Diferencies ente revisiones de «Margaret Thatcher»
Contenido eliminado Contenido añadido
m iguo parámetros de plantía |
m iguo parámetros de plantía |
||
Llinia 1:
{{Persona}}
'''Margaret Hilda Thatcher''' ({{AFI2|ˈmɑːgɹət ˈθæʧə}}; [[Nomes de nacencia y de matrimoniu|de soltera]] '''Roberts'''; [[Grantham]], [[13 d'ochobre]] de [[1925]]-[[Londres]], [[8 d'abril]] de [[2013]])<ref>{{cita web |url=http://www.clarin.com/mundu/Murio-Margaret-Thatcher_0_897510394.html |títulu=
Morrió Margaret Thatcher, primer ministra de Gran Bretaña mientres la guerra de Malvines |
Exerció primeramente como [[química]] y depués como [[abogada]]. Nes [[Eleiciones xenerales del Reinu Xuníu de 1959|eleiciones xenerales de 1959]], Thatcher convertir en [[Parllamentu del Reinu Xuníu|miembru del Parllamentu (MP)]] por Finchley, dende onde xulgó duramente la política fiscal del gobiernu llaborista. [[Edward Heath]] nomar ministra d'Educación y Ciencia en 1970, y en 1975 venció a Heath nes [[eleiciones del Partíu Conservador (1975)|eleiciones del Partíu Conservador]], dempués de lo que pasó a ocupar la presidencia del [[Partíu Conservador del Reinu Xuníu|partíu]], convirtiéndose en [[Bien Lleal Oposición de La so Maxestá (Reinu Xuníu)|líder de la oposición]] y la primer muyer en dirixir una de les principales organizaciones polítiques nel [[Reinu Xuníu]].<ref name="Tories">{{Cita web|url=http://news.bbc.co.uk/onthisday/hi/dates/stories/february/11/newsid_2539000/2539451.stm|títulu=1975: Tories choose first woman leader|autor=BBC|
Depués de la so llegada al [[númberu 10 de Downing Street]], Thatcher introdució una serie d'iniciatives polítiques y económiques pa revertir lo que percibía como un precipitáu cayente nacional nel Reinu Xuníu.<ref group="nota">Nel so prólogu al manifiestu conservador de 1979, Thatcher escribió sobre un sentimientu d'impotencia al ver qu'una gran nación, de dalguna manera, quedara tras». {{Cita web|obra=Foreword|títulu=Conservative Party Manifesto 1979|url=http://www.conservativemanifesto.com/1979/1979-conservative-manifesto.shtml|apellíu=Thatcher|nome=Margaret|editorial=conservativemanifesto.com|añu=1979|
Thatcher foi reelexida pa un tercer mandatu en 1987 pero'l so [[impuestu a la comunidá]] conocíu popularmente como ''[[Impuestu de capitación|poll tax]]'' foi bien impopular y otros miembros del so gabinete nun compartíen los sos puntos de vista sobre la [[Comunidá Europea]].<ref>{{Cita web|url=http://elpais.com/diariu/1991/03/24/opinion/669769208_850215.html|títulu=Adios al 'poll tax'|
== Primeros años y educación ==
Llinia 16:
Margaret Thatcher nació como Margaret Hilda Roberts en [[Lincolnshire]], el 13 d'ochobre de 1925. El so padre foi Alfred Roberts, orixinariu de [[Northamptonshire]], y la so madre foi Beatrice Ethel, de Lincolnshire.{{harvnp|Beckett|2006|p=1|sp=sí}} Pasó la so infancia en [[Grantham]], onde'l so padre yera propietariu de dos tiendas de comestibles.<ref name="Beckett-p3">{{Cita Harvard|Beckett|2006|p=3|sp=sí}}</ref> Margaret y la so hermana mayor Muriel (1921-2004) criar nel apartamentu que s'atopaba sobre la mayor de los dos tiendas, asitiada cerca de la vía del tren.<ref name="Beckett-p3"/> El so padre participaba na política llocal y na ilesia metodista como [[conceyal|rexidor]] y predicador [[Metodismu|metodista]],<ref name="BeckettP8"/> y educó a la so fía puramente so esta creencia.<ref name="Johnson">{{Cita web|nome=Maureen|apellíu=Johnson|títulu=Bible-Quoting Thatcher Stirs Furious Alderique|agency=Associated Press|fecha=28 de mayu de 1988|idioma=inglés}}</ref> Provenía d'una familia [[Partíu Lliberal del Reinu Xuníu|lliberal]] pero permaneció tal el costume nel gobiernu llocal como [[candidatu independiente]]. Foi alcalde de Grantham ente 1945 y 1946, y perdió el so puestu como rexidor en 1952 dempués de qu'el [[Partíu Llaborista (Reinu Xuníu)|Partíu Llaborista]] llograra la so primer mayoría nel conceyu de Grantham en 1950.<ref name="BeckettP8">{{Cita Harvard|Beckett|2006|p=8|sp=sí}}</ref>
Roberts asistió a la Escuela Primaria [[Huntingtower Road]] y llogró una beca escolar pa la Escuela Femenina de Grantham y Kesteven.<ref name="BeckettP5">{{Cita Harvard|Beckett|2006|p=5|sp=sí}}</ref> Los sos informes escolares demostraron un trabayosu trabayu y una meyora continua. Les sos actividaes extraescolares incluyíen pianu, ḥoquei sobre verde, recitales de poesía, natación y caminaes.<ref name="BeckettP6">{{Cita Harvard|Beckett|2006|p=6|sp=sí}}</ref>{{harvnp|Blundell|2008|pp=21–22|sp=sí}} Foi la delegada de la so escuela ente 1942 y 1943,<ref>{{Cita web|url=http://www.kestevengrantham.lincs.sch.uk/|títulu=Kesteven & Grantham Girls' School|editorial=Kestevengrantham.lincs.sch.uk|
Convertir en presidenta de l'Asociación de Conservadores de la Universidá d'Oxford en 1946,{{harvnp|Beckett|2006|pp=20–21|sp=sí}}{{harvnp|Blundell|2008|p=28|sp=sí}} onde foi influyida por obres polítiques como ''[[Camín de servidume]]'' (1944),{{harvnp|Blundell|2008|p=30|sp=sí}} de [[Friedrich von Hayek]], que consideró a la intervención económica del gobiernu como precursora d'un Estáu autoritariu.{{harvnp|Reitan|2003|p=17|sp=sí}} Dempués de graduase, Roberts treslladar a [[Colchester]], en Essex, pa trabayar como investigadora química de plásticos BX.{{harvnp|Beckett|2006|p=17|sp=sí Se xunió a l'Asociación de Conservadores local y asistió a la conferencia del partíu en Llandudno en 1948 como representante de los universitarios graduaos de la mesma.<ref name="Beckett-p22">{{Cita Harvard|Beckett|2006|p=22|sp=sí}}</ref> Unu de los sos amigos d'Oxford yera tamién amigu del presidente de l'Asociación de Conservadores de [[Dartford]], en [[Kent]], quien taba buscando candidatos.<ref name="Beckett-p22"/> Les autoridaes de l'asociación taben tan impresionaes con Roberts que-y pidieron que s'inscribiera a pesar de que nun taba na llista aprobada del Partíu Conservador; foi escoyida en xineru de 1951 y añedida a la llista autorizada darréu.<ref name="Blundell-p36">{{Cita Harvard|Blundell|2008|p=36|sp=sí}}</ref> Nuna cena llevada a cabu depués de la so aprobación oficial como candidata conservadora pa Dartford en xineru de 1951, conoció a Denis Thatcher, un esitosu empresariu divorciáu y ricu.<ref name="Beckett-p22"/><ref name="Blundell-p36"/> Metanes los preparativos pa la eleición, Roberts treslladar a Dartford, onde trabayó como investigadora química pa J. Lyons and Co. en Hammersmith y formó parte d'un equipu encargáu d'ellaborar [[emulsionantes]] pal caltenimientu de [[xelaos]].<ref name="Beckett-p22"/><ref name="society">{{cita publicación | títulu = Cream of the crop at Royal Society | url=http://books.google.com/?id=XRpdT3gc9KYC&pg=PA5&dq=Margaret+Thatcher+ice#v=onepage&q=Margaret+Thatcher+ice&f=false | publicación = New Scientist | fecha = 7 de xunetu de 1983 | páxina = 5 |
== Empiezos de la so carrera política ==
Nes [[Eleiciones xenerales del Reinu Xuníu de 1950|eleiciones xenerales de 1950]] y [[Eleiciones xenerales del Reinu Xuníu de 1951|1951]], Roberts foi la candidata conservadora pal bastión llaborista del escañu de Dartford, onde atraxo l'atención de los medios de comunicación por ser la más nueva y l'única muyer candidata.<ref name="Beckett-p23">{{Cita Harvard|Beckett|2006|pp=23–24|sp=sí}}</ref>{{harvnp|Blundell|2008|p=37|sp=sí}} A pesar de que perdió en dambes ocasiones con [[Norman Dodds]], amenorgó notablemente la mayoría llaborista en 6000, depués a otros 1000 y por una estraña coincidencia, [[Edward Heath]] foi escoyíu per primer vegada nel distritu eleutoral vecín en 1950.<ref name="Beckett-p23"/> Mientres les campañes, Roberts foi sofitada polos sos padres y por Denis Thatcher, con quien contraxo matrimoniu n'avientu de 1951.<ref name="Beckett-p23"/><ref name="Denis Thatcher">{{Cita web|url=http://www.telegraph.co.uk/news/obituaries/politics-obituaries/1434154/Sir-Denis-Thatcher-Bt.html|
=== Miembru del Parllamentu (1959-1970) ===
Llinia 32:
