mesmu añu, nacieron los sos mellizos, Carol y [[Mark Thatcher|Mark]].<ref name="Beckett-p26">{{Cita Harvard|Beckett|2006|p=26|sp=sí}}</ref> Thatcher nun foi candidata nes [[Eleiciones xenerales del Reinu Xuníu de 1955|eleiciones xenerales de 1955]] yá que se llevaron a cabu relativamente pocu dempués de la nacencia de los sos fíos, anque foi refugada per escasu marxe pa ser candidata por Orpington nes eleiciones parciales de 1955, nes cualos trunfó Donald Sumner.<ref name="Beckett-p26"/>
 
=== Miembru del Parllamentu (1959-1970) ===
Llinia 32:
Nuna conferencia del Partíu Conservador de 1966, xulgó a les polítiques d'aumentu d'impuestos del Partíu Llaborista como una meyora «non yá escontra'l socialismu, sinón tamién escontra'l comunismu»<ref name="Wapshott-p64"/> y señaló que l'amenorgamientu de los impuestos funciona de la mesma como un incentivu pal trabayu duru.<ref name="Wapshott-p64"/> Thatcher foi unu de los pocos miembros conservadores del Parllamentu en sofitar el proyeutu de llei de [[Lleo Abse]] para despenalizar la homosexualidá masculina y de [[David Steel]] pa llegalizar l'albuertu.<ref>{{cita publicación | url = http://hansard.millbanksystems.com/commons/1966/jul/05/sexual-offences-non-2 | títulu = Sexual Offences (Non. 2) | fecha = 5 de xunetu de 1966 | publicación = Hansard | volume = 731 | páxina = 267 | idioma = inglés}}</ref><ref name="Thatcher-p150"/><ref>{{cita publicación | url = http://hansard.millbanksystems.com/commons/1966/jul/22/medical-termination-of-pregnancy-bill | títulu = Medical Termination of Pregnancy Bill | fecha = 22 de xunetu de 1966 | publicación = Hansard | volume = 732 | páxina = 1165 | idioma = inglés}}</ref> Tamién, amosóse a favor de la prohibición de la cacería de llebres y del caltenimientu de la pena capital,<ref>{{cita publicación | url = http://hansard.millbanksystems.com/commons/1970/may/14/hare-coursing-bill | títulu = Hare Coursing Bill | fecha = 14 de mayu de 1970 | publicación = Hansard | volume = 801 | páxines = 1599–1603 | idioma = inglés}}</ref><ref>{{Cita web|títulu=Hare coursing attack; League Against Cruel Sports|newspaper=The Times|fecha=28 de febreru de 1989|idioma=inglés}}</ref><ref>{{cita publicación | url = http://hansard.millbanksystems.com/commons/1969/jun/24/capital-punishment | títulu = Capital Punishment | fecha = 24 de xunu de 1969 | publicación = Hansard | volume = 785 | páxina = 1235 | idioma = inglés}}</ref> amás d'oponese a la facilitación de les lleis de divorciu.<ref>{{cita publicación | url = http://hansard.millbanksystems.com/commons/1968/feb/09/divorce-reform-bill | títulu = Divorce Reform Bill | fecha = 9 de febreru de 1968 | publicación = Hansard | volume = 758 | páxines = 904–907 | idioma = inglés}}</ref>{{harvnp|Thatcher|1995|p=151|sp=sí}}
 
En 1967 foi escoyida pola Embaxada d'Estaos Xuníos en Londres pa participar nel Programa de Lideralgu pa Visitantes Internacionales (IVLP), un programa d'intercambiu profesional que-y dio la oportunidá de pasar unos seis selmanes visitando delles ciudaes d'Estaos Xuníos, figures polítiques ya instituciones como'l [[Fondu Monetariu Internacional]] (FMI).<ref>{{Cita web|url=http://mountainrunner.us/library/publicdiplomacy/Scott-Smith%20(2003)-%20%Y2%80%98Her%20Rather%20Ambitious%20Washington%20Program%Y2%80%99%20Margaret%20Thatcher%Y2%80%99s%20International%20Visitor%20Program%20Visit%20to%20the%20US%20in%201967.pdf|títulu="Her Rather Ambitious Washington Program": Margaret Thatcher's International Visitor Program Visit to the United States in 1967|fechaaccesofechaaccesu=19 de marzu de 2012|autor=Scott-Smith, Giles|fecha=2011|idioma=inglés|fechaarchivu=26 de payares de 2010|urlarchivu=http://web.archive.org/web/20101126115302/http://mountainrunner.us/library/publicdiplomacy/Scott-Smith%20%282003%29-%20%Y2%80%98Her%20Rather%20Ambitious%20Washington%20Program%Y2%80%99%20Margaret%20Thatcher%Y2%80%99s%20International%20Visitor%20Program%20Visit%20to%20the%20US%20in%201967.pdf}} (pp. 2-3, 9, 11-12, 16-21)
</ref> Thatcher xunir al [[gabinete na solombra]] esi añu como voceru de Combustible. Poco primero de les [[Eleiciones xenerales del Reinu Xuníu de 1970|eleiciones xenerales de 1970]], foi xubida al ministeriu na solombra de Tresportes y depués al d'Educación.{{harvnp|Wapshott|2007|p=65|sp=sí}}
 
Llinia 44:
[[Archivu:Thatcher-loc.jpg|thumb|right|upright|Margaret Thatcher, [[líder de la oposición]], 18 de setiembre de 1975.]]
 
Mientres 1973, el gobiernu de Heath siguió esperimentando dificultaes colos [[crisis del petroleu de 1973|embargos de petroleu]] y les demandes sindicales por aumentos salariales, lo que finalmente llevó a la so derrota nes [[Eleiciones xenerales del Reinu Xuníu de febreru de 1974|eleiciones xenerales de febreru de 1974]].<ref name="Reitan-p15"/> Los llaboristes formaron un gobiernu minoritariu col que ganaron con un estrechu marxe les [[Eleiciones xenerales del Reinu Xuníu d'ochobre de 1974|eleiciones xenerales d'ochobre de 1974]] y provocaron que la continuidá del lideralgu de Heath nel Partíu Conservador poner en dulda. Primeramente, Thatcher nun foi vista como'l reemplazu obviu, pero darréu convirtióse nel so principal oponente cola promesa d'un nuevu empiezu.<ref name="Reitan-p16">{{Cita Harvard|Reitan|2003|p=16|sp=sí}}</ref> El so principal sofitu provieno de los conservadores del [[comité 1922]]<ref name="Reitan-p16"/> y na primer vuelta de les eleiciones del partíu, llogró ganar a Heath, qu'arrenunció al so lideralgu.<ref name="Tories"/><ref>{{Cita web|url=http://news.bbc.co.uk/2/hi/talking_point/3183233.stm|títulu=Sir Edward Heath: Your tributes|fecha=21 de xunetu de 2005|fechaaccesofechaaccesu=9 d'abril de 2012|obra=BBC News|ubicación=Londres|idioma=inglés}}</ref><ref>«[http://nigeljonesblog.dailymail.co.uk/2012/04/time-for-a-new-airey-neave-to-save-the-tories-from-dismal-dave.html Time for a new Airey Neave to save the Tories from dismal Dave]» Mail Online, 29 d'abril de 2012. Consultáu'l 18 de mayu de 2012.</ref> Na segunda vuelta ganó al candidatu preferíu de Heath por que lo asocediera, [[William Whitelaw (Políticu)|William Whitelaw]], y convirtióse na líder del partíu'l 11 de febreru de 1975;<ref>«[http://www.buzzle.com/articles/timeline-of-margaret-thatcher.html Timeline of Margaret Thatcher]» Buzzle.com. Consultáu'l 18 de mayu de 2012.</ref><ref>{{Cita web|url=http://www.margaretthatcher.org/speeches/displaydocument.asp?docid=102452|títulu=Press Conference after winning Conservative leadership (Grand Committee Room)|autor=Margaret Thatcher Foundation|fechaaccesofechaaccesu=9 d'abril de 2012|idioma=inglés|fecha=12 de febreru de 1975|obra=Margaret Thatcher.org}}</ref> más tarde escoyó a Whitelaw como vice primer ministru.<ref>{{Cita web|títulu=Thatcher leads tributes to Whitelaw|url=http://news.bbc.co.uk/2/hi/uk_news/politics/382862.stm|obra=BBC News|fechaaccesofechaaccesu=18 de mayu de 2012|idioma=inglés|fecha=1 de xunetu de 1999}}</ref> Heath permaneció en disputa con Thatcher hasta la so muerte, polo qu'él y munchos d'el so siguidores acusar de «desllealtá» por habese engarráu a Heath.{{harvnp|Cuenca Toribio|2000|p=163|sp=sí}}<ref>{{Cita web|títulu=For British Tories, a Private Feud Goes Public|url=http://query.nytimes.com/gst/fullpage.html?res=940DE0DC173CF936A15754C0A96Y948260|obra=New York Times|fechaaccesofechaaccesu=9 d'abril de 2012|idioma=inglés|fecha=25 de xunetu de 1988|apellíos=Weinraub|nome=Bernard}}</ref>
 
Thatcher empezó a asistir regularmente a delles xintes nel [[Institute of Economic Affairs]] (IEA), un ''[[think tank]]'' fundáu pol magnate [[Antony Fisher]], un discípulu de [[Friedrich von Hayek]]; yá visitara'l IEA y lleera les sos publicaciones dende empiezos de la década de 1960. Ende foi influyida poles idees de [[Ralph Harris]] y [[Arthur Seldon]], y pasó a convertise na cara del movimientu económicu opuestu al [[Estáu del bienestar]] basáu nel [[keynesianismo]] que, d'alcuerdu a la so ideoloxía, taba debilitando a Gran Bretaña. Los panfletos del institutu proponíen menos alministración, impuestos más baxos y mayor llibertá pa los negocios y el consumidores.{{harvnp|Beckett|2010|loc= capítulu 11|sp=sí}}
 
El críticu de televisión [[Clive James]], nun reportaxe en ''[[The Observer]]'' alrodiu de les eleiciones pal lideralgu, comparó la so voz de 1973 con un gatu esmuciéndose sobre un pizarrón.<ref group="nota">«La obsesión foi siempres la voz. Non el timbre como tal, sinón el ''tonu'' (el llanzo condescendiente y esplicativu qu'amedrana al retorcigañáu interlocutor como un neñu d'ocho años con defectos de la personalidá). Apocayá, foi fascinante vela esforciándose por esaniciar esto. La nueche del martes, ''News Extra'' de BBC2 tresmitió un video de mayu de 1973 amosando una completa burlla escontra Thatcher onde apaecía diciendo que nunca ''suañaría'' en buscar el lideralgu. Sonaba como un gatu esmuciéndose sobre un pizarrón». {{cita noticia|obra=The Observer|ubicación=Londres|apellido=James|nome=Clive|fecha=9 de febreru de 1975|títulu= World in Action}} Arrexuntáu en {{Cita Harvard|James|1977|pp=119–120|sp=sí}}.</ref> Thatcher yá empezara a trabayar na so presentación personal cola ayuda de [[Gordon Reece]], un antiguu productor de televisión. Por coincidencia, Reece conoció al actor [[Laurence Olivier]], quien iguó unes lleiciones col entrenador vocal del [[Royal National Theatre|Teatru Nacional]].{{harvnp|Thatcher|1995|p=267|sp=sí}}<ref>{{Cita web|autor=Polly Dunbar|url=http://www.dailymail.co.uk/news/article-2055214/How-Laurence-Olivier-gave-Margaret-Thatcher-voice-went-history.html|títulu=How Laurence Olivier gave Margaret Thatcher the voice that went down in history &#124; Mail Online|obra=Daily Mail.co.uk|fecha=30 d'ochobre de 2011|fechaaccesofechaaccesu=10 d'abril de 2012|idioma=inglés|ubicación=Londres}}</ref><ref name="Moore Vanity">{{Cita web|apellido=Moore|nome=Charles|obra=Vanity Fair|títulu=The Invincible Mrs. Thatcher|fecha=avientu de 2011|url=http://www.vanityfair.com/politics/features/2011/12/margaret-thatcher-201112|fechaaccesofechaaccesu=10 d'abril de 2012|idioma=inglés}}</ref> Thatcher tuvo ésitu y consiguió esaniciar dafechu'l so acentu de [[Lincolnshire]], sacante en situaciones de estrés, como se comprobó n'abril de 1983 depués de la prevocación de [[Denis Healey]] na [[Cámara de los Comunes]], cuando acusó al llaborista de la primer fila de tar «tostáu».<ref>{{cita noticia|obra=The Times|fecha=22 d'abril de 1983|títulu=A miracle recovery for Finchley mother of two|idioma= inglés}}</ref><ref group= "nota">Metanes les protestes de dambos llaos de la cámara, la Sra. Thatcher glayó: «Entós ta asustáu d'una eleición ¿non? Asustáu, asustáu, asustáu. Aterrado». {{cita noticia|títulu=PM taunts Labour over early election|obra=The Guardian|fecha=20 d'abril de 1983|idioma= inglés}}</ref>
 
El 19 de xineru de 1976, Thatcher pronunció un discursu nel Conceyu de [[Kensington]], nel cual fixo un ataque sogón a la Xunión Soviética; en respuesta, el diariu del Ministeriu de Defensa soviéticu ''Krásnaya Zvezda'' —estrella colorada— llamar la «[[Dama de fierro]]»:<ref name="ironlady">{{Cita web|url=http://www.margaretthatcher.org/speeches/displaydocument.asp?docid=102939|títulu=Britain Awake|fechaaccesofechaaccesu=10 d'abril de 2012|idioma=inglés|autor=Margaret Thatcher Foundation|obra=Margaret Thatcher.org}}</ref>
 
{{cita|Los rusos empeñar nel dominiu del mundu, y rápido tán adquiriendo los recursos pa convertise na nación imperial más poderosa que'l mundu viera. Los homes nel ''[[politburó]]'' soviéticu nun tienen qu'esmolecese pol fluxu y refluxu de la opinión pública. Ponen armar antes de la mantequilla, mientres nosostros ponemos casi tou primero que les armes.<ref name="ironlady"/>}}
 
A mediaos de 1978, la economía empezó a ameyorar y les encuestes d'opinión amosaben a los llaboristes na delantrera coles eleiciones xenerales entamaes pa unos meses dempués, nes que teníen bones posibilidaes de ganar. El primer ministru [[James Callaghan]] sosprendió a munchos al anunciar el 7 de setiembre que nun habría eleiciones xenerales y qu'esperaría hasta 1979 antes d'allegar a los caxellos. Thatcher reaccionó a esto calificando a los llaboristes como «pites» y el líder del [[Partíu Lliberal del Reinu Xuníu|Partíu Lliberal]], [[David Steel]], xunió criticándose-y los por «correr asustaos».<ref name="chickens">{{Cita web|url=http://news.bbc.co.uk/onthisday/hi/dates/stories/september/7/newsid_2502000/2502781.stm|títulu=7 September 1978: Callaghan accused of running scared|autor=BBC|fechaaccesofechaaccesu=10 d'abril de 2012|idioma=inglés|añu=2008|obra=On this day 1950–2005}}</ref><ref>{{Cita web|url=http://news.bbc.co.uk/onthisday/hi/dates/stories/march/28/newsid_2531000/2531007.stm|títulu=1979: Early election as Callaghan defeated|autor=BBC|fechaaccesofechaaccesu=20 de mayu de 2012|idioma=inglés|añu=2008|obra=On this day 1950–2005}}</ref>
 
El gobiernu llaborista enfrentó un nuevu malestar público sobre la direición del país y una serie de fuelgues intenses mientres l'iviernu de 1978 y 1979 dieron pasu al «[[Iviernu del descontentu]]».<ref>{{Cita web|apellido=Estefanía|nome=Joaquín|url=http://elpais.com/diariu/2008/09/08/economia/1220824807_850215.html|títulu=Iviernu del descontentu editorial=''El País''|fechaaccesofechaaccesu=8 de mayu de 2012|añu=2008}}</ref> El conservadores criticaron el récor de desempléu del gobiernu llaborista al utilizar una publicidá col eslogan «El llaborismu nun ta trabayando».<ref>{{Cita web|url=http://politics.guardian.co.uk/election2001/images/0,,449826,00.html|títulu=Labour Isn't Working (Conservative, 1979)|fechaaccesofechaaccesu=8 de mayu de 2012|editorial=''The Guardian''|ubicación=Reinu Xuníu|idioma=inglés}}</ref><ref>{{Cita web|url=http://news.bbc.co.uk/onthisday/hi/dates/stories/march/30/newsid_2530000/2530933.stm|títulu=1978: Tories recruit advertisers to win votes|autor=BBC|fechaaccesofechaaccesu=20 de mayu de 2012|idioma=inglés|añu=2008|obra=On this day 1950–2005}}</ref> Convocar a [[Eleiciones xenerales del Reinu Xuníu de 1979|eleiciones xenerales]] depués de que'l gobiernu de [[James Callaghan]] perdiera una [[Moción de censura|moción de non enfotu]] a principios de 1979.<ref name="chickens"/> El conservadores llograron el 43,9&nbsp;% de los votos y tuvieron 43 asientos más de lo necesario pa formar una mayoría na Cámara de los Comunes, polo que Margaret Thatcher convertir na primer muyer n'ocupar el cargu de primer ministru na hestoria del Reinu Xuníu.<ref name="Tel">{{Cita web|url=http://www.telegraph.co.uk/news/newstopics/themargaretthatcheryears/1435350/Margaret-Thatcher-From-the-Telegraph-archive.html|títulu=Margaret Thatcher: From the Telegraph archive|fechaaccesofechaaccesu=8 de mayu de 2012|editorial=''The Guardian''|ubicación=Reinu Xuníu|idioma=inglés}}</ref>{{harvnp|Evans|2004|p=1|sp=sí}}{{harvnp|Evans|2004|p=17|sp=sí}}
 
== Primer ministra (1979-1990) ==
Llinia 64:
Thatcher ocupó'l cargu de [[primer ministru del Reinu Xuní u]]'l 4 de mayu de 1979. Al llegar al [[númberu 10 de Downing Street]] dixo, nuna [[paráfrasis]] de la «[[Oración de san Francisco]]»:
 
