Diferencies ente revisiones de «WarnerMedia»
Contenido eliminado Contenido añadido
m iguo nome de plantía |
m iguo parámetros de plantía |
||
Llinia 29:
}}
'''WarnerMedia, LLC.''' ('''TWI''', d'antiguo '''AOL Time Warner''' y '''TimeWarner''') ye una corporación multinacional [[Estaos Xuníos|estauxunidense]] con sede en [[Nueva York]]. Na actualidá ye'l tercer conglomeráu de medios y entretenimientu más grande del mundu, solo por detrás de [[Comcast]] y [[The Walt Disney Company]]. El sábadu 22 d'ochobre de 2016 dar a conocer que'l xigante de telefonía AT&T adquirió Time Warner nuna operación de más de 80 mil millones de dólares.<ref>{{Cita web|url=http://money.cnn.com/magacinos/fortune/global500/2009/industries/145/index.html|títulu=Global 500|
D'antiguo, fueron dos empreses independientes: [[Warner Communications Inc.|Warner Communications]] y [[Time Inc]] (xuntu colos activos d'una tercer empresa, [[Turner Broadcasting System]]) que decidieron fundise pa tener na actualidá la mayor cantidá d'operaciones en cine, televisión y publicaciones a nivel mundial.
Llinia 37:
La empresa solía tamién tener participación nel mercáu de les telecomunicaciones al traviés de les empreses [[Time Warner Cable]], [[America On line]] y [[Time Inc.]] pero en 2009 decidió dixebráseles del conglomeráu y dende esa fecha son empreses independientes de Time Warner.
El 22 d'ochobre de 2016 la empresa telefónica AT&T anuncia'l so alcuerdu d'adquirir Time Warner por un total de $85 mil millones.<ref>{{Cita noticia|apellíos=Hagey|nome=Keach|títulu=AT&T Is in Advanced Talks to Acquire Time Warner|url=http://www.wsj.com/articles/at-t-is-in-advanced-talks-to-acquire-time-warner-1477061850|fecha=22 d'ochobre de 2016|
== Historia ==
=== Antecedentes (1926-1989) ===
La revista Time fixo'l so debú en 1923 como la primer revista selmanal de noticies n'Estaos Xuníos.<ref>{{Cita web|url=http://www.time.com//time/archive/collections|títulu=History of TIME - Archive Collection|
En [[1972]],''' [[Kinney National Company]]''' biforcó los sos activos d'entretenimientu por cuenta de un escándalu financieru sobre les sos operaciones de estacionamiento y camudó el so nome por '''[[Warner Communications Inc.]]'''.<ref>{{Cita web|url=https://web.archive.org/web/20160314033555/http://thehistoryofcorporate.com/companies-by-industry/information-industry/time-warner-inc|títulu=Time Warner Inc. by The History of Corporate|
En [[1975]], Warner espandir so la direición del CEO, Steve Ross, y formó una empresa conxunta con [[American Express]], llamáu [[Warner-Amex Satellite Entertainment]], que llevó a cabo canales de cable como [[MTV]] (llanzáu en 1981), [[Nickelodeon]] (llanzáu en 1979) y The Movie Channel. Warner Bros. mercó la metá de American Express en 1984, y vendió la empresa d'un añu dempués a [[Viacom]], que-y camudó'l nome de [[Viacom Media Networks|MTV Networks]]. Este mesmu añu [[Home Box Office]] convertir na primer cadena de televisión d'emisión nel país vía satélite, debutando col combate de boxéu de [[Muhammad Ali]] y [[Joe Frazier]] "Thrilla in Manila".<ref>{{Cita noticia|títulu=Cable's biggest milestones|url=http://www.latimes.com/la-et-cablemilestonesaug20-pg,0,7410217.photogallery|fecha=|
En [[1976]], el WTCG propiedá de Turner creó'l conceutu de "Superstation", que tresmite vía satélite a los sistemes de cable en tol país, siendo pionera nel modelu básicu de cable. WTCG se renombró [[TBS Very Funny|WTBS]] en [[1979]].
