Diferencies ente revisiones de «Copa Mundial de Fútbol de 1938»

Contenido eliminado Contenido añadido
m iguo parámetros de plantía
m iguo parámetros de plantía
Llinia 40:
Na final celebrada nel [[Stade Olympique Yves-du-Manoir|estadiu de Colombes]], [[Selección de fútbol d'Italia|Italia]] imponer a [[Selección de fútbol d'Hungría|Hungría]] por 4–2 y convirtióse nel primer país que llogró'l bicampeonato. El seleccionador [[Vittorio Pozzo]] foi tamién el primer entrenador (y hasta la fecha únicu) que ganó la Copa Mundial en dos causes.<ref>{{Cita web|títulu= Entrenador clásicu: Vittorio Pozzo|url = http://es.fifa.com/classicfootball/coaches/coach=61560/|sitioweb = FIFA.com|fechaaccesu = 27 de xunetu de 2015|apellíu = }}</ref>
 
Cuando la Segunda Guerra Mundial españó en [[1939]], los acontecimientos bélicos torgaron a la FIFA entamar la Copa Mundial nes sos ediciones subsecuentes, y nun la retomó hasta [[Copa Mundial de Fútbol de 1950|la edición de 1950]] en [[Brasil]].<ref>{{Cita web|títulu= 1942: el mitu del Mundial Escaecíu|url = http://www.vavel.com/es/futbol/313087-1942-el mitu-del mundial escaecíu.html|fechaaccesu = 12 d'agostu de 2015|nome = |apellidoapellíu = |publicación = VAVEL|fecha = }}</ref><ref>{{Cita web|títulu= How Brazil Saved The World Cup In The Aftermath Of World War II|url = http://www.npr.org/sections/parallels/2014/06/11/320727176/how-brazil-saved-the-world-cup-in-the-aftermath-of-world-war-ii|fechaaccesu = 12 d'agostu de 2015|publicación = [[National Public Radio]]|idioma = inglés|fecha = 11 de xunu de 2014}}</ref>
 
== Antecedentes ==
Llinia 97:
La III Copa Mundial tuvo llugar ente'l [[4 de xunu]] y el [[19 de xunu]] de [[1938]]. El sistema utilizáu foi'l mesmu que na pasada edición, una fase d'[[eliminación direuta]] a partíu únicu ente los 16 participantes. Esta foi la última vegada que s'utilizó. Si había un empate en tiempu reglamentariu pasar a una prórroga de 30 minutos. Y si el marcador siguía igualáu, tenía d'apostase un partíu de desempate n'otra fecha. Tolos xuegos de cada fase apostábense'l mesmu día a la mesma hora, en sedes distintes.
 
Pa configurar les eliminatories, el comité organizador estableció unes cabeces de serie» que nun s'enfrentaríen ente sigo nos octavos de final. D'esta miente, quería asegurase que les seleiciones más fuertes llegaren hasta'l final. El sortéu tuvo llugar el [[5 de mayu]] de [[1938]] y dexó una imaxe pa la hestoria; la mano inocente que sacó los nomes foi un neñu, Yves Rimet, nietu del dirixente Jules Rimet.<ref>{{Cita web|títulu= Yves Rimet: "Grandfather always dreamed of bringing people together"|url = http://www.fifa.com/news/y=2004/m=5/news=yves-rimet-grandfather-always-dreamed-bringing-people-together-92589.html|fechaaccesu = 12 d'agostu de 2015|apellidoapellíu = FIFA.com|idioma = inglés}}</ref> Nel sortéu tener en cuenta a Austria, a pesar de que yá fuera anexonada per Alemaña.
 
=== Balón ===
Llinia 169:
=== Cuartos de final ===
 
El [[12 de xunu]], la anfitriona {{sel|Francia}} recibía a la vixente campeona {{sel|Italia}} nel estadiu de Colombes, nun ambiente bien tirante pola coxuntura política. Los visitantes xugaron con una segunda equipación dafechu negra (símbolu del [[fascismu italianu]]) y, como yera habitual mientres la dictadura de [[Benitu Mussolini]], fixeron el [[saludu romanu]] cuando sonaba l'himnu, ante les ulles del públicu galu.<ref name=":6">{{Cita web|títulu= World Cup: 25 stunning moments … Non8: Mussolini's blackshirts' 1938 win|url = http://www.theguardian.com/football/blogue/2014/apr/01/world-cup-moments-1938-italy-benitu-mussolini|sitioweb = [[The Guardian]]|fechaaccesu = 12 d'agostu de 2015|nome = Simon|apellidoapellíu = Martin|fecha = 1 d'abril de 2014|idioma = inglés}}</ref> Pese al ambiente contrario, los italianos non se amilanaron y llevaron la iniciativa en tou momentu.<ref name=":6" /> El choque resolver na segunda metá con dos goles de [[Silvio Piola]] que depararon el 3–1 definitivu. Francia quedó esaniciada y foi el primera anfitrión d'una Copa Mundial que nun ganaba la so edición.<ref name=":6" />
 
{{sel|Hungría}}, liderada pol so delanteru [[György Sárosi]], superó 2–0 a una {{sel|Suiza}} amenorgada poles baxes. Nel so estrenu nel tornéu, {{sel|Suecia}} acabó de raigañu col suañu de {{sel|Cuba}} al ganala por 8–0, con cuatro goles na primer metá y el restu nos últimos diez minutos.<ref name=":5">{{Cita web|títulu= Francia 1938: ¿Por qué non te quedasti na cabina?|url = http://www.soho.com.co/web/articulo/francia-1938-por-que-non-te-quedasti-en-la cabina-por-luciano-wernicke/34369|sitioweb = www.soho.com.co|fechaaccesu = 12 d'agostu de 2015}}</ref> El duelu más apostáu foi'l de {{sel|Brasil}} y {{sel|Checoslovaquia}}, con un saldu tan violentu nel primer partíu (1–1) qu'entá güei síguese-y llamando «la batalla de Burdeos».<ref name=":7">{{Cita web|títulu= World Cup 1938 (Final Stage)|url = http://www.linguasport.com/futbol/internacional/mundial/1938_FRANCE_FS.htm|sitioweb = www.linguasport.com|fechaaccesu = 12 d'agostu de 2015|idioma = inglés}}</ref> Los brasileños [[Martim Mércio da Silveira|Martim]] y [[Zezé Procópio]] y el checu [[Jan Říha]] acabaron espulsaos, y dellos futbolistes perdieron el desempate per mancadura, ente ellos les estrelles cheques [[František Plánička]] y [[Oldřich Nejedlý]].<ref name=":7" /> A pesar de tan sensibles baxes, los brasileños precisaron remontar pa supera-yos por 2–1.