{{cita|Onde haya discordia, llevemos l'harmonía. Onde haya error, llevemos la verdá. Onde haya dulda, llevemos la fe. Y onde haya desesperación, llevemos la esperanza.<ref>{{Cita web|url=http://elpais.com/diariu/2004/06/14/opinion/1087164005_850215.html|títulu=Los 'neocons', profetes del pasáu|fechaaccesofechaaccesu=20 de mayu de 2012|apellido=Estefanía Moreira|nome=Joaquín|fecha=14 de xunu de 2004|editorial=El País|ubicación=España}}</ref>}}
 
=== Asuntos interiores ===
 
Thatcher foi líder de la oposición y primer ministra nuna dómina onde s'amontaron les tensiones raciales en Gran Bretaña.<ref name="Songs"/> ''The Economist'' comentó sobre les eleiciones locales de mayu de 1977 que «la marea de conservadores barrió colos partíos más pequeños. Eso inclúi específicamente al frente Nacional, que sufrió un claru cayente en comparanza al añu anterior».<ref>{{cita noticia|obra=The Economist|títulu=Votes go to Tories, and nobody else|fecha=14 de mayu de 1977|volume=263|númberu=6976|páxines=24–28|idioma= inglés}}</ref><ref>{{Cita web|url=http://www.margaretthatcher.org/document/93030FB632Y147999D4BEB655587A134.pdf|títulu=Conservative Party Campaign Guide Supplement 1978|autor=Conservative and Unionist Central Office|fecha=1978|fechaaccesofechaaccesu=10 d'abril de 2012|idioma=inglés|obra=Margaret Thatcher.org|formatu=PDF}}</ref> La so popularidá nes encuestes alzar nun 11&nbsp;% dempués de la entrevista que concedió en xineru de 1978 a ''[[World in Action]]'', na cual mentó: «el calter británicu fixo enforma pola democracia, poles lleis y fixo tantu por tol mundu que si esiste dalguna medrana que pueda anubrinos, la xente va reaccionar actuando de manera contraria con aquellos que vienen [...] en munches maneres, [les minoríes] añeden más a la riqueza y variedá d'esti país. Nel momentu en que la minoría amenacia en convertise nun grupu grande, la xente asústase».<ref name="Popul">{{cita noticia|obra=The Times|títulu=Mrs Thatcher fears people might become hostile if immigrant flow is not cut|fecha=31 de xineru de 1978|idioma= inglés}}</ref><ref>{{Cita web|obra=Time|url=http://www.time.com/time/magacín/article/0,9171,920566-3,00.html|títulu=Britain: Facing a Multiracial Future|fecha=27 d'agostu de 1979|fechaaccesofechaaccesu=10 d'abril de 2012|idioma=inglés}}</ref> Gracies a eso, nes eleiciones xenerales de 1979 el conservadores atraxeron los votos del Frente Nacional, que'l so sofito casi sumió.{{harvnp|Reitan|2003|p=26|sp=sí}}<ref>{{cita llibru|títulu=Britishness since 1870|nome=Paul|apellíos=Ward|editorial=Routledge|ubicación=Londres|isbn=978-0-415-22016-3|añu=2004|páxina=128|idioma=inglés}}</ref> Nuna xunta en xunetu de 1979 colos ministros [[Peter Carington]] y William Whitelaw, Thatcher quexar del númberu d'inmigrantes asiáticos, llindando a pocu menos de 10&nbsp;000 el númberu de vietnamites asitiaos dexaos nel Reinu Xuníu.<ref>{{Cita web|obra=Daily Telegraph|url=http://www.telegraph.co.uk/news/newstopics/politics/margaret-thatcher/6906503/Margaret-Thatcher-complained-about-Asian-immigration-to-Britain.html|títulu=Margaret Thatcher complained about Asian immigration to Britain|fecha=30 d'avientu de 2009|fechaaccesofechaaccesu=10 d'abril de 2012|idioma=inglés|nome=Jon|apellíos=Swaine|ubicación=Londres}}</ref>
 
Como primer ministra, axuntábase semanalmente cola [[Sabela II del Reinu Xuníu|reina Sabela II]] p'aldericar asuntos del gobiernu y la so rellación foi oxetu d'un analís refechu.{{harvnp|Reitan|2003|p=28|sp=sí}}{{harvnp|Seward|2001|p=154|sp=sí}} En xunetu de 1986, el ''[[Sunday Times]]'' publicó ciertes afirmaciones atribuyíes a los conseyeros de la reina alrodiu de una rotura» ente'l [[palaciu de Buckingham]] y [[Downing Street]] «sobre una amplia gama de problemes nacionales ya internacionales».<ref name="dismayed">{{cita noticia |títulu=Queen dismayed by 'uncaring' Thatcher |obra=Sunday Times |fecha=20 de xunetu de 1986|nome=Simon|apellíos=Freeman|coautor= Jones, Michael|idioma= inglés}}</ref><ref name="rift">{{cita noticia |títulu=The Queen And Thatcher: The story they couldn't kill; Alleged rift between Premier and British Monarch |obra=Sunday Times |fecha=27 de xunetu de 1986|nome=Michael|apellido=Jones|idioma= inglés}}</ref> El Palaciu publicó una negativa oficial y esanició los rumores sobre una posible crisis constitucional.<ref name="rift"/> Dempués del retiru de Thatcher, una fonte fidedigna del Palaciu tornó como «ensin sentíu» la idea estereotipada» de que la reina y ella non simpatizaban o que reñieren por causa de les polítiques thatcheristas.<ref>{{cita noticia |títulu=Queen to toast Thatcher |obra=The Times |fecha=16 d'ochobre de 1995 |páxina=2|idioma= inglés}}</ref> Thatcher escribió más tarde: «Siempres atopé l'actitú de la Reina escontra al trabayu de gobernar absolutamente correcta... les hestories de la llucha ente "dos muyeres poderoses" yeren demasiáu bones como pa ser un inventu».{{harvnp|Thatcher|1993|p=18|sp=sí}} Mientres el so mandatu, Thatcher amosó una gran frugalidad na so residencia oficial, al puntu d'aportunar en pagar pola so propia tabla de planchar.<ref>{{Cita web|apellido1=Holt|nome1=Gerry|apellíos2=Williams|nome2=Nathan|url=http://www.bbc.co.uk/news/uk-16319101|títulu=Files reveal Margaret Thatcher's frugal side|fecha=30 d'avientu de 2011|fechaaccesofechaaccesu=10 d'abril de 2012|obra=BBC News|idioma=inglés}}</ref>
 
==== Economía ya impuestos ====
 
La política económica de Thatcher foi influyida polos movimientos [[monetarismo|monetaristas]] y por economistes como [[Milton Friedman]].<ref name="Childs-p185">{{Cita Harvard|Childs|2006|p=185|sp=sí}}</ref> Xuntu col [[Ministru de Facienda del Reinu Xuníu|canciller]] [[Geoffrey Howe]], menguó los impuestos direutos sobre la renta y amontó los impuestos indirectos.<ref name="Reitan-p30">{{Cita Harvard|Reitan|2003|p=30|sp=sí}}</ref> Tamién aumentó les tases d'interés pa desacelerar la crecedera de la [[ufierta monetaria]] y asina menguar la inflación,<ref name="Childs-p185"/> introdució llendes n'efeutivu de los gastos públicos y amenorgó les inversiones en servicios sociales como la educación y la vivienda.<ref name="Reitan-p30"/> Los sos retayos nos presupuestos d'educación cimera fixeron que se convirtiera na única primer ministru graduada d'Oxford na posguerra que nun recibiera un doctoráu honorariu de la [[Universidá d'Oxford]] dempués d'una votación de 738 contra 319 votos de l'asamblea del gobiernu y un pidimientu estudiantil.<ref>{{Cita web|url=http://news.bbc.co.uk/onthisday/hi/dates/stories/january/29/newsid_2506000/2506019.stm|títulu=29 January 1985: Thatcher snubbed by Oxford dons|fechaaccesofechaaccesu=10 d'abril de 2012|obra=On this day 1950–2005|autor=BBC|añu=29 de xineru de 2008|idioma=inglés}}</ref> La fundación de los [[City Technology College]]s nun tuvo enforma ésitu y debióse establecer l'Axencia Fundadora d'Escueles pa controlar los costos del zarru y apertura d'escueles. Amás, creóse la [[Social Market Foundation]], un ''think tank'' de derecha, de cutiu descritu con «una estraordinaria gama de poderes dictatoriales».{{harvnp|Marr|2007|p=464|sp=sí}}
 
{| class="wikitable plainrowheaders" style="float:right; text-align:center; margin:10px;"
Llinia 113:
|}
 
Dellos conservadores del grupu de Heath nel gabinete, los llamaos húmedos», espresaron ciertes duldes sobre les polítiques de Thatcher.<ref name="nft"/><ref name="Socialism">[http://www.socialismtoday.org/128/thatcher.html «Thatcher's bitter legacy.»] ''Socialism Today'', ed. númberu 128, mayu de 2009. Consultáu'l 31 de mayu de 2012.</ref> Les protestes de 1981 n'[[Inglaterra]] resultaron nun discutiniu ente la prensa británica sobre la necesidá d'un xiru de 180.° na política. Na conferencia del Partíu Conservador de 1980, Thatcher encaró'l problema direutamente con un discursu escritu pol guionista [[Ronald Millar]],{{harvnp|Jones|Kavanagh|Moren|2007|p=224|sp=sí}} el cual incluyía la frase: «¡Xira tu si deseyar. La dama nun se va xirar!».<ref name="nft">{{Cita web|url=http://news.bbc.co.uk/onthisday/hi/dates/stories/october/10/newsid_2541000/2541071.stm|títulu=10 October 1980: Thatcher 'not for turning'|fechaaccesofechaaccesu=10 d'abril de 2012|autor=BBC|obra=On this day 1950–2005|fecha=10 d'ochobre de 2008|idioma=inglés}}</ref> Mientres la [[recesión]] de principios de la década de 1980 agravábase, la mandataria amontó los impuestos<ref name="Reitan-p31">{{Cita Harvard|Reitan|2003|p=31|sp=sí}}</ref> magar les esmoliciones espresaes nun documentu robláu por 364 economistes líderes, impresu a finales de marzu de 1981.<ref>{{cita noticia|títulu=An avalanche of economists|fecha=31 de marzu de 1981 |obra=The Times |páxina=17 |idioma= inglés}}</ref>
 
A lo llargo de la década de 1980, los ingresos del impuestu del 90&nbsp;% sobre la estraición de petroleu del [[mar del Norte]] fueron usaos como una fonte d'ingresos al curtiu plazu pa permediar el presupuestu y pagar los costos de la reforma.{{harvnp|Marr|2007|p=439|sp=sí}} Pa 1982, el Reinu Xuníu empezó a amosar señales de recuperación económica;{{harvnp|Floud|Johnson|2004|p=392|sp=sí}} la inflación menguó a 8,6&nbsp;% dende un picu de 18&nbsp;%,{{harvnp|Middleton|1996|p=630|sp=sí}} pero per primer vegada dende la década de 1930, el desempléu allugar en más de tres millones.<ref>{{Cita web|url=http://news.bbc.co.uk/onthisday/hi/dates/stories/january/26/newsid_2506000/2506335.stm|títulu=26 January 1982: UK unemployment tops three million|fechaaccesofechaaccesu=10 d'abril de 2012|obra=On this day 1950–2005|autor=BBC|fecha=26 de xineru de 2008|idioma=inglés}}</ref> Pa 1983, la crecedera económica xeneral fortalecióse y l'inflación y les tases hipotecaries algamaron los sos valores más baxos dende 1970, anque la industria cayó nun 30&nbsp;% dende 1978 y el desempléu permaneció en valores altos con un picu de 3,3 millones en 1984.<ref>{{Cita web|url=http://www.ons.gov.uk/ons/rel/cpi/consumer-price-inflation/price-indicators-used-1947-2004/price-indicators-used-1947-2004-.zip|autor=Office for National Statistics|fechaaccesofechaaccesu=10 d'abril de 2012|títulu=Consumer Price Inflation: 1947 to 2004|fecha=2005|idioma=inglés|formatu=ZIP}}</ref><ref>{{Cita web|url=http://www.independent.co.uk/news/uk/home-news/unemployment-among-young-workers-hits-15-per-cent-1645728.html|títulu=Unemployment among young workers hits 15 per cent|obra=The Independent|fecha=16 de marzu de 2009|fechaaccesofechaaccesu=10 d'abril de 2012|nome=Sean|apellíos=O'Grady|ubicación=Londres|idioma=inglés}}</ref><ref name="Socialism"/>{{harvnp|Middleton|1996|p=628|sp=sí}}
 
Pa 1987, el desempléu foi menguando, la economía estabilizóse y fortalecióse, y l'inflación baxó. Les encuestes d'opinión amosaben a los conservadores con una amplia ventaya y los resultaos de les eleiciones locales tamién fueren esitosos pa ellos, lo que llevó a Thatcher a convocar a eleiciones xenerales pal 11 de xunu d'esi añu que concluyeron na so reeleición por un tercer periodu consecutivu.<ref>{{Cita web|url=http://www.bbc.co.uk/news/special/politics97/background/pastelec/gue87.shtml|títulu=BBC Politics 97|obra=BBC.co.uk|fecha=11 de xunu de 1987|fechaaccesofechaaccesu=10 d'abril de 2012|idioma=inglés|autor=BBC}}</ref>
 
Thatcher reformó'l sistema d'impuestos local al reemplazar los impuestos domésticos basaos nel valor nominal de renta d'una propiedá col [[Community Charge|cargu comuñal]] o ''poll tax'', nel cual tolos adultos residentes pagaben una mesma cantidá.<ref name="polltax">{{Cita web|url=http://query.nytimes.com/gst/fullpage.html?res=9C0CE7DD1030F930A15757C0A966958260|obra=New York Times|fechaaccesofechaaccesu=10 d'abril de 2012|fecha=23 d'abril de 1990|apellíos=Passell|nome=Peter|títulu=Raxón Over British Poll Tax Imperils Thatcher Ideology|idioma=inglés}}</ref><ref name="polltaxbbc">{{Cita web|url=http://news.bbc.co.uk/onthisday/hi/dates/stories/august/14/newsid_2495000/2495911.stm|obra=BBC|fechaaccesofechaaccesu=26 de mayu de 2012|fecha=14 d'agostu de 1990|títulu=1990: One in five yet to pay poll tax|idioma=inglés}}</ref> El nuevu impuestu foi introducíu n'Escocia en 1989 y n'Inglaterra y Gales al añu siguiente,{{harvnp|Reitan|2003|pp=87–88|sp=sí}} y pasó a ser una de les polítiques más tarrecíes mientres tol so mandatu.<ref name="polltax"/><ref name="Cameron">{{Cita web|url=http://www.guardian.co.uk/politics/2006/sep/16/conservatives.politics|obra=The Guardian|fechaaccesofechaaccesu=31 de mayu de 2012|fecha=16 de setiembre de 2006|apellíos=Branigan|nome=Tania|títulu=Cameron apologies to Scotland for poll tax experiment|idioma=inglés}}</ref> El descontentu públicu remató nuna manifestación de más de 70&nbsp;000 persones en Londres el 31 de marzu de 1990; les fuelgues cerca de [[Trafalgar Square]] amontaron les protestes pol ''poll tax'' con un saldu de 113 persones mancaes y 340 deteníos.<ref name="otd pt">{{Cita web|url=http://news.bbc.co.uk/onthisday/hi/dates/stories/march/31/newsid_2530000/2530763.stm|títulu=31 March 1990: Violence flares in poll tax demonstration|fechaaccesofechaaccesu=10 d'abril de 2012|obra=On this day 1950–2005|autor=BBC|fecha=31 de marzu de 2008|idioma=inglés}}</ref> El cargu comuñal foi abolíu pol so socesor, [[John Major]].<ref name="otd pt"/>
 
==== Relaciones cola industria ====
 
[[Archivu:Margaret Thatcher (1983).jpg|thumb|left|190px|Margaret Thatcher en 1983.]]
Thatcher taba decidida a amenorgar el poder de los sindicatos yá que acusaba a los sos líderes de debilitar la democracia parllamentaria y el desenvolvimientu económicu por aciu les fuelgues y protestes.{{harvnp|Thatcher|1993|pp=97-98, 339–340|sp=sí}} Dellos sindicatos entraron en fuelga como respuesta a la nueva llexislación creada pa menguar la so poder, pero la resistencia depués colapsó.<ref name="thatcher-cw">{{Cita web|url=https://web.archive.org/web/20080311084611/http://edition.cnn.com/SPECIALS/cold.war/kbank/profiles/thatcher/ |títulu= Margaret Thatcher |fechaaccesofechaaccesu=10 d'abril de 2012|autor=CNN|urlarchivu=http://web.archive.org/web/20080703072749/http://www.cnn.com/SPECIALS/cold.war/kbank/profiles/thatcher/|fechaarchivu=3 de xunetu de 2008|idioma=inglés|obra=CNN.com}}</ref> Namái'l 39&nbsp;% de los trabayadores sindicalizados votaron polos llaboristes nes eleiciones xenerales de 1983.<ref>{{cita noticia |apellíos=Revzin |nome=Philip |títulu=British Llabor Unions Begin to Toe the Line, Realizing That the Times Have Changed |obra=Wall Street Journal |fecha=23 de payares de 1984|idioma= inglés}}</ref> D'alcuerdu a la [[BBC]], Thatcher «llogró destruyir el poder de los sindicatos por casi una xeneración».<ref name="bbcstrike">{{Cita web|url=http://news.bbc.co.uk/1/hi/uk_politics/3067563.stm|títulu=Enemies within: Thatcher and the unions|fechaaccesofechaaccesu=10 d'abril de 2012|fecha=5 de marzu de 2004|apellíos=Wilenius|nome=Paul|obra=BBC News|idioma=inglés}}</ref>
 
