Diferencies ente revisiones de «Meritocracia»

Contenido eliminado Contenido añadido
m iguo parámetros de plantía
m iguo parámetros de plantía
Llinia 28:
Na China antigua esistía un [[Sistema d'exame imperial chinu|sistema d'exámenes imperiales]] pal reclutamiento de los [[Mandarín (burócrata)|mandarinos]]. Los estudiantes yeren preparaos al traviés del estudiu obligatoriu d'obres clásiques de les cualos les más antigües atribuyir a [[Confucio]] (551 - 479 aC), maestru de los lletraos, que privilexó la enseñanza y los ritos pa la formación del "home bonu" destináu a sirvir al Estáu. El métodu, utilizáu por casu na [[Academia Hanlin]], yera meritocrático en principiu: consistía na seleición de "talentos" más bien pol esfuerciu personal que pol orixe social de los candidatos<ref>{{Cita noticia|títulu=La méritocratie, xune affaire aristocratique|url=http://www.laviedesidees.fr/La-meritocratie-xune-affaire-aristocratique.html|fechaaccesu=2018-01-23|idioma=fr}}</ref>. Esti sistema, xeneralizáu nel sieglu XIV so la [[dinastía Ming]] pa lluchar contra l'[[aristocracia]], foi abolíu en 1905, escontra'l final de los [[Dinastía Qing|Qing]]. Dellos investigadores sostienen que'l métodu inspiraría direutamente la introducción de "los procedimientos psicolóxicos pa la seleición y evaluación de los funcionarios n'Inglaterra y otros países europeos".<ref>{{Cita noticia|títulu=La méritocratie, xune affaire aristocratique|url=http://www.laviedesidees.fr/La-meritocratie-xune-affaire-aristocratique.html|fechaaccesu=2018-01-23|idioma=fr}}</ref>
 
En [[Francia]], el reclutamiento por competencia nel serviciu públicu y les [[Grandes Escueles (Francia)|grands écoles]] inspirar nel sistema d'exámenes imperiales, traíos de China polos [[xesuita|xesuites]], que lo adoptaren nes sos escueles<ref>{{cita llibru|apellíos=|nome=|enlaceautor=|títulu=Jean-Pierre Duteil, Le Mandat du ciel : -y rôle des jésuites en Chine, de la mort de François-Xavier à la dissolution de la Compagnie de Jésus, 1552-1774, Paris, Arguments, 1994.|url=|fechaaccesu=|añu=|editorial=|isbn=|editor=|ubicación=|páginapáxina=|idioma=|capítulu=}}</ref>. De 1704 a 1711, [[Voltaire]] foi estudiante nos Xesuites, nel [[Licéu Louis--y-Grand|colexu Louis--y-Grand]]. Escribió en 1770: "la mente del home nun puede imaxinar un gobiernu meyor qu'el de China, onde tolos poderes tán en manes d'una burocracia que los sos miembros fueron almitíos dempués d'exámenes bien difíciles"; "China ye un país que premia la virtú y afala el méritu: un llabrador honestu y probe faise mandarín".
 
Pa Murat Lama, autor de ''Lee Kuan Yew, Singapur y la renacencia de China'' (2016), ye al traviés del so compromisu cola meritocracia mandarina como Voltaire influyó más na [[revolución francesa]].<ref>{{cita llibru|apellíos=|nome=|enlaceautor=|títulu=Murat Lama, Lee Kuan Yew, Singapour et le renouveau de la Chine, Manitoba, mai 2016, 368 p.|url=|fechaaccesu=|añu=|editorial=|isbn=|editor=|ubicación=|páginapáxina=|idioma=|capítulu=}}</ref> En 1794, el Conservatoriu Nacional d'Artes y Oficios, la Escuela Normal y l'Escuela Politéunica, creada pola Convención, abrir pa "reclutamiento competitivu sobre la base del méritu individual". Pa tar "en llinia col ideal republicanu".
 
Benjamin Elman, profesor d'hestoria d'Asia del Este, inspiráu nel analís de Bourdieu y Passeron, comenta sobre la meritocracia imperial china, como lo fixeron los sociólogos pal periodu contemporaneu: "[ella ] foi tamién la fonte de fondes desigualdaes sociales.<ref>{{cita llibru|apellíos=|nome=|enlaceautor=|títulu=Benjamin A. Elman, Civil Examinations and Meritocracy in Llate Imperial China, Harvard University Press, novembre 2013|url=|fechaaccesu=|añu=|editorial=|isbn=|editor=|ubicación=|páginapáxina=|idioma=|capítulu=}}</ref>
 
== Ver tamién ==