Nuna conferencia del Partíu Conservador de 1966, xulgó a les polítiques d'aumentu d'impuestos del Partíu Llaborista como una meyora «non yá escontra'l socialismu, sinón tamién escontra'l comunismu»<ref name="Wapshott-p64"/> y señaló que l'amenorgamientu de los impuestos funciona de la mesma como un incentivu pal trabayu duru.<ref name="Wapshott-p64"/> Thatcher foi unu de los pocos miembros conservadores del Parllamentu en sofitar el proyeutu de llei de [[Lleo Abse]] para despenalizar la homosexualidá masculina y de [[David Steel]] pa llegalizar l'albuertu.<ref>{{cita publicación | url = http://hansard.millbanksystems.com/commons/1966/jul/05/sexual-offences-non-2 | títulu = Sexual Offences (Non. 2) | fecha = 5 de xunetu de 1966 | publicación = Hansard | volume = 731 | páxina = 267 | idioma = inglés}}</ref><ref name="Thatcher-p150"/><ref>{{cita publicación | url = http://hansard.millbanksystems.com/commons/1966/jul/22/medical-termination-of-pregnancy-bill | títulu = Medical Termination of Pregnancy Bill | fecha = 22 de xunetu de 1966 | publicación = Hansard | volume = 732 | páxina = 1165 | idioma = inglés}}</ref> Tamién, amosóse a favor de la prohibición de la cacería de llebres y del caltenimientu de la pena capital,<ref>{{cita publicación | url = http://hansard.millbanksystems.com/commons/1970/may/14/hare-coursing-bill | títulu = Hare Coursing Bill | fecha = 14 de mayu de 1970 | publicación = Hansard | volume = 801 | páxines = 1599–1603 | idioma = inglés}}</ref><ref>{{Cita web|títulu=Hare coursing attack; League Against Cruel Sports|newspaper=The Times|fecha=28 de febreru de 1989|idioma=inglés}}</ref><ref>{{cita publicación | url = http://hansard.millbanksystems.com/commons/1969/jun/24/capital-punishment | títulu = Capital Punishment | fecha = 24 de xunu de 1969 | publicación = Hansard | volume = 785 | páxina = 1235 | idioma = inglés}}</ref> amás d'oponese a la facilitación de les lleis de divorciu.<ref>{{cita publicación | url = http://hansard.millbanksystems.com/commons/1968/feb/09/divorce-reform-bill | títulu = Divorce Reform Bill | fecha = 9 de febreru de 1968 | publicación = Hansard | volume = 758 | páxines = 904–907 | idioma = inglés}}</ref>{{harvnp|Thatcher|1995|p=151|sp=sí}}
En 1967 foi escoyida pola Embaxada d'Estaos Xuníos en Londres pa participar nel Programa de Lideralgu pa Visitantes Internacionales (IVLP), un programa d'intercambiu profesional que-y dio la oportunidá de pasar unos seis selmanes visitando delles ciudaes d'Estaos Xuníos, figures polítiques ya instituciones como'l [[Fondu Monetariu Internacional]] (FMI).<ref>{{Cita web|url=http://mountainrunner.us/library/publicdiplomacy/Scott-Smith%20(2003)-%20%Y2%80%98Her%20Rather%20Ambitious%20Washington%20Program%Y2%80%99%20Margaret%20Thatcher%Y2%80%99s%20International%20Visitor%20Program%20Visit%20to%20the%20US%20in%201967.pdf|títulu="Her Rather Ambitious Washington Program": Margaret Thatcher's International Visitor Program Visit to the United States in 1967|
</ref> Thatcher xunir al [[gabinete na solombra]] esi añu como voceru de Combustible. Poco primero de les [[Eleiciones xenerales del Reinu Xuníu de 1970|eleiciones xenerales de 1970]], foi xubida al ministeriu na solombra de Tresportes y depués al d'Educación.{{harvnp|Wapshott|2007|p=65|sp=sí}}
Llinia 44:
[[Archivu:Thatcher-loc.jpg|thumb|right|upright|Margaret Thatcher, [[líder de la oposición]], 18 de setiembre de 1975.]]
Mientres 1973, el gobiernu de Heath siguió esperimentando dificultaes colos [[crisis del petroleu de 1973|embargos de petroleu]] y les demandes sindicales por aumentos salariales, lo que finalmente llevó a la so derrota nes [[Eleiciones xenerales del Reinu Xuníu de febreru de 1974|eleiciones xenerales de febreru de 1974]].<ref name="Reitan-p15"/> Los llaboristes formaron un gobiernu minoritariu col que ganaron con un estrechu marxe les [[Eleiciones xenerales del Reinu Xuníu d'ochobre de 1974|eleiciones xenerales d'ochobre de 1974]] y provocaron que la continuidá del lideralgu de Heath nel Partíu Conservador poner en dulda. Primeramente, Thatcher nun foi vista como'l reemplazu obviu, pero darréu convirtióse nel so principal oponente cola promesa d'un nuevu empiezu.<ref name="Reitan-p16">{{Cita Harvard|Reitan|2003|p=16|sp=sí}}</ref> El so principal sofitu provieno de los conservadores del [[comité 1922]]<ref name="Reitan-p16"/> y na primer vuelta de les eleiciones del partíu, llogró ganar a Heath, qu'arrenunció al so lideralgu.<ref name="Tories"/><ref>{{Cita web|url=http://news.bbc.co.uk/2/hi/talking_point/3183233.stm|títulu=Sir Edward Heath: Your tributes|fecha=21 de xunetu de 2005|
Thatcher empezó a asistir regularmente a delles xintes nel [[Institute of Economic Affairs]] (IEA), un ''[[think tank]]'' fundáu pol magnate [[Antony Fisher]], un discípulu de [[Friedrich von Hayek]]; yá visitara'l IEA y lleera les sos publicaciones dende empiezos de la década de 1960. Ende foi influyida poles idees de [[Ralph Harris]] y [[Arthur Seldon]], y pasó a convertise na cara del movimientu económicu opuestu al [[Estáu del bienestar]] basáu nel [[keynesianismo]] que, d'alcuerdu a la so ideoloxía, taba debilitando a Gran Bretaña. Los panfletos del institutu proponíen menos alministración, impuestos más baxos y mayor llibertá pa los negocios y el consumidores.{{harvnp|Beckett|2010|loc= capítulu 11|sp=sí}}
El críticu de televisión [[Clive James]], nun reportaxe en ''[[The Observer]]'' alrodiu de les eleiciones pal lideralgu, comparó la so voz de 1973 con un gatu esmuciéndose sobre un pizarrón.<ref group="nota">«La obsesión foi siempres la voz. Non el timbre como tal, sinón el ''tonu'' (el llanzo condescendiente y esplicativu qu'amedrana al retorcigañáu interlocutor como un neñu d'ocho años con defectos de la personalidá). Apocayá, foi fascinante vela esforciándose por esaniciar esto. La nueche del martes, ''News Extra'' de BBC2 tresmitió un video de mayu de 1973 amosando una completa burlla escontra Thatcher onde apaecía diciendo que nunca ''suañaría'' en buscar el lideralgu. Sonaba como un gatu esmuciéndose sobre un pizarrón». {{cita noticia|obra=The Observer|ubicación=Londres|apellido=James|nome=Clive|fecha=9 de febreru de 1975|títulu= World in Action}} Arrexuntáu en {{Cita Harvard|James|1977|pp=119–120|sp=sí}}.</ref> Thatcher yá empezara a trabayar na so presentación personal cola ayuda de [[Gordon Reece]], un antiguu productor de televisión. Por coincidencia, Reece conoció al actor [[Laurence Olivier]], quien iguó unes lleiciones col entrenador vocal del [[Royal National Theatre|Teatru Nacional]].{{harvnp|Thatcher|1995|p=267|sp=sí}}<ref>{{Cita web|autor=Polly Dunbar|url=http://www.dailymail.co.uk/news/article-2055214/How-Laurence-Olivier-gave-Margaret-Thatcher-voice-went-history.html|títulu=How Laurence Olivier gave Margaret Thatcher the voice that went down in history | Mail Online|obra=Daily Mail.co.uk|fecha=30 d'ochobre de 2011|
El 19 de xineru de 1976, Thatcher pronunció un discursu nel Conceyu de [[Kensington]], nel cual fixo un ataque sogón a la Xunión Soviética; en respuesta, el diariu del Ministeriu de Defensa soviéticu ''Krásnaya Zvezda'' —estrella colorada— llamar la «[[Dama de fierro]]»:<ref name="ironlady">{{Cita web|url=http://www.margaretthatcher.org/speeches/displaydocument.asp?docid=102939|títulu=Britain Awake|
{{cita|Los rusos empeñar nel dominiu del mundu, y rápido tán adquiriendo los recursos pa convertise na nación imperial más poderosa que'l mundu viera. Los homes nel ''[[politburó]]'' soviéticu nun tienen qu'esmolecese pol fluxu y refluxu de la opinión pública. Ponen armar antes de la mantequilla, mientres nosostros ponemos casi tou primero que les armes.<ref name="ironlady"/>}}
A mediaos de 1978, la economía empezó a ameyorar y les encuestes d'opinión amosaben a los llaboristes na delantrera coles eleiciones xenerales entamaes pa unos meses dempués, nes que teníen bones posibilidaes de ganar. El primer ministru [[James Callaghan]] sosprendió a munchos al anunciar el 7 de setiembre que nun habría eleiciones xenerales y qu'esperaría hasta 1979 antes d'allegar a los caxellos. Thatcher reaccionó a esto calificando a los llaboristes como «pites» y el líder del [[Partíu Lliberal del Reinu Xuníu|Partíu Lliberal]], [[David Steel]], xunió criticándose-y los por «correr asustaos».<ref name="chickens">{{Cita web|url=http://news.bbc.co.uk/onthisday/hi/dates/stories/september/7/newsid_2502000/2502781.stm|títulu=7 September 1978: Callaghan accused of running scared|autor=BBC|