La [[Fuelga minera en Reinu Xuníu de 1984 a 1985|fuelga de los mineros de 1984-1985]] foi la confrontación más importante ente un sindicatu y el gobiernu de Thatcher. En marzu de 1984, el [[Conseyu Nacional del Carbón]] (NCB) propunxo'l zarru de 20 de les 174 mines propiedá del estáu, col despidu de 20&nbsp;000 de los 187&nbsp;000 mineros.<ref name="Glass">{{cita noticia|nome=Robert|apellíos=Glass|títulu=The Uncivilized Side of Britain Rears its Ugly Head|obra=The Record |fecha=16 d'avientu de 1984|páxina=37|idioma= inglés}}</ref><ref name="Black">{{cita noticia|apellíos=Black |nome=Dave |títulu=Still unbowed, ex-miners to mark 25&nbsp;years since the start of the strike |obra=The Journal |fecha=21 de febreru de 2009 |páxina=19|idioma= inglés}}</ref><ref name="pits-closed"/> Dos tercios de los mineros británicos, lideraos pola [[Unión Nacional de Mineros]] (NUM) sol mandu d'[[Arthur Scargill]], dexaron les sos ferramientes en protesta.<ref name="Glass"/><ref name="thatcher-num">{{Cita web|url=http://news.bbc.co.uk/2/hi/uk_news/wales/3537463.stm|títulu=Iron Lady versus union baron|fechaaccesofechaaccesu=10 d'abril de 2012|fecha=6 de marzu de 2004|apellíos=Hannan|nome=Patrick|obra=BBC News|idioma=inglés}}</ref><ref name="Jones">{{cita noticia|nome=Alan|apellido=Jones|títulu=A History of the Miners' Strike|obra=Press Association National Newswire|fecha=3 de marzu de 2009|idioma= inglés}}</ref> Thatcher negar a cumplir les demandes de los sindicatos y comparó les disputes colos mineros col conflictu de les Malvines, al declarar nun discursu en 1984: «Tuvimos que lluchar col enemigu nel esterior nes Malvines. Siempres tenemos que tar alerta del enemigu internu, que ye más malo de combatir y más peligrosu pa la llibertá».{{harvnp|Khabaz|2007|p=226|sp=sí}} Dempués d'un añu en fuelga, en marzu de 1985, el líder del NUM venció ensin llograr nengún alcuerdu. El costu pa la economía foi envaloráu en siquier 1500 millones de llibres y la fuelga foi responsable en gran parte de la cayida de la [[llibra esterlina]] frente al [[dólar estauxunidense]].<ref name="Harper">{{cita noticia|apellíos=Harper |nome=Timothy |títulu=Miners return to work today. Bitter coal strike wrenched British economy, society |obra=Dallas Morning News |fecha=5 de marzu de 1985 |páxina=8|idioma= inglés}}</ref> En 1985 el gobiernu cerró 25 mines de carbón y pa 1992, la cifra yá xubía a 97;<ref name="pits-closed"/> aquelles que permanecieron actives fueron privatizaes en 1994.<ref>{{Cita web|url=http://news.bbc.co.uk/2/hi/business/3531819.stm|títulu=UK Coal sees loss crumble to £1m|fechaaccesofechaaccesu=10 d'abril de 2012|fecha=4 de marzu de 2004|autor=BBC News|obra=BBC|idioma=inglés}}</ref> El zarru eventual de les 150 mines de carbón, magar que non toes perdíen más dineru del que producíen, resultó na perda de 10&nbsp;000 emplegos y l'efeutu económicu afaró comunidaes enteres.<ref name="pits-closed">{{Cita web|url=http://news.bbc.co.uk/2/hi/uk_news/3514549.stm|títulu=Watching the pits disappear|fechaaccesofechaaccesu=10 d'abril de 2012|fecha=5 de marzu de 2004|obra=BBC|autor=BBC News|idioma=inglés}}</ref><ref name="Llee">{{cita noticia|apellíos=Lee |nome=Adrian |títulu=King Coal |obra=Daily Express |fecha=9 d'avientu de 2008 |páxines=20–21|idioma= inglés}}</ref> Los mineros contribuyeren a la salida de Heath del poder, polo que Thatcher taba dispuesta a trunfar no qu'él falló. La so estratexa de preparar provisiones de combustibles, el nomamientu d'[[Ian MacGregor]] como líder non sindicalizado de la NCB, y l'entrenar y fornir afechiscamente a la policía pa reaccionar ante les protestes, finalmente contribuyó a la so victoria.{{harvnp|Marr|2007|p=411|sp=sí}}
 
En 1979 el númberu de paros llaborales en tol Reinu Xuníu xubió a 4583 y perdiéronse más de 29 millones de díes llaborables. En 1984, l'añu de la fuelga de los mineros, hubo 1221 paros cola perda de más de 27 millones de díes llaborables. Sicasí, el númberu de los mesmos baxó costantemente a lo llargo del mandatu de Thatcher; en 1990 presentáronse 630 paros cola perda de menos de 2 millones de díes llaborables y siguieron col enclín negativu dempués de que Thatcher abandonara'l so cargu.<ref name="ButlerButlerP375">{{Cita Harvard|Butler|Butler|1994|p=375|sp=sí}}</ref> El númberu de trabayadores sindicalizados tamién menguó de 13,5 millones en 1979 a menos de 10 millones pa 1990.<ref name="EvansP40">{{Cita Harvard|Evans|2004|p=40|sp=sí}}</ref>
Llinia 141:
==== Irlanda del Norte ====
[[Archivu:Margaret Thatcher on a visit to Northern Ireland.jpg|thumb|Margaret Thatcher y el so maríu Denis nuna visita a [[Irlanda del Norte]].]]
En 1980 y 1981 los prisioneros del [[Exércitu Republicanu Irlandés Provisional]] (IRA) y del [[Exércitu Irlandés de Lliberación Nacional]] (INLA) na prisión norirlandesa de [[Prisión de Maze|Maze]], llevaron a cabu delles [[Fuelga de fame de 1981 n'Irlanda del Norte|fuelgues de fame]] nun esfuerciu por reponer el estatus de prisioneros políticos que-yos fuera esaniciáu pol gobiernu llaborista en 1976.<ref name="strike"/><ref name="CAIN-hs"/> [[Bobby Sands]] empecipió la fuelga de 1981 esclariando que ayunaría hasta la muerte de ser necesariu nun siendo que los sos compañeros llograren ciertes concesiones qu'ameyoraren les sos condiciones de vida.<ref name="strike">{{Cita web|url=http://news.bbc.co.uk/onthisday/hi/dates/stories/october/3/newsid_2451000/2451503.stm|títulu=3 October 1981: IRA Maze hunger strikes at an end|autor=BBC|obra=On this day 1950–2005|fecha=3 d'ochobre de 2008|idioma=inglés|fechaaccesofechaaccesu=12 d'abril de 2012}}</ref> A diferencia de la primer fuelga, que duró 53 díes, los prisioneros diben incorporándose a la fuelga de forma paulatina según intervalos establecíos, col propósitu d'atraer la máxima atención pública con ayuda del movimientu republicanu y exercer asina una mayor presión sobre la primer ministra.{{harvnp|Taylor|1997|p=237|sp=sí}} Thatcher negar a devolver el estatus de prisioneros políticos a los presos al declarar que'l crime ye'l crime y namás que el crime; nun hai nada de políticu»;<ref name="strike"/> sicasí, el gobiernu británicu contautó en priváu a los líderes del movimientu en busca d'un alcuerdu pa poner fin a les fuelgues de fame.<ref>{{Cita web|url=http://www.timesonline.co.uk/tol/news/world/ireland/article6036723.ece|títulu=Was Gerry Adams complicit over hunger strikers?|fechaaccesofechaaccesu=12 d'abril de 2012|fecha=5 d'abril de 2009|obra=Sunday Times|apellíos=Clarke|nome=Liam|ubicación=Londres|idioma=inglés|suscripción=sí}}</ref> Tres la muerte de Sands y nueve de los sos compañeros, restauráronse dellos derechos a los prisioneros paramilitares pero nun se-yos dio la reconocencia oficial de prisioneros políticos;<ref name="CAIN-hs"/><ref>Vázquez Larrea, Iñaki. «[http://www.ujaen.es/huesped/rai/articulos2006/vazquez06.pdf L'imaxinariu republicanu radical irlandés al traviés de la poética de Bobby Sands]» (Universidá Autónoma de Tamaulipas, Méxicu). Revista d'Antropoloxía Esperimental nº 6, 2006. Universidá de Xaén (España), pp. 172-173.</ref> n'ochobre de 1981, trés díes depués de rematada la fuelga, el ministru d'Irlanda del Norte, [[James Prior]], anunció concesiones parciales a los presos, incluyendo'l derechu a vistir les sos propies ropes en toles ocasiones.{{harvnp|Taylor|1997|pp=251-252|sp=sí}} La única de los cinco demandes» que foi refugada foi la de nun realizar trabayu en prisión. La violencia n'Irlanda del Norte alzóse significativamente mientres les fuelgues de fame y en 1982 el políticu del [[Sinn Féin]], [[Danny Morrison]], describió a Thatcher como «la bastarda más grande que conocimos».{{harvnp|English|2005|pp=207–208|sp=sí}}
 
Na madrugada del 12 d'ochobre de 1984,<ref name="Guardian"/> Thatcher apenes escapó ilesa d'un [[Atentáu del Grand Hotel de Brighton de 1984|intentu d'asesinatu]] per parte del IRA nel Hotel Brighton.<ref name="bbc-bomb">{{Cita web|url=http://news.bbc.co.uk/onthisday/hi/dates/stories/october/12/newsid_2531000/2531583.stm|fechaaccesofechaaccesu=12 d'abril de 2012|títulu=12 October 1984: Tory Cabinet in Brighton bomb blast|obra=On this day 1950–2005|autor=BBC|fecha=12 d'ochobre de 2008|idioma=inglés}}</ref> Cinco persones morrieron, incluyendo a Roberta Wakeham, la esposa del ''Chief Whip'' de la Cámara de los Comunes y secretariu de l'Ayalga de SM, [[John Wakeham]].<ref name="Guardian">{{Cita web|url=http://www.guardian.co.uk/politics/1984/oct/13/past.davidhearst|fechaaccesofechaaccesu=13 de xunu de 2012|títulu=Cabinet survives IRA hotel blast|autor=Brown, Paul; Brown, Colin; Hetherington, Peter; Hearst, David; Parry, Gareth|fecha=13 d'ochobre de 1984|idioma=inglés}}</ref> Thatcher agospiar nel hotel p'allegar a la conferencia del Partíu Conservador, que foi inaugurada como s'entamara a otru día del ataque.<ref name="bbc-bomb"/> Ende pronunció'l so discursu como lu tenía previstu,{{harvnp|Thatcher|1993|pp=379–383|sp=sí}} un actu que foi llargamente sofitáu nel espectru políticu y qu'aumentó la so popularidá ente'l públicu.<ref>{{cita publicación |apellido1=Lanoue |nome1=David J. |apellíos2=Headrick |nome2=Barbara |títulu=Short-Term Political Events and British Government Popularity: Direut and Indirect Effects |publicación=Polity |volume=30 |númberu=3 |fecha= 1998 |páxines=423, 427, 431, 432}}</ref>
 
El 6 de payares de 1981, Thatcher y el [[taoiseach]] irlandés [[Garret FitzGerald]] crearon un foru pa la xunta de los dos gobiernos, el Conseyu Intergubernamental Anglu-Irlandés.<ref name="CAIN-hs">{{Cita web|url=http://cain.ulst.ac.uk/events/hstrike/chronology.htm|títulu=The Hunger Strike of 1981&nbsp;– A Chronology of Main Events|obra=CAIN, University of Ulster|fechaaccesofechaaccesu=12 d'abril de 2012|apellíos=Melaugh|nome=Martin|fecha=2012|idioma=inglés}}</ref> El 15 de payares de 1985, dambos mandatarios roblaron l'[[Alcuerdu Anglu-Irlandés|Alcuerdu Anglu-Irlandés de Hillsborough]], la primer vegada qu'un gobiernu británicu concedió-y a la [[República d'Irlanda]] un papel como conseyeru nel gobiernu d'Irlanda del Norte. En protesta, el movimientu [[Ulster Says Non]] convocó a más de 100&nbsp;000 persones a un alcuentru en [[Belfast]],<ref>{{Cita web|url=http://cain.ulst.ac.uk/events/aia/chron.htm|títulu=Anglu Irish Agreement Chronology|obra=CAIN, University of Ulster|fechaaccesofechaaccesu=12 d'abril de 2012|apellíos=Melaugh|nome=Martin|fecha=2012|idioma=inglés}}</ref> [[Ian Gow]] arrenunció como ministru d'Estáu na [[HM Treasury]] y tolos ministrios unionistes arrenunciaron a los sos asientos nel parllamentu;<ref>{{Cita web|títulu=15 November 1985: Anglu-Irish agreement signed|url=http://news.bbc.co.uk/onthisday/hi/dates/stories/november/15/newsid_2539000/2539849.stm|fechaaccesofechaaccesu=12 d'abril de 2012|obra=On this day 1950–2005|autor=BBC|fecha=15 de payares de 2008|idioma=inglés}}</ref>{{harvnp|Moloney|2002|p=336|sp=sí}}<ref name="Cochrane143"/> namái unu d'ellos nun tornó nes siguientes eleiciones del 23 de xineru de 1986.<ref name="Cochrane143">{{Cita Harvard|Cochrane|2001|p=143|sp=sí}}</ref>
 
=== Asuntos esteriores ===
Llinia 151:
[[Archivu:Thatchers and Bushes at Chequers.jpg|thumb|right|Los matrimonios Bush y Thatcher en [[Chequers]].]]
 
Thatcher xubió al poder nel últimu periodu de la [[Guerra Fría]] y col tiempu amosóse a favor de les polítiques del presidente estauxunidense [[Ronald Reagan]], basaes nel so compartíu iñerizu pol comunismu;<ref name="thatcher-cw"/><ref>Botero Caicedo, Mauricio. «[http://www.elespectador.com/impresu/columna-250533-el legáu-de-reagan-y-margaret-thatcher El legáu de Reagan y Margaret Thatcher]» (13 de febreru de 2011). Elespectador.com. Consultáu'l 13 de xunu de 2012.</ref> sicasí, ella opúnxose firmemente a la [[invasión de Granada]] per parte del exércitu estauxunidense, asocedida n'ochobre de 1983.{{harvnp|Gilbert|2002|p=565|sp=sí}} Mientres el so primer añu como primer ministra, sofitó la decisión de la [[OTAN]] d'esplegar dellos cruceros y [[MGM-31 Pershing|misiles balísticos]] nucleares n'Europa Occidental,<ref name="thatcher-cw"/> amás de dexar a los Estaos Xuníos aparcar más de 160 misiles de cruceru na [[RAF Greenham Common]] a partir del 14 de payares de 1983, decisión que dio llugar a protestes masives de la [[Campaña pal Desarme Nuclear]].<ref name="thatcher-cw"/> Amás, adquirió un sistema de [[Trident II D5|misiles trident]] pa submarinos ellaboráu per Estaos Xuníos pa remplazar el [[UGM-27 Polaris|sistema Polaris]], que triplicó les fuercies nucleares britániques<ref>{{Cita web|url=http://www.time.com/time/magacín/article/0,9171,922079,00.html|títulu=Trident is go|fechaaccesofechaaccesu=14 d'abril de 2012|fecha=28 de xunetu de 1980|obra=Time|idioma=inglés}}</ref> a un costo final de más de 12 mil millones de llibres en precios de 1996.<ref>{{Cita web|url=http://www.fas.org/nuke/guide/uk/slbm/vanguard.htm|títulu=Vanguard Class Ballistic Missile Submarine|fechaaccesofechaaccesu=14 d'abril de 2012|fecha=5 de payares de 1999|autor=Federation of American Scientists|obra=FAS.org|idioma=inglés}}</ref> En xineru de 1986, la preferencia de Thatcher polos alcuerdos de defensa colos Estaos Xuníos demostrar nel [[casu Westland]], cuando ella y los sos colegues afalaron al fabricante d'helicópteros de combate [[AgustaWestland|Westland]] a refugar una ufierta de compra per parte de la firma italiana [[Agusta]], pa siguir la opción preferida pol direutor y crear una alianza con [[Sikorsky Aircraft Corporation]]. El ministru de Defensa, [[Michael Heseltine]], quien sofitaba'l tratu con Agusta, arrenunció a manera de protesta.{{harvnp|Marr|2007|p=419|sp=sí}}
 
A pesar d'asitiase en contra del [[apartheid]], Thatcher oponer a les sanciones impuestes a [[Sudáfrica]] pola [[Mancomunidá de Naciones]] y la [[Comunidá Europea]],{{harvnp|Campbell|2011|p=322|sp=sí}} y calificar de «inmorales», porque dexaríen a miles d'emplegaos negros ensin trabayu.<ref>{{cita llibru |nome=Hugo |apellíu=Young |títulu=Supping with the Devils: Political Writing from Thatcher to Blai |páxines=6 |ISBN=1843542277 |editorial=Atlantic Books |fecha-publicación=2004}}</ref><ref>{{Cita noticia |nome= Michelle |apellíu=Faul |títulu=Margaret Thatcher, Apartheid: South Africans Divided Over Whether Leader Helped Or Hindered Regime |url=http://www.huffingtonpost.com/2013/04/09/margaret-thatcher-apartheid-south-africans_n_3045670.html |periódicu=The Huffington Post |fecha=9 d'abril de 2013 |idioma=inglés |fechaaccesofechaaccesu=7 de febreru de 2014}}</ref> Intentó caltener un comerciu constante col país africanu mientres persuadía al so gobiernu d'abandonar el apartheid. Esto incluyía «actuar como si fuera una bona amiga del presidente [[Pieter Willem Botha|P. W. Botha]]» y convidalo a visitar el Reinu Xuníu en xunu de 1984 magar les «inevitables demostraciones» de refuga en contra del so réxime.{{harvnp|Campbell|2011|p=325|sp=sí}} Per otru llau, Thatcher nun yera partidaria del [[Congresu Nacional Africanu]] (CNA) y Geoffrey Howe recordó que n'ochobre de 1987 calificar como «una típica organización terrorista».{{harvnp|Howe|1994|pp=477–78|sp=sí}}<ref>{{Cita noticia |nome=Monserrat |apellíu=Radigales |títulu=Thatcher y Reagan llamáben-y terrorista» |url=http://www.elperiodico.com/es/noticies/internacional/thatcher-reagan-llamaben-terrorista-2902430 |fecha=7 d'avientu de 2013 |periódicu=El periódicu |fechaaccesofechaaccesu=7 de febreru de 2014}}</ref> El gobiernu de Thatcher sofitó a los [[Jemeres Coloraos]] pa caltener el so asientu nes Naciones Xuníes depués de que fueren derrocaos del poder en [[Camboya]] de resultes de la [[Guerra Camboya-Vietnam]]. Anque lo negó nesa dómina, tamién unvió al [[Serviciu Aereu Especial]] a entrenar a los Jemeres Coloraos por que llucharen en contra del gobiernu de la [[República Popular de Kampuchea]], que yera sofitáu polos vietnamites.<ref>Reinu Xuníu de Gran Bretaña ya Irlanda del Norte, [http://www.publications.parliament.uk/pa/cm198990/cmhansrd/1990-10-26/Alderique-3.html Alderiques Parllamentarios], Cámara de los Comunes, 26 d'ochobre de 1990, columnes 655-667. Consultáu'l 14 d'abril de 2012.</ref><ref>{{Cita web|obra=The Observer|títulu=Butcher of Cambodia set to expose Thatcher's role|fecha=9 de xineru de 2000|url=http://www.guardian.co.uk/world/2000/jan/09/cambodia|fechaaccesofechaaccesu=14 d'abril de 2012|ubicación=Londres|idioma=inglés}}</ref><ref>{{cita publicación|publicación=New Statesman|títulu=How Thatcher gave Pol Pot a hand|nome=John|apellíos=Pilger|fecha=17 d'abril de 2000|url=http://www.newstatesman.com/node/137397|fechaaccesofechaaccesu=14 d'abril de 2012|idioma= inglés}}</ref>
 