Llinia 52:
En 1980, Turner llanzó CNN, la primer cadena d'información continua les 24 hores, siendo a los años la redefinición de la forma en que'l mundu recibió noticies d'última hora.
La fusión de [[Time Inc.]] y [[Warner Communications Inc.|Warner Communications]] anuncióse'l 4 de marzu de 1989.<ref>{{Cita noticia|apellíos=Norris|nome=Floyd|títulu=Time Inc. and Warner to Merge, Creating Largest Media Company|url=http://www.nytimes.com/1989/03/05/us/time-inc-and-warner-to-merge-creating-largest-media-company.html|fecha=5 de marzu de 1989|
El tribunal falló en dos causes en favor de Time, obligando a Paramount a dexar tantu l'alquisición de Time y como la demanda, dexando la formación de la fusión de los dos compañíes que se completó'l 10 de xineru de 1990. Sicasí, en llugar de les empreses llegaren a sumir, l'impactu de la fusión y la so onda espansiva financiera resultante esprendía una nueva estructura corporativa, lo que resulta na nueva compañía que se llama "Time Warner".
Llinia 61:
US West acomuñóse con Time Warner en 1993 pa formar lo que se conoz agora como TW Telecom, primeramente conocida como comunicaciones Time Warner (tamién utilizáu como'l nome de marca pa la división de cable enantes col nome ATC), col fin de llevar el teléfonu al traviés de la fibra hasta la mases. US West tamién tomó una participación del 26 % na parte d'entretenimientu de la empresa, llamando a esa división ''Time Warner Entertainment'' (o legalmente ''Time Warner Entertainment Company L. P.''). La participación de US West, finalmente, pasa a la compañía de cable adquiríos MediaOne, de siguío, a [[AT&T|AT&T Broadband]] en 1999 cuando la compañía adquirió MediaOne, y finalmente a [[Comcast]] en 2001, cuando esa compañía mercó la división de banda ancha de AT&T. Comcast vendió la so participación de la compañía en 2003, apostrando'l nome a una subdivisión en virtú de Time Warner Cable.
Time Warner adquirió darréu [[Turner Broadcasting System]] de [[Ted Turner]] n'ochobre de 1996. Non yá esta resultancia na empresa (en ciertu puntu) fixo a la empresa en volver entrar na industria de la televisión por cable básicu (no que fai a les canales disponibles a nivel nacional), pero Warner Bros. tamién llogró'l derechos de la so filmoteca pre-1950, que para esi entós fuera propiedá de Turner (les películes siguen téunicamente en manes de Turner, pero WB ye responsable de les vientes y distribución).<ref>{{Cita noticia|apellíos=Fabrikant|nome=Geraldine|títulu=Holders Back Time Warner-Turner Merger|url=http://www.nytimes.com/1996/10/11/business/holders-back-time-warner-turner-merger.html|fecha=11 d'ochobre de 1996|
Time Warner mercó la cadena de parques [[Six Flags]] en 1993. La compañía vendió más palantre tolos parques Six Flags y propiedaes a Premier Parks see en [[Oklahoma]], el 1 d'abril de 1998.<ref>{{Cita noticia|apellíos=Bryant|nome=Rebecca|títulu''=Time Warner Completes Six Flags Purchase : Amusement: Company will use more of its cartoon characters at theme parks, including site near Valencia.''|url=http://articles.latimes.com/1993-09-21/business/fi-37629_1_time-warner|fecha=21 de setiembre de 1993|
Dick Parsons, quien yá direutor na xunta dende 1991, foi contratáu como presidente de Time Warner en 1995, anque'l xefes d'operaciones de división siguieron reportando direutamente al Presidente y CEO, Gerald Levin.<ref>{{Cita noticia|autor=Llisa Cullen|títulu=''Time Warner COO: For Media, Corporate Diversity Is About Business''|url=http://business.time.com/2007/05/04/time_warner_coo_for_media_corp/|fecha=4 de mayu de 2007|
En 1991, HBO y Cinemax convertir nos primeros servicios de pagu premium pa ufiertar multiplexación pa los veceros de cable, con canales complementaries que se completen de les principales redes.<ref>{{Cita noticia|títulu=''The winning streak''|url=http://www.economist.com/node/21526314|fecha=17 d'agostu de 2011|
En 1993 HBO convertir nel primer serviciu de televisión tresmitida digitalmente del mundu. En 1995 CNN introdució CNN.com que más tarde se convirtió nun destín líder de noticies dixital mundial, tantu en llinia y móvil.
