Diferencies ente revisiones de «Mesa»
Contenido eliminado Contenido añadido
m iguo parámetros de plantía |
m iguo parámetros de plantía |
||
Llinia 9:
N'Exiptu, mientres l'Imperiu Antiguu, esistíen delles meses simples en forma de pedestal, que la so función yera la de dixebrar la comida del suelu. Estes meses derivaron probablemente de los soportes sobre los cualos asitiábense platos o tazones pa sirvir la comida. Amás de les meses, nes cases tamién habíen taburetes de trés pates. Sicasí, nun habíen meses de comedor pa sirvir a delles persones al empar.<ref name="story">Oates, Phyllis Bennett (1998). </ref>
[[Ficheru:1744_-_Archaeological_Museum,_Athens_-_Table_support_-_Photo_by_Giovanni_Dall'Orto,_Nov_11_2009.jpg|miniaturadeimagen|300x300px|Soporte romanu de mesa con un grupu dionisiaco (170/180 AD).]]
Les meses yá yeren utilizaes na antigüedá greco-romana, na que teníen una función llitúrxica, amás de ser utilizaes pal comerciu y l'industria, y nel ámbitu domésticu.<ref>{{Cita web|url=http://www.treccani.it/enciclopedia/tavolo/|títulu=Tavolo|idioma=Italiano|obra=Enciclopedia Treccani|
[[Ficheru:15th_century_French_banqueting.jpg|miniaturadeimagen|200x200px|Llacuada de bodes en Francia nel sieglu XV.]]
Mientres la Edá Media en Francia, nes residencies de les grandes families feudales, entamábense llacuaes mientres los cualos los alimentos asitiábense sobre llargues meses. El anfitrión #sentar nuna mesa especial, más alta que'l restu, meyor allumada y cubierta por un dosel. Los invitaos #sentar nes meses llaterales, los de mayor rangu #asitiar nes posiciones más cercanes al anfitrión. Los bancos, cubiertos de coxinos o tapetes, disponíense sobre unu de los llaos de la mesa, y la comida #sirvir dende'l llau contrariu.<ref>{{Cita web|url=http://www.nationalgeographic.com.es/historia/grandes-reportajes/banquetes-y-comilonas-en-la-edad-media_8852|títulu=Banquetes y comilonas en la Edad Media|idioma=español|obra=National Geographic España|
Mientres el mesmu periodu, n'Inglaterra, los paisanos d'un señor feudal podíen recibir un ciertu númberu d'oxetos, que se quedaben recoyíos nunos rexistros llamaos ''principalia'', cuando ocupaben una de les sos cases. Ente estos oxetos, solíen cuntase meses de caballete, bien básiques, y dacuando los manteles pa vistiles. Les meses yeren bien inestables, y solíen tar flanqueadas de llargos bancos, una y bones les sielles y taburetes yeren bien escasos. Mientres la nueche les meses podíen ser retiraes pa faer espaciu pa la xente que dormía nel suelu, y mientres los díes nos que diba bon tiempu, yeren sacaes de les cases pa sirvir comíes al campu.<ref>Hanawalt, Barbara A. (1986). </ref>
|