L'antipatía de Thatcher escontra la [[integración europea]] volvióse más pronunciada mientres el so mandatu, particularmente dempués de la so tercer victoria eleutoral en 1987. Mientres un discursu que pronunció en 1988 en [[Bruxes]], sorrayó la so oposición a les propuestes de la Comunidá Europea (antecedente de la [[Xunión Europea]]) de crear una estructura federal y una medría de la centralización en tomar de decisiones.<ref>{{Cita web|url=http://www.margaretthatcher.org/speeches/displaydocument.asp?docid=107332|autor=Margaret Thatcher Foundation|fechaaccesofechaaccesu=14 d'abril de 2012|fecha=20 de setiembre de 1988|títulu=Speech to the College of Europe ("The Bruges Speech")|obra=Margaret Thatcher.org|idioma=inglés}}</ref> Thatcher y el so partíu sofitaron la entrada del Reinu Xuníu a la CE nun referendu en 1975,<ref name="upi19750604">{{cita noticia | títulu=Conservatives favor remaining in market | obra=Wilmington Morning Star | fecha=4 de xunu de 1975 | axencia=UPI | páxina=5|idioma= inglés}}</ref> pero creía que'l papel de la organización tendría de llindase a asegurar el llibre comerciu y la competitividá efeutiva, y tarrecía que l'enfoque de la CE fora en contra de los sos planes de menguar el poder del gobiernu y la desregulación.<ref name="Senden-p9"/> En 1988 remarcó que «nun reculemos exitosamente les fronteres del poder del Estáu en Gran Bretaña, solo pa volveles a ver impuestes a un nivel européu, con un super-Estáu européu exerciendo un nuevu dominiu dende [[Bruxeles]]».<ref name="Senden-p9">{{Cita Harvard|Senden|2004|p=9|sp=sí}}</ref> Thatcher oponíase firmemente a la membresía del Reinu Xuníu al [[Mecanismu de tipos de cambéu]], un precursor de la unión monetaria europea, cola creencia de que constreñiría la economía británica,<ref name="ecc">{{Cita web|títulu=Thatcher stands firm against full EMS role|url=http://www.margaretthatcher.org/speeches/displaydocument.asp?docid=106969|fechaaccesofechaaccesu=14 d'abril de 2012|apellíos=Riddell|nome=Peter|fecha=23 de payares de 1987|obra=Financial Times|idioma=inglés}}</ref> magar la presión fecha pol canciller [[Nigel Lawson]] y el ministru d'Asuntos Esteriores Geoffrey Howe.{{harvnp|Thatcher|1993|p=712|sp=sí}} N'ochobre de 1990, foi persuadida por John Major pa xunise al mecanismu, lo que resultó tener un costo bastante altu.{{harvnp|Marr|2007|p=484|sp=sí}}
 
[[Archivu:RIAN archive 778094 Visit to Great Britain by General secretary of CPSU CC Mikhail Gorbachev.jpg|thumb|Thatcher riendo col líder soviéticu [[Mijaíl Gorbachov]] y la so esposa [[Raísa Gorbachova|Raísa]], na embaxada soviética, el 1 d'abril de 1989.]]
 
N'abril de 1986, Thatcher dexó l'usu de les bases de la [[Royal Air Force]] a los [[Xeneral Dynamics F-111 Aardvark|F-111]] estauxunidenses pal [[bombardéu de Libia]] depués de la esplosión nuna discoteca en Berlín,<ref name="Cannon">{{cita noticia |nome=Lou |apellíos=Cannon |títulu=Reagan Acted Upon 'Irrefugable' Evidence |obra=Washington Post |fecha=15 d'abril de 1986|idioma=inglés}}</ref> citando'l derechu a la autodefensa según l'artículu 51 de la [[Carta de les Naciones Xuníes]].<ref>{{cita noticia|nome=Peter |apellíos=Riddell |títulu=Thatcher Defends US Use Of British Bases / Libya bombing raid |obra=Financial Times |fecha=16 d'abril de 1986 |páxina=1|idioma=inglés}}</ref><ref group="nota">Dirixiéndose a la Cámara de los Comunes, Thatcher afirmó que «los Estaos Xuníos tienen a más de 330&nbsp;000 miembros de les sos fuercies n'Europa pa defender la nuesa llibertá. Por tar equí, son blancos d'un ataque terrorista. Ye inconcebible que tuvieren de refugar el so derechu a usar los aviones estauxunidenses y a los pilotos estauxunidenses nel so derechu inherente de la autodefensa, pa defender al so propiu pueblu».</ref><ref>{{cita publicación|publicación=Hansard|url=http://hansard.millbanksystems.com/commons/1986/apr/15/engagements|títulu=Engagements: HC Alderique|fecha=15 d'abril de 1986|volume=95|páxines=723–728|idioma=inglés|fechaaccesofechaaccesu= 19 d'abril de 2012}}</ref> Les encuestes suxurieron que menos d'unu de cada trés británicos aprobaba la decisión de Thatcher.<ref>{{cita publicación|nome=Anthony|apellíos=Lejeune|títulu=A friend in need|publicación=National Review|volume=38|fecha=23 de mayu de 1986|páxina=27|númberu=1|idioma=inglés}}</ref> N'agostu de 1990, mientres s'atopaba nuna visita oficial a los Estaos Xuníos, el líder [[iraq|iraquín]] [[Sadam Husein]] invadió [[Kuwait]].<ref name="gw-pbs">{{Cita web|autor=Public Broadcasting Service|títulu=Oral History: Margaret Thatcher|url=http://www.pbs.org/wgbh/pages/frontline/gulf/oral/thatcher/1.html|fechaaccesofechaaccesu=19 d'abril de 2012|idioma=inglés|obra=PBS.org}}</ref> Mientres les sos plátiques col presidente [[George H. W. Bush]], quien asocediera a Reagan en 1989, encamentó una intervención<ref name="gw-pbs"/> y primir a qu'esplegara les sos tropes nel Mediu Oriente pa espulsar al exércitu iraquín fora de Kuwait.<ref>{{Cita web|url=http://www.nytimes.com/1992/08/07/opinion/abroad-at-home-will-bush-take-real-action.html|títulu=Abroad at Home; Will Bush Take Real Action?|apellíos=Lewis|nome=Anthony|fecha=7 d'agostu de 1992|obra=New York Times|fechaaccesofechaaccesu=19 d'abril de 2012|idioma=inglés}}</ref> Bush taba un pocu aprensivu con respectu al plan, lo que provocó que Thatcher remarcára-y mientres una conversación telefónica que «¡esti nun yera'l momentu de flaquear!».<ref>{{Cita web|url=http://www.margaretthatcher.org/commentary/displaydocument.asp?docid=110711|títulu=Gulf War: Bush-Thatcher phone conversation (nun time to go wobbly)|fecha=26 d'agostu de 1990|autor=Margaret Thatcher Foundation|obra=Margaret Thatcher.org|fechaaccesofechaaccesu=19 d'abril de 2012|idioma=inglés}}</ref> Poco antes del entamu de la [[Guerra del Golfu]], el gobiernu británicu contribuyó con dellos efeutivos militares a la coalición internacional, pero Thatcher arrenunció primero que les hostilidaes empezaren el 17 de xineru de 1991.
 
Thatcher foi unu de los primeres líderes d'Occidente en recibir positivamente al líder soviéticu [[Mijaíl Gorbachov]]. Dempués de les xuntes ente Reagan y Gorbachov, y depués de l'aplicación de les reformes d'esti postreru na URSS, Thatcher declaró en payares de 1988 que «agora yá nun tamos nuna Guerra Fría» sinón más bien nuna «nueva rellación muncho más amplia de lo que la Guerra Fría foi».<ref name="reforms1988">{{Cita web|url=http://www.nytimes.com/1988/11/18/world/gorbachev-policy-has-ended-the-cold-war-thatcher-says.html|títulu=Gorbachev Policy Has Ended The Cold War, Thatcher Says|fecha=18 de payares de 1988|autor=Associated Press|obra=New York Times|fechaaccesofechaaccesu=19 d'abril de 2012|idioma=inglés}}</ref> Enantes en 1984, viaxara nuna visita d'Estáu a la Xunión Soviética, onde s'axuntó con Gorbachov y [[Nikolái Ryzhkov]], el [[Presidente del Conseyu de Ministros de la Xunión Soviética|presidente]] del [[Conseyu de Ministros de la Xunión Soviética|Conseyu de Ministros]].{{harvnp|Zemtsov y Farrar|2007|p=138|sp=sí}} Thatcher opúnxose primeramente a la [[reunificación alemana]] y mentó-y a Gorbachov que «llevaría a un cambéu nes fronteres de la posguerra, y non podemos dexar porque tal desenvolvimientu podría frayar la estabilidá internacional por completu y podría poner en riesgu la nuesa seguridá». Tamién espresó la so esmolición de qu'una Alemaña xunida alliniárase más cola Xunión Soviética y alloñárase de la OTAN.{{harvnp|Görtemaker|2006|p=198|sp=sí}} Otra manera, siempres tuvo a favor de la independencia de [[Croacia]] y [[Eslovenia]].<ref>{{Cita web|url=http://www.margaretthatcher.org/document/111358|títulu=TV Interview for HRT (Croatian radiotelevision) [apures international recognition of Croatia & Slovenia]|fecha=22 d'avientu de 1991|autor=Margaret Thatcher Foundation|obra=Margaret Thatcher.org|fechaaccesofechaaccesu=19 d'abril de 2012|idioma=inglés}}</ref> Nuna entrevista fecha a la [[Hrvatska Radiotelevizija|televisión croata]] en 1991, Thatcher faló sobre les [[Guerres Yugoslaves]]; criticó a los gobiernos d'Occidente por non reconocer la separación de les repúbliques de Croacia y Eslovenia como estaos independientes y por supliles con armes depués del ataque del [[Exércitu Popular Yugoslavu]].<ref>{{Cita web|url=http://www.nytimes.com/1991/11/24/world/thatcher-close-to-break-with-her-replacement.html|títulu=Thatcher Close to Break With Her Replacement|apellíos=Whitney|nome=Craig R.|fecha=24 de payares de 1991|obra=New York Times|fechaaccesofechaaccesu=19 d'abril de 2012|idioma=inglés}}</ref>
 
==== Guerra de les Malvines ====
Llinia 169:
[[Archivu:Thatcher - Reagan c872-9.jpg|thumb|left|190px|Thatcher al pie de Ronald Reagan, febreru de 1981.]]
 
El 2 d'abril de 1982, la [[Procesu de Reorganización Nacional|xunta militar]] que gobernaba n'[[Arxentina]] ordenó la ocupación de los territorios en disputa alministraos pol Reinu Xuníu de les [[Isla Malvines (Territoriu Británicu de Ultramar)|Islles Malvines]] y ocupó [[Puertu Stanley]] como asina tamién les [[Islles Xeorxa del Sur y Sandwich del Sur]], lo que dio entamu a la [[Guerra de les Malvines]].{{harvnp|Smith|1989|p=21|sp=sí}} El fechu fuera entamáu dende 1978 pol presidente [[Leopoldo Galtieri]] y foi bien recibíu pol pueblu arxentín; consecutivamente, Thatcher afirmó que recuperaría les islles.<ref name="Malvines">{{cita llibru|apellido=Muñoz Pace|nome=Fernando|títulu=Alfonsín y la vuelta de la democracia (1980-1989): España la guerra de les islles Malvines|edición=18|añu=2010|editorial=Clarín|allugamientu=Arxentín|isbn=978-987-07-0859-9|páxines=16-7}}</ref> Estaos Xuníos intentó llevar a cabu una mediación en términos que concedíen dalgún prestu a les demandes de soberanía d'Arxentina, pa la cual Reagan decidió unviar como mediador al xeneral [[Alexander Haig]].<ref name="Malvines"/> La propuesta estauxunidense foi refugada pol gobiernu arxentín y hores antes de la invasión, Reagan contautó con Thatcher, a quien informó sobre una recién conversación telefónica con Galtieri y confesólu: «nun vamos ser neutrales si Arxentina usa la fuercia militar».<ref name="EEXX">{{Cita web|url=http://www.clarin.com/zona/Reagan-Thatcher-neutrales-Arxentina-fuerza_0_674332790.html|títulu=Reagan a Thatcher: «Nun vamos ser neutrales si Arxentina usa la fuercia»|fechaaccesofechaaccesu=19 d'abril de 2012|apellíu=Amato|nome=Alberto|fecha=1 d'abril de 2012|editorial=Clarín|allugamientu=Arxentín}}</ref> La crisis subsecuente foi «un momentu decisivu nel gobiernu [de Thatcher]».<ref name="Jackling 2005 230">{{Cita Harvard|Jackling|2005|p=230|sp=sí}}</ref> A suxerencia de [[Harold Macmillan]] y [[Robert Armstrong]],<ref name="Jackling 2005 230"/> la primer ministra creó y presidió un pequeñu gabinete de guerra, ODSA, pa xixilar el desenvolvimientu del conflictu;{{harvnp|Hastings|Jenkins|1983|pp=80–81|sp=sí}} pal 6 d'abril, el gabinete autorizara y esplegara una fuercia d'ataque naval pa defender les islles.{{harvnp|Hastings|Jenkins|1983|p=95|sp=sí}} Mientres tolos países de la OTAN y [[Chile]] afalaron a Reinu Xuníu, el gobiernu arxentín recibió'l sofitu de dellos países llatinoamericanos, incluyendo [[Cuba]].<ref name="Malvines"/> Magar los habitantes de les Islles Malvines asitiáronse a favor de caltener la soberanía británica,<ref name="EEXX"/> Arxentina cuntaba con dellos [[Cuestión de les Islles Malvines#Argumentos arxentinos al respective de los sos derechos de soberanía|argumentu xurídicos, xeográficos y hestóricos]] pa recuperar les islles. El 21 de mayu, los británicos desembarcaron na badea de San Carlos y, una selmana dempués, empezó la ofensiva sobre Puertu Stanley.<ref name="Malvines"/>
 
Finalmente, Arxentina rindió'l 14 de xunu y l'operación foi aclamada como un ésitu nel Reinu Xuníu, a pesar de la muerte de 255 efeutivos británicos y trés malvinenses mientres los 74 díes de duración del enfrentamientu. Les baxes arxentines xubieron a 649,<ref name="Malvines"/> la metá d'elles asocedíes el 2 de mayu de 1982 depués de que'l submarín nuclear [[HMS Conqueror (S48)]] fundiera'l cruceru [[ARA General Belgrano]], que s'atopaba fora del territoriu de guerra.<ref name="liberation">{{cita noticia|títulu=The Falklands: 25 years since the Iron Lady won her war; Liberation Day |obra=The Times |fecha=15 de xunu de 2007|páxina=32|nome=Michael|apellíos=Evans|idioma= inglés}}</ref> Thatcher foi criticada pola so neglixencia a brindar una defensa a les Islles Malvines y foi acusada por [[Tam Dalyell]] pola so decisión de fundir el Xeneral Belgrano, motivu pol que foi etiquetada como «criminal de guerra».<ref>«[https://web.archive.org/web/20121025063339/http://www.infobae.com/notes/nota.php?Idx=187976&idxSeccion=0 Thatcher podría ser condergada como criminal de guerra]» Infobae.com, 5 de xunu de 2005. Consultáu'l 19 d'abril de 2012.</ref> Sicasí, Thatcher foi considerada polos británicu una líder de guerra altamente capaz y comprometida.{{harvnp|Hastings|Jenkins|1983|pp=335–336|sp=sí}} El factor Malvines», la recuperación económica d'entamos de 1982 y una oposición llaborista amargamente estremada contribuyeron a la so segunda victoria eleutoral nes [[Eleiciones xenerales del Reinu Xuníu de 1983|eleiciones xenerales de 1983]].<ref name="Malvn">{{cita publicación |apellido1=Sanders |nome1=David |apellíos2=Ward |nome2=Hugh |apellíos3=Marsh |nome3=David |títulu=Government Popularity and the Falklands War: A Reassessment |publicación=British Journal of Political Science |volume=17 |mes=xunetu|añu= 1987 |páxina=28 |númberu=3|idioma= inglés}}</ref> Depués de la guerra, Thatcher de cutiu faía mención al llamáu «Espíritu de les Malvines»; {{Harvtxt|Hastings|Jenkins|1983}} suxuren qu'esti fechu reflexó'l so preferencia por tomar de decisiones axilosa fecha pol so gabinete de guerra, en cuenta de los alcuerdos minuciosos realizaos pol gabinete del gobiernu en tiempos de paz.{{harvnp|Hastings|Jenkins|1983|p=329|sp=sí}}
 