En 1996, Warner Bros. encabezó la introducción del [[DVD]], que rápido se sustitúi a les cintes [[VHS]] como l'estándar pa videu domésticu.<ref>{{Cita web|url=http://www.spannerworks.net/reference/10_8a.asp|títulu''=DVD Basics and History''|
==== Nos 2000 ====
[[Archivu:Time Warner Center and CC.jpg|thumb|Vista del [[Time Warner Center]] na nueche.]]
En 2000, [[AOL]] mercó Time Warner por US $164 mil millones.<ref>{{Cita web|url=https://web.archive.org/web/20120106045040/http://www.imaa-institute.org/statistics-mergers-acquisitions.html|títulu=''Statistics on Mergers & Acquisitions (M&A)''|
Por cuenta de la capitalización de mercáu más grande de AOL, los sos accionistes tendríen el 55% de la nueva compañía, ente que Time accionistes Warner propiedá de namái'l 45 %,<ref name=":0" /> polo que na práutica real de AOL, Time Warner fuera adquiríu, a pesar de que Time Warner tuvo muncho más activos ya ingresos. Esti alcuerdu fixo que delles persones nun tuvieren bien d'alcuerdu, según, la fusión de AOL 2001 foi "l'erru más grande na hestoria corporativa", comentó'l xefe de Time Warner, [[Jeff Bewkes]].<ref>{{Cita web|url=http://www.telegraph.co.uk/finance/newsbysector/mediatechnologyandtelecoms/media/8031227/AOL-merger-was-the-biggest-mistake-in-corporate-history-believes-Time-Warner-chief-Jeff-Bewkes.html|títulu=''AOL merger was 'the biggest mistake in corporate history', believes Time Warner chief Jeff Bewkes''|
'''AOL Time Warner, Inc.''', como la empresa llamábase entós, diba ser una fusión ente iguales colos altos executivos de dambes partes. [[Gerald Levin]], que sirviera como CEO de Time Warner, foi direutor xeneral de la nueva compañía. [[Steve Case]], sirvió como Presidente Executivu de la xunta direutiva, [[Robert W. Pittman]] (Presidente y COO de AOL) y [[Dick Parsons]] (Presidente de Time Warner) desempeñaron como co-direutores xenerales de funcionamientu, y J. Michael Kelly (el direutor financieru de AOL) exerció'l mesmu cargu de direutor financieru.
Llinia 83:
Acordies con el presidente de AOL y COO, Bob Pittman, el tiempu de tránsitu lentu al traviés de Warner sería agora'l despegue a velocidá d'Internet, aceleráu por AOL. Cuando s'anunció l'alcuerdu de AOL Time Warner, la visión pal so futuru paecía claro y direutu; cola esploración de AOL, Time Warner podría enfusar fondamente nos llares de decenes de millones de nuevos veceros. AOL podría utilizar llinies de cable d'alta velocidá de Time Warner pa ufiertar a los sos suscriptores de Time Warner revistes de marca, llibros, música y películes. Esto crearía 130 millones de rellaciones de suscripción.
