Diferencies ente revisiones de «Organización pa la Cooperación y el Desendolcu Económicu»

Contenido eliminado Contenido añadido
m iguo parámetros de plantía
m iguo parámetros de plantía
Llinia 47:
}}
|miembros-enllace=Miembros
|acomuñaos={{bandera2|Arxentina}}<ref name=ar>{{cita web |url=http://www.eleconomista.com.ar/2017-07-arxentina-ingreso-la-ocde/ |títulu=Arxentina y l'Ingresu a la OCDE|fechaaccesofechaaccesu=30 de setiembre de 2017 |formatu=SHTML |autor= |fecha=14 de xunetu de 2017 |editorial=www.eleconomista.com.ar}}</ref><br />{{bandera2|Colombia}}<br />{{bandera2|Costa Rica}}<br />{{bandera2|Lituania}}<br />{{bandera2|Rusia}} <small>(paralizáu)</small><ref name=ru>{{cita web |url=http://www.rtve.es/noticies/20140313/ocde-paraliza-adhesion-rusia-moscu-alvierte-respondera-sanciones/895561.shtml |títulu=La OCDE paraliza l'adhesión de Rusia y Moscú alvierte que va responder a les sanciones |fechaaccesofechaaccesu=15 de marzu de 2014 |formatu=SHTML |autor= |fecha=13 de marzu de 2014 |editorial=www.rtve.es}}</ref>
|asociaos-enllaz=Candidatos
|tipu=Organismu Rexonal
Llinia 54:
|idioma=[[Idioma francés|Francés]] y [[Idioma inglés|inglés]]
|idioma-enllace=Idiomes oficiales
|idiomes_oficiales=[[Idioma francés|Francés]] y [[Idioma inglés|inglés]]<ref name=idiomasoficales>{{cita web |url=http://www.oecd.org/pages/0,3417,en_36734052_36734103_1_1_1_1_1,00.html |títulu=About OECD |fechaaccesofechaaccesu=25 de xunu de 2010 |formatu=HTML |autor=OCDE |fecha=s/f |editorial=www.oecd.org |idioma=inglés |cita=Official languages: English/French}}</ref>
|dirixentes_títulos=Secretariu |dirixentes_nomes={{Bandera|Méxicu}}
[[José Ángel Gurría]]
Llinia 62:
}}
 
La '''Organización pa la Cooperación y el Desenvolvimientu Económicos'''<ref name=ocdeoecd>{{cita web |url=http://www.oecd.org/centrodemexico/laocde/ |títulu=Alrodiu de la Organización pa la Cooperación y Desenvolvimientu Económicos (OCDE) |fechaaccesofechaaccesu=12 de marzu de 2014 |autor=OCDE |fecha=s/f |editorial=www.oecd.org}}</ref> ('''OCDE''') ye un organismu de cooperación internacional, compuestu por 35 [[estáu|estaos]], que'l so oxetivu ye coordinar les sos polítiques económicu y social. La OCDE foi fundada en [[1960]] y la so sede central atopar nel [[Château de la Muette]], en [[París]] ([[Francia]]). Los idiomes oficiales de la entidá son el [[Idioma francés|francés]] y l'[[Idioma inglés|inglés]].<ref name=idiomasoficales/>
 
Na OCDE, los representantes de los países miembros axuntar pa intercambiar información y harmonizar polítiques coles mires de maximizar la so [[crecedera económica]] y collaborar al so desenvolvimientu y al de los países non miembros.
 
La OCDE arrexunta a países qu'apurríen al mundu'l 70&nbsp;% del mercáu mundial y representaben el 80&nbsp;% del [[Productu Nacional Brutu|PNB]] mundial en 2007.<ref>{{cita web |url=http://www.oecd-ilibrary.org/docserver/download/fulltext/0107072y.pdf?expires=1325045075&id=id&accname=guest&checksum=774694118BE39A9D4F082B63B94DDA5F |títulu=OCDE Rapport annuel 2007 |fechaaccesofechaaccesu=14 de febreru de 2011 |formatu=PDF |autor=OCDE |fecha=2007 |editorial=www.oecd-ilibrary.org |idioma=fr}}</ref>
 
== Antecedentes ==
[[Archivu:Paris 16-Château de la Muette.jpg|thumb|left|200px|El château de la Muette, sede de la OCDE.]]
La OCDE ye la socesora de la [[Organización Europea pa la Cooperación Económica]] (OECE), resultancia del [[Plan Marshall]] y de la Conferencia de los Dieciséis (Conferencia de Cooperación Económica Europea), qu'esistió ente 1948 y 1960 y que foi liderada pol francés Robert Marjolin. El so oxetivu yera l'establecimientu d'una organización permanente encargada, de primeres, de garantizar la puesta en marcha d'un programa de recuperación conxunta (el Plan Marshall) ysobremanera, de supervisar la distribución de l'ayuda.<ref>{{cita web |url=http://www.oecd.org/document/48/0,3343,en_2649_201185_1876912_1_1_1_1,00.html |títulu=Organisation for European Economic Co-operation |fechaaccesofechaaccesu=8 de xunu de 2010 |formatu=HTML |autor=OCDE |fecha=s/f |editorial=www.oecd.org |idioma=inglés}}</ref>
 