En 2005, el [[Congresu de la Nación Arxentina]], basáu en declaraciones del capitán del Conqueror ya investigaciones de la [[BBC]], fixo efeutiva un resolución na que manifestaba que'l fundimientu al cruceru Xeneral Belgrano «constituyó un crime que viola'l derechu internacional que regula los conflictos bélicos, cuantimás, la Convención de L'Haya de 1907».<ref>{{Cita web|url=http://www.abc.com.py/edicion-impresa/internacionales/acusarian-a-thatcher-de-criminal-de-guerra-835269.html|títulu=Acusaríen a Thatcher de criminal de guerra|fechaaccesofechaaccesu=7 d'avientu de 2016|fecha=6 de xunu de 2005|editorial=ABC Color|ubicación=Paraguay}}</ref> Según el testu, Thatcher incumplió la llei al ordenar fundir el buque a 36 milles fora de la zona d'esclusión marítima. A pesar del manifiestu, el gobiernu arxentín nunca presentó denunciar ante la Corte Internacional de la Faya. Munchos periodistes ya investigadores consideren que Thatcher morrió impune y tuvo de ser xulgada como «criminal de guerra».<ref>{{Cita web|url=http://www.lavoz.com.ar/politica/llamenten-que-thatcher-nun fuera--acusada-como-criminal-de-guerra|títulu=Llamenten que Thatcher nun fuera acusada como “criminal de guerra”|fechaaccesofechaaccesu=7 d'avientu de 2016|editorial=La Voz|allugamientu=Arxentín}}</ref>
 
=== Desafíos al so lideralgu y arrenunciu ===
 
Nes eleiciones internes de 1989, el lideralgu del Partíu Conservador de Thatcher foi desafiáu por un políticu pocu conocíu, sir [[Anthony Meyer]].<ref name="89election">{{Cita web|url=http://news.bbc.co.uk/onthisday/hi/dates/stories/december/5/newsid_2528000/2528339.stm|fechaaccesofechaaccesu=19 d'abril de 2012|títulu=5 December 1989: Thatcher beats off leadership rival|autor=BBC|obra=On this day 1950–2005|fecha=5 d'avientu de 2008|idioma=inglés}}</ref> De los 374 miembros del parllamentu elegibles pa votar, 314 votaron por Thatcher y 33 por Meyer.<ref name="89election"/> Los sos siguidores dientro del partíu vieron la resultancia como un ésitu, lo qu'esanició los rumores de qu'esistía ciertu descontentu ente'l conservadores.<ref name="89election"/>
 
[[Archivu:ThatcherProfile.JPG|thumb|left|upright|Thatcher en 1990.]]
Les encuestes d'opinión de setiembre de 1990 reportaron que los llaboristes establecieren un lideralgu que devasaba a los conservadores nun 14&nbsp;%<ref name="howe"/> y pa payares, caltuvieren la delantrera por 18 meses.<ref name="ridley"/> Esos datos, xuntu cola personalidá combativa de Thatcher y la so capacidá pa ignorar les opiniones de los sos colegues, contribuyeron a crear un descontentu dientro del Partíu Conservador.<ref name="resign-nyt"/>
 
El 1 de payares de 1990, [[Geoffrey Howe]], l'últimu miembru activu del so gabinete orixinal, arrenunció al so puestu como [[Vizprimer ministru del Reinu Xuníu|vizprimer ministru]] depués de que Thatcher negar a aprobar un programa pa l'adopción d'una [[Euro|moneda europea única]].<ref name="howe">{{Cita web|url=http://news.bbc.co.uk/onthisday/hi/dates/stories/november/1/newsid_2513000/2513953.stm|fechaaccesofechaaccesu=19 d'abril de 2012|títulu=1 November 1990: Howe resigns over Europe policy|obra=On this day 1950–2005|autor=BBC|fecha=1 de payares de 2008|idioma=inglés}}</ref><ref>{{Cita web|apellido=Millership|nome=Peter|títulu=Thatcher's Deputy Quits in Row over Europe|obra=Reuters News|fecha=1&nbsp;November 1990}}</ref> Nel so discursu d'arrenunciu pronunciáu'l 13 de payares, Howe comentó sobre la postura de Thatcher cola CE: «ye daqué según unviar al to bateador inicial al campu namái por que, al momentu nel que se llance la primer bola, atopen que los sos bates fueron estrozaos antes del xuegu pol capitán del equipu».<ref>{{cita noticia|títulu=Sir Geoffrey Howe savages Prime Minister over European stance in Resignation speech|obra=The Times |fecha=14 de payares de 1990}}</ref> El so arrenunciu foi fatal pal mandatu de Thatcher.<ref>{{cita noticia|apellíos=Walters |nome=Alan |títulu=Sir Geoffrey Howe's resignation was fatal blow in Mrs Thatcher's political assassination |obra=The Times |fecha=5 d'avientu de 1990|idioma=inglés}}</ref>
 
A otru día, [[Michael Heseltine]] desafió'l so puestu como líder del Partíu Conservador.{{harvnp|Marr|2007|p=473|sp=sí}} Les encuestes d'opinión indicaren qu'él-y daría a los conservadores la delantera frente a los llaboristes.<ref>{{cita noticia|nome=David |apellíos=Lipsey |títulu=Poll swing followed downturn by Tories; Conservative Party leadership |obra=The Times |fecha=21 de payares de 1990|idioma=inglés}}</ref> Anque Thatcher ganó la primer vuelta, Heseltine llogró'l sofitu abondu (152 votos) pa forzar una segunda vuelta.<ref name="number-10"/> Primeramente, Thatcher afirmó que les sos intenciones yeren «engarrar y lluchar pa ganar» les eleiciones pero, en consultando al so gabinete, persuadir de retirase.<ref name="resign-nyt">{{Cita web|url=http://www.nytimes.com/1990/11/23/world/change-britain-thatcher-says-she-ll-quit-11-1-2-years-prime-minister-ended-party.html|títulu=Change in Britain; Thatcher Says She'll Quit; 11½ Years as Prime Minister Ended by Party Challenge|fechaaccesofechaaccesu=19 d'abril de 2012|fecha=23 de payares de 1990|obra=New York Times|apellíos=Whitney|nome=Craig R.|idioma=inglés}}</ref><ref name="number-10">{{Cita web|autor=Gobierno del Reinu Xuníu|url=http://www.number10.gov.uk/past-prime-ministers/margaret-thatcher-2/|títulu=Margaret Thatcher, Number 10|fechaaccesofechaaccesu=19 d'abril de 2012|idioma=inglés|obra=Number 10.gov.uk}}</ref><ref name="resign-bbc">{{Cita web|url=http://news.bbc.co.uk/onthisday/hi/dates/stories/november/22/newsid_2549000/2549189.stm|títulu=22 November 1990: Thatcher quits as prime minister|fechaaccesofechaaccesu=19 d'abril de 2012|obra=On this day 1950–2005|autor=BBC|fecha=22 de payares de 2008|idioma=inglés}}</ref> Dempués d'axuntase cola Reina, llamar a otros líderes mundiales y pronunciar el so discursu final na Cámara de los Comunes, abandonó Downing Street ente llárimes. Darréu, calificó la so espulsión como una traición.{{harvnp|Marr|2007|p=474|sp=sí}}
 
{{caxa de cita|Toi bien feliz d'haber dexáu al Reinu Xuníu nun muncho meyor estáu del que taba cuando llegamos al poder va once años y mediu.|Margaret Thatcher, al salir del númberu 10 de Downing Street, 1990.<ref>«[http://www.youtube.com/watch?v=c71A0WG_Byk 28th November 1990: Margaret Thatcher Resignation Speech]» BBC Motion Gallery, reproducíu en You Tube. Consultáu'l 7 de mayu de 2012.</ref>}}
 
Thatcher foi reemplazada como primer ministru y como líder del partíu pol so canciller [[John Major]], quien dirixó un repique nel sofitu escontra'l conservadores nos 17 meses previos a les [[Eleiciones xenerales del Reinu Xuníu de 1992|eleiciones xenerales de 1992]] y llevó al partíu a la so cuarta victoria consecutiva'l 9 d'abril d'esi añu.<ref>{{Cita web|url=http://www.guardian.co.uk/politics/2005/apr/04/electionspast.past3|títulu=Pollsters taxed|obra=Guardian.co.uk|fecha=4 d'abril de 2005|fechaaccesofechaaccesu=19 d'abril de 2012|apellíos=Kettle|nome=Martin|ubicación=Londres|idioma=inglés}}</ref> Thatcher sofitó a Major cuando s'enfrentó a Heseltine pol lideralgu del partíu pero'l so sofitu menguó col pasu de los años.<ref>{{Cita web|url=http://news.bbc.co.uk/1/hi/uk_politics/463873.stm|títulu=Major attacks 'warrior' Thatcher|fechaaccesofechaaccesu=19 d'abril de 2012|fecha=3 d'ochobre de 1999|obra=BBC News|idioma=inglés|autor=BBC}}</ref>
 
== Vida posterior ==
 
Thatcher tornó como una diputada ensin cartera <ref group="nota">Un miembru de la Cámara de los Comunes de Gran Bretaña que nun ta al frente del partíu.</ref> por Finchley dos años dempués d'abandonar la xefatura del gobiernu.{{harvnp|Reitan|2003|p=118|sp=sí Se retiró de la Cámara nes eleiciones de 1992, a los 66 años, argumentando que la so salida daría-y una mayor llibertá pa dicir lo que pensaba.<ref name="lords">{{Cita web|url=http://news.bbc.co.uk/onthisday/hi/dates/stories/june/30/newsid_2523000/2523395.stm|títulu=30 June 1992: Thatcher takes her presta in Lords|añu=2008|fechaaccesofechaaccesu=10 de xineru de 2012|obra=On this day 1950–2005|editorial=BBC|fecha=30 de xunu de 1992|idioma=inglés}}</ref> El so amigu Michael Spicer reveló nel so llibru ''The Spicer Diaries'' parte d'una conversación mientres un alcuentru n'abril de 1995 en [[Chelsea (Londres)|Chelsea]], na que Thatcher asegurólu que si pudiera volver el tiempu tras, nun escoyería dedicase a la política. En febreru de 1991, na Cámara de los Comunes, manifestó que «odiaba agora venir a esti llugar» por cuenta de la desilusión que-y causara abandonar el so cargu de primera ministra en 1990.<ref>«[http://tn.com.ar/internacional/00086924/margaret-thatcher-admitio-que-si-pudiera-volver-atras-non-se-dedicaria-a-la-po Margaret Thatcher almitió que "si pudiera volver tras, nun se dedicaría a la política"]» TN.com, 25 de marzu de 2012. Consultáu'l 10 d'abril de 2012.</ref>
 
=== Tres la Cámara de los Comunes ===
 
Dempués d'abandonar la Cámara de los Comunes, convertir nel primera exprimer ministru en crear una fundación, que cerró en 2005 por cuenta de dificultaes financieres.<ref name="historyandpolicy">{{Cita web|url=http://www.historyandpolicy.org/papers/policy-paper-101.html|títulu=What next for Gordon Brown?|apellíu=Theakston|nome=Kevin|fecha=mayu de 2010|editorial=History & Policy|fechaaccesofechaaccesu=10 de xineru de 2012|idioma=inglés}}</ref> Escribió dos volumes de memories, ''The Downing Street Years'' (1993) y ''The Path to Power'' (1995). En xunetu de 1992, Thatcher foi contratada pola empresa de tabacu [[Philip Morris]] como «asesora geopolítica» por 250&nbsp;000 [[USD]] añales y otra aportación añal del mesmu valor pa la so fundación.<ref>{{Cita web|url=http://articles.latimes.com/1992-07-19/news/mn-4763_1_margaret-thatcher|títulu=Tobacco Company Hires Margaret Thatcher as Consultant|fecha=19 de xunetu de 1992|newspaper=TIMAR|fechaaccesofechaaccesu=10 de xineru de 2012|agency=Associated Press|idioma=inglés}}</ref> Tamién llogró 50&nbsp;000 USD per cada discursu que pronunció.<ref>{{Cita web|url=http://www.guardian.co.uk/politics/2007/feb/03/past.conservatives?INTCMP=SRCH|títulu=Into the void|fecha=3 de febreru de 2007|fechaaccesofechaaccesu=10 de xineru de 2012|apellíu=Harris|nome=John|newspaper=The Guardian|ubicación=Londres|idioma=inglés}}</ref>
 
N'agostu de 1992, pidió a la OTAN que detuviera l'asaltu serbiu en [[Goražde]] y [[Sarajevo]] pa rematar la [[llimpieza étnica]] mientres la [[Guerra de Bosnia]]. Comparó la situación d'ende colos «peores escesos de los nazis» y alvirtió que podría haber un holocaustu».<ref>{{Cita web|fecha=6 d'agostu de 1992|url=http://query.nytimes.com/gst/fullpage.html?res=9Y0CE7DE1731F935A3575BC0A964958260&sec=&spon=&pagewanted=2|títulu=Stop the Escuses. Help Bosnia Now|newspaper=New York Times|fechaaccesofechaaccesu=10 de xineru de 2012|apellíu=Thatcher|nome=Margaret|idioma=inglés}}</ref> Thatcher efeutuó una serie de discursos na Cámara de los Lores nos que criticó'l [[Tratáu de Maastricht]],<ref name="lords"/> al que definió como «demasiao llonxanu» y afirmó que «nunca podría roblalo».<ref name="House of_1">{{Cita web|títulu=House of Lords European Communities (Amendment) Bill Speech|fecha=7 de xunu de 1993|url=http://www.margaretthatcher.org/speeches/displaydocument.asp?docid=108314|editorial=Margaret Thatcher Foundation|fechaaccesofechaaccesu=10 de xineru de 2012|idioma=inglés}}</ref> Tamién citó a A. V. Dicey al afirmar que como los trés principales partíos políticos taben a favor de revisar el tratáu, el pueblu de la mesma tendría de dar la so opinión.<ref name="House of_1">{{Cita web|títulu=House of Lords European Communities (Amendment) Bill Speech|fecha=7 de xunu de 1993|url=http://www.margaretthatcher.org/speeches/displaydocument.asp?docid=108314|editorial=Margaret Thatcher Foundation|fechaaccesofechaaccesu=10 de xineru de 2012|idioma=inglés}}</ref>
 
[[Archivu:Margaret Thatcher.jpg|thumb|left|Margaret Thatcher nel [[Centru espacial John F. Kennedy]], 2001.]]Foi [[rector]]a honoraria de la [[The College of William and Mary|Universidá de William y Mary]] en Virginia (1993-2000)<ref>{{Cita web|títulu=Chancellor's Robe|url=http://www.wm.edu/about/administration/chancellor/robe/index.php|editorial=College of William and Mary|fechaaccesofechaaccesu=10 de xineru de 2012|idioma=inglés}}</ref> y tamién de la Universidá de Buckingham (1992-1999), la primera de calter priváu del Reinu Xuníu, que s'inaugurara en 1975.<ref>{{Cita web|títulu=Thatcher installed as chancellor of private university|fecha=1 d'ochobre de 1992|url=http://www.independent.co.uk/news/uk/thatcher-installed-as-chancellor-of-private-university-charres-oulton-reports-on-a-day-of-mixed-emotions-for-the-former-prime-minister-1554652.html|newspaper=The Independent|fechaaccesofechaaccesu=10 de xineru de 2012|nome=Charles|apellíu=Oulton|ubicación=Londres|idioma=inglés}}</ref> Dempués de la eleición de [[Tony Blair]] como líder del Partíu Llaborista en 1994, Thatcher allabar nuna entrevista al dicir que yera «probablemente'l líder llaborista más terrible dende [[Hugh Gaitskell]]. Veo un montón de socialismu detrás de la so primer fila, pero non nel señor Blair. Creo que realmente se movió».<ref>{{cita publicación | apellido = Castle | nome = Stephen | títulu = Thatcher praises 'terrible' Blair | newspaper=The Independent | fecha = 28 de mayu de 1995 | idioma = inglés}}</ref>
 
En 1998 Thatcher pidió la lliberación del exdictador chilenu [[Augusto Pinochet]] cuando España ordenó'l so arrestu y trató de xulgalo por violaciones a los derechos humanos sobre la base de l'ayuda illegal qu'ufiertó a Reinu Xuníu mientres la Guerra de Malvines. En 1999 visitar mientres se topaba so arrestu domiciliariu cerca de Londres.<ref name="Thatcher stands_1">{{Cita web|títulu=Thatcher stands by Pinochet|fecha=26 de marzu de 1999|url=http://news.bbc.co.uk/2/hi/304516.stm|fechaaccesofechaaccesu=10 de xineru de 2012|obra=BBC News|idioma=inglés}}</ref> Pinochet foi lliberáu en marzu de 2000 por causa del so débil salú pol ministru del Interior, [[John Whitaker Straw|Jack Straw]], ensin enfrentar un xuiciu.<ref name="Thatcher stands_1">{{Cita web|títulu=Thatcher stands by Pinochet|fecha=26 de marzu de 1999|url=http://news.bbc.co.uk/2/hi/304516.stm|fechaaccesofechaaccesu=10 de xineru de 2012|obra=BBC News|idioma=inglés}}</ref> Nes [[Eleiciones xenerales del Reinu Xuníu de 2001|eleiciones xenerales de 2001]], sofitó la campaña de los conservadores pero nun responder# por a [[Iain Duncan Smith]] como lo fixera con John Major y William Hague. Na eleición por un líder conservador pocu dempués, dio-y el so aprobación a Smith por sobre Kenneth Clarke.<ref>{{Cita web|títulu=Letter supporting Iain Duncan Smith for the Conservative leadership published in the ''Daily Telegraph''|fecha=21 d'agostu de 2001|url=http://www.margaretthatcher.org/speeches/displaydocument.asp?docid=108390|editorial=Margaret Thatcher Foundation|fechaaccesofechaaccesu=10 de xineru de 2012|idioma=inglés}}</ref>
 
En marzu de 2002, foi publicáu'l llibru de Thatcher ''Statecraft: Strategies for a Changing World'', dedicáu a Ronald Reagan, nel cual declaró que nun habría paz en Mediu Oriente hasta que [[Sadam Husein]] fuera derrocáu, qu'Israel tendría d'axustar tierres pola paz y que la Unión Europea (XE) yera «fundamentalmente irreformable», «un proyeutu utópicu clásicu, un monumentu a la vanidá de los intelectuales, un programa que'l so destín inevitable ye'l fracasu». Argumentó que'l Reinu Xuníu tendría d'axustar los términos de la membresía o bien, salir de la XE y xunise al [[Tratáu de Llibre Comerciu d'América del Norte]]. El llibru foi publicáu'l 18 de marzu en ''The Times'' y pocos díes dempués, por causa de dellos accidentes cerebrovasculares pequeños, Thatcher anunció qu'atayaría tolos sos discursos previstos y nun aceptaría dar nengunu más a partir d'entós.{{harvnp|Campbell|2003|pp=796–798|sp=sí}}
Llinia 208:
=== Dende 2003 ===
 