Por desgracia, la crecedera y la rentabilidá de la división AOL enllancáu por cuenta de la desaceleración de publicidá y abonaos en parte causada pola [[Burbuja punto com|esplosión de la burbuya d'Internet]] y la recesión económica dempués de setiembre de 2001. El valor de la división de America Online amenorgóse significativamente, non bien distinta de la valoración de mercáu de les compañíes d'Internet independientes similares que cayeron drásticamente, y forzó una bona voluntá a perdes y ganancies, faciendo que AOL Time Warner informara d'una perda de $99 mil millones en 2002 (nel momentu, la perda más grande enxamás reportáu por una empresa. El valor total de AOL aición foi darréu de $ 226 millones a alredor de $20 mil millones).<ref>{{Cita web|url=https://web.archive.org/web/20060818100420/http://news.yahoo.com/s/nm/20060727/wr_nm/media_timewarner_aol_dc_7|títulu=''AOL expected to scrap charges''|
Nuna llocada al vicepresidente [[Ted Turner]] nuna xunta de la xunta solicítose-y a Steve Case ponese en contautu con cada unu de los direutores ya impulsar como CEO a Gerald Levin. Anque l'asuntu intento de golpe foi refugáu por Parsons y otru direutores, Levin atayar al intentar "recuperar el ritmu" de la compañía combinada y anunció el so arrenunciu na seronda de 2001, anque entró a valir en mayu de 2002.<ref name=":2">{{Cita web|url=http://www.ajbianco.com/can_dick_parsons_rescue_time_warner.php|títulu=''Can Dick Parsons Rescue AOL Time Warner?''|
Munches sinergias esperaes ente AOL y otres divisiones de Time Warner nunca se materializaron, pos la mayoría de les divisiones de Time Warner fueron consideraos feudos independientes qu'escasamente cooperaron antes de la fusión. Un nuevu programa d'[[incentivu|incentivos]] empezar a otorgar n'opciones basaes nel desempeñu de AOL Time Warner, en sustitución de los bonos n'efectivu poles resultancies de la so propia división, causando rensía ente'l xefes de la división de Time Warner, y que culparon de la división a AOL por non cumplir coles mires y abasnar escontra baxo el combináu empresarial. Pittman, quien esperaba tener les divisiones de trabayu de cerca escontra la converxencia encontro sicasí una fuerte resistencia de munchos executivos de la división, quien tamién criticaron a Pittman por xuntase a la meta de crecedera optimistes pa AOL Time Warner, que nunca se cumplieron. Dalgunos de los ataques a Pittman fueron reportaos de provenir de los medios de comunicación impresos de "Time, Inc." división con arreglu a [[Don Logan]].<ref name=":3">{{Cita web|url=http://kara.allthingsd.com/20080806/the-125-million-sweet-dailycandy-revenge-of-bob-pitchman/#|títulu=''The $125 Million-Sweet DailyCandy Revenge of Bob "Pitchman"''|
Pittman anunció la so dimisión como direutor d'operaciones de AOL Time Warner dempués del 4 de xunetu de 2002, siendo (según informes) «quemáu» pola asignación especial de AOL y casi hospitalizáu, descontentu coles crítiques de los executivos de Time Warner, y al ver nada pa xubir na empresa como Parsons taba firmemente afitáu como CEO.<ref name=":4" /> La partida de Pittman foi vistu como una gran victoria pa los executivos de Time Warner que queríen desfaer la fusión. Nuna señal de menguar la importancia de AOL pal conglomeráu de medios, les responsabilidaes de Pittman estremar ente dos veteranos de Time Warner; que foi conseyeru delegáu de Home Box Office, Jeffrey Bewkes, y Don Logan, que fuera direutor xeneral de Time. Logan convertir en presidente del grupu de medios y comunicaciones de nueva creación, la supervisión d'[[America Online]], [[Time]], [[Time Warner Cable]], el Time Warner Book Group AOL y l'unidá de videu interactivo, apostrando a AOL a ser namái otra división nel conglomeráu. Bewkes convertir en presidente del grupu d'entretenimientu y redes, qu'entiende [[HBO]], [[New Line Cinema]], [[The WB]], [[Turner Network Television|Turner Networks]], [[Warner Bros.]] y [[Warner Music Group|Warner Music]]. Tanto Logan y Bewkes, que s'opunxera primeramente la fusión, fueron escoyíos porque yeren consideraos los executivos operativos de mayor ésitu nel conglomeráu ya informaríenlos a al CEO de AOL Time Warner, Richard Parsons.<ref name=":3" /><ref>{{Cita web|url=http://news.cnet.com/2100-1023-944761.html|títulu=''Pittman to leave AOL Time Warner''|
[[Archivu:2011-01-28 Time Warner Cable building entrance.jpg|thumb|Entrada al edificiu de Time Warner Cable.]]