El gobiernu llaborista enfrentó un nuevu malestar público sobre la direición del país y una serie de fuelgues intenses mientres l'iviernu de 1978 y 1979 dieron pasu al «[[Iviernu del descontentu]]».<ref>{{Cita web|apellido=Estefanía|nome=Joaquín|url=http://elpais.com/diariu/2008/09/08/economia/1220824807_850215.html|títulu=Iviernu del descontentu editorial=''El País''|
== Primer ministra (1979-1990) ==
Llinia 64:
Thatcher ocupó'l cargu de [[primer ministru del Reinu Xuní u]]'l 4 de mayu de 1979. Al llegar al [[númberu 10 de Downing Street]] dixo, nuna [[paráfrasis]] de la «[[Oración de san Francisco]]»:
{{cita|Onde haya discordia, llevemos l'harmonía. Onde haya error, llevemos la verdá. Onde haya dulda, llevemos la fe. Y onde haya desesperación, llevemos la esperanza.<ref>{{Cita web|url=http://elpais.com/diariu/2004/06/14/opinion/1087164005_850215.html|títulu=Los 'neocons', profetes del pasáu|
=== Asuntos interiores ===
Thatcher foi líder de la oposición y primer ministra nuna dómina onde s'amontaron les tensiones raciales en Gran Bretaña.<ref name="Songs"/> ''The Economist'' comentó sobre les eleiciones locales de mayu de 1977 que «la marea de conservadores barrió colos partíos más pequeños. Eso inclúi específicamente al frente Nacional, que sufrió un claru cayente en comparanza al añu anterior».<ref>{{cita noticia|obra=The Economist|títulu=Votes go to Tories, and nobody else|fecha=14 de mayu de 1977|volume=263|númberu=6976|páxines=24–28|idioma= inglés}}</ref><ref>{{Cita web|url=http://www.margaretthatcher.org/document/93030FB632Y147999D4BEB655587A134.pdf|títulu=Conservative Party Campaign Guide Supplement 1978|autor=Conservative and Unionist Central Office|fecha=1978|
Como primer ministra, axuntábase semanalmente cola [[Sabela II del Reinu Xuníu|reina Sabela II]] p'aldericar asuntos del gobiernu y la so rellación foi oxetu d'un analís refechu.{{harvnp|Reitan|2003|p=28|sp=sí}}{{harvnp|Seward|2001|p=154|sp=sí}} En xunetu de 1986, el ''[[Sunday Times]]'' publicó ciertes afirmaciones atribuyíes a los conseyeros de la reina alrodiu de una rotura» ente'l [[palaciu de Buckingham]] y [[Downing Street]] «sobre una amplia gama de problemes nacionales ya internacionales».<ref name="dismayed">{{cita noticia |títulu=Queen dismayed by 'uncaring' Thatcher |obra=Sunday Times |fecha=20 de xunetu de 1986|nome=Simon|apellíos=Freeman|coautor= Jones, Michael|idioma= inglés}}</ref><ref name="rift">{{cita noticia |títulu=The Queen And Thatcher: The story they couldn't kill; Alleged rift between Premier and British Monarch |obra=Sunday Times |fecha=27 de xunetu de 1986|nome=Michael|apellido=Jones|idioma= inglés}}</ref> El Palaciu publicó una negativa oficial y esanició los rumores sobre una posible crisis constitucional.<ref name="rift"/> Dempués del retiru de Thatcher, una fonte fidedigna del Palaciu tornó como «ensin sentíu» la idea estereotipada» de que la reina y ella non simpatizaban o que reñieren por causa de les polítiques thatcheristas.<ref>{{cita noticia |títulu=Queen to toast Thatcher |obra=The Times |fecha=16 d'ochobre de 1995 |páxina=2|idioma= inglés}}</ref> Thatcher escribió más tarde: «Siempres atopé l'actitú de la Reina escontra al trabayu de gobernar absolutamente correcta... les hestories de la llucha ente "dos muyeres poderoses" yeren demasiáu bones como pa ser un inventu».{{harvnp|Thatcher|1993|p=18|sp=sí}} Mientres el so mandatu, Thatcher amosó una gran frugalidad na so residencia oficial, al puntu d'aportunar en pagar pola so propia tabla de planchar.<ref>{{Cita web|apellido1=Holt|nome1=Gerry|apellíos2=Williams|nome2=Nathan|url=http://www.bbc.co.uk/news/uk-16319101|títulu=Files reveal Margaret Thatcher's frugal side|fecha=30 d'avientu de 2011|
==== Economía ya impuestos ====
La política económica de Thatcher foi influyida polos movimientos [[monetarismo|monetaristas]] y por economistes como [[Milton Friedman]].<ref name="Childs-p185">{{Cita Harvard|Childs|2006|p=185|sp=sí}}</ref> Xuntu col [[Ministru de Facienda del Reinu Xuníu|canciller]] [[Geoffrey Howe]], menguó los impuestos direutos sobre la renta y amontó los impuestos indirectos.<ref name="Reitan-p30">{{Cita Harvard|Reitan|2003|p=30|sp=sí}}</ref> Tamién aumentó les tases d'interés pa desacelerar la crecedera de la [[ufierta monetaria]] y asina menguar la inflación,<ref name="Childs-p185"/> introdució llendes n'efeutivu de los gastos públicos y amenorgó les inversiones en servicios sociales como la educación y la vivienda.<ref name="Reitan-p30"/> Los sos retayos nos presupuestos d'educación cimera fixeron que se convirtiera na única primer ministru graduada d'Oxford na posguerra que nun recibiera un doctoráu honorariu de la [[Universidá d'Oxford]] dempués d'una votación de 738 contra 319 votos de l'asamblea del gobiernu y un pidimientu estudiantil.<ref>{{Cita web|url=http://news.bbc.co.uk/onthisday/hi/dates/stories/january/29/newsid_2506000/2506019.stm|títulu=29 January 1985: Thatcher snubbed by Oxford dons|
{| class="wikitable plainrowheaders" style="float:right; text-align:center; margin:10px;"
Llinia 113:
|}
Dellos conservadores del grupu de Heath nel gabinete, los llamaos húmedos», espresaron ciertes duldes sobre les polítiques de Thatcher.<ref name="nft"/><ref name="Socialism">[http://www.socialismtoday.org/128/thatcher.html «Thatcher's bitter legacy.»] ''Socialism Today'', ed. númberu 128, mayu de 2009. Consultáu'l 31 de mayu de 2012.</ref> Les protestes de 1981 n'[[Inglaterra]] resultaron nun discutiniu ente la prensa británica sobre la necesidá d'un xiru de 180.° na política. Na conferencia del Partíu Conservador de 1980, Thatcher encaró'l problema direutamente con un discursu escritu pol guionista [[Ronald Millar]],{{harvnp|Jones|Kavanagh|Moren|2007|p=224|sp=sí}} el cual incluyía la frase: «¡Xira tu si deseyar. La dama nun se va xirar!».<ref name="nft">{{Cita web|url=http://news.bbc.co.uk/onthisday/hi/dates/stories/october/10/newsid_2541000/2541071.stm|títulu=10 October 1980: Thatcher 'not for turning'|
A lo llargo de la década de 1980, los ingresos del impuestu del 90 % sobre la estraición de petroleu del [[mar del Norte]] fueron usaos como una fonte d'ingresos al curtiu plazu pa permediar el presupuestu y pagar los costos de la reforma.{{harvnp|Marr|2007|p=439|sp=sí}} Pa 1982, el Reinu Xuníu empezó a amosar señales de recuperación económica;{{harvnp|Floud|Johnson|2004|p=392|sp=sí}} la inflación menguó a 8,6 % dende un picu de 18 %,{{harvnp|Middleton|1996|p=630|sp=sí}} pero per primer vegada dende la década de 1930, el desempléu allugar en más de tres millones.<ref>{{Cita web|url=http://news.bbc.co.uk/onthisday/hi/dates/stories/january/26/newsid_2506000/2506335.stm|títulu=26 January 1982: UK unemployment tops three million|
Pa 1987, el desempléu foi menguando, la economía estabilizóse y fortalecióse, y l'inflación baxó. Les encuestes d'opinión amosaben a los conservadores con una amplia ventaya y los resultaos de les eleiciones locales tamién fueren esitosos pa ellos, lo que llevó a Thatcher a convocar a eleiciones xenerales pal 11 de xunu d'esi añu que concluyeron na so reeleición por un tercer periodu consecutivu.<ref>{{Cita web|url=http://www.bbc.co.uk/news/special/politics97/background/pastelec/gue87.shtml|títulu=BBC Politics 97|obra=BBC.co.uk|fecha=11 de xunu de 1987|
Thatcher reformó'l sistema d'impuestos local al reemplazar los impuestos domésticos basaos nel valor nominal de renta d'una propiedá col [[Community Charge|cargu comuñal]] o ''poll tax'', nel cual tolos adultos residentes pagaben una mesma cantidá.<ref name="polltax">{{Cita web|url=http://query.nytimes.com/gst/fullpage.html?res=9C0CE7DD1030F930A15757C0A966958260|obra=New York Times|
==== Relaciones cola industria ====
[[Archivu:Margaret Thatcher (1983).jpg|thumb|left|190px|Margaret Thatcher en 1983.]]