[[Archivu:Margaret thatcher 2007.jpg|thumb|right|Margaret Thatcher n'ochobre de 2007.]]Sir Denis Thatcher morrió'l 26 de xunu de 2003 y foi cremado el 3 de xunetu.<ref>{{Cita web|obra=BBC News|url=http://news.bbc.co.uk/1/hi/uk_politics/3041546.stm|títulu=Lady Thatcher bids Denis farewell|fecha=3 de xunetu de 2003|fechaaccesofechaaccesu=10 de xineru de 2012|idioma=inglés}}</ref> La so esposa rindió-y homenaxe en ''The Downing Street Years'', rellatando que «ser ministru ye un trabayu solitariu. Per un sitiu, esto ten de ser asina. Pero con Denis ende nunca tuvi sola. Qué home. Qué home. Qué amigu».{{harvnp|Thatcher|1993|p=23|sp=sí}} Un añu dempués, morrió la so hermana Muriel<ref>{{Cita web|obra=The Telegraph|url=http://www.telegraph.co.uk/news/uknews/1478205/Thatchers-sister-and-best-friend-dies.html|títulu=Thatcher's sister and 'best friend' dies|fecha=4 d'avientu de 2004|fechaaccesofechaaccesu=10 de xineru de 2012|idioma=inglés}}</ref> y el 11 de xunu de 2004, asistió al funeral d'Estáu de [[Ronald Reagan]],<ref>{{Cita web|títulu=Thatcher: 'Reagan's life was providential'|editorial=CNN|fechaaccesofechaaccesu=10 de xineru de 2012|fecha=11 de xunu de 2004|url=http://www.cnn.com/2004/ALLPOLITICS/06/11/thatcher.transcript/|idioma=inglés}}</ref> nel cual pronunció unes pallabres emponderadores al traviés d'un video. En vista del so fráxil salú, el mensaxe fuera preparáu dellos meses antes.<ref>{{Cita web|títulu=Thatcher's final visit to Reagan|fechaaccesofechaaccesu=10 de xineru de 2012|fecha=10 de xunu de 2004|url=http://news.bbc.co.uk/2/hi/uk_news/3793565.stm|obra=BBC News|idioma=inglés}}</ref> Thatcher voló a California cola redolada de Reagan y asistió a la ceremonia conmemorativa y al entierru del presidente na [[Biblioteca y Muséu Presidencial de Ronald Reagan|Biblioteca Ronald Reagan]].<ref>{{Cita web|url=http://news.bbc.co.uk/2/hi/americas/3800315.stm|fechaaccesofechaaccesu=10 de xineru de 2012|fecha=12 de xunu de 2004|títulu=Private burial for Ronald Reagan|obra=BBC News|idioma=inglés}}</ref>
 
Thatcher celebró'l so octoxésimu cumpleaños nel Hotel Mandarin Oriental en Hyde Park, Londres, el 13 d'ochobre de 2005, nuna ceremonia a la qu'asistieron la reina [[Sabela II del Reinu Xuníu|Sabela II]] y el so maríu, el [[Felipe de Edimburgo|duque d'Edimburgu]], la [[Alejandra de Kent|princesa Alejandra]] y Tony Blair.<ref>{{Cita web|url=http://news.bbc.co.uk/1/hi/uk_politics/4329132.stm|títulu=Thatcher marks 80th with a speech|fechaaccesofechaaccesu=10 de xineru de 2012|fecha=13 d'ochobre de 2005|obra=BBC News|idioma=inglés}}</ref> Geoffrey Howe, daquella lord Howe de Aberavon, tamién tuvo presente y dixo sobre la exlíder: «el so verdaderu trunfu foi tresformar non yá un partíu, sinón dos, de cuenta que cuando los llaboristes finalmente tornaron, la mayor parte del [[thatcherismo]] foi aceptáu como inalterable».<ref>{{Cita web|url=http://news.bbc.co.uk/1/hi/uk_politics/4337404.stm|fechaaccesofechaaccesu=10 de xineru de 2012|fecha=13 d'ochobre de 2005|títulu=Birthday tributes to Thatcher|obra=BBC News|idioma=inglés}}</ref>
 
[[Archivu:Thatcher 2006 September 11 event.jpg|thumb|right|Thatcher nel serviciu memorial en [[Washington D. C.|Washington]] del quintu aniversariu del [[Atentáu del 11 de setiembre de 2001|atentáu del 11-S]], xunto a [[Dick Cheney]] y la so esposa.]][[Archivu:Dr Ion Jinga si Margaret Tatcher.jpg|thumb|left|Thatcher xuntu al diplomáticu rumanu Ion Jinga en 2009.]]En 2006, asistió a un serviciu conmemorativo oficial en [[Washington, D. C.]] pa recordar el quintu aniversariu del [[atentáu del 11 de setiembre de 2001]] n'Estaos Xuníos. Foi convidada pol vicepresidente [[Dick Cheney]] y axuntóse cola ministra d'Asuntos Esteriores [[Condoleezza Rice]] mientres la so visita.<ref>{{Cita web|títulu=9/11 Remembrance Honors Victims from More Than 90 Countries|fechaaccesofechaaccesu=10 de xineru de 2012|editorial=United States Department of State|fecha=11 de setiembre de 2006|url=http://montevideo.usembassy.gov/usaweb/paginas/2006/06-334EN.shtml|urlarchivu=http://web.archive.org/web/20060922193936/http://montevideo.usembassy.gov/usaweb/paginas/2006/06-334EN.shtml|fechaarchivu=22 de setiembre de 2006|idioma=inglés}}</ref>
 
En febreru de 2007, convertir nel primer ministru vivu en ser honráu con una estatua de bronce nes Cases del Parllamentu, que ta xusto enfrente de la del so héroe políticu, [[Winston Churchill]],<ref name="bronze"/> y foi presentada'l 21 de febreru de 2007 cola presencia de la mesma Thatcher, que pronunció un discursu pocu frecuente y curtiu nel antepar de los miembros de la Cámara de los Comunes, nel que señaló: «Prefiriera que sía de fierro, pero'l bronce va faer... que nun s'aferruñe».<ref name="bronze">{{Cita web|fecha=21 de febreru de 2007|url=http://news.bbc.co.uk/1/hi/uk_politics/6384029.stm|títulu=Iron Lady is honoured in bronze|fechaaccesofechaaccesu=10 de xineru de 2012|obra=BBC News|idioma=inglés}}</ref> La estatua l'amuesa de frente a la Cámara de los Comunes col so brazu derechu estendíu.<ref>{{Cita web|url=http://newsmax.com/archives/ic/2007/2/21/195931.shtml?s=ic|títulu=Statue of Margaret Thatcher Unveiled|agency=Associated Press|fecha=21 de febreru de 2007|fechaaccesofechaaccesu=10 de xineru de 2012|idioma=inglés}}</ref> Thatcher tornó al númberu 10 de Downing Street a finales de payares de 2009 pa la presentación d'una semeya oficial del artista [[Richard Stone]],<ref name="ThatcherReturns">{{Cita web|títulu=Margaret Thatcher returns to Downing Street|newspaper=Daily Telegraph|fecha=23 de payares de 2009|url=http://www.telegraph.co.uk/news/newstopics/politics/margaret-thatcher/6636644/Margaret-Thatcher-returns-to-Downing-Street.html|fechaaccesofechaaccesu=10 de xineru de 2012|ubicación=Londres|idioma=inglés}}</ref> un honor poco común pa un exprimer ministru con vida.<ref>{{Cita web|títulu=Brown bans cameres from Non.10 portrait unveiling ...|newspaper=Daily Mail|fecha=23 de payares de 2009|url=http://www.dailymail.co.uk/news/article-1229921/Brown-bans-cameres-Non10-portrait-unveiling--After-Thatcher-win-votes.html|fechaaccesofechaaccesu=10 de xineru de 2012|nome=Simon|apellíu=Walters|first2=Glen|last2=Owen|ubicación=Londres|idioma=inglés}}</ref> Stone efeutuara primeramente semeyes a la Reina y a la [[Elizabeth Bowes-Lyon|Reina Madre]].<ref name="ThatcherReturns"/>
 
Thatcher yera una defensora pública de la [[Declaración de Praga sobre Concencia Europea y Comunismu]] y la consiguiente resultancia del Procesu de Praga ya inclusive, unvió una carta pública de sofitu a la conferencia anterior.<ref>{{Cita web|url=http://www.victimsofcommunism.org/media/article.php?article=3850|títulu=Prague Declaration on European Conscience and Communism - Press Release|fecha=9 de xunu de 2008|editorial=[[Victims of Communism Memorial Foundation]]|urlarchivu=http://www.webcitation.org/5yf4HFF6d|fechaarchivu=10 de mayu de 2011|fechaaccesofechaaccesu=10 de xineru de 2012|idioma=inglés}}</ref> El 29 d'abril de 2011, foi convidada a la [[Boda real ente Guillermo de Cambridge y Catherine Middleton|boda real del príncipe Guillermo y Catherine Middleton]] pero nun asistió, como tampoco a la ceremonia pa la inauguración d'una estatua de tres metros del expresidente estauxunidense Ronald Reagan frente a la embaxada norteamericana en Grosvenor Square, al paecer por cuenta del so fráxil salú.<ref>{{Cita web|url=http://www.telegraph.co.uk/news/uknews/royal-wedding/8482346/Royal-wedding-Tony-Blair-not-offended-by-lack-of-convide.html|títulu=Royal Wedding Convide|fecha=29 d'abril de 2011|obra=Daily Telegraph|fechaaccesofechaaccesu=10 de xineru de 2012|ubicación=Londres|nome=James|apellíu=Kirkup|idioma=inglés}}</ref><ref>«[http://www.bbc.co.uk/news/uk-14009137 Ronald Reagan statue unveiled at US Embassy in London]» [[BBC News]] Online, 4 de xunetu de 2011. Consultáu'l 10 de xineru de 2012.</ref> En xunu, foi condecorada pol expresidente español [[José María Aznar]] col II premiu FAES a la Llibertá na so residencia privada de Londres.<ref>{{Cita web|url=http://www.abc.es/20110616/espana/abci-aznar-thatcher-201106161033.html|títulu=Aznar apurre a Margaret Thatcher l'II Premiu FAES a la Llibertá|fechaaccesofechaaccesu=10 de xineru de 2012|fecha=16 de xunu de 2011|editorial=ABC|ubicación=Madrid}}</ref> El 31 de xunetu, anuncióse que la oficina de la baronesa na Cámara de los Lores fuera cerrada,<ref>{{Cita web|apellido=Walker|nome=Tim|url=http://www.telegraph.co.uk/news/8671195/Baroness-Thatchers-office-is-closed.html|títulu=Baroness Thatcher's office is closed|editorial=Telegraph|fecha=30 de xunetu de 2011|fechaaccesofechaaccesu=10 de xineru de 2012|ubicación=Londres|idioma=inglés}}</ref> momentu nel que foi nomada la primer ministra británica más competente de los postreros 30 años nuna encuesta de Ipsos MORI.<ref name="Stacey_1">{{Cita web|url=http://www.ft.com/cms/s/0/d4y23a0c-a3f9-11y0-8b4f-00144feabdc0.html#axzz1R5B1AzaY|títulu=Thatcher heads poll of most competent PMs|autor=Stacey, Kiran|fecha=3 de xunetu de 2011|fechaaccesofechaaccesu=10 de xineru de 2012|editorial=financial times.com|idioma=inglés}}</ref> Nos sos últimos años, Thatcher caltener en gran parte recluyida de la vista pública por cuenta de les sos dificultaes pa comunicase y movilizase.<ref name="Thatcher health"/>
 
== Enfermedá y fallecimientu ==
La salú de Thatcher tornó notablemente mientres la década de 2000. Sufrió dellos accidentes cerebrovasculares pequeños en 2002 y los sos médicos aconseyáronlu non volver ufiertar discursos públicos.<ref>{{Cita web|títulu=Statement from the office of the Rt Hon Baroness Thatcher LG OM FRS|editorial=Margaret Thatcher Foundation|fecha=22 de marzu de 2002|url=http://www.margaretthatcher.org/speeches/displaydocument.asp?docid=109305|fechaaccesofechaaccesu=10 de xineru de 2012|idioma=inglés}}</ref> Dempués d'esmorecese mientres una cena na Cámara de los Lores, foi ingresada nel [[Hospital Saint Thomas]] nel centru de Londres el 7 de mayu de 2008 pa efeutua-y -y pruebes.<ref name="ill08">{{Cita web|url=http://www.dailymail.co.uk/news/article-528755/Immaculate-Baroness-Thatcher-leaves-hospital-collapsing-fruit-jelly.html|títulu=Immaculate as ever, Baroness Thatcher leaves hospital after collapsing over the fruit jelly|fechaaccesofechaaccesu=10 de xineru de 2012|fecha=8 de marzu de 2008|apellíu=Walters|nome=Simon|newspaper=Daily Mail|ubicación=Londres|idioma=inglés}}</ref> En xunu de 2009, esnidiar na so casa y quebróse un brazu, polo que tuvo de ser intervenida quirúrgicamente y permanecer n'observación.<ref>«[http://www.emol.com/noticies/internacional/2009/06/18/363379/margaret-thatcher-sera-operada-de-un brazu debíu-a-quebra.html Margaret Thatcher va ser operada d'un brazu por cuenta de quebra]» emol.com, 18 de xunu de 2009. Consultáu'l 30 de xineru de 2012.</ref> El 19 d'ochobre de 2010, foi internada de nuevu por causa de un gripe, motivu pol cual nun pudo asistir a la celebración de la so 85º cumpleaños que'l gobiernu británicu entamáralu.<ref>{{Cita web|url=http://www.guardian.co.uk/politics/2010/oct/14/lady-thatcher-pulls-out-85th-birthday-party-non-10|títulu=Lady Thatcher pulls out of 85th birthday party at Non 10 for health reasons|fechaaccesofechaaccesu=10 de xineru de 2012|fecha=14 d'ochobre de 2010|obra=guardian.co.uk|agency=Press Association|editorial=Guardian News and Mediu|allugamientu=Londres|idioma=inglés}}</ref><ref name="BBC">{{Cita web|url=http://www.bbc.co.uk/news/uk-politics-11579988|títulu=Baroness Thatcher admitted to hospital|fecha=19 d'ochobre de 2010|obra=BBC News|fechaaccesofechaaccesu=10 de xineru de 2012|idioma=inglés}}</ref> Según un llibru publicáu pola so fía Carol en 2008, ''A Swim-On Part In The Goldfish Bowl'', Thatcher careció [[llocura senil]] aprosimao dende'l 2000.<ref name="dem-cbs">{{Cita web|url=http://www.cbsnews.com/stories/2008/08/25/health/main4380977.shtml|títulu=Book Recounts Margaret Thatcher's Torne|fechaaccesofechaaccesu=10 de xineru de 2012|fecha=25 d'agostu de 2008|editorial=CBS|agency=Associated Press|apellíu=Satter|nome=Raphael G|idioma=inglés}}</ref> D'alcuerdu al so relatu, confundía la Guerra de Malvines cola de Bosnia, tenía de recorda-y costantemente qu'el so maríu Denis morriera diba dellos años<ref name="Thatcher health">{{Cita web|url=http://www.dailymail.co.uk/news/article-2080536/The-Iron-Lady-Margaret-Thatcher-ignored-children-Christmas.html?ito=feeds-newsxml|títulu=Sad demise of an Iron Lady: Margaret Thatcher's children ignore her again as only intervention of housekeeper saves her from spending Christmas alone|fechaaccesofechaaccesu=10 de xineru de 2012|apellíu=Pierce|nome=Andrew|fecha=31 d'avientu de 2011|editorial=Daily Mail|ubicación=Londres|idioma=inglés}}</ref> y nun yera capaz de falar mientres más de diez minutos porque se perdía y escaecía les frases.
 
