Diferencies ente revisiones de «Yves Saint Laurent»

Contenido eliminado Contenido añadido
m iguo parámetros de plantía
m iguo parámetros de plantía
Llinia 36:
Diseñó decoraos y vestuariu pa filmes y obres teatrales como ''[[Cyrano de Bergerac]]'' y ''La Pantera Rosa'', collaborando con [[Roland Petit]], Claude Régy, [[Jean-Louis Barrault]], [[Luis Buñuel]], [[François Truffaut]], [[Alain Resnais]] (''Stavisky'', 1974), [[Jean Marais]], [[Zizi Jeanmaire]], [[Arletty]]...
 
Vistió a dives del cine como [[Jeanne Moreau]], [[Claudia Cardinale]] (''La panthère rose'', 1963) y [[Isabelle Adjani]], y convirtió a [[Catherine Deneuve]] n'[[Iconu de la moda|iconu d'estilu]] y musa personal.<ref>{{cita web|url =http://www.people.com/people/article/0,,20203612,00.html |títulu = Designer Yves Saint Laurent Has Died|fechaaccesu =1 de xunu de 2008 |autor = |apellíu =Mikelbank |nome =Peter |enlaceautorenllaceautor = |coautores = |fecha =[[1 de xunu]], [[2008]] |fecha = xunu de 20008 |formatu = |obra =|editorial =[[People]] |páxina = |idioma = inglés|doi = |urlarchivu = |fechaarchivu = |cita = }}</ref>
 
=== Altibaxos ===
Llinia 50:
[[Archivu:Mondriaanmode door Yves St Laurent (1966).jpg|miniaturadeimagen|La colección de seronda de 1965 inspirar na obra de Piet Mondrian]]
Saint Laurent y Bergé axuntaron una importante colección d'arte na so casona de la cai Babylon de París,<ref>{{cita web |url=http://www.decoesfera.com/2009/01/07-cases-de-famosos-yves-saint-laurent |títulu= Cases de famosos: Yves Saint Laurent
|fechaaccesu=28 de xineru de 2015 | suscripción= |autor= |apellíu= |nome= |enlaceautorenllaceautor= |coautores= |fecha= 7 de xineru de 2009|formatu= |obra= |editor= |editorial= Decoesfera|allugamientu= |páxina= |idioma= |cita= }}</ref> gracies en gran midida al ésitu económicu del arume ''Opium'' (1977), el más vendíu del mundu.{{demostrar}} Adquirieron obres como una importante semeya de [[Francisco de Goya|Goya]] que perteneció a los [[Familia Rockefeller|Rockefeller]] (''El neñu don Luis María de Cistué'') y una escultura de madera de [[Constantin Brancusi]] (anguaño queden solu trés en manes privaes). Sumaron pintures d'otros munchos artistes como [[Frans Hals]], [[Cornelis de Vos]], [[Ingres]], [[Géricault]], [[Picasso]], [[Fernand Léger]], [[Giorgio de Chirico]], [[Édouard Vuillard]], [[Edvard Munch]], [[Matisse]] y [[Mondrian]], según dibuxos y acuareles de [[Manet]], [[Paul Klee]], [[Paul Gauguin]], [[Degas]], [[Toulouse-Lautrec]], [[Alberto Giacometti]] y [[Cézanne]]. En feches posteriores la pareya declaró que «colos precios actuales, yá nun podemos siguir mercando».
 
