Diferencies ente revisiones de «Eleiciones xenerales d'Italia de 1948»

Contenido eliminado Contenido añadido
m iguo parámetros de plantía
m iguo parámetros de plantía
Llinia 77:
 
== Campaña ==
Estes eleiciones siguen siendo inigualables tocantes a agresión verbal y fanatismu referir na hestoria democrática d'Italia. Según l'historiador Gianni Corbi, «les eleiciones de 1948 fueron les más apasionaes, importantes, llargues, puerques ya inciertes de la [[hestoria d'Italia]]».<ref name=":1">{{cita llibru|títulu = From Fascism to Democracy: Culture and Politics in the Italian Election of 1948|url = https://books.google.com/books?id=OKA6i7SenW0C|editorial = [[University of Toronto Press]]|fecha = 2004|fechaaccesu = 2 de febreru de 2016|isbn = 9780802087683|idioma = en|nombrenome = Robert Anthony|apellíos = Ventresca|nome2 = Robert|apellíos2 = Ventresca|páxina = 4, 269}}</ref> Nestes eleición enfrentáronse dos visiones opuestes del futuru de la sociedá italiana: per un sitiu atopábase la Democracia Cristiana, encabezada por De Gasperi, que proponía un proyeutu católicu, conservador y [[Capitalismu|capitalista]]; y per l'otru llau atopábase'l Frente Popular, que proponía una sociedá [[Laicismu (relixosu)|laica]], revolucionaria y [[Socialismu|socialista]].<ref name=":1" />
 
Col fin de desacreditar al frente Democráticu Popular, mientres la campaña los demócrates cristianos llegaron a afirmar que nos países comunistes «los neños unviaben a la cárcel a los sos padres», que «los neños yeren propiedá del Estáu» y que «la xente comer a los sos propios fíos», y aseguraron que de llograr la esquierda'l poder, «el desastre cutiría Italia». Otru lema de la Democracia Cristiana foi: «nel secretu de la cabina de votación, Dios te ve, [[Stalin]] non».<ref>{{Cita noticia|títulu = Fertility vote galvanises Vatican|url = http://news.bbc.co.uk/2/hi/europe/4087420.stm|periódicu = BBC|fecha = 13 de xunu de 2005|fechaaccesu = 2 de febreru de 2016|autor = Irene Peroni}}</ref>
Llinia 84:
 
=== Influencia de les superpotencies ===
Les eleiciones de 1948 nun pudieron evitar influencies esternes, productu de la [[Guerra Fría]], encabezaes por [[Estaos Xuníos]] y la [[Xunión Soviética]].<ref>{{cita llibru|títulu = Confronting America: The Cold War Between the United States and the Communists in France and Italy|url = https://books.google.com/books?id=QZgAy_WPUBoC|editorial = Univ of North Carolina Press|fecha = 2011|fechaaccesu = 2 de febreru de 2016|isbn = 9780807834732|idioma = en|páxines = 101-110|nombrenome = Alessandro|apellíos = Brogi}}</ref>
 