El presidente de AOL Time Warner, Steve Case, adquirió protagonismu añedíu como'l cofrente d'un nuevu comité d'estratéxicu de la xunta, faciendo discursos a les divisiones en sinergia y la promesa d'Internet. Sicasí, so la presión del vicepresidente inversor institucional, Gordon Crawford, quien s'allinió a los discordes, Case anuncia en xineru de 2003 que nun se presentaría a la reeleición como presidente executivu na próxima xunta añal, polo qu'el CEO, Richard Parsons, el presidente electu.
Esi añu, la compañía esanició'l "AOL" del so nome, nomándose a cencielles '''Time Warner''', y dixebró la propiedá de [[Time-Life]] sol nome llegal de Direut Holdings Americas, Inc. Case arrenunció al direutoriu de Time Warner el 31 d'ochobre de 2005.<ref name=":2" /><ref>{{Cita web|url=http://edition.cnn.com/2005/BUSINESS/10/31/stevde.case.aol/|títulu=''Steve Case quits Time Warner board''|
En 2005, Time Warner atopar ente 53 entidaes que contribuyeron un máximu de $ 250 000 a la segunda toma de posesión del presidente [[George W. Bush]].<ref>{{Cita web|url=http://www.usatoday.com/news/washington/2005-01-16-inauguration-donors_x.htm|títulu=''Donors get good seats, great access this week''|
El 28 de febreru de 2008, el copresidente y cocio de New Line Cinema, Bob Shaye y Michael Lynne anunciaron el so arrenunciu del estudiu de cine de más 40 años d'edá, en respuesta a una solicitú de Jeffrey Bewkes sobre midíes d'amenorgamientu de costos nel estudiu, que tenía la intención d'eslleise en Warner Bros.
Llinia 102:
==== Década de 2010 ====
En 2010, Turner Sports, Inc. y la [[National Collegiate Athletic Association]] anunciaron conjuntamente la formación de la NCAA Dixital, un alcuerdu de 14 años nel que Turner xestiona y opera la gama dixital de la NCAA y fortalecer la cobertoria de los 88 campeonatos de la NCAA.<ref>{{Cita web|url=http://content.usatoday.com/communities/campusrivalry/post/2010/04/ncaa-reaches-14-year-deal-with-cbsturner/1|títulu=NCAA reaches 14-year deal with CBS/Turner for men's basketball tournament, which expands to 68 teams for now|
El 25 d'agostu de 2010, la división llatinoamericana de Time Warner, [[Turner Broadcasting System Latin America]], mercó a nivel nacional la estación televisión terrestre chilena, [[Chilevisión]], al presidente electu de Chile, [[Sebastián Piñera]]. Time Warner yá opera nel país con [[CNN Chile]].<ref>{{Cita noticia|títulu=Time Warner buys broadcaster Chilevision|url=http://www.reuters.com/article/us-chile-chilevision-timewarner-idUSTRE67O37R20100825|fecha=2 d'agostu de 2010|
N'ochobre de 2012, Warner Bros. Home Entertainment y Paramount Home Media Distribution llegaron a un alcuerdu que va dar los derechos de Warner Bros. a [[Discu Blu-ray|Blu-ray]] y distribución en DVD de dellos títulos a partir de Paramount nos EE.XX. y Canadá.<ref>{{Cita web|url=http://www.engadget.com/2012/06/27/dc-comics-arrive-on-nook-tablet-barnes-and-noble-lets-you-watch/|títulu=DC Comics arrive on Nook Tablet, Barnes & Noble lets you watch, zoom the Watchmen|
El 6 de marzu de 2013, Time Warner anunció que diba biforcar la so división editorial de Time Inc. como una empresa independiente, que cotiza en bolsa. La operación completóse'l 6 de xunu de 2014.
