Diferencies ente revisiones de «Taipéi»

Contenido eliminado Contenido añadido
m iguo parámetros de plantía
m preferencies llingüístiques: conectada => coneutada
Llinia 1:
{{llocalidá}}
'''Taipéi'''<ref name="DPD">{{Cita web |url= http://lema.rae.es/dpd/?key=Taipéi |títulu= Taipéi |fechaaccesu=1 de setiembre de 2010 |autor= Real Academia Española |enlaceautor= Real Academia Española |añu= 2005 |obra= [[Diccionariu panhispánicu de duldes]] |editorial= Madrid: Santillana}}</ref> (en {{zh|t=臺北市 o 台北市|p=Táiběi Shì}}) ye la ciudá más poblada y [[Capital (política)|capital]] ''[[de facto]]'' de la [[República de China]] dende 1949. El so estatus oficial ye'l de ''capital provisional'' de la República de China. Ye'l centru políticu, económicu y cultural del país. La ciudá tien un metro eleváu y ta conectadaconeutada por tren d'alta velocidá con [[Kaohsiung]]. Amás ye sede de delles universidaes, el [[Muséu Nacional del Palaciu]] y otres instituciones culturales como l'[[Academia Sínica]], y el [[Taipei 101]], l'octavu edificiu más altu del mundu.
 
Asitiada nel estremu norte de la [[islla de Taiwán]], Taipéi estiéndese sobre'l [[ríu Tamsui]] y ta a 25 kilómetros al suroeste de [[Keelung]], el so puertu nel [[océanu Pacíficu]]. Cerca de la capital tópase tamién la ciudá costera de [[Tamsui]], na desaguada del ríu nel [[estrechu de Taiwán]]. Atópase nos dos estrechos valles de los ríos [[ríu Keelung|Keelung]] (基隆河) y [[ríu Xindian|Xindian]] (新店溪), que conflúin pa formar el ríu Tamsui a lo llargo de la frontera occidental de la ciudá.<ref name="tcggeo">{{Cita web |url=http://english.taipei.gov.tw/TCG/index.jsp?categid=36&recordid=9152 |títulu=Taipei City Government: Home - I. Geographic Overview |editorial=Taipei City Government |fecha=23 d'ochobre de 2006 |fechaaccesu=4 d'agostu de 2009}}</ref>
Llinia 6:
La ciudá en sí tien una población envalorada de 2.619.920 habitantes (a marzu de 2009). La ciudá de [[Nuevu Taipéi]] y la ciudá de Keelung formen la área metropolitana de Taipéi, con una población de 6.752.826 habitantes (marzu de 2009).<ref>{{Cita web |url=http://eng.stat.gov.tw/ct.asp?xItem=4597&ctNode=1627 |títulu=Methods and Term Definitions |editorial=Direutorate Xeneral of Budget, Accounting and Statistics |fechaaccesu=4 d'agostu de 2009}}</ref> Sicasí, dambes son alministraes por distintos órganos gubernamentales, yá que Taipéi ye una municipalidá especial alministrada direutamente pol Gobiernu central de la República de China. N'ocasiones "Taipéi" referir al conxuntu de la área metropolitana, ente que la "ciudá de Taipéi" referir a la ciudá en sí.
 
Taipéi ye considerada una [[Ciudá global|ciudá global alfa]]<ref>{{Cita web |url=http://www.lboro.ac.uk/gawc/world2008t.html |títulu=The World According to GaWC 2008 |fechaaccesu=25 de xineru de 2010}}</ref> y forma parte d'una importante zona industrial. Ta conectadaconeutada col restu de la islla por ferrocarril, trenes d'alta velocidá, autopistes, aeropuertos y llinies d'autobús. La ciudá cunta col [[Aeropuertu de Taipéi Songshan]], pa vuelos nacionales, y l'[[Aeropuertu Internacional de Taiwán Taoyuan]], pa vuelos internacionales.
 
Foi fundada a empiezos del [[sieglu XVIII]] y convirtióse nun importante centru pal comerciu d'ultramar nel [[sieglu XIX]]. [[Xapón]] facer con [[Taiwán]] en 1895 tres la [[Primer Guerra Sino-Xaponesa]] y convirtió a Taipéi na capital de la islla.<ref name="marsh1">{{Cita llibru|apellíos=Marsh |nome=Robert |títulu=The Great Transformation |editorial=M. Y. Sharpe |añu=1996 |páxina=84 |url=http://books.google.com/books?id=2p15NToHH2oC&pg=PA85 |isbn=1563247887 |fechaaccesu=27 de xunetu de 2009}}</ref> La República de China ocupó Taiwán dempués de que Xapón fuera ganada na [[Segunda Guerra Mundial]]. El Xeneralísimu [[Chiang Kai-shek]] declaró a Taipéi capital provisional de la República de China n'avientu de 1949 cuando'l [[Kuomintang]] foi vencíu polos [[Partíu Comunista de China comunistes]], quien se fixeron cola mayor parte de la [[China continental]] mientres la [[Guerra civil china]].<ref name="ng">{{Cita llibru|apellíos=Ng |nome=Franklin |títulu=The Taiwanese Americans |editorial=Greenwood Publishing Group |añu=1998 |páxina=10 |isbn=0313297622 |url=http://books.google.com/books?id=lPzsB_wJQW0C&pg=PA10 |fechaaccesu=27 de xunetu de 2009}}</ref><ref name="bbctimeline-retreat">{{Cita web |url=http://news.bbc.co.uk/hi/english/static/in_depth/asia_pacific/2000/taiwan_elections2000/1949_1955.stm |títulu=Taiwán Timeline - Retreat to Taiwán |añu=2000 |editorial=BBC News |fechaaccesu=13 de xunetu de 2009}}</ref>