La [[CIA]] d'Estaos Xuníos reconoció dar un millón de dólares a «partíos de centru»,<ref>Información depositada nel memorando de la CIA presentáu al Comité Selectu d'Intelixencia de la [[Cámara de Representantes de los Estaos Xuníos|Cámara de Representantes d'Estaos Xuníos]] ([[Comité Pike]]) mientres les audiencies de 1975. La mayor parte del informe foi peneráu a la prensa en febreru de 1976 y apaeció per primer vegada en forma de llibru en 1977. Nel memorando la información sobre estes eleiciones apaez nes páxines 204 y 205.</ref> pero tamién la acusó de la publicación de cartes falsificadas col fin de desacreditar a los dirixentes del Partíu Comunista Italianu.<ref name=":2">{{Cita web|títulu = CNN Cold War - Interview: F. Mark Wyatt|url = http://www.cnn.com/SPECIALS/cold.war/episodes/03/interviews/wyatt/|fecha = 31 d'agostu de 2001|fechaaccesu = 2 de febreru de 2016|urlarchivu = https://web.archive.org/web/20010831150516/http://www.cnn.com/SPECIALS/cold.war/episodes/03/interviews/wyatt/|fechaarchivu = 31 d'agostu de 2001}}</ref> La [[National Security Act]] de 1947, aprobada seis meses antes pol presidente estauxunidense [[Harry S. Truman]], autorizó les [[operaciones tapaes]] secretes en países estranxeros.
Llinia 92:
Col fin d'influyir nes eleiciones, Estaos Xuníos entamó una campaña na qu'escribió diez millones de cartes, realizó numberoses emisiones de radiu d'onda curtia y financió llibros y artículos nos que s'alvertía» a los italianos de les consecuencies d'una victoria comunista». La revista ''TIME'' sofitó la campaña y asitió na so portada del 19 d'abril de 1948 al líder de la Democracia Cristiana, Alcide De Gasperi.<ref name=":0">{{cita llibru|nome1=William|títulu=Killing Hope: US Military & CIA Interventions since World War II|url=https://books.google.es/books?id=-IbQvd13uToC&pg=PA29&lpg=PA29&dq=Time+pronounced+the+possible+leftist+victory+to+be+%22the+brink+of+catastrophe%22&source=bl&ots=cIv7GfCmgH&sig=INGSiSDER_UQnH6GxTsk2jdR5rQ&hl=ye&sa=X&vei=0ahUKEwiJn6Sd2tTKAhVC8RQKHXcUBqgQ6AEIJDAB#v=onepage&q=Time%20pronounced%20the%20possible%20leftist%20victory%20to%20be%20%22the%20brink%20of%20catastrophe%22&f=false|fechaaccesu=31 de xineru de 2016|fecha=2003|editorial=Zed Books|isbn=1842773682|ubicación=Londres|páxina=29|idioma=inglés|apellíos1=Blum}}</ref>
 
Al paecer, el PCI foi financiáu pola Xunión Soviética.<ref>{{cita llibru|títulu = Confronting America: The Cold War Between the United States and the Communists in France and Italy|url = https://books.google.es/books?id=QZgAy_WPUBoC&pg=PA109&redir_esc=y#v=onepage&q&f=false|editorial = Univ of North Carolina Press|fecha = 2011|fechaaccesu = 2 de febreru de 2016|isbn = 9780807834732|idioma = en|páxines = 109|nombrenome = Alessandro|apellíos = Brogi}}</ref> Acordies con Wyatt:<ref name=":2" />
{{cita|El Partíu Comunista Italianu foi financiáu (...) con bolses negres de dineru llegaes direutamente de la embaxada soviética en Roma (...) les estimaciones son qu'ente 8 y 10 millones de dólares al mes diben a les arques del comunismu.|}}
En contraposición a la declaración de Wyatt, otru autores señalen qu'anque los númberos nun se conocen y paez qu'hai evidencies de qu'hubo dalguna ayuda financiera dende la URSS,<ref>{{cita llibru|apellíos=Callanan|nombrenome=James|títulu=Covert Action in the Cold War: US Policy, Intelligence and CIA Operations|url=https://books.google.com/books?id=pXIAAwAAQBAJ|fechaaccesu=2 de febreru de 2016|fecha=2009|editorial=I.B.Tauris|isbn=9780857711663|páxines=41-45|idioma=en}}</ref> esta foi ocasional y modesta.<ref name=":1" />
 
La Democracia cristiana ganó les eleiciones per ampliu marxe, con más d'un 48% de los votos, ente que'l FDP llograría un 31%. Les práutiques de la CIA d'influyir na política italiana repitir en toles eleiciones nel país mientres a lo menos los siguientes 24 años, hasta les [[Eleiciones xenerales d'Italia de 1972|xenerales de 1972]].<ref name=FWCIA/> Una coalición d'izquierdes nun ganaría unes eleiciones xenerales hasta 48 años dempués, en 1996. Magar esto debió al tradicional conservadorismu de la sociedá italiana, bien importante foi la Guerra Fría y la ''vixilancia'' d'Estaos Xuníos, convencíu de que la presencia de la OTAN nel país mediterraneu yera vital y aseguraría el ''[[statu quo]]'' n'Occidente surdíu de los [[Conferencia de Yalta|alcuerdos de Yalta]].<ref>{{cita publicación|apellido1=Ganser|nome1=Daniele|títulu=N.A.T.O. Gladio, and the strategy of tension|fecha=2005|volume=NATO's Secret Armies. Operation Gladio and Terrorism in Western Europe|url=http://www.threemonkeysonline.com/n-a-t-o-gladio-and-the-strategy-of-tension/|fechaaccesu=2 de febreru de 2016}}</ref>