Diferencies ente revisiones de «Isabelle Adjani»

Contenido eliminado Contenido añadido
BandiBot (alderique | contribuciones)
m Bot: Troquéu automáticu de testu (- sía + seya )
m iguo parámetros de plantía
Llinia 30:
En 1981 foi reconocida como [[Premiu del Festival de Cannes a la meyor actriz|meyor actriz]] mientres el [[Festival de Cine de Cannes]] poles sos películes ''Quartet'' del direutor [[James Ivory]] y por ''Possession'' del direutor [[Andrew Zulawski]]. Por esta postrera, una cinta d'horror onde interpreta un doble papel, una d'elles una muyer con una severa [[crisis nerviosa]] por cuenta de la influencia d'un ente malinu, costó-y l'aplausu de la crítica y volver una cara recurrente nel xéneru de terror y suspensu. Adjani ganó'l so primera [[Premiu Cesar|Cesar]] pola so interpretación. Ganar nuevamente l'añu siguiente pola cinta dramática ''[[Branu asesín]]'', onde representa a una típica muyer francesa en busca de vengación.
 
El mesmu añu incursionó na música por primer y única vegada col so álbum ''Pull Marine'', escritu y producíu pol lletrista [[Serge Gainsbourg]]. El cantar homónimu tuvo'l so propiu video musical que foi dirixíu por [[Luc Besson]]. So la so direición, rodó'l drama ''[[Subway (película)|Subway]]'' en 1985, una cinta que cuntó con «el so propiu estilu y enerxía visual» según ''[[The New York Times]]''. Los sos esfuercios por faese con una carrera sobresaliente n'América viéronse atayaos cola so siguiente película ''[[Ishtar (película)|Ishtar]]'' de 1987, protagonizada por consagraos actores como [[Warren Beatty]] y [[Dustin Hoffman]] pero considerada dende'l so estrenu como una de les peores películes de la hestoria del cine.<ref>{{cita noticia|url=http://rogerebert.suntimes.com/apps/pbcs.dll/article?AID=/19870515/REVIEWS/705150301/1023 |títulu=Ishtar |nome= Roger |apellíu=Ebert |enlaceautorenllaceautor= Roger Ebert |fecha=15 de mayu de 1987 |editorial=Chicago Sun-Times}}</ref><ref>{{cita web|url=http://siskelandebert.org/video/78N95S38MGMA/The-Worst-of-1987 |títulu=The Worst of 1987}}</ref>
 
Tres el fracasu de ''Ishtar'', Adjani produció la so siguiente película ''[[Camille Claudel (película)|La pasión de Camille Claudel]]'' de 1989, un drama inspiráu na vida y obra de la escultora francesa del [[Camille Claudel|mesmu nome]] y que foi dirixíu pol so anterior pareya, el direutor [[Bruno Nuytten]]. La cinta foi un ésitu tantu de crítica como en taquilla y devolvió a Adjani al estrellalgu, premiandola col so tercer premiu César y otorgándo-y la so segunda candidatura al premiu Óscar, 14 años dempués de ser considerada per primer vegada y convirtiéndose na primer actriz gala en recibir hasta dos nominaciones na hestoria. ''La pasión de Camille Claude'' tamién foi candidata al [[Óscar a la meyor película de fala non inglesa]]. Tres esta reconocencia, l'actriz foi incluyida pola revista ''[[People (revista)|People]]'' como una de «les 50 persones más belles del mundu».