La organización nació cuando venti países, tantu d'[[América del Norte]] como d'[[Europa]], xuntar a la Convención de la OCDE» llevada a cabu en París el 14 d'avientu de 1960.
Llinia 105:
 
== Países miembros ==
Orixinalmente, venti países xuntar a la Convención de la Organización pa la Cooperación y el Desenvolvimientu Económicos del 14 d'avientu de 1960. De magar, quince países sumáronse y convirtiéronse en miembros plenos de la Organización. Por orde d'ingresu, los países miembros de la OCDE y les feches en que depositaron el preséu de ratificación son:<ref name=ratificationocde>{{cita web |url=http://www.oecd.org/document/58/0,3343,en_2649_201185_1889402_1_1_1_1,00.html |títulu=List of OECD Member countries - Ratification of the Convention on the OECD |fechaaccesofechaaccesu=11 de mayu de 2010 |formatu=HTML |autor=OCDE |fecha=s/f |editorial=www.oecd.org |idioma=inglés}}</ref>
 
{{llista de columnes|3|
Llinia 145:
}}
 
La [[Xunión Europea]] ta considerada como una organización participante.<ref name=membercountries>{{cita web |url=http://www.oecd.org/countrieslist/0,3351,en_33873108_33844430_1_1_1_1_1,00.html |títulu=Member Countries |fechaaccesofechaaccesu=14 de febreru de 2011 |formatu=HTML |autor=OCDE |fecha=s/f |editorial=www.oecd.org |idioma=inglés}}</ref>
 
== Ampliación y rellaciones con non miembros ==
Llinia 152:
En mayu de 2007, el Conseyu ministerial de la OCDE empezó a analizar y a aldericar l'accesu de [[Chile]], [[Eslovenia]], [[Estonia]], [[Israel]] y [[Rusia]] a la organización. Chile y Eslovenia fueron los dos únicos países en completar el procesu d'incorporación en menos d'un añu.
 
El [[15 d'avientu]] de 2009, la OCDE anunció oficialmente la invitación a Chile a formar parte de la organización como miembru plenu.<ref>{{cita web |url=http://www.latercera.com/conteníu/655_209381_9.shtml |títulu=Ocde: Club de países desenvueltos confirma ingresu de Chile como miembru permanente |fechaaccesofechaaccesu=17 de marzu de 2014 |formatu=SHTML |autor= |fecha=15 d'avientu de 2009 |editorial=www.latercera.com}}</ref> El 11 de xineru de 2010, efectuóse la ceremonia de firma del conveniu d'adhesión nel [[Palaciu de La Moneda]] en [[Santiago de Chile|Santiago]], cola presencia del entós Secretariu Xeneral de la Organización, Ángel Gurría, y nesi entós la presidenta de Chile, [[Michelle Bachelet]].<ref>{{cita web |url=http://www.oecd.org/document/28/0,3343,en_2649_201185_44267356_1_1_1_1,00.html | títulu=Chile invited to become a member of the OECD |fechaaccesofechaaccesu=15 d'avientu de 2009 |formatu=HTML |autor=OCDE |fecha=avientu de 2009 |editorial=www.oecd.org |idioma=inglés}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.abc.es/percancies/noticia.asp?noticia=305118 |títulu=El Senáu ratifica l'ingresu de Chile a la OCDE |fechaaccesofechaaccesu=12 de marzu de 2010 |formatu=ASP |autor=''[[ABC (diariu)|ABC]]'' |fecha=10 de marzu de 2010 |editorial=www.abc.es}}</ref> El [[10 de marzu]] del mesmu añu, el [[Congresu Nacional de Chile|Congresu]] ratificó l'alcuerdu y, darréu, el gobiernu de Chile depositó'l preséu d'adhesión col gobiernu de Francia, nuna ceremonia efectuada na sede del Ministeriu de Relaciones Esteriores de Francia en [[París]], el [[7 de mayu]] de [[2010]]. Con esti últimu pasu, Chile convirtióse oficialmente nel 31.&#8239;ᵉʳ miembru de la organización.<ref>{{cita web |url=http://www.latercera.com/conteníu/674_257792_9.shtml |títulu=Subsecretarios apurren documentu que materializa adhesión de Chile a la Ocde |fechaaccesofechaaccesu=14 de febreru de 2011 |formatu=SHTML |autor=''[[La Tercera]]'' |fecha=7 de mayu de 2010 |editorial=www.latercera.com}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.oecd.org/document/11/0,3343,en_33873108_39418658_45115147_1_1_1_1,00.html |títulu=Chile's accession to the OECD |fechaaccesofechaaccesu=7 de mayu de 2010 |formatu=HTML |autor=OCDE |fecha=s/f |editorial=www.oecd.org |idioma=inglés}}</ref>
 