En xunu de 2014, [[21st Century Fox]] fixo una ufierta por Time Warner pola participación n'aiciones y efectivu ($80 mil millones totales), que la xunta direutiva de Time Warner refugó en xunetu. El problema seria la unidá de CNN, que Warner tendría que vender p'allixerar temes antimonopolio na compra.<ref>{{Cita web|url=http://dealbook.nytimes.com/2014/07/16/rupert-murdoch-said-to-have-made-offer-for-time-warner/?_php=true&_type=blogues&smid=tw-dealbook&seid=autu&_r=0|títulu=Murdoch Puts Time Warner on His Wish List|
En xineru de 2014, Time Warner, empreses rellacionaes, y Oxford Properties Group anunció que Time Warner tien la intención de treslladar la sede corporativa de la compañía y los sos emplegaos con sede na ciudá de Nueva York al barriu de [[Hudson Yards]] en [[Chelsea (Manhattan)|Chelsea]], [[Manhattan]], y tien por consiguiente fechu un compromisu financieru inicial.<ref>{{Cita web|url=http://www.timewarner.com/newsroom/press-releases/2014/01/16/time-warner-inc-announces-new-york-real-ta-development-plans|títulu=Time Warner Inc. Announces New York Real Ta Development Plans|
==== Alquisición de AT&T ====
El 20 d'ochobre de 2016, informar de que [[AT&T]] taba en conversaciones p'adquirir Time Warner. L'alcuerdu propuestu daría a AT&T participaciones significatives na industria de los medios de comunicación, una y bones el competidor direutu de AT&T, [[Comcast]], adquiriera primeramente [[NBC Universal]]. Esto realízase como un intentu similar a amontar les sos tenencies de medios de comunicación, acordies con la propiedá de los provisores de televisión y d'Internet.<ref>{{Cita noticia|apellíos=|nome=|títulu=AT&T Discussed Escurre of Takeover in Time Warner Meetings|url=http://www.bloomberg.com/news/articles/2016-10-20/at-t-said-to-discuss-escurre-of-takeover-in-time-warner-meetings|fecha=20 d'ochobre de 2016|
El 22 d'ochobre, 2016, AT&T algamó un alcuerdu pa mercar Time Warner por más de $80 mil millones.<ref>{{Cita web|url=http://www.timewarner.com/newsroom/press-releases/2016/10/23/att-inc-and-time-warner-inc-to-host-webcast|títulu=AT&T Inc. and Time Warner Inc. to Host Webcast|
== Divisiones ==
Llinia 124:
{{AP|HBO|l1=HBO}}
La programación de HBO inclúi la emisión de llargumetraxes, documentales HBO, películes orixinales de HBO, HBO Sports, y programación orixinal de HBO, incluyendo series orixinales como [[Game of Thrones (serie de televisión)|Game of Thrones]] y [[Los Sopranu]]. La rede desenvolvió plataformes de distribución de conteníos, como HBO GO y Max GO p'ayudar a sofitar y ufiertar una programación a los usuarios al traviés de dispositivos móviles y en llinia.<ref>{{Cita web|url=http://www.timewarner.com/our-content/home-box-office/|títulu=Home Box Office|
=== Turner Broadcasting System, Inc. ===
{{AP|Turner Broadcasting System|l1=Turner Broadcasting System}}
Turner Broadcasting System, Inc. (Turner) opera canales internacionales de noticies, entretenimientu, animación, y medios de comunicación, según los sos negocios rellacionaos. Les marques de Turner inclúin [[CNN]], [[HLN (canal de televisión)|HLN]], [[TNT (canal de televisión)|TNT]], [[TBS Very Funny|TBS]], [[Cartoon Network]], [[Turner Classic Movies]], [[truTV]], Turner Sports, y muncho más. Les marques de Turner y sub-marques lleguen a un ampliu públicu nacional ya internacional.<ref>{{Cita web|url=https://web.archive.org/web/20130420064150/http://www.timewarner.com/our-company/pdf/TWX_AR_2012.pdf|títulu=Time Warner 2012 Annual Report|
=== Warner Bros. ===
{{AP|Warner Bros.|l1=Warner Bros.}}
