Diferencies ente revisiones de «Android»

Contenido eliminado Contenido añadido
m iguo enllaz
m iguo parámetros de plantía
Llinia 53:
 
Tien una gran comunidá de desarrolladores creando aplicaciones pa estender la funcionalidad de los dispositivos. A la fecha, llegóse yá al 1 000 000 d'aplicaciones disponibles pa la tienda d'aplicaciones oficial de Android: [[Android Market|Google Play]], ensin tener en cuenta aplicaciones d'otres tiendes non oficiales pa Android como la tienda d'aplicaciones [[Samsung Apps]] de [[Samsung]], Slideme de [[Java]] y [[Amazon Appstore]] .<ref>{{cita noticia |url= http://www.xatakandroid.com/mercáu/android-market-devasa-les-250000-aplicaciones |títulu= Android Markey devasa les 250.0000 aplicaciones |fecha=14 de xunetu de 2011 |fechaaccesu=14 de xunetu de 2010}}</ref><ref>{{Cita web |url= http://www.pcmag.com/article2/0,2817,2366624,00.asp |títulu= Extraponlating the Apple-Android Showdown: Who's Right? |editorial= pcmag.com |autor= David Murphy |fechaaccesu=24 d'agostu de 2010}}</ref> [[Android Market|Google Play]] ye la tienda d'aplicaciones en llinia alministrada por Google, anque esiste la posibilidá de llograr software externamente. La tienda [[F-Droid]] ye dafechu de códigu abiertu según les sos aplicaciones, una alternativa al software privativu. Los programes tán escritos nel [[llinguaxe de programación]] [[Java (llinguaxe de programación)|Java]].<ref>{{cita noticia |url= http://www.news.com/8301-13580_3-9815495-39.html |títulu= Google's Android parts ways with Java industry group |obra= [[CNET News]] |nome= Stephen |apellíu= Shankland |fecha=12 de payares de 2007}}</ref>
Sicasí, nun ye un sistema operativu llibre de [[malware]], anque la mayoría d'ello ye descargáu de sitios de terceros.<ref>{{cita noticia |url= http://www.securitybydefault.com/2011/02/evolucion-del-malware-en-dispositivos.html |títulu= Evolución del malware en dispositivos Android |obra= securitybydefault.com |nome= Sebastián |apellidoapellíu= Guerrero |fecha=28 de febreru de 2011 |fechaaccesu=27 d'abril de 2011}}</ref>
 
L'anunciu del sistema Android realizóse'l 5 de payares de 2007 xuntu cola creación de la [[Open Handset Alliance]], un consorciu de 78 compañíes de hardware, software y telecomunicaciones dedicaes al desarrollu d'estándares abiertos pa dispositivos móviles.<ref>{{cita noticia |url= http://phandroid.com/2008/12/10/sony-ericsson-htc-androids-set-for-summer-2009/ |títulu= Sony Ericsson, HTC Androids Set For Summer 2009 |obra= Android Phone Fans |nome= Rob |apellíu= Jackson |fecha=10 d'avientu de 2008 |fechaaccesu=3 de setiembre de 2009}}</ref> Google lliberó la mayoría del códigu de Android so la [[llicencia de software|llicencia]] [[Apache License|Apache]], una llicencia [[software llibre|llibre]] y de [[códigu abiertu]].<ref name="AndroidOverview">{{Cita web |url= http://www.openhandsetalliance.com/android_overview.html |editorial= Open Handset Alliance |fechaaccesu=23 de setiembre de 2008 |títulu= Android Overview}}</ref>
Llinia 84:
El 5 de payares de 2007 la Open Handset Alliance, un consorciu de delles compañíes ente les que tán [[Texas Instruments]], [[Broadcom Corporation]], [[Nvidia]], [[Qualcomm]], [[Samsung Electronics]], [[Sprint Nextel]], [[Intel Corporation|Intel]], [[LG]], [[Marvell Technology Group]], [[Motorola]], y [[T-Mobile]]; estrenar col fin de desenvolver estándares abiertos pa dispositivos móviles.<ref name="AndroidAnnouncement"/> Xuntu cola formación de la Open Handset Alliance, la OHA estrenó'l so primer productu, Android, una plataforma pa dispositivos móviles construyida sobre la versión 2.6 de Linux.
 
El 9 d'avientu de 2008, anuncióse que 15 nuevos miembros xunir al proyeutu Android, incluyendo [[PacketVideo]], [[ARM Holdings]], [[Atheros Communications]], [[Asustek]], [[Garmin]], [[Softbank]], [[Sony Ericsson]], [[Huawei]], [[Toshiba]], [[Vodafone]] y [[ZTE]].<ref>{{cita noticia |url=http://www.reuters.com/article/newsOne/idUSN0928595620081210 |títulu=CORRECTED&nbsp;— UPDATE 2-More mobile phone makers back Google's Android |apellidoapellíu=Martínez |nome=Jennifer |obra=[[Reuters]] |editorial=[[Thomson Reuters]] |fecha=10 d'avientu de 2008 |fechaaccesu=13 d'avientu de 2008}}</ref><ref>{{Cita web |url=http://www.businessweek.com/the_thread/techbeat/archives/2008/12/googles_android_2.html |títulu=Google's Android Gains More Powerful Followers |apellíu=Kharif |nome=Olga |obra=[[BusinessWeek]] |editorial=[[McGraw-Hill]] |fecha=9 d'avientu de 2008 |fechaaccesu=13 d'avientu de 2008}}</ref>
 
El [[24 de febreru]] de [[2014]], [[Nokia]] presentó los sos [[Smartphone|teléfonos intelixentes]] corriendo Android 4.1 Jelly Bean (anque corriendo una versión propia, tomando la base de AOSP). Trátase de los Nokia X, X+ y XL.
Llinia 181:
Android y 387 vulnerabilidaes graves pa iOS. L'estudiu tamién fala de los ataques en dambes plataformes, nesti casu Android quedar con 113 ataques nuevos en 2012 a diferencia de iOS que se queda en 1 solu ataque. Inclusive asina Google y Apple empéñense cada vez más en faer los sos [[sistema operativu|sistemes operativos]] más seguros incorporando más seguridá tantu nos sos sistemes operativos como nos sos mercaos oficiales.
 
Afayáronse ciertos comportamientos en dellos dispositivos que llinden la privacidá de los usuarios, de manera similar a [[IPhone#Restricciones|iPhone]], pero asocede al activar la opción ''Usar redes inalámbriques'' nel menú ''Allugamientu y seguridá'', avisando que se van guardar estos datos, y borrar al desactivar esta opción, pos s'usen como una [[Caché web|caxé]] y non como un [[Log (informática)|rexistru]] tal como fai iPhone.<ref>{{cita noticia |nome=Juan Carlos |apellidoapellíu=González |títulu=Android tamién almacena datos de la localización del usuariu |url=http://www.xatakandroid.com/moviles-android/android-tambien-almacena-datos-de-la-localizacion-del usuariu |fecha=23 d'abril de 2011 |fechaaccesu=23 d'abril de 2011 }}</ref>
 
{{VT|Datos alrodiu de la vixilancia mundial (2013 a la fecha)}}