Thatcher taba decidida a amenorgar el poder de los sindicatos yá que acusaba a los sos líderes de debilitar la democracia parllamentaria y el desenvolvimientu económicu por aciu les fuelgues y protestes.{{harvnp|Thatcher|1993|pp=97-98, 339–340|sp=sí}} Dellos sindicatos entraron en fuelga como respuesta a la nueva llexislación creada pa menguar la so poder, pero la resistencia depués colapsó.<ref name="thatcher-cw">{{Cita web|url=https://web.archive.org/web/20080311084611/http://edition.cnn.com/SPECIALS/cold.war/kbank/profiles/thatcher/ |títulu= Margaret Thatcher |
La [[Fuelga minera en Reinu Xuníu de 1984 a 1985|fuelga de los mineros de 1984-1985]] foi la confrontación más importante ente un sindicatu y el gobiernu de Thatcher. En marzu de 1984, el [[Conseyu Nacional del Carbón]] (NCB) propunxo'l zarru de 20 de les 174 mines propiedá del estáu, col despidu de 20 000 de los 187 000 mineros.<ref name="Glass">{{cita noticia|nome=Robert|apellíos=Glass|títulu=The Uncivilized Side of Britain Rears its Ugly Head|obra=The Record |fecha=16 d'avientu de 1984|páxina=37|idioma= inglés}}</ref><ref name="Black">{{cita noticia|apellíos=Black |nome=Dave |títulu=Still unbowed, ex-miners to mark 25 years since the start of the strike |obra=The Journal |fecha=21 de febreru de 2009 |páxina=19|idioma= inglés}}</ref><ref name="pits-closed"/> Dos tercios de los mineros británicos, lideraos pola [[Unión Nacional de Mineros]] (NUM) sol mandu d'[[Arthur Scargill]], dexaron les sos ferramientes en protesta.<ref name="Glass"/><ref name="thatcher-num">{{Cita web|url=http://news.bbc.co.uk/2/hi/uk_news/wales/3537463.stm|títulu=Iron Lady versus union baron|
En 1979 el númberu de paros llaborales en tol Reinu Xuníu xubió a 4583 y perdiéronse más de 29 millones de díes llaborables. En 1984, l'añu de la fuelga de los mineros, hubo 1221 paros cola perda de más de 27 millones de díes llaborables. Sicasí, el númberu de los mesmos baxó costantemente a lo llargo del mandatu de Thatcher; en 1990 presentáronse 630 paros cola perda de menos de 2 millones de díes llaborables y siguieron col enclín negativu dempués de que Thatcher abandonara'l so cargu.<ref name="ButlerButlerP375">{{Cita Harvard|Butler|Butler|1994|p=375|sp=sí}}</ref> El númberu de trabayadores sindicalizados tamién menguó de 13,5 millones en 1979 a menos de 10 millones pa 1990.<ref name="EvansP40">{{Cita Harvard|Evans|2004|p=40|sp=sí}}</ref>
Llinia 141:
==== Irlanda del Norte ====
[[Archivu:Margaret Thatcher on a visit to Northern Ireland.jpg|thumb|Margaret Thatcher y el so maríu Denis nuna visita a [[Irlanda del Norte]].]]
En 1980 y 1981 los prisioneros del [[Exércitu Republicanu Irlandés Provisional]] (IRA) y del [[Exércitu Irlandés de Lliberación Nacional]] (INLA) na prisión norirlandesa de [[Prisión de Maze|Maze]], llevaron a cabu delles [[Fuelga de fame de 1981 n'Irlanda del Norte|fuelgues de fame]] nun esfuerciu por reponer el estatus de prisioneros políticos que-yos fuera esaniciáu pol gobiernu llaborista en 1976.<ref name="strike"/><ref name="CAIN-hs"/> [[Bobby Sands]] empecipió la fuelga de 1981 esclariando que ayunaría hasta la muerte de ser necesariu nun siendo que los sos compañeros llograren ciertes concesiones qu'ameyoraren les sos condiciones de vida.<ref name="strike">{{Cita web|url=http://news.bbc.co.uk/onthisday/hi/dates/stories/october/3/newsid_2451000/2451503.stm|títulu=3 October 1981: IRA Maze hunger strikes at an end|autor=BBC|obra=On this day 1950–2005|fecha=3 d'ochobre de 2008|idioma=inglés|
Na madrugada del 12 d'ochobre de 1984,<ref name="Guardian"/> Thatcher apenes escapó ilesa d'un [[Atentáu del Grand Hotel de Brighton de 1984|intentu d'asesinatu]] per parte del IRA nel Hotel Brighton.<ref name="bbc-bomb">{{Cita web|url=http://news.bbc.co.uk/onthisday/hi/dates/stories/october/12/newsid_2531000/2531583.stm|
El 6 de payares de 1981, Thatcher y el [[taoiseach]] irlandés [[Garret FitzGerald]] crearon un foru pa la xunta de los dos gobiernos, el Conseyu Intergubernamental Anglu-Irlandés.<ref name="CAIN-hs">{{Cita web|url=http://cain.ulst.ac.uk/events/hstrike/chronology.htm|títulu=The Hunger Strike of 1981 – A Chronology of Main Events|obra=CAIN, University of Ulster|
=== Asuntos esteriores ===
Llinia 151:
[[Archivu:Thatchers and Bushes at Chequers.jpg|thumb|right|Los matrimonios Bush y Thatcher en [[Chequers]].]]
Thatcher xubió al poder nel últimu periodu de la [[Guerra Fría]] y col tiempu amosóse a favor de les polítiques del presidente estauxunidense [[Ronald Reagan]], basaes nel so compartíu iñerizu pol comunismu;<ref name="thatcher-cw"/><ref>Botero Caicedo, Mauricio. «[http://www.elespectador.com/impresu/columna-250533-el legáu-de-reagan-y-margaret-thatcher El legáu de Reagan y Margaret Thatcher]» (13 de febreru de 2011). Elespectador.com. Consultáu'l 13 de xunu de 2012.</ref> sicasí, ella opúnxose firmemente a la [[invasión de Granada]] per parte del exércitu estauxunidense, asocedida n'ochobre de 1983.{{harvnp|Gilbert|2002|p=565|sp=sí}} Mientres el so primer añu como primer ministra, sofitó la decisión de la [[OTAN]] d'esplegar dellos cruceros y [[MGM-31 Pershing|misiles balísticos]] nucleares n'Europa Occidental,<ref name="thatcher-cw"/> amás de dexar a los Estaos Xuníos aparcar más de 160 misiles de cruceru na [[RAF Greenham Common]] a partir del 14 de payares de 1983, decisión que dio llugar a protestes masives de la [[Campaña pal Desarme Nuclear]].<ref name="thatcher-cw"/> Amás, adquirió un sistema de [[Trident II D5|misiles trident]] pa submarinos ellaboráu per Estaos Xuníos pa remplazar el [[UGM-27 Polaris|sistema Polaris]], que triplicó les fuercies nucleares britániques<ref>{{Cita web|url=http://www.time.com/time/magacín/article/0,9171,922079,00.html|títulu=Trident is go|
A pesar d'asitiase en contra del [[apartheid]], Thatcher oponer a les sanciones impuestes a [[Sudáfrica]] pola [[Mancomunidá de Naciones]] y la [[Comunidá Europea]],{{harvnp|Campbell|2011|p=322|sp=sí}} y calificar de «inmorales», porque dexaríen a miles d'emplegaos negros ensin trabayu.<ref>{{cita llibru |nome=Hugo |apellíu=Young |títulu=Supping with the Devils: Political Writing from Thatcher to Blai |páxines=6 |ISBN=1843542277 |editorial=Atlantic Books |fecha-publicación=2004}}</ref><ref>{{Cita noticia |nome= Michelle |apellíu=Faul |títulu=Margaret Thatcher, Apartheid: South Africans Divided Over Whether Leader Helped Or Hindered Regime |url=http://www.huffingtonpost.com/2013/04/09/margaret-thatcher-apartheid-south-africans_n_3045670.html |periódicu=The Huffington Post |fecha=9 d'abril de 2013 |idioma=inglés |
L'antipatía de Thatcher escontra la [[integración europea]] volvióse más pronunciada mientres el so mandatu, particularmente dempués de la so tercer victoria eleutoral en 1987. Mientres un discursu que pronunció en 1988 en [[Bruxes]], sorrayó la so oposición a les propuestes de la Comunidá Europea (antecedente de la [[Xunión Europea]]) de crear una estructura federal y una medría de la centralización en tomar de decisiones.<ref>{{Cita web|url=http://www.margaretthatcher.org/speeches/displaydocument.asp?docid=107332|autor=Margaret Thatcher Foundation|
[[Archivu:RIAN archive 778094 Visit to Great Britain by General secretary of CPSU CC Mikhail Gorbachev.jpg|thumb|Thatcher riendo col líder soviéticu [[Mijaíl Gorbachov]] y la so esposa [[Raísa Gorbachova|Raísa]], na embaxada soviética, el 1 d'abril de 1989.]]