El 10 de mayu de 2010, la OCDE anunció oficialmente la invitación a Eslovenia, Estonia ya Israel a formar parte de la organización como miembros plenos.<ref>{{cita web |url=http://www.oecd.org/document/57/0,3343,en_2649_201185_45159737_1_1_1_1,00.html |títulu=Accession: Estonia, Israel and Slovenia invited to join OECD |fechaaccesofechaaccesu=12 de mayu de 2010 |formatu=HTML |autor=OCDE |fecha=s/f |editorial=www.oecd.org |idioma=inglés}}</ref> [[Eslovenia]] ingresó oficialmente al grupu'l [[21 de xunetu]] de 2010, [[Israel]] facer el [[7 de setiembre]] del mesmu añu<ref name=ratificationocde /> y [[Estonia]], el 9 d'avientu de 2010.<ref>{{cita web |url=http://www.vm.ee/?q=en/node/10393 |títulu=As of Today Estonia is Full Member of OECD |fechaaccesofechaaccesu=14 de febreru de 2011 |autor=Välisministeerium |fecha=9 d'avientu de 2010 |editorial=www.vm.ee |idioma=inglés|urlarchivu=http://web.archive.org/web/http://www.vm.ee/?q=en/node/10393|fechaarchivu=25 de payares de 2015}}</ref>
 
El 2 de xunu de 2016, se ractificó l'ingresu a la organización de [[Letonia]], que depositó oficialmente'l preséu d'adhesión el [[1 de xunetu]] del mesmu añu y convirtióse nel 35º miembru.<ref>{{cita web |url=http://www.oecd.org/latvia/ministerial-meeting-2016-signature-accession-agreement-with-latvia.htm |títulu=Signature accession agreement with Latvia |fechaaccesofechaaccesu=2 de xunu de 2016 |formatu=HTML |autor=OCDE |fecha=25 de xunetu de 2016 |editorial=www.oecd.org |idioma=inglés}}</ref>
 
;Negociaciones pal ingresu El
30 de mayu de 2013, la OCDE decidió abrir el procesu de negociaciones pal ingresu de [[Colombia]]<ref name=ocdeoecd/><ref>{{cita web |url=http://www.semana.com/economia/articulo/colombia-lluz-verde-pa-entrar-ocde/344866-3 |títulu=Colombia, con lluz verde pa entrar a la OCDE |fechaaccesofechaaccesu=30 de mayu de 2013 |autor= |fecha=30 de mayu de 2013 |editorial=www.semana.com}}</ref> —el mesmu nel cual atópase [[Rusia]] dende 2007; cola [[crisis de Crimea de 2014]], retardóse l'accesu de Rusia a la organización—.<ref name=ru/> El 9 d'abril de 2015, la organización abrió'l mesmu procesu pal ingresu de [[Costa Rica]] y [[Lituania]].<ref>{{cita web |url=http://www.oecd.org/countries/costarica/mariña-rica-and-lithuania-invited-to-open-formal-oecd-accession-talks.htm |títulu=Costa Rica and Lithuania invited to open formal OECD accession talks |fechaaccesofechaaccesu=4 d'avientu de 2014 |formatu=HTML |autor=OCDE |fecha=9 d'abril de 2015 |editorial=www.oecd.org |idioma=inglés}}</ref>
 
;Relaciones con non miembros
En 2007, la OCDE comprometer a fortalecer la so cooperación con [[Brasil]], [[China]], [[India]], [[Indonesia]] y [[Sudáfrica]] al traviés d'una medría nes sos rellaciones.<ref name=ocdeoecd/><ref name=membercountries />
 
Amás de los 34 miembros plenos, 11 países con economíes emerxentes son adherentes a la declaración sobre inversión internacional y empreses multinacionales de [[1976]] y participen nel trabayu del comité d'inversiones de la OCDE: [[Arxentina]] (22-4-1997), [[Brasil]] (14-11-1997), [[Lituania]] (20-9-2001), [[Rumanía]] (20-4-2005), [[Exiptu]] (11-7-2007), [[Perú]] (25-7-2008), [[Marruecos]] (23-11-2009), [[Colombia]] (8-12-2011), [[Tunicia]] (23-5-2012), [[Costa Rica]] (30-9-2013) y [[Xordania]] (28-11-2013).<ref>{{cita web |url=http://web.archive.org/web/20100719040617/http://www.oecd.org/document/24/0,3343,en_2649_34887_1875736_1_1_1_1,00.html |títulu=OECD Declaration and Decisions on International Investment and Multinational Enterprises |fechaaccesofechaaccesu=24 d'avientu de 2009 |formatu=HTML |autor=OCDE |fecha=s/f |editorial=www.oecd.org |idioma=inglés}}</ref>
 
Per otru llau, 24 países non miembros participen como observadores regulares o completos en comités de la OCDE, a los que se suman otros 50 comprometíos en diverses actividaes y que pueden solicitar membresía permanente previa evaluación positiva.