Diferencies ente revisiones de «Sojourner Truth»

Contenido eliminado Contenido añadido
m "rellación" en cuenta de "relación" (que nun ta nel DALLA)
m iguo parámetros de plantía
Llinia 1:
{{persona}}
[[Archivu:Carte de visite.jpg|thumb|Sojourner Truth nuna tarxeta que vendía pa consiguir fondos.]]
'''Sojourner Truth''' (/soʊ'dʒɜrnɛr 'truːθ/; [[Rifton|Swartekill]], [[Nueva York (estáu)|Nueva York]], c. [[1797]] - [[Battle Creek (Michigan)|Battle Creek]], [[Michigan]], [[26 de payares]] de [[1883]]) foi una [[abolicionista]] y activista polos derechos de la muyer. Truth nació so esclavitú, pero escapó cola so fía en 1826. Dempués de recurrir los tribunales pa recuperar al so fíu, convertir na primer muyer en ganar un xuiciu contra un home blancu. El nome de nacencia de Sojourner yera '''Isabella ("Bell") Baumfree'''. Camudó'l so nome a Sojourner Truth en 1843. Ye llargamente conocida pol so discursu "[[Ain't I a Woman?]]"<ref>{{Cita web|url = http://www.feminist.com/resources/artspeech/genwom/sojour.htm|títulu = Ain't I a Woman|autor = |enlaceautor = |fecha = |idioma = |editorial = |fechaaccesofechaaccesu = 11 de marzu de 2015}}</ref> ("¿Nun soi yo una muyer?"), que foi pronunciáu en 1851 na "Convención de los derechos de la muyer d'Ohio", en [[Akron]], [[Ohio]]. Mientres la [[Guerra de Secesión]] Truth ayudó nel reclutamiento de tropes negres de l'[[US Army|Armada Americana]]. Dempués de la guerra, intentó infructuosamente consiguir concesiones de tierra del Estáu Federal p'antiguos esclavos.
 
El so nome escoyíu ye n'altamente simbólicu yá que n'[[idioma inglés|inglés]] ''sojourner'' ye'l la forma axente del verbu ''to sojourn'', que significa "morar temporalnente"; ''truth'' significa "verdá". El compuestu paecería significar pos "Residente temporal de la verdá".
 
== Infancia y mocedá ==
Truth foi fía de Elizabeth y James Baumfree (o Bomefree)<ref>''Narrative'' (p. 10 in the 1998 Penguin Classics edition edited by Nell Irvin Painter); it is also used in Painter's biography, ''Sojourner Truth: A Life, A Symbol'' (Norton, 1996), p. 11; and in Carleton Mabee with Susan Mabee Newhouse's biography, ''Sojourner Truth: Slave, Prophet, Legend'' (New York University Press, 1993), p. 3.</ref> El coronel Hardenbergh mercó a James y Elizabeth de los comerciantes d'esclavos y caltener na so familia nuna facienda llamada col nome holandés de [[Swartekill]], na ciudá de d'[[Esopus]], [[Nueva York (estáu)|Nueva York]], a 153km al norte de la ciudá de [[Nueva York]]. Charles Hardenbergh heredó la facienda y los esclavos del so padre.
 
Cuando Charles Hardenbergh morrió en 1806 Truth, conocida como Belle, de nueve años, foi puyada nun mercáu d'oveyes por $100 a John Neely, cerca de [[Kingston]], Nueva York. Hasta esi momentu Truth namái falaba holandés. Dempués describiría a Neely como cruel y contrariu, en rellación a cómo la pegaba diariamente ya inclusive una vegada un manizu de vares de metal. Neely vender en 1808 por $105 a Martinus Schryver de Port Ewen, un taberneru, que la tuvo por dieciocho meses. Schryver vender en 1810 a John Dumont de West Park, Nueva York. Anque'l so cuartu dueñu yera atentu con ella, esistía una tensión considerable ente ella y la segunda esposa de Dumont, Elizabeth Waring Dumont, quien la acosaba y faía más difícil la so vida. La primer esposa de Dumont, Sarah "Sally" Waring Dumont (la hermana de Elizabeth), morrió en redol a 1805, cinco años primero que mercara a Truth.
Llinia 18:
 
Dempués espresaría: {{cquote|I did not run off, for I thought that wicked, but I walked off, believing that to be all right.}}
"nun salí corriendo, pensando que faía mal, salí andando, creyendo que tou taba bien"<ref>{{Cita web|url = https://web.archive.org/web/20080716114118/http://www.lkwdpl.org/wihohio/trut-soj.htm|títulu = Sojourner|autor = |enlaceautor = |fecha = |idioma = |editorial = |fechaaccesofechaaccesu = 11 de marzu de 2015}}</ref>
 
Dirixir a casa de Maria y Isaac Van Wagenen, quien la acoyeron a ella y al so ñácaru. Isaac ufiertar a mercar los sos servicios pel añu que faltaba hasta que la emancipación estatal entrara a valir, lo que Dumont aceptó por $20. Truth vivió ellí hasta que l'Acta d'Emancipación del Estáu de Nueva York foi aprobada un añu dempués.