N'abril de 1986, Thatcher dexó l'usu de les bases de la [[Royal Air Force]] a los [[Xeneral Dynamics F-111 Aardvark|F-111]] estauxunidenses pal [[bombardéu de Libia]] depués de la esplosión nuna discoteca en Berlín,<ref name="Cannon">{{cita noticia |nome=Lou |apellíos=Cannon |títulu=Reagan Acted Upon 'Irrefugable' Evidence |obra=Washington Post |fecha=15 d'abril de 1986|idioma=inglés}}</ref> citando'l derechu a la autodefensa según l'artículu 51 de la [[Carta de les Naciones Xuníes]].<ref>{{cita noticia|nome=Peter |apellíos=Riddell |títulu=Thatcher Defends US Use Of British Bases / Libya bombing raid |obra=Financial Times |fecha=16 d'abril de 1986 |páxina=1|idioma=inglés}}</ref><ref group="nota">Dirixiéndose a la Cámara de los Comunes, Thatcher afirmó que «los Estaos Xuníos tienen a más de 330 000 miembros de les sos fuercies n'Europa pa defender la nuesa llibertá. Por tar equí, son blancos d'un ataque terrorista. Ye inconcebible que tuvieren de refugar el so derechu a usar los aviones estauxunidenses y a los pilotos estauxunidenses nel so derechu inherente de la autodefensa, pa defender al so propiu pueblu».</ref><ref>{{cita publicación|publicación=Hansard|url=http://hansard.millbanksystems.com/commons/1986/apr/15/engagements|títulu=Engagements: HC Alderique|fecha=15 d'abril de 1986|volume=95|páxines=723–728|idioma=inglés|
Thatcher foi unu de los primeres líderes d'Occidente en recibir positivamente al líder soviéticu [[Mijaíl Gorbachov]]. Dempués de les xuntes ente Reagan y Gorbachov, y depués de l'aplicación de les reformes d'esti postreru na URSS, Thatcher declaró en payares de 1988 que «agora yá nun tamos nuna Guerra Fría» sinón más bien nuna «nueva rellación muncho más amplia de lo que la Guerra Fría foi».<ref name="reforms1988">{{Cita web|url=http://www.nytimes.com/1988/11/18/world/gorbachev-policy-has-ended-the-cold-war-thatcher-says.html|títulu=Gorbachev Policy Has Ended The Cold War, Thatcher Says|fecha=18 de payares de 1988|autor=Associated Press|obra=New York Times|
==== Guerra de les Malvines ====
Llinia 169:
[[Archivu:Thatcher - Reagan c872-9.jpg|thumb|left|190px|Thatcher al pie de Ronald Reagan, febreru de 1981.]]
El 2 d'abril de 1982, la [[Procesu de Reorganización Nacional|xunta militar]] que gobernaba n'[[Arxentina]] ordenó la ocupación de los territorios en disputa alministraos pol Reinu Xuníu de les [[Isla Malvines (Territoriu Británicu de Ultramar)|Islles Malvines]] y ocupó [[Puertu Stanley]] como asina tamién les [[Islles Xeorxa del Sur y Sandwich del Sur]], lo que dio entamu a la [[Guerra de les Malvines]].{{harvnp|Smith|1989|p=21|sp=sí}} El fechu fuera entamáu dende 1978 pol presidente [[Leopoldo Galtieri]] y foi bien recibíu pol pueblu arxentín; consecutivamente, Thatcher afirmó que recuperaría les islles.<ref name="Malvines">{{cita llibru|apellido=Muñoz Pace|nome=Fernando|títulu=Alfonsín y la vuelta de la democracia (1980-1989): España la guerra de les islles Malvines|edición=18|añu=2010|editorial=Clarín|allugamientu=Arxentín|isbn=978-987-07-0859-9|páxines=16-7}}</ref> Estaos Xuníos intentó llevar a cabu una mediación en términos que concedíen dalgún prestu a les demandes de soberanía d'Arxentina, pa la cual Reagan decidió unviar como mediador al xeneral [[Alexander Haig]].<ref name="Malvines"/> La propuesta estauxunidense foi refugada pol gobiernu arxentín y hores antes de la invasión, Reagan contautó con Thatcher, a quien informó sobre una recién conversación telefónica con Galtieri y confesólu: «nun vamos ser neutrales si Arxentina usa la fuercia militar».<ref name="EEXX">{{Cita web|url=http://www.clarin.com/zona/Reagan-Thatcher-neutrales-Arxentina-fuerza_0_674332790.html|títulu=Reagan a Thatcher: «Nun vamos ser neutrales si Arxentina usa la fuercia»|
Finalmente, Arxentina rindió'l 14 de xunu y l'operación foi aclamada como un ésitu nel Reinu Xuníu, a pesar de la muerte de 255 efeutivos británicos y trés malvinenses mientres los 74 díes de duración del enfrentamientu. Les baxes arxentines xubieron a 649,<ref name="Malvines"/> la metá d'elles asocedíes el 2 de mayu de 1982 depués de que'l submarín nuclear [[HMS Conqueror (S48)]] fundiera'l cruceru [[ARA General Belgrano]], que s'atopaba fora del territoriu de guerra.<ref name="liberation">{{cita noticia|títulu=The Falklands: 25 years since the Iron Lady won her war; Liberation Day |obra=The Times |fecha=15 de xunu de 2007|páxina=32|nome=Michael|apellíos=Evans|idioma= inglés}}</ref> Thatcher foi criticada pola so neglixencia a brindar una defensa a les Islles Malvines y foi acusada por [[Tam Dalyell]] pola so decisión de fundir el Xeneral Belgrano, motivu pol que foi etiquetada como «criminal de guerra».<ref>«[https://web.archive.org/web/20121025063339/http://www.infobae.com/notes/nota.php?Idx=187976&idxSeccion=0 Thatcher podría ser condergada como criminal de guerra]» Infobae.com, 5 de xunu de 2005. Consultáu'l 19 d'abril de 2012.</ref> Sicasí, Thatcher foi considerada polos británicu una líder de guerra altamente capaz y comprometida.{{harvnp|Hastings|Jenkins|1983|pp=335–336|sp=sí}} El factor Malvines», la recuperación económica d'entamos de 1982 y una oposición llaborista amargamente estremada contribuyeron a la so segunda victoria eleutoral nes [[Eleiciones xenerales del Reinu Xuníu de 1983|eleiciones xenerales de 1983]].<ref name="Malvn">{{cita publicación |apellido1=Sanders |nome1=David |apellíos2=Ward |nome2=Hugh |apellíos3=Marsh |nome3=David |títulu=Government Popularity and the Falklands War: A Reassessment |publicación=British Journal of Political Science |volume=17 |mes=xunetu|añu= 1987 |páxina=28 |númberu=3|idioma= inglés}}</ref> Depués de la guerra, Thatcher de cutiu faía mención al llamáu «Espíritu de les Malvines»; {{Harvtxt|Hastings|Jenkins|1983}} suxuren qu'esti fechu reflexó'l so preferencia por tomar de decisiones axilosa fecha pol so gabinete de guerra, en cuenta de los alcuerdos minuciosos realizaos pol gabinete del gobiernu en tiempos de paz.{{harvnp|Hastings|Jenkins|1983|p=329|sp=sí}}
En 2005, el [[Congresu de la Nación Arxentina]], basáu en declaraciones del capitán del Conqueror ya investigaciones de la [[BBC]], fixo efeutiva un resolución na que manifestaba que'l fundimientu al cruceru Xeneral Belgrano «constituyó un crime que viola'l derechu internacional que regula los conflictos bélicos, cuantimás, la Convención de L'Haya de 1907».<ref>{{Cita web|url=http://www.abc.com.py/edicion-impresa/internacionales/acusarian-a-thatcher-de-criminal-de-guerra-835269.html|títulu=Acusaríen a Thatcher de criminal de guerra|
=== Desafíos al so lideralgu y arrenunciu ===
Nes eleiciones internes de 1989, el lideralgu del Partíu Conservador de Thatcher foi desafiáu por un políticu pocu conocíu, sir [[Anthony Meyer]].<ref name="89election">{{Cita web|url=http://news.bbc.co.uk/onthisday/hi/dates/stories/december/5/newsid_2528000/2528339.stm|
[[Archivu:ThatcherProfile.JPG|thumb|left|upright|Thatcher en 1990.]]