[[Archivu:Begräbnis Margaret Thatcher (8657022449).jpg|thumb|left|200px|Treslláu de los restos de Thatcher escontra la [[Catedral de San Pablo de Londres|Catedral de San Pablo]].]][[Archivu:MTgrave1.jpeg|thumb|right|180px|Balta de Thatcher nel Royal Hospital Chelsea.]]El 21 d'avientu de 2012, foi sometida a una operación pa extirparle un tumor na vexiga nun hospital londinense y tuvo de permanecer internada mientres la [[Navidá|temporada navidiega]] d'esi añu.<ref>''La Capital'' (24 d'avientu de 2012). «[http://www.lacapital.com.ar/el mundu Continua-hospitalizada-Margaret-Thatcher-tras-una-operacion-de-vejiga-20121224-0053.html Sigue hospitalizada Margaret Thatcher tres una operación de vexiga]» Consultáu'l 26 d'avientu de 2012.</ref> Thatcher finó'l 8 d'abril de 2013 a los 87 años nel [[Hotel Ritz (Londres)|Hotel Ritz]] en [[Londres]] dempués de sufrir un [[accidente cerebrovascular]].<ref>{{cita web | url = http://www.margaretthatcher.org/archive/MTobit.asp | títulu = Obituary | editorial = Margaret Thatcher Foundation | fecha = 8 d'abril de 2013 | fechaaccesofechaaccesu = 8 d'abril de 2013 | idioma = inglés}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.lanacion.com.ar/1570665-murio-la ex-premier-britanica-margaret-thatcher |títulu=Morrió Margaret Thatcher, la dama de fierro que ganó a l'Arxentina en Malvines |fechaaccesofechaaccesu=9 d'abril de 2013 |fecha=9 d'abril de 2013 |editorial=La Nación |allugamientu=Arxentín |idioma= |cita= }}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.abc.es/internacional/20130408/abci-muerre-margaret-thatcher-201304081353.html |títulu=Muerre a los 87 años la exprimera ministra Margaret Thatcher d'un derrame cerebral |apellíu= Bergareche |nome=Borja |fechaaccesofechaaccesu=9 d'abril de 2013 |fecha=9 d'abril de 2013 |editorial=ABC |ubicación=España |idioma= |cita= }}</ref>
 
El voceru de Thatcher, Lord Bell, confirmó la so muerte a les 12.52 GMT nuna nota de prensa<ref name="autogenerated1">{{cita web | url = http://www.bbc.co.uk/news/uk-politics-22067155 | títulu = Ex-Prime Minister Baroness Thatcher dies | editorial = BBC News | fechaaccesofechaaccesu = 8 d'abril de 2013 | idioma = inglés}}</ref> y un voceru del [[palaciu de Buckingham]] manifestó: «La Reina topábase murnia depués d'escuchar la noticia de la muerte de la baronesa Thatcher. La so Maxestá va unviar un mensaxe priváu de condolencias a la familia». El primer ministru de Reinu Xuníu, [[David Cameron]], dixo que «foi con gran murnia que m'enteré de la muerte de lady Thatcher. Perdimos a una gran líder, una gran primer ministru y una gran británica». El líder llaborista, [[Ed Miliband]], manifestó: «El Partíu Llaborista nun tuvo acordies con enforma de lo que fixo y siempres va siguir siendo una figura polémica. Pero podemos tar en desalcuerdu y respetar enforma tamién los sos llogros políticos y la so fuercia personal».<ref name="autogenerated1"/> La so muerte repercutió en tol mundu y foi portada de la gran mayoría de los periódicos, a tal puntu que personalidaes y figures polítiques y relixoses, incluyendo'l papa [[Francisco (papa)|Francisco]] y el presidente [[Barack Obama]], manifestaron públicamente los sos condolencias.<ref>{{cita web |url=http://www.telegraph.co.uk/news/politics/margaret-thatcher/9980529/Margaret-Thatcher-how-the-papers-covered-her-death.html#mm_hash |títulu=Margaret Thatcher: how the papers covered her death |fechaaccesofechaaccesu=9 d'abril de 2013 |apellíu=Philipson |nome=Alice |fecha=9 d'abril de 2013 |editorial=The Telegraph |ubicación=Reinu Xuníu |idioma=inglés |cita= }}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.clarin.com/mundu/papa-Francisco-murnia-muerte-Thatcher_0_897510472.html |títulu=El papa Francisco, murniu pola muerte de Thatcher |fechaaccesofechaaccesu=9 d'abril de 2013 |fecha=9 d'abril de 2013 |editorial=Clarín |allugamientu=Arxentín |idioma= |cita= }}</ref>
 
Acordies con los deseos de Thatcher, nun recibió un [[funeral d'Estáu]] sinón que foi honrada con un serviciu relixosu na [[catedral de San Pablo de Londres]] el 17 d'abril, onde se-y concedieron honores militares.<ref name="autogenerated1"/> Los sos restos fueron encenraos y depositaos nel Royal Hospital Chelsea al pie de los del so home.<ref>{{cita web |url=http://www.clarin.com/mundu/Funeral-Thatcher-cortexu-funebre-Londres_0_902909850.html |títulu=Despidieron los restos de Thatcher con pómpara y honores militares |fechaaccesofechaaccesu=19 d'abril de 2013 |apellíu=Avignolo |nome=María Laura |fecha=18 d'abril de 2013 |editorial=Clarín |allugamientu=Arxentín |idioma= |cita= }}</ref>
 
== Imaxe pública ==
 
Margaret Thatcher foi señalada como una muyer de personalidá fuerte, fechu que foi constatáu n'archivos secretos tres la so llegada al poder revelaos en 2010 polos [[Archivos Nacionales del Reinu Xuníu]]. El so calter firme y determinación que-y valieron el llamatu de «La Dama de Fierro» quedaron demostraos, por casu, en cumes internacionales o n'enfrentamientos y oposiciones con otros políticos de relevancia.<ref name="Elpais">{{Cita web|url=http://elpais.com/diariu/2010/01/10/domingu/1263095190_850215.html|títulu=Por qué yera tan Dama de Fierro|fechaaccesofechaaccesu=3 de xunu de 2012|apellíu=Oppenheimer|nome=Walter|fecha=10 de xineru de 2010|editorial=''El País''|allugamientu=Arxentín}}</ref>
 
[[Archivu:Premier Thatcher (l) en premier Lubbers tijdens een persconferentie, Bestanddeelnr 932-7047.jpg|thumb|right|250px|Margaret Thatcher y el primer ministru de [[Países Baxos]], [[Ruud Lubbers]], mientres una conferencia de prensa en 1983.]]El so fuerte calter tamién quedó establecíu nes sos anotaciones al marxe nos sos papeles de trabayu. Sobre la so primer propuesta de retayos presupuestarios que-y fixo llegar el canciller del Exchequer, anotó: «Nun ye lo bastante duru».<ref name="Elpais"/> Les notes d'una conversación que caltuvo'l 23 d'agostu de 1979 col ministru Humphrey Atkins reflexaron la so indignación pola política neutral adoptada per Estaos Xuníos nel conflictu del Ulster.<ref name="Elpais"/> Un documentu rellató una charra na Casa Blanca ente'l presidente estauxunidense [[Jimmy Carter]] y Thatcher n'avientu de 1979 na que Carter intentaba convence-y por que vendiera armes al RUC. Según les notes oficiales: «ella mesma remanó los dos pistoles que davezu utilizaba'l RUC y nun tenía nenguna dulda de que l'americana Ruger yera muncho meyor».<ref name="Elpais"/> Otra carta de xunetu de 1978 reveló'l cinismu de Thatcher cuando entá yera líder de la oposición por cuenta de la so negativa de publicar una hestoria de la intelixencia militar mientres la [[Segunda Guerra Mundial]] que reconocía la esistencia del [[EL MIO5]] y el [[EL MIO6]], los servicios secretos británicos.<ref name="Elpais"/>
Llinia 235:
[[Meryl Streep]], protagonista de ''[[La dama de fierro]]'' (2011), comentó nuna entrevista sobre Thatcher:
 
{{cita|Ella nun podía dexase nin la risa nin les llárimes porque sabía qu'eso sería percibíu como una señal de debilidá. Tamién manipolió la so voz, el so acentu, el so tonu, pa convertise en líder. La falta de sentimientos que siempres se -y achacó yá la amosaba cuando yera una moza política. Yera bien importante reflexar bien les manifestaciones d'aquella personalidá porque tienen enforma que ver cola perceición que se tien d'ella: la so grandiosidá, la so presencia, la majestuosidad qu'imprimía a les sos opiniones. Hasta agora pervivían d'ella dos imáxenes totalmente engarraes y esaxeraes: la del iconu y la de la bisarma.<ref>{{Cita web|url=http://losandes.com.ar/notes/2012/2/2/meryl-streep-thatcher-permitia-llorar-emocionase%Y2%80%9D-621655.asp|títulu=Meryl Streep: "Thatcher nun se dexaba llorar nin emocionase"|fechaaccesofechaaccesu=3 de xunu de 2012|fecha=2 de febreru de 2012|editorial=''Los Andes''|allugamientu=Arxentín}}</ref>}}
 
[[Archivu:Anti-Margaret Thatcher badge, 1980s.jpg|thumb|right|Insinia redonda col eslogan «Si Maggie ye la respuesta, la entruga tien de ser bien tonta», 1986.]]Caracterizóse, principalmente mientres el so mandatu, pol so pensamientu políticu basáu nel [[patriotismu]] y el [[nacionalismu]], y la so aberración polos sindicatos.<ref name="Elpais"/> En 1959, añu en que Thatcher ingresó al Parllamentu británicu, 25 muyeres (un 3,9&nbsp;%) fueron escoyíes diputaes nuna Cámara de 630 miembros contrariamente a l'actualidá, na qu'hai 142 diputaes (un 21,8&nbsp;%).<ref>{{Cita web|url=http://www.guerraeterna.com/margaret-thatcher-y-la dama-de-fierro/|títulu=Margaret Thatcher y 'La Dama de Fierro'|fechaaccesofechaaccesu=3 de xunu de 2012|apellido=Sáenz de Ugarte|nome=Iñigo|fecha=19 de xineru de 2012|editorial=Guerra Eterna|ubicación=España}}</ref> Pa 1978, la so popularidá nes encuestes alzóse un 11&nbsp;%,<ref name="Popul"/> ente que n'avientu de 1980, l'índiz d'aprobación de Thatcher cayó al 23&nbsp;%, el más baxu rexistráu pa cualesquier primer ministru.<ref name="Thornton">{{Cita Harvard|Thornton|2006|p=18|sp=sí}}</ref> Magar la so popularidá tornó notablemente mientres el periodu de recesión económica de principios de los años de 1980, aumentó considerablemente depués de la victoria na Guerra de les Malvines.<ref name="Guerr"/> Thatcher foi la primer muyer qu'algamó'l cargu de primera ministra en Reinu Xuníu como asina tamién una de les poques muyeres en liderar un partíu políticu británicu de relevancia.<ref name="Tel"/><ref name="Tories"/>
 
Los rumores alrodiu del so enclín al [[racismu]] fueron amontándose a lo llargo del so mandatu y darréu a este. A pesar de qu'aceptó l'ingresu de 10&nbsp;000 vietnamites que fuxíen del réxime comunista al Reinu Xuníu, Thatcher supunxo qu'habría disturbios caleyeros si recibíen viviendes de proteición oficial en desterciu de la población blanca y almitió que pondría «munches menos oxeciones si tratar de refuxaos de [[Rodesia (rexón)|Rodesia]], polacos o húngaros porque sería muncho más fácil asimilalos na sociedá británica».<ref name="Elpais"/>
 
Per otra parte, los críticos llamentaron la influencia de Thatcher nel abandonu d'idees como'l [[plenu emplegu]], l'amenorgamientu de la probeza y el consensu civil como base de los oxetivos políticos. Tamién foi criticada por ser divisiva<ref name="greatestpm">{{Cita web|url=http://news.bbc.co.uk/1/hi/programmes/newsnight/7593554.stm|obra=BBC News|títulu=Who has been UK's greatest post-war PM?|fecha=16 de setiembre de 2008|autor=BBC|fechaaccesofechaaccesu=20 d'abril de 2012|idioma=inglés}}</ref> y por promover la cobicia y l'egoísmu.<ref name="legacy-bbc"/> N'abril de 2009, antes del 30° aniversariu de la so eleición como primer ministra, Thatcher faló sobre [[Escocia]] y aportunó en que se topaba no cierto y nun se penaba d'aplicar el cargu comuñal y retirar los subsidios a «les industries anticuaes, que los sos mercaos atopar nun cayente terminal» que crearon «la cultura de dependencia que fixo tanto dañu a Gran Bretaña».<ref>{{cita noticia|títulu=Thatcher: I did right by Scots; Thatcher: I regret nothing|obra=Sunday Times |fecha=26 d'abril de 2009 |páxina=1|nome=Jason|apellíos=Allardyce|idioma= inglés}}</ref> Según ''Daily Record'': «Antes de Thatcher, Escocia faía aceru, barcos, autos y producía carbón [...] [Pa cuando Thatcher terminó'l so gobiernu] toes eses industries quedaron afaraes y decenes de miles d'homes y les sos families [...] vivíen ensin trabayu y esperanza».<ref>{{Cita web|url=http://www.dailyrecord.co.uk/news/politics-news/2012/01/08/margaret-thatcher-is-back-but-should-scots-ever-forgive-the-iron-lady-86908-236874|títulu=Margaret Thatcher is back but should Scots ever forgive the Iron Lady?|fechaaccesofechaaccesu=3 de xunu de 2012|fecha=8 de xineru de 2012|editorial=''Daily Records''|ubicación=Reinu Xuníu|idioma=inglés}}</ref><ref>{{Cita web|url=http://www.dailyrecord.co.uk/news/politics-news/2010/05/05/tories-wreaked-havoc-in-scotland-the-last-time-round-and-working-folk-have-not-forgotten-86908-22235261/|títulu=Tories wreaked havoc in Scotland the last time round.. and working folk have not forgotten|fechaaccesofechaaccesu=3 de xunu de 2012|apellíu=Spencer|nome=Ben|fecha=5 de mayu de 2010|editorial=''Daily Records''|ubicación=Reinu Xuníu|idioma=inglés}}</ref> La economista política [[Susan Strange]] definió al nuevu modelu de crecedera financiera como «capitalismu de casino» al reflexar la so perspeutiva de que la especulación y el comerciu d'aiciones habíense vueltu más importantes pa la economía que la mesma industria.{{harvnp|Gamble|2009|p=16|sp=sí}}
 
Mientres el so mandatu, Thatcher llogró un índiz d'aprobación de 40&nbsp;%, el segundu más baxu pa un primer ministru de la posguerra. Les encuestes consistentemente amosaben que yera más impopular qu'el so partíu.<ref name="ridley">{{cita noticia|apellíos=Ridley |nome=Matt |títulu=Et El to, Heseltine?; Unpopularity Was a Grievous Fault, and Thatcher Hath Answered for It |periódicu=Washington Post |fecha=25 de payares de 1990 |páxina=2|idioma=inglés}}</ref> Al definise como una política de convencimientu, Thatcher siempres aportunó que nun-y importaben les encuestes y apuntó al so récor d'eleiciones invictes.<ref>{{cita noticia|títulu=The poll tax incubus |obra=The Times |fecha=24 de payares de 1990|idioma=inglés}}</ref> Sicasí, en xunetu de 2011 Thatcher foi nomada la primer ministra británica más competente de los postreros 30 años nuna encuesta de Ipsos MORI.<ref name="Stacey_1">{{Cita web|url=http://www.ft.com/cms/s/0/d4y23a0c-a3f9-11y0-8b4f-00144feabdc0.html#axzz1R5B1AzaY|títulu=Thatcher heads poll of most competent PMs|autor=Stacey, Kiran|fecha=3 de xunetu de 2011|fechaaccesofechaaccesu=10 de xineru de 2012|editorial=financial times.com|idioma=inglés}}</ref> Foi considerada una de les figures polítiques más importantes como asina tamién una de les 25 muyeres más poderoses del sieglu XX pola revista ''[[Time (revista)|Time]]''.<ref>{{Cita web|url=https://web.archive.org/web/20141025233407/http://edant.clarin.com/diariu/1998/04/08/i-04001d.htm|títulu=Les 20 figures polítiques más importantes del sieglu|fechaaccesofechaaccesu=3 de xunu de 2012|fecha=8 d'abril de 1998|editor=France Press|editorial=Clarín|allugamientu=Arxentín}}</ref><ref>{{Cita web|url=http://www.time.com/time/specials/packages/article/0,28804,2029774_2029776_2031811,00.html|títulu=Margaret Thatcher (1925-Present)|fechaaccesofechaaccesu=13 de xunu|fecha=18 de payares de 2010|editorial=[[Time (revista)|Time]]|idioma=inglés}}</ref><ref>{{Cita web|url=http://www.clarin.com/sociedá/Hillary-Thatcher-Madonna-poderoses-pasáu_0_377362425.html|títulu=Hillary, Thatcher y Madonna, ente les más poderoses del sieglu pasáu|fechaaccesofechaaccesu=3 de xunu de 2012|fecha=23 de payares de 2010|editorial=''Clarín''|allugamientu=Arxentín}}</ref>
 
== Legáu ==
Llinia 250:
Thatcher definió la so propia filosofía política nuna rotura revesosa con el conservadores de ''One Nation'', tal como fixo'l so predecesor Edward Heath,{{harvnp|Campbell|2008|pp=530-532|sp=sí}} nuna declaración fecha a Douglas Keay y publicada na revista ''[[Woman's Own]]'' el 31 d'ochobre de 1987:
 
{{cita|Creo qu'entremos a un periodu onde munchos neños y xente crecieron cola idea de «¡Tengo un problema, ye'l trabayu del gobiernu trepar con ello!» o «¡Tengo un problema, voi dir y voi consiguir una concesión pa trepar con ello!», «¡Nun tengo casa, el gobiernu tien de dame una!» y asina-y tán refundiando a la sociedá los sos problemes, pero ¿quién ye la sociedá? ¡nun esiste tal cosa!. Hai homes y muyeres independientes y hai families y nengún gobiernu puede faer daqué, sacante al traviés de la xente, y la xente primero tien que lluchar por sigo mesma. Ye nuesu tener de curiar de nós y depués ayudar a los nuesos vecinos y la vida ye un negociu recíprocu, onde la xente tien los sos derechos en mente, pero non les sos obligaciones.<ref>{{Cita web|títulu=Interview for Woman's Own ("non such thing as society") with journalist Douglas Keay|fecha=23&nbsp;September 1987|url=http://www.margaretthatcher.org/speeches/displaydocument.asp?docid=106689|autor=Margaret Thatcher Foundation|fechaaccesofechaaccesu=20 d'abril de 2012|idioma=inglés|obra=Margaret Thatcher.org}}</ref>}}
 
[[Archivu:Lady Thatcher- bronze.2006.jpg|thumb|left|Escultura de Thatcher realizada por David Cregeen.]]
Pa los sos simpatizantes, Margaret Thatcher permanez como una figura que revitalizó la economía británica, reprimió a los sindicatos y restableció a la nación como una potencia mundial.<ref name="legacy-bbc">{{Cita web|títulu=Evaluating Thatcher's legacy|fecha=4 de mayu de 2004|fechaaccesofechaaccesu=20 d'abril de 20121|url=http://news.bbc.co.uk/1/hi/uk_politics/3681973.stm|obra=BBC News|autor=BBC|idioma=inglés}}</ref> Amontó del 7&nbsp;% al 25&nbsp;% el númberu d'accionistes y más d'un millón de families adquirieron una de les viviendes del gobiernu, amontando'l númberu de propietarios de 55&nbsp;% a 67&nbsp;%.{{harvnp|Marr|2007|p=430|sp=sí}}
 
Sicasí, el mandatu de Thatcher tamién tuvo marcáu polos altos niveles de desempléu y el baturiciu social.<ref name="legacy-bbc"/> Munches de les árees afeutaes pola escasa ufierta de trabayu, resultante de les sos polítiques económiques [[monetarismo|monetaristas]], entá nun se recuperaron dafechu y tán llaraes de problemes sociales como la drogadicción y la separación familiar.{{harvnp|Richards|2004|p=63|sp=sí}}
Llinia 259:
Apocayá, munchos biógrafos fueron críticos con dellos aspeutos de la vida nos años de Thatcher. Por casu, el periodista [[Michael White]], nel so llibru ''[[New Statesman]]'' (2009), duldó del fechu de que les sos reformes traxeren dalgún beneficiu netu al pueblu británicu.<ref>{{cita llibru|nome=Michael|apellíu=White|capítulu=The Making of Maggie|títulu=New Statesman|fecha=26 de febreru de 2009|idioma=inglés}}</ref> Magar ser la primer muyer escoyida como primer ministra del Reinu Xuníu, Eric Evans dixo nel so llibru ''Thatcher and Thatcherism'' que fixo «pocu p'ayudar la causa política de les muyeres»,<ref name="EvansP25">{{Cita Harvard|Evans|2004|p=25|sp=sí}}</ref> yá sía nel so partíu o nel gobiernu, y delles feministes britániques clasificar como «una enemiga».{{harvnp|Burns|2009|p=234|sp=sí}} La so postura sobre la [[inmigración]] foi percibida como parte de la creciente [[esfera pública]] racista, que el profesor Martin Barker calificó como «[[racismu|nuevo racismu]]».<ref name="Chin09">{{Cita Harvard|Chin|2009|p=92|sp=sí}}</ref>
 