Warner Bros. van de cine y televisión pa la producción d'entretenimientu pal llar y la distribución mundial de videu domésticu, distribución dixital, animación, cómics, concesión de llicencies y cines internacionales y la radiodifusión.<ref>{{Cita web|url=http://www.timewarner.com/our-content/warner-bros-entertainment/|títulu=Warner Bros. Entertainment|
== Propiedad ==
Llinia 174:
== Transaiciones ==
El 15 d'avientu de 2006, Warner Bros. Entertainment Inc. anunció una inversión nel SCI Entertainment Group plc.<ref>{{Cita web|url=http://www.timewarner.com/newsroom/press-releases/2006/12/15/warner-bros-entertainment-to-invest-in-sci-entertainment-group|títulu=Warner Bros. Entertainment to Invest in SCi Entertainment Group, Leading Video Games Publisher|
El 5 d'ochobre de 2007, Turner Broadcasting System, Inc. completó l'alquisición de delles señales de televisión de [[Claxson Interactive Group]] d'América Llatina.<ref>{{Cita web|url=http://www.cronista.com/impresageneral/Turner-merco-siete-canales-de-Claxson-por-us-235-millones-20061215-0064.html|títulu=Turner mercó siete canales de Claxson por o$s 235 millones|
El 21 de mayu de 2008, Time Warner y Time Warner Cable Inc. alcuerden la separación. Ye la segunda compañía de cable más grande nos EE.XX. namái por detrás de Comcast.<ref>{{Cita web|url=http://www.businesswire.com/news/home/20130306006501/en/Time-Warner-Announces-Plan-Separate-Time|títulu=Time Warner Inc. Announces Plan to Separate Time Inc.|
El 4 de febreru de 2009, Warner Bros. Home Entertainment Group anunció l'alquisición de Snowblind Studios, un estudiu de desenvolvimientu de xuegos.<ref>{{Cita web|url=http://www.gamasutra.com/php-bin/news_index.php?story=22178|títulu=Warner Bros. Acquires Developer Snowblind Studios|
Nel primer trimestre de 2010, Home Box Office mercó intereses adicionales en HBO LAG por $ 217 millones de dólares, lo que resultó en Home Box Office la propiedá del 80% de les participaciones de HBO LAG. En 2010, Home Box Office mercó'l restu de los intereses de los sos socios en HBO Europa (enantes HBO Europa Central) por $ 136 millones, una neta d'efectivu adquiríu.
El 20 d'abril de 2010, Warner Bros. Home Entertainment Group anunció l'alquisición de [[Turbine (empresa)|Turbine]], un estudiu desarrollador de videoxuegos n'América del Norte.<ref>{{Cita web|url=http://www.businesswire.com/news/home/20100420007169/en/Warner-Bros.-Home-Entertainment-Group-Acquires-Turbine|títulu=Warner Bros. Home Entertainment Group Acquires Turbine, Inc., North America's Largest Privately-Held Online Gaming Studio|
En mayu de 2011, Warner Bros. Home Entertainment Group anunció un alcuerdu p'adquirir Flixster,<ref>{{Cita web|url=http://www.timewarner.com/newsroom/press-releases/2011/05/04/warner-bros-home-entertainment-group-to-acquire-flixster|títulu=Warner Bros. Home Entertainment Group to Acquire Flixster|
En 2012, adquirió WBTVG Alloy Entertainment, una productora de conteníos, principalmente de llibros, dirixíu a les neñes adolescentes y muyeres nueves.<ref>{{Cita web|url=http://www.hollywoodreporter.com/news/warner-bros-tv-group-alloy-entertainment-335850|títulu=Warner Bros. TV Group Acquires 'Gossip Girl' Producer Alloy Entertainment|
El 6 de marzu de 2013, Time Warner anunció la vienta de Time Inc. El 6 de xunu de 2014, Time Inc. convertir nuna compañía pública.<ref>{{Cita web|url=http://mediadecoder.blogs.nytimes.com/2013/03/06/fate-of-four-time-inc-magacinos-are-an-issue-in-talks-with-meredith/|títulu=Time Warner Ends Talks With Meredith and Will Spin Off Time Inc. Into Separate Company|
== Propiedaes comerciales ==
|