Les encuestes d'opinión de setiembre de 1990 reportaron que los llaboristes establecieren un lideralgu que devasaba a los conservadores nun 14 %<ref name="howe"/> y pa payares, caltuvieren la delantrera por 18 meses.<ref name="ridley"/> Esos datos, xuntu cola personalidá combativa de Thatcher y la so capacidá pa ignorar les opiniones de los sos colegues, contribuyeron a crear un descontentu dientro del Partíu Conservador.<ref name="resign-nyt"/>
El 1 de payares de 1990, [[Geoffrey Howe]], l'últimu miembru activu del so gabinete orixinal, arrenunció al so puestu como [[Vizprimer ministru del Reinu Xuníu|vizprimer ministru]] depués de que Thatcher negar a aprobar un programa pa l'adopción d'una [[Euro|moneda europea única]].<ref name="howe">{{Cita web|url=http://news.bbc.co.uk/onthisday/hi/dates/stories/november/1/newsid_2513000/2513953.stm|
A otru día, [[Michael Heseltine]] desafió'l so puestu como líder del Partíu Conservador.{{harvnp|Marr|2007|p=473|sp=sí}} Les encuestes d'opinión indicaren qu'él-y daría a los conservadores la delantera frente a los llaboristes.<ref>{{cita noticia|nome=David |apellíos=Lipsey |títulu=Poll swing followed downturn by Tories; Conservative Party leadership |obra=The Times |fecha=21 de payares de 1990|idioma=inglés}}</ref> Anque Thatcher ganó la primer vuelta, Heseltine llogró'l sofitu abondu (152 votos) pa forzar una segunda vuelta.<ref name="number-10"/> Primeramente, Thatcher afirmó que les sos intenciones yeren «engarrar y lluchar pa ganar» les eleiciones pero, en consultando al so gabinete, persuadir de retirase.<ref name="resign-nyt">{{Cita web|url=http://www.nytimes.com/1990/11/23/world/change-britain-thatcher-says-she-ll-quit-11-1-2-years-prime-minister-ended-party.html|títulu=Change in Britain; Thatcher Says She'll Quit; 11½ Years as Prime Minister Ended by Party Challenge|
{{caxa de cita|Toi bien feliz d'haber dexáu al Reinu Xuníu nun muncho meyor estáu del que taba cuando llegamos al poder va once años y mediu.|Margaret Thatcher, al salir del númberu 10 de Downing Street, 1990.<ref>«[http://www.youtube.com/watch?v=c71A0WG_Byk 28th November 1990: Margaret Thatcher Resignation Speech]» BBC Motion Gallery, reproducíu en You Tube. Consultáu'l 7 de mayu de 2012.</ref>}}
Thatcher foi reemplazada como primer ministru y como líder del partíu pol so canciller [[John Major]], quien dirixó un repique nel sofitu escontra'l conservadores nos 17 meses previos a les [[Eleiciones xenerales del Reinu Xuníu de 1992|eleiciones xenerales de 1992]] y llevó al partíu a la so cuarta victoria consecutiva'l 9 d'abril d'esi añu.<ref>{{Cita web|url=http://www.guardian.co.uk/politics/2005/apr/04/electionspast.past3|títulu=Pollsters taxed|obra=Guardian.co.uk|fecha=4 d'abril de 2005|
== Vida posterior ==
Thatcher tornó como una diputada ensin cartera <ref group="nota">Un miembru de la Cámara de los Comunes de Gran Bretaña que nun ta al frente del partíu.</ref> por Finchley dos años dempués d'abandonar la xefatura del gobiernu.{{harvnp|Reitan|2003|p=118|sp=sí Se retiró de la Cámara nes eleiciones de 1992, a los 66 años, argumentando que la so salida daría-y una mayor llibertá pa dicir lo que pensaba.<ref name="lords">{{Cita web|url=http://news.bbc.co.uk/onthisday/hi/dates/stories/june/30/newsid_2523000/2523395.stm|títulu=30 June 1992: Thatcher takes her presta in Lords|añu=2008|
=== Tres la Cámara de los Comunes ===
Dempués d'abandonar la Cámara de los Comunes, convertir nel primera exprimer ministru en crear una fundación, que cerró en 2005 por cuenta de dificultaes financieres.<ref name="historyandpolicy">{{Cita web|url=http://www.historyandpolicy.org/papers/policy-paper-101.html|títulu=What next for Gordon Brown?|apellíu=Theakston|nome=Kevin|fecha=mayu de 2010|editorial=History & Policy|
N'agostu de 1992, pidió a la OTAN que detuviera l'asaltu serbiu en [[Goražde]] y [[Sarajevo]] pa rematar la [[llimpieza étnica]] mientres la [[Guerra de Bosnia]]. Comparó la situación d'ende colos «peores escesos de los nazis» y alvirtió que podría haber un holocaustu».<ref>{{Cita web|fecha=6 d'agostu de 1992|url=http://query.nytimes.com/gst/fullpage.html?res=9Y0CE7DE1731F935A3575BC0A964958260&sec=&spon=&pagewanted=2|títulu=Stop the Escuses. Help Bosnia Now|newspaper=New York Times|
[[Archivu:Margaret Thatcher.jpg|thumb|left|Margaret Thatcher nel [[Centru espacial John F. Kennedy]], 2001.]]Foi [[rector]]a honoraria de la [[The College of William and Mary|Universidá de William y Mary]] en Virginia (1993-2000)<ref>{{Cita web|títulu=Chancellor's Robe|url=http://www.wm.edu/about/administration/chancellor/robe/index.php|editorial=College of William and Mary|
En 1998 Thatcher pidió la lliberación del exdictador chilenu [[Augusto Pinochet]] cuando España ordenó'l so arrestu y trató de xulgalo por violaciones a los derechos humanos sobre la base de l'ayuda illegal qu'ufiertó a Reinu Xuníu mientres la Guerra de Malvines. En 1999 visitar mientres se topaba so arrestu domiciliariu cerca de Londres.<ref name="Thatcher stands_1">{{Cita web|títulu=Thatcher stands by Pinochet|fecha=26 de marzu de 1999|url=http://news.bbc.co.uk/2/hi/304516.stm|
En marzu de 2002, foi publicáu'l llibru de Thatcher ''Statecraft: Strategies for a Changing World'', dedicáu a Ronald Reagan, nel cual declaró que nun habría paz en Mediu Oriente hasta que [[Sadam Husein]] fuera derrocáu, qu'Israel tendría d'axustar tierres pola paz y que la Unión Europea (XE) yera «fundamentalmente irreformable», «un proyeutu utópicu clásicu, un monumentu a la vanidá de los intelectuales, un programa que'l so destín inevitable ye'l fracasu». Argumentó que'l Reinu Xuníu tendría d'axustar los términos de la membresía o bien, salir de la XE y xunise al [[Tratáu de Llibre Comerciu d'América del Norte]]. El llibru foi publicáu'l 18 de marzu en ''The Times'' y pocos díes dempués, por causa de dellos accidentes cerebrovasculares pequeños, Thatcher anunció qu'atayaría tolos sos discursos previstos y nun aceptaría dar nengunu más a partir d'entós.{{harvnp|Campbell|2003|pp=796–798|sp=sí}}
Llinia 208:
=== Dende 2003 ===
[[Archivu:Margaret thatcher 2007.jpg|thumb|right|Margaret Thatcher n'ochobre de 2007.]]Sir Denis Thatcher morrió'l 26 de xunu de 2003 y foi cremado el 3 de xunetu.<ref>{{Cita web|obra=BBC News|url=http://news.bbc.co.uk/1/hi/uk_politics/3041546.stm|títulu=Lady Thatcher bids Denis farewell|fecha=3 de xunetu de 2003|
Thatcher celebró'l so octoxésimu cumpleaños nel Hotel Mandarin Oriental en Hyde Park, Londres, el 13 d'ochobre de 2005, nuna ceremonia a la qu'asistieron la reina [[Sabela II del Reinu Xuníu|Sabela II]] y el so maríu, el [[Felipe de Edimburgo|duque d'Edimburgu]], la [[Alejandra de Kent|princesa Alejandra]] y Tony Blair.<ref>{{Cita web|url=http://news.bbc.co.uk/1/hi/uk_politics/4329132.stm|títulu=Thatcher marks 80th with a speech|
[[Archivu:Thatcher 2006 September 11 event.jpg|thumb|right|Thatcher nel serviciu memorial en [[Washington D. C.|Washington]] del quintu aniversariu del [[Atentáu del 11 de setiembre de 2001|atentáu del 11-S]], xunto a [[Dick Cheney]] y la so esposa.]][[Archivu:Dr Ion Jinga si Margaret Tatcher.jpg|thumb|left|Thatcher xuntu al diplomáticu rumanu Ion Jinga en 2009.]]En 2006, asistió a un serviciu conmemorativo oficial en [[Washington, D. C.]] pa recordar el quintu aniversariu del [[atentáu del 11 de setiembre de 2001]] n'Estaos Xuníos. Foi convidada pol vicepresidente [[Dick Cheney]] y axuntóse cola ministra d'Asuntos Esteriores [[Condoleezza Rice]] mientres la so visita.<ref>{{Cita web|títulu=9/11 Remembrance Honors Victims from More Than 90 Countries|
En febreru de 2007, convertir nel primer ministru vivu en ser honráu con una estatua de bronce nes Cases del Parllamentu, que ta xusto enfrente de la del so héroe políticu, [[Winston Churchill]],<ref name="bronze"/> y foi presentada'l 21 de febreru de 2007 cola presencia de la mesma Thatcher, que pronunció un discursu pocu frecuente y curtiu nel antepar de los miembros de la Cámara de los Comunes, nel que señaló: «Prefiriera que sía de fierro, pero'l bronce va faer... que nun s'aferruñe».<ref name="bronze">{{Cita web|fecha=21 de febreru de 2007|url=http://news.bbc.co.uk/1/hi/uk_politics/6384029.stm|títulu=Iron Lady is honoured in bronze|
Thatcher yera una defensora pública de la [[Declaración de Praga sobre Concencia Europea y Comunismu]] y la consiguiente resultancia del Procesu de Praga ya inclusive, unvió una carta pública de sofitu a la conferencia anterior.<ref>{{Cita web|url=http://www.victimsofcommunism.org/media/article.php?article=3850|títulu=Prague Declaration on European Conscience and Communism - Press Release|fecha=9 de xunu de 2008|editorial=[[Victims of Communism Memorial Foundation]]|urlarchivu=http://www.webcitation.org/5yf4HFF6d|fechaarchivu=10 de mayu de 2011|
== Enfermedá y fallecimientu ==
La salú de Thatcher tornó notablemente mientres la década de 2000. Sufrió dellos accidentes cerebrovasculares pequeños en 2002 y los sos médicos aconseyáronlu non volver ufiertar discursos públicos.<ref>{{Cita web|títulu=Statement from the office of the Rt Hon Baroness Thatcher LG OM FRS|editorial=Margaret Thatcher Foundation|fecha=22 de marzu de 2002|url=http://www.margaretthatcher.org/speeches/displaydocument.asp?docid=109305|