Influyíu polos principios de [[Keith Joseph]],{{harvnp|Marr|2007|p=358|sp=sí}} el términu «[[thatcherismo]]» surdió pa referise a les sos polítiques según a los aspeutos de la so ética y del so estilu personal, incluyendo'l [[absolutismu moral]], el [[nacionalismu]], l'interés individual y un enfoque inflexible p'algamar los sos oxetivos políticos.<ref group="nota">[[Nigel Lawson]] enlistó los ideales thatcheristas como: «Mercaos llibres, disciplina financiera, firme control del gastu públicu, retayos a los impuestos, nacionalismu, "valores victorianos" (de la variedá de autoayuda de Samuel Smiles), privatización y una plizca de populismu.» {{Cita Harvard|Lawson|1992|p=64|sp=sí}}</ref> El llamatu «[[Dama de fierro|La Dama de Fierro]]», orixinalmente creáu pola prensa soviética, acomuñar coles sos polítiques inflexibles y la so forma de gobernar.<ref>{{Cita web|url=http://www.cbc.ca/archives/categories/arts-entertainment/media/barbara-frum-pioneering-broadcaster/britains-iron-lady.html|títulu=Margaret Thatcher: Britain's Iron Lady - CBC Archives|obra=Archives.cbc.ca|fechaaccesofechaaccesu=20 d'abril de 2012|idioma=inglés}}</ref><ref>{{Cita web|url=http://www.nytimes.com/2002/03/23/world/thatcher-quits-public-life-citing-health.html|títulu=Thatcher Quits Public Life, Citing Health - New York Times|obra=New York Times|fecha=23 de marzu de 2002|fechaaccesofechaaccesu=20 d'abril de 2012|idioma=inglés}}</ref><ref>{{Cita web|url=http://www.perthnow.com.au/news/world/margaret-thatcher-rushed-to-hospital/story-y6frg1p3-1225734493486|títulu=Margaret Thatcher rushed to hospital|obra=Perth Now|fecha=14 de xunu de 2009|fechaaccesofechaaccesu=20 d'abril de 2012|idioma=inglés}}</ref>
 
En 2011, el líder llaborista [[Ed Miliband]] emponderó les polítiques claves de Thatcher al afirmar que: «delles coses que pasaron na década de 1980 tuvieron bien. Tuvo bien dexar a la xente mercar la so propia casa. Tuvo bien retayar los impuestos nun 60&nbsp;%, 70&nbsp;% y 80&nbsp;%. Y tuvo bien camudar les regles nes tiendes zarraes, nes fuelgues antes de les eleiciones. Esos cambeos tuvieron bien, y nós tuvimos mal n'oponenos a ellos nesi tiempu».<ref>{{Cita web|url=http://www.telegraph.co.uk/news/politics/ed-miliband/8791870/Labour-Party-Conference-Ed-Milibands-speech-in-full.html|títulu=Labour Party Conference: Ed Miliband's speech in full|obra=The Telegraph|fecha=27 de setiembre de 2011|fechaaccesofechaaccesu=20 d'abril de 2012|ubicación=Londres|editorial=Telegraph Media Group|idioma=inglés}}</ref> El mandatu de Thatcher de 11 años y 209 díes como primer ministra foi'l más llargu dende [[Lord Salisbury]] (13 años y 252 díes en tres periodos empezando en 1885) y el periodu continuu más llargu dende [[Robert Jenkinson]] (14 años y 305 díes empezando en 1812).<ref name="number-10"/><ref>{{Cita web|autor=Gobierno del Reinu Xuníu|url=http://www.number10.gov.uk/past-prime-ministers/robert-gascoyne-cecil-3rd-marquess-of-salisbury/|títulu=Robert Gascoyne-Cecil 3rd Marquess of Salisbury|fechaaccesofechaaccesu=20 d'abril de 2012|idioma=inglés|obra=Number 10.gov.uk}}</ref><ref>{{Cita web|autor=Gobierno del Reinu Xuníu|url=http://www.number10.gov.uk/past-prime-ministers/robert-banks-jenkinson-earl-of-liverpool/|títulu=Robert Banks Jenkinson Earl of Liverpool|fechaaccesofechaaccesu=20 d'abril de 2012|idioma=inglés|obra=Number 10.gov.uk}}</ref>
 
La muerte de Thatcher en 2013 xeneró reaiciones diverses, incluyendo reflexones crítiques como asina tamién aponderamientos.<ref>{{cita noticies |url=http://www.guardian.co.uk/politics/2013/apr/08/little-sympathy-margaret-thatcher-opponents |títulu= Little sympathy for Margaret Thatcher among former opponents |publicación=The Guardian |fecha=8 d'abril de 2013|fechaaccesofechaaccesu=25 d'ochobre de 2015|idioma=inglés}}</ref><ref>{{cita noticies |apellíu=Farmery |nome=Tom |títulu='Tramp the dirt down': a nation remains divided in Margaret Thatcher's death |publicación=The Times |fecha=9 d'abril de 2013 |cita=Munchos nel ensame abrieron xampán y cantaron contra Thatcher... |url=http://www.thetimes.co.uk/tto/news/politics/article3734507.ece|fechaaccesofechaaccesu=25 d'ochobre de 2015|idioma=inglés}} (rique suscripción)</ref><ref>{{cita noticies |apellíu=Tallentire |nome=Mark |fecha=8 d'abril de 2013 |url=http://www.thenorthernecho.co.uk/news/10340886.Durham_coalfield_rejoices_at_Margaret_Thatcher_s_death/ |títulu=Durham coalfield rejoices at Margaret Thatcher's death |publicación=The Northern Echo |fechaaccesofechaaccesu=25 d'ochobre de 2015|idioma=inglés}}</ref> Grupos de persones celebraron el so decesu en [[Brixton]], [[Leeds]], [[Brístol]] y [[Glasgow]],<ref>{{cita noticies |apellíu=Casey |nome=Sam |títulu=Leeds street party celebrates Thatcher death |fecha=9 d'abril de 2013 |publicación=Yorkshire Evening Post |url=http://www.yorkshireeveningpost.co.uk/news/latest-news/top-stories/leeds-street-party-celebrates-thatcher-death-1-5565186 |fechaaccesofechaaccesu=25 d'ochobre de 2015|idioma=inglés}}</ref><ref>{{cita web |apellido=Stevenson |nome=Alex |títulu=Video: Police move in as Brixton celebrates Thatcher's death |fecha=9 d'abril de 2013 |editorial=politics.co.uk |url=http://www.politics.co.uk/comment-analysis/2013/04/09/video-police-move-in-as-brixton-celebrates-thatcher-s-death|fechaaccesofechaaccesu=25 d'ochobre de 2015|idioma=inglés}}</ref> y un ensame de 3000 manifestantes tremar en [[Trafalgar Square]] pa festexar la so desapaición y protestar contra'l so legáu.<ref>{{cita noticies |apellíu1=McVeigh |nome1=Tracy |apellíu2=Townsend |nome2=Mark |url=http://www.guardian.co.uk/politics/2013/apr/13/margaret-thatcher-protest-trafalgar-square |títulu=Thousands gather in Trafalgar Square to protest against Thatcher's legacy |editorial=The Guardian |fecha=13 d'abril de 2013|fechaaccesofechaaccesu=25 d'ochobre de 2015|idioma=inglés}}</ref> Poco dempués del so fallecimientu, el [[Primer Ministru d'Escocia|primer ministru d'Escocia]], [[Alex Salmond]], argumentó que les sos polítiques tuvieron la «consecuencia non intencional» de fomentar la descentralización escocesa.<ref>{{cita noticies |url=http://www.heraldscotland.com/politics/political-news/first-minister-her-policies-made-scots-believe-that-devolution-was-essential.20640632 |títulu=First Minister: Her policies made Scots believe that devolution was essential |fecha=9 d'abril de 2013 |editorial=The Herald |fechaaccesofechaaccesu=25 d'ochobre de 2015|idioma=inglés}}</ref> George Fulkes, pela so parte, señaló en ''Scotland Tonight'' qu'había promovido el fomentu de la [[devolución de poder]].<ref>{{cita web |url=http://player.stv.tv/programmes/scotland-tonight/2013-04-08-2230/ |títulu=Scotland Tonight |fecha=8 d'abril de 2013 |publicación=STV |fechaaccesofechaaccesu=25 d'ochobre de 2015|idioma=inglés}}</ref>
 
=== Honores ===
Llinia 270:
En 1970, en siendo nomada ministra d'Educación y Ciencia, Thatcher convertir en [[Conseyu Priváu del Reinu Xuníu|conseyera privada]]. Foi condecorada cola [[Orde de Méritu del Reinu Xuníu|Orde del Méritu]] por Sabela II dos semana antes de dexar el so puestu y nesa mesma dómina, el so home foi nomáu [[baronet]].<ref name="OMBarontecy">{{cita publicación|publicación= London Gazette |númberu=52360 |páxina=19066|títulu=The London Gazette |fecha=11 d'avientu de 1990|idioma= inglés}}</ref> En 1992 convertir nun [[par (títulu)|par]] na Cámara de los Lores, con un par vitaliciu como baronesa Thatcher, de [[Kesteven]] nel Condáu de Lincolnshire.<ref name="lords"/><ref>{{cita publicación|publicación= London Gazette |númberu=52978 |páxina=11045|títulu=The London Gazette |fecha=26 de xunu de 1992|idioma= inglés}}</ref> Tres años más tarde, foi nomada [[dama de compañía]] de la [[Orde de la Jarretera]], la [[orde de caballería]] más alta del Reinu Xuníu.<ref>{{cita publicación|publicación= London Gazette |númberu=54017 |páxina=6023|títulu=The London Gazette |fecha=25 d'abril de 1995|idioma= inglés}}</ref> Foi escoyida socia de la [[Royal Society]] en 1983<ref name="society"/> y foi la primer muyer a la que se-y dio una membresía completa como un miembru honorariu del [[Carlton Club]], depués de que se convirtiera en líder del Partíu Conservador en 1975.<ref>{{cita noticia|obra=Sunday Times|títulu=Carlton Club to vote on women|nome=Jon|apellíos=Ungoed-Thomas|fecha=8 de febreru de 1998|idioma= inglés}}</ref>
 
N'otres partes del mundu, el papel de Thatcher na política global tamién foi galardonáu. Por casu, en [[Croacia]] foi nomada Dama de la Gran Cruz de la [[Gran Orde del Rei Dmitar Zvonimir]].<ref>{{cita noticia|títulu=The lady's not for leaving|nome=Gary|apellíos=Younge|obra=The Guardian|fecha=21 de setiembre de 1999|fechaaccesofechaaccesu=23 d'abril de 2012|idioma= inglés}}</ref> Per otru llau, nes Islles Malvines celebra cada [[10 de xiner u]]'l Día de Margaret Thatcher dende 1992<ref name="Reuters-January">{{cita noticia|títulu=Falklands to make 10 January Thatcher Day&nbsp;– Newspaper|obra= Reuters News|fecha= 6 de xineru de 1992|idioma= inglés}}</ref> pa conmemorar la visita que realizó en 1983.{{harvnp|Wheeler|2004|p=171|sp=sí}}<ref>{{cita noticia|nome=Pat|apellíos= Roller|títulu= Off the Record|obra= Scottish Daily Record|fecha= 10 de xineru de 2004|páxina= 10|idioma= inglés}}</ref> L'avenida Thatcher Drive en [[Puertu Stanley]] (Puertu Arxentín pa los arxentinos) foi nomada d'esa manera nel so honor según la [[península Thatcher]] en [[Xeorxa del Sur]], onde les fuercies britániques tocaron tierra per primer vegada nel territoriu.<ref name="Reuters-January"/><ref>{{cita web |url=http://www.perfil.com/columnistes/Los amigos-de--la Dama-de-Fierro-20130414-0044.html |títulu=Los amigos de la Dama de Fierro editorial=Diariu Perfil |fecha=14 d'abril de 2013 |fechaaccesofechaaccesu=27 d'agostu de 2014}}</ref> Thatcher foi condecorada cola [[Medaya Presidencial de la Llibertá]], l'honor civil más altu apurríu nos Estaos Xuníos, pol presidente [[George H. W. Bush]] en 1991.<ref>{{Cita web|url=http://www.margaretthatcher.org/document/108263|títulu=Speech receiving Medal of Freedom Award|autor=Margaret Thatcher Foundation|fechaaccesofechaaccesu=23 d'abril de 2012|obra=Margaret Thatcher.org|idioma=inglés}}</ref> Tamién foi patrona de la [[Heritage Foundation]],<ref>{{Cita web|url=http://www.heritage.org/about/board-of-trustees|títulu=Board of Trustees|autor=Heritage Foundation|obra=Heritage.org|fechaaccesofechaaccesu=23 d'abril de 2012|idioma=inglés}}</ref> la cual estableció'l Centru pa la Llibertá Margaret Thatcher en 2005.<ref>{{cita noticia |títulu=Honoring the Iron Lady |nome=Ileana|apellido=Ros-Lehtinen |obra=Washington Times |fecha=13 de setiembre de 2005|idioma= inglés}}</ref> En septiembre de 1993, al falar alrodiu d'[[Ed Feulner]], el presidente de Heritage, Thatcher dixo: «Non yá aconseyasti al presidente Reagan sobre lo que tenía de faer; dixísti-y cómo podía facer. Y como política en práutica, puedo testificar qu'esi ye l'únicu conseyu que val la pena tener».<ref>{{Cita web|url=http://www.margaretthatcher.org/document/108282|títulu=First Clare Booth Lluz Lecture|fecha=23 de setiembre de 1991|obra=Margaret Thatcher.org|autor=Margaret Thatcher Foundation|fechaaccesofechaaccesu=23 d'abril de 2012|idioma=inglés}}</ref>
 
=== Na cultura popular ===
Llinia 276:
[[Archivu:Sand Painting of Mrs. Thatcher the 'Iron Lady' incorporating magnetised iron filings in the composition.jpg|upright|thumb|Margaret Thatcher por [[Brian Pike]], 1985.]]
 
L'adaptación de Margaret Thatcher como personaxe foi incluyíu en dellos programes de televisión, documentales, películes y obres de teatru. Foi interpretada por [[Patricia Hodge]] na producción d'[[Ian Curteis]] ''[[The Falklands Play]]'' (2002) y por [[Andrea Riseborough]] na película pa televisión ''[[The Long Walk to Finchley]]'' (2008). Tamién foi afecha como protagonista del filme ''[[La dama de fierro]]'' (2011), interpretada por [[Meryl Streep]],<ref>{{Cita web|url=http://www.bbc.co.uk/news/entertainment-arts-12393674|títulu=Image of Meryl Streep as Margaret Thatcher unveiled|fechaaccesofechaaccesu=23 d'abril de 2012|fecha=8 de febreru de 2011|obra=BBC News|idioma=inglés|autor=BBC}}</ref> que llogró'l [[premiu Óscar]] pol so papel, apenes a un añu antes de la muerte de Thatcher.<ref>«[http://www.lavanguardia.com/especiales/oscars/20120227/54261140732/meryl-streep-consigue-tercer-oscar-la dama-de-fierro.html Meryl Streep consigue'l so tercer Óscar por ''La dama de fierro'']» ''La vanguardia'', 27 de febreru de 2012. Consultáu'l 3 de xunetu de 2012.</ref>
 
Thatcher foi oxetu de la sátira d'autores como [[John Wells]] en dellos medios de comunicación. Wells collaboró con [[Richard Ingrams]] pa escribir el guión de la parodia «Dear Bill», que empezó como una columna na revista ''[[Private Eye]]'' pa dempués ser publicada como un llibru y finalmente afecha a la obra de [[West End (Londres)|West End]] ''Anyone for Denis?'', estelarizada por Wells como Denis Thatcher. En 1982 la obra de teatru foi siguida por un especial de televisión dirixíu por [[Dick Clement]].<ref>{{Cita web|títulu=Anyone for Denis?|url=http://ftvdb.bfi.org.uk/sift/title/4789|autor=British Film Institute|fechaaccesofechaaccesu=23 d'abril de 2012|idioma=inglés|obra=BFI.co.uk}}</ref> En 1979 [[Martin Lewis]] comisionó a Wells pa escribir y grabar un discu de comedia tituláu ''Iron Lady: The Coming Of The Leader'', onde Thatcher foi retratada pola comediante ya imitadora [[Janet Brown]]. L'álbum incluyía ''[[sketch]]es'' y cantares satíricos del ascensu al poder de la primer ministra. De la mesma, nel programa ''[[Spitting Image]]'', Thatcher foi representada como una tirana intimidante, qu'usaba pantalones y faía risión a los sos propios ministros.{{harvnp|Marr|2007|p=417|sp=sí}}
 
Thatcher foi'l principal oxetu d'inspiración de múltiples [[cantar protesta|cantares de protesta]]. [[Paul Weller]] foi unu de los miembros fundadores del ensamble [[Rede Wedge]], que buscó ensin ésitu la espulsión de Thatcher cola ayuda de la música. En 1987 entamaron una xira colos comediantes [[Lenny Henry]], [[Ben Elton]], [[Robbie Coltrane]], [[Harry Enfield]] y otros pa evitar la so reeleición nes eleiciones xenerales d'esi añu.<ref name="Songs">{{Cita web|url=http://news.bbc.co.uk/1/hi/entertainment/music/3682281.stm|títulu=Rocking against Thatcher|obra=BBC News|fecha=4 de mayu de 2004|apellíos=Heard|nome=Chris|idioma=inglés|fechaaccesofechaaccesu=23 d'abril de 2012}}</ref>
 
En 1983 [[Roger Waters]] mentó a Thatcher nel cantar tituláu «[[The Fletcher Memorial Home]]», nuna espresión de frustración a líderes mundiales que tamién incluyíen a Reagan y McCarthy na obra discográfica de [[Pink Floyd]] titulada «[[The Final Cut]]».{{harvnp|Schaffner|1991|p=242|sp=sí}}