La so afición pol arte llevólu a ‘homenaxar’ a maestros como [[Piet Mondrian]], [[Picasso]] y [[Braque]], con vistíos que reproducen los sos motivos.<ref>{{cita web |url=http://www.elimparcial.es/noticia/92160/cultura/Yves-Saint-Laurent-llega-a-Madrid-.html |títulu= Yves Saint Laurent llega a Madrid|fechaaccesu=28 de xineru de 2015 | suscripción= |autor= |apellíu= |nome= |enlaceautorenllaceautor= |coautores= |fecha= 3 d'ochobre de 2011 |formatu= |obra= L'Imparcial|editor= |editorial= |allugamientu= |páxina= |idioma= |cita= }}</ref> Una esposición en [[La Coruña]] ([[febreru]] de [[2008]]) ilustró esta influencia nel so trabayu, amosando los sos diseños xuntu con obres d'arte que los inspiraron.<ref>{{cita web |url=http://www.farodevigo.es/sociedá-cultura/2009/01/10/amuesa-yves-saint-laurent-exposicion-visitada-galicia-2008/287061.html |títulu=Una amuesa sobre Yves Saint Laurent foi la esposición más visitada en Galicia en 2008 |fechaaccesu=28 de xineru de 2015 | suscripción= |autor= |apellíu= |nome= |enlaceautorenllaceautor= |coautores= |fecha=10 de xineru de 2009 |formatu= |obra= Faru de Vigo|editor= |editorial= |allugamientu= |páxina= |idioma= |cita= }}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.elconfidencial.com/archivo/2008/02/16/12_saint_laurent_amuesa_artistico_exposicion_coruna.html|títulu=Yves Saint Laurent amuesa'l so llau más artísticu nuna esposición en La Coruña|fechaaccesu=28 de xineru de 2015 | suscripción= |autor= |apellíu= Corujeira|nome= Jacobo|enlaceautorenllaceautor= |coautores= |fecha=16 de febreru de 2008|formatu= |obra= El Confidencial|editor= |editorial= |allugamientu= |páxina= |idioma= |cita= }}</ref>
 
=== Retirada en 2002 ===
Yves Saint Laurent anunció la so retirada del diseñu de moda y les pasareles en xineru de 2002.<ref>{{cita web|url = http://edition.cnn.com/2008/WORLD/europe/06/01/laurent.obit/|títulu =Fashion icon Yves Saint Laurent dead at 71 |fechaaccesu = 1 de xunu de 2008 |autor = |apellíu =Meilhan |nome =Pierre |enlaceautorenllaceautor = |coautores = |fecha =1 de xunu de 2008|añu = |mes = |formatu = |obra = |editorial =CNN |páxina = |idioma = inglés |doi = |urlarchivu = |fechaarchivu = |cita = }}</ref> Amosóse decepcionáu pola moda predominante, que al so xuiciu arrequexaba l'ambición artística a favor del simple arriquecimientu «como si fora faer cortines pa ventanes».
 
=== Fallecimientu y puya de bienes ===
 
Yves Saint-Laurent finó en [[París]] el [[1 de xunu]] de [[2008]], a la edá de 71 años, en careciendo cáncer.<ref name="País">{{cita web|url =http://www.elpais.com/articulo/cultura/Muerre/Yves/Saint/Laurent/elpepucul/20080602elpepucul_1/Tes |título = Muerre'l diseñador Yves Saint Laurent|fechaaccesu =2 de xunu de 2008 |autor =AFP |apellíu = |nome = |enlaceautorenllaceautor = |coautores = |fecha = 2 de xunu de 2008|añu = |mes = |formatu = |obra = |editorial =El País |páxina = |idioma = |doi = |urlarchivu = |fechaarchivu = |cita = }}</ref> Pocos díes antes, formalizó la so enllargada rellación con Pierre Bergé por aciu una [[unión civil]], de xuru pa solucionar cuestiones d'heriedu. Caltuvieren la so rellación amistosa hasta'l final, magar viviendo separaos dende [[1992]].
 
Al funeral de Saint Laurent allegaron l'entós presidente de Francia [[Nicolas Sarkozy]] y la so esposa [[Carla Bruni]], que trabayara como modelu mientres munchos años cola firma; según por importantes personalidaes venceyaes a la moda como [[Valentino]], [[John Galliano]], [[Jean Paul Gaultier]], [[Claudia Schiffer]], [[Naomi Campbell]] , [[Catherine Deneuve]] y [[Farah Diba]].
Llinia 71:
== Influencia posterior ==
 
Saint Laurent pasó a la hestoria como'l primer diseñador de moda qu'espunxo nun muséu, el [[Metropolitan Museum]] de [[Nueva York]].<ref>{{cita web |url=http://www.vogue.es/moda/modapedia/marques/yves-saint-laurent/159 |títulu= Yves Saint Laurent|fechaaccesu=28 de xineru de 2015 | suscripción= |autor= |apellíu= |nome= |enlaceautorenllaceautor= |coautores= |fecha= |formatu= |obra= |editor= |editorial= |allugamientu= |páxina= |idioma= |cita= }}</ref> Creó, con [[Pierre Bergé]], una [[Fundación (derechu)|fundación]] pa la custodia y espardimientu del so legáu creativu.
 
== Documentales biográficos ==