[[Archivu:Begräbnis Margaret Thatcher (8657022449).jpg|thumb|left|200px|Treslláu de los restos de Thatcher escontra la [[Catedral de San Pablo de Londres|Catedral de San Pablo]].]][[Archivu:MTgrave1.jpeg|thumb|right|180px|Balta de Thatcher nel Royal Hospital Chelsea.]]El 21 d'avientu de 2012, foi sometida a una operación pa extirparle un tumor na vexiga nun hospital londinense y tuvo de permanecer internada mientres la [[Navidá|temporada navidiega]] d'esi añu.<ref>''La Capital'' (24 d'avientu de 2012). «[http://www.lacapital.com.ar/el mundu Continua-hospitalizada-Margaret-Thatcher-tras-una-operacion-de-vejiga-20121224-0053.html Sigue hospitalizada Margaret Thatcher tres una operación de vexiga]» Consultáu'l 26 d'avientu de 2012.</ref> Thatcher finó'l 8 d'abril de 2013 a los 87 años nel [[Hotel Ritz (Londres)|Hotel Ritz]] en [[Londres]] dempués de sufrir un [[accidente cerebrovascular]].<ref>{{cita web | url = http://www.margaretthatcher.org/archive/MTobit.asp | títulu = Obituary | editorial = Margaret Thatcher Foundation | fecha = 8 d'abril de 2013 |
El voceru de Thatcher, Lord Bell, confirmó la so muerte a les 12.52 GMT nuna nota de prensa<ref name="autogenerated1">{{cita web | url = http://www.bbc.co.uk/news/uk-politics-22067155 | títulu = Ex-Prime Minister Baroness Thatcher dies | editorial = BBC News |
Acordies con los deseos de Thatcher, nun recibió un [[funeral d'Estáu]] sinón que foi honrada con un serviciu relixosu na [[catedral de San Pablo de Londres]] el 17 d'abril, onde se-y concedieron honores militares.<ref name="autogenerated1"/> Los sos restos fueron encenraos y depositaos nel Royal Hospital Chelsea al pie de los del so home.<ref>{{cita web |url=http://www.clarin.com/mundu/Funeral-Thatcher-cortexu-funebre-Londres_0_902909850.html |títulu=Despidieron los restos de Thatcher con pómpara y honores militares |
== Imaxe pública ==
Margaret Thatcher foi señalada como una muyer de personalidá fuerte, fechu que foi constatáu n'archivos secretos tres la so llegada al poder revelaos en 2010 polos [[Archivos Nacionales del Reinu Xuníu]]. El so calter firme y determinación que-y valieron el llamatu de «La Dama de Fierro» quedaron demostraos, por casu, en cumes internacionales o n'enfrentamientos y oposiciones con otros políticos de relevancia.<ref name="Elpais">{{Cita web|url=http://elpais.com/diariu/2010/01/10/domingu/1263095190_850215.html|títulu=Por qué yera tan Dama de Fierro|
[[Archivu:Premier Thatcher (l) en premier Lubbers tijdens een persconferentie, Bestanddeelnr 932-7047.jpg|thumb|right|250px|Margaret Thatcher y el primer ministru de [[Países Baxos]], [[Ruud Lubbers]], mientres una conferencia de prensa en 1983.]]El so fuerte calter tamién quedó establecíu nes sos anotaciones al marxe nos sos papeles de trabayu. Sobre la so primer propuesta de retayos presupuestarios que-y fixo llegar el canciller del Exchequer, anotó: «Nun ye lo bastante duru».<ref name="Elpais"/> Les notes d'una conversación que caltuvo'l 23 d'agostu de 1979 col ministru Humphrey Atkins reflexaron la so indignación pola política neutral adoptada per Estaos Xuníos nel conflictu del Ulster.<ref name="Elpais"/> Un documentu rellató una charra na Casa Blanca ente'l presidente estauxunidense [[Jimmy Carter]] y Thatcher n'avientu de 1979 na que Carter intentaba convence-y por que vendiera armes al RUC. Según les notes oficiales: «ella mesma remanó los dos pistoles que davezu utilizaba'l RUC y nun tenía nenguna dulda de que l'americana Ruger yera muncho meyor».<ref name="Elpais"/> Otra carta de xunetu de 1978 reveló'l cinismu de Thatcher cuando entá yera líder de la oposición por cuenta de la so negativa de publicar una hestoria de la intelixencia militar mientres la [[Segunda Guerra Mundial]] que reconocía la esistencia del [[EL MIO5]] y el [[EL MIO6]], los servicios secretos británicos.<ref name="Elpais"/>
Llinia 235:
[[Meryl Streep]], protagonista de ''[[La dama de fierro]]'' (2011), comentó nuna entrevista sobre Thatcher:
{{cita|Ella nun podía dexase nin la risa nin les llárimes porque sabía qu'eso sería percibíu como una señal de debilidá. Tamién manipolió la so voz, el so acentu, el so tonu, pa convertise en líder. La falta de sentimientos que siempres se -y achacó yá la amosaba cuando yera una moza política. Yera bien importante reflexar bien les manifestaciones d'aquella personalidá porque tienen enforma que ver cola perceición que se tien d'ella: la so grandiosidá, la so presencia, la majestuosidad qu'imprimía a les sos opiniones. Hasta agora pervivían d'ella dos imáxenes totalmente engarraes y esaxeraes: la del iconu y la de la bisarma.<ref>{{Cita web|url=http://losandes.com.ar/notes/2012/2/2/meryl-streep-thatcher-permitia-llorar-emocionase%Y2%80%9D-621655.asp|títulu=Meryl Streep: "Thatcher nun se dexaba llorar nin emocionase"|
[[Archivu:Anti-Margaret Thatcher badge, 1980s.jpg|thumb|right|Insinia redonda col eslogan «Si Maggie ye la respuesta, la entruga tien de ser bien tonta», 1986.]]Caracterizóse, principalmente mientres el so mandatu, pol so pensamientu políticu basáu nel [[patriotismu]] y el [[nacionalismu]], y la so aberración polos sindicatos.<ref name="Elpais"/> En 1959, añu en que Thatcher ingresó al Parllamentu británicu, 25 muyeres (un 3,9 %) fueron escoyíes diputaes nuna Cámara de 630 miembros contrariamente a l'actualidá, na qu'hai 142 diputaes (un 21,8 %).<ref>{{Cita web|url=http://www.guerraeterna.com/margaret-thatcher-y-la dama-de-fierro/|títulu=Margaret Thatcher y 'La Dama de Fierro'|
Los rumores alrodiu del so enclín al [[racismu]] fueron amontándose a lo llargo del so mandatu y darréu a este. A pesar de qu'aceptó l'ingresu de 10 000 vietnamites que fuxíen del réxime comunista al Reinu Xuníu, Thatcher supunxo qu'habría disturbios caleyeros si recibíen viviendes de proteición oficial en desterciu de la población blanca y almitió que pondría «munches menos oxeciones si tratar de refuxaos de [[Rodesia (rexón)|Rodesia]], polacos o húngaros porque sería muncho más fácil asimilalos na sociedá británica».<ref name="Elpais"/>
Per otra parte, los críticos llamentaron la influencia de Thatcher nel abandonu d'idees como'l [[plenu emplegu]], l'amenorgamientu de la probeza y el consensu civil como base de los oxetivos políticos. Tamién foi criticada por ser divisiva<ref name="greatestpm">{{Cita web|url=http://news.bbc.co.uk/1/hi/programmes/newsnight/7593554.stm|obra=BBC News|títulu=Who has been UK's greatest post-war PM?|fecha=16 de setiembre de 2008|autor=BBC|
Mientres el so mandatu, Thatcher llogró un índiz d'aprobación de 40 %, el segundu más baxu pa un primer ministru de la posguerra. Les encuestes consistentemente amosaben que yera más impopular qu'el so partíu.<ref name="ridley">{{cita noticia|apellíos=Ridley |nome=Matt |títulu=Et El to, Heseltine?; Unpopularity Was a Grievous Fault, and Thatcher Hath Answered for It |periódicu=Washington Post |fecha=25 de payares de 1990 |páxina=2|idioma=inglés}}</ref> Al definise como una política de convencimientu, Thatcher siempres aportunó que nun-y importaben les encuestes y apuntó al so récor d'eleiciones invictes.<ref>{{cita noticia|títulu=The poll tax incubus |obra=The Times |fecha=24 de payares de 1990|idioma=inglés}}</ref> Sicasí, en xunetu de 2011 Thatcher foi nomada la primer ministra británica más competente de los postreros 30 años nuna encuesta de Ipsos MORI.<ref name="Stacey_1">{{Cita web|url=http://www.ft.com/cms/s/0/d4y23a0c-a3f9-11y0-8b4f-00144feabdc0.html#axzz1R5B1AzaY|títulu=Thatcher heads poll of most competent PMs|autor=Stacey, Kiran|fecha=3 de xunetu de 2011|
== Legáu ==
Llinia 250:
Thatcher definió la so propia filosofía política nuna rotura revesosa con el conservadores de ''One Nation'', tal como fixo'l so predecesor Edward Heath,{{harvnp|Campbell|2008|pp=530-532|sp=sí}} nuna declaración fecha a Douglas Keay y publicada na revista ''[[Woman's Own]]'' el 31 d'ochobre de 1987:
{{cita|Creo qu'entremos a un periodu onde munchos neños y xente crecieron cola idea de «¡Tengo un problema, ye'l trabayu del gobiernu trepar con ello!» o «¡Tengo un problema, voi dir y voi consiguir una concesión pa trepar con ello!», «¡Nun tengo casa, el gobiernu tien de dame una!» y asina-y tán refundiando a la sociedá los sos problemes, pero ¿quién ye la sociedá? ¡nun esiste tal cosa!. Hai homes y muyeres independientes y hai families y nengún gobiernu puede faer daqué, sacante al traviés de la xente, y la xente primero tien que lluchar por sigo mesma. Ye nuesu tener de curiar de nós y depués ayudar a los nuesos vecinos y la vida ye un negociu recíprocu, onde la xente tien los sos derechos en mente, pero non les sos obligaciones.<ref>{{Cita web|títulu=Interview for Woman's Own ("non such thing as society") with journalist Douglas Keay|fecha=23 September 1987|url=http://www.margaretthatcher.org/speeches/displaydocument.asp?docid=106689|autor=Margaret Thatcher Foundation|
[[Archivu:Lady Thatcher- bronze.2006.jpg|thumb|left|Escultura de Thatcher realizada por David Cregeen.]]
Pa los sos simpatizantes, Margaret Thatcher permanez como una figura que revitalizó la economía británica, reprimió a los sindicatos y restableció a la nación como una potencia mundial.<ref name="legacy-bbc">{{Cita web|títulu=Evaluating Thatcher's legacy|fecha=4 de mayu de 2004|
Sicasí, el mandatu de Thatcher tamién tuvo marcáu polos altos niveles de desempléu y el baturiciu social.<ref name="legacy-bbc"/> Munches de les árees afeutaes pola escasa ufierta de trabayu, resultante de les sos polítiques económiques [[monetarismo|monetaristas]], entá nun se recuperaron dafechu y tán llaraes de problemes sociales como la drogadicción y la separación familiar.{{harvnp|Richards|2004|p=63|sp=sí}}
Llinia 259:
Apocayá, munchos biógrafos fueron críticos con dellos aspeutos de la vida nos años de Thatcher. Por casu, el periodista [[Michael White]], nel so llibru ''[[New Statesman]]'' (2009), duldó del fechu de que les sos reformes traxeren dalgún beneficiu netu al pueblu británicu.<ref>{{cita llibru|nome=Michael|apellíu=White|capítulu=The Making of Maggie|títulu=New Statesman|fecha=26 de febreru de 2009|idioma=inglés}}</ref> Magar ser la primer muyer escoyida como primer ministra del Reinu Xuníu, Eric Evans dixo nel so llibru ''Thatcher and Thatcherism'' que fixo «pocu p'ayudar la causa política de les muyeres»,<ref name="EvansP25">{{Cita Harvard|Evans|2004|p=25|sp=sí}}</ref> yá sía nel so partíu o nel gobiernu, y delles feministes britániques clasificar como «una enemiga».{{harvnp|Burns|2009|p=234|sp=sí}} La so postura sobre la [[inmigración]] foi percibida como parte de la creciente [[esfera pública]] racista, que el profesor Martin Barker calificó como «[[racismu|nuevo racismu]]».<ref name="Chin09">{{Cita Harvard|Chin|2009|p=92|sp=sí}}</ref>
Influyíu polos principios de [[Keith Joseph]],{{harvnp|Marr|2007|p=358|sp=sí}} el términu «[[thatcherismo]]» surdió pa referise a les sos polítiques según a los aspeutos de la so ética y del so estilu personal, incluyendo'l [[absolutismu moral]], el [[nacionalismu]], l'interés individual y un enfoque inflexible p'algamar los sos oxetivos políticos.<ref group="nota">[[Nigel Lawson]] enlistó los ideales thatcheristas como: «Mercaos llibres, disciplina financiera, firme control del gastu públicu, retayos a los impuestos, nacionalismu, "valores victorianos" (de la variedá de autoayuda de Samuel Smiles), privatización y una plizca de populismu.» {{Cita Harvard|Lawson|1992|p=64|sp=sí}}</ref> El llamatu «[[Dama de fierro|La Dama de Fierro]]», orixinalmente creáu pola prensa soviética, acomuñar coles sos polítiques inflexibles y la so forma de gobernar.<ref>{{Cita web|url=http://www.cbc.ca/archives/categories/arts-entertainment/media/barbara-frum-pioneering-broadcaster/britains-iron-lady.html|títulu=Margaret Thatcher: Britain's Iron Lady - CBC Archives|obra=Archives.cbc.ca|
En 2011, el líder llaborista [[Ed Miliband]] emponderó les polítiques claves de Thatcher al afirmar que: «delles coses que pasaron na década de 1980 tuvieron bien. Tuvo bien dexar a la xente mercar la so propia casa. Tuvo bien retayar los impuestos nun 60 %, 70 % y 80 %. Y tuvo bien camudar les regles nes tiendes zarraes, nes fuelgues antes de les eleiciones. Esos cambeos tuvieron bien, y nós tuvimos mal n'oponenos a ellos nesi tiempu».<ref>{{Cita web|url=http://www.telegraph.co.uk/news/politics/ed-miliband/8791870/Labour-Party-Conference-Ed-Milibands-speech-in-full.html|títulu=Labour Party Conference: Ed Miliband's speech in full|obra=The Telegraph|fecha=27 de setiembre de 2011|
La muerte de Thatcher en 2013 xeneró reaiciones diverses, incluyendo reflexones crítiques como asina tamién aponderamientos.<ref>{{cita noticies |url=http://www.guardian.co.uk/politics/2013/apr/08/little-sympathy-margaret-thatcher-opponents |títulu= Little sympathy for Margaret Thatcher among former opponents |publicación=The Guardian |fecha=8 d'abril de 2013|
=== Honores ===
Llinia 270:
En 1970, en siendo nomada ministra d'Educación y Ciencia, Thatcher convertir en [[Conseyu Priváu del Reinu Xuníu|conseyera privada]]. Foi condecorada cola [[Orde de Méritu del Reinu Xuníu|Orde del Méritu]] por Sabela II dos semana antes de dexar el so puestu y nesa mesma dómina, el so home foi nomáu [[baronet]].<ref name="OMBarontecy">{{cita publicación|publicación= London Gazette |númberu=52360 |páxina=19066|títulu=The London Gazette |fecha=11 d'avientu de 1990|idioma= inglés}}</ref> En 1992 convertir nun [[par (títulu)|par]] na Cámara de los Lores, con un par vitaliciu como baronesa Thatcher, de [[Kesteven]] nel Condáu de Lincolnshire.<ref name="lords"/><ref>{{cita publicación|publicación= London Gazette |númberu=52978 |páxina=11045|títulu=The London Gazette |fecha=26 de xunu de 1992|idioma= inglés}}</ref> Tres años más tarde, foi nomada [[dama de compañía]] de la [[Orde de la Jarretera]], la [[orde de caballería]] más alta del Reinu Xuníu.<ref>{{cita publicación|publicación= London Gazette |númberu=54017 |páxina=6023|títulu=The London Gazette |fecha=25 d'abril de 1995|idioma= inglés}}</ref> Foi escoyida socia de la [[Royal Society]] en 1983<ref name="society"/> y foi la primer muyer a la que se-y dio una membresía completa como un miembru honorariu del [[Carlton Club]], depués de que se convirtiera en líder del Partíu Conservador en 1975.<ref>{{cita noticia|obra=Sunday Times|títulu=Carlton Club to vote on women|nome=Jon|apellíos=Ungoed-Thomas|fecha=8 de febreru de 1998|idioma= inglés}}</ref>
N'otres partes del mundu, el papel de Thatcher na política global tamién foi galardonáu. Por casu, en [[Croacia]] foi nomada Dama de la Gran Cruz de la [[Gran Orde del Rei Dmitar Zvonimir]].<ref>{{cita noticia|títulu=The lady's not for leaving|nome=Gary|apellíos=Younge|obra=The Guardian|fecha=21 de setiembre de 1999|
=== Na cultura popular ===
Llinia 276:
[[Archivu:Sand Painting of Mrs. Thatcher the 'Iron Lady' incorporating magnetised iron filings in the composition.jpg|upright|thumb|Margaret Thatcher por [[Brian Pike]], 1985.]]
L'adaptación de Margaret Thatcher como personaxe foi incluyíu en dellos programes de televisión, documentales, películes y obres de teatru. Foi interpretada por [[Patricia Hodge]] na producción d'[[Ian Curteis]] ''[[The Falklands Play]]'' (2002) y por [[Andrea Riseborough]] na película pa televisión ''[[The Long Walk to Finchley]]'' (2008). Tamién foi afecha como protagonista del filme ''[[La dama de fierro]]'' (2011), interpretada por [[Meryl Streep]],<ref>{{Cita web|url=http://www.bbc.co.uk/news/entertainment-arts-12393674|títulu=Image of Meryl Streep as Margaret Thatcher unveiled|
Thatcher foi oxetu de la sátira d'autores como [[John Wells]] en dellos medios de comunicación. Wells collaboró con [[Richard Ingrams]] pa escribir el guión de la parodia «Dear Bill», que empezó como una columna na revista ''[[Private Eye]]'' pa dempués ser publicada como un llibru y finalmente afecha a la obra de [[West End (Londres)|West End]] ''Anyone for Denis?'', estelarizada por Wells como Denis Thatcher. En 1982 la obra de teatru foi siguida por un especial de televisión dirixíu por [[Dick Clement]].<ref>{{Cita web|títulu=Anyone for Denis?|url=http://ftvdb.bfi.org.uk/sift/title/4789|autor=British Film Institute|
Thatcher foi'l principal oxetu d'inspiración de múltiples [[cantar protesta|cantares de protesta]]. [[Paul Weller]] foi unu de los miembros fundadores del ensamble [[Rede Wedge]], que buscó ensin ésitu la espulsión de Thatcher cola ayuda de la música. En 1987 entamaron una xira colos comediantes [[Lenny Henry]], [[Ben Elton]], [[Robbie Coltrane]], [[Harry Enfield]] y otros pa evitar la so reeleición nes eleiciones xenerales d'esi añu.<ref name="Songs">{{Cita web|url=http://news.bbc.co.uk/1/hi/entertainment/music/3682281.stm|títulu=Rocking against Thatcher|obra=BBC News|fecha=4 de mayu de 2004|apellíos=Heard|nome=Chris|idioma=inglés|
En 1983 [[Roger Waters]] mentó a Thatcher nel cantar tituláu «[[The Fletcher Memorial Home]]», nuna espresión de frustración a líderes mundiales que tamién incluyíen a Reagan y McCarthy na obra discográfica de [[Pink Floyd]] titulada «[[The Final Cut]]».{{harvnp|Schaffner|1991|p=242|sp=sí}}
|