Diferencies ente revisiones de «Copa Mundial de Fútbol de 1938»
Contenido eliminado Contenido añadido
m iguo parámetros de plantía |
m iguo parámetros de plantía |
||
Llinia 36:
La organización caltuvo per últimu vegada'l formatu de [[Copa Mundial de Fútbol de 1934|la edición de 1934]], consistente nuna [[Eliminación direuta|fase d'eliminación direuta]] a partíu únicu. En casu d'empate xugaría una prórroga de 30 minutos, y si la resultancia siguía igual tenía de celebrase un alcuentru de desempate a otru día. A partir de 1938, el país organizador y el campeón de l'anterior edición clasificábense direutamente.
El tornéu tuvo marcáu pol clima prebélicu que se vivía antes de la [[Segunda Guerra Mundial]]. Solo participaron 15 países porque Austria, clasificada pa la fase final, fuera [[Anschluss|ocupada]] pola [[Alemaña nazi]] y la so plaza quedó vacante. Amás, 12 de les 15 seleiciones yeren [[Europa|europees]] y apenes hubo tres equipos participantes del restu del mundu. [[América del Sur]] dio'l llombu al eventu en protesta pola eleición d'un estáu européu, coles ausencies destacaes d'[[Arxentina]] (aspirante a entamalo) y [[Uruguái]].<ref name=":0" /> Los únicos representantes [[América|americanos]] fueron [[Brasil]] y una debutante [[Cuba]]. Amás, [[Indies Orientales Neerlandeses]] (actual [[Indonesia]]) foi'l primer país d'[[Asia]] en participar.<ref name=":10">{{Cita web|títulu= FIFA World Cup history: France, 1938|url = http://www.abc.net.au/news/2014-05-15/history3a-france2c-1938/5449664|
Na final celebrada nel [[Stade Olympique Yves-du-Manoir|estadiu de Colombes]], [[Selección de fútbol d'Italia|Italia]] imponer a [[Selección de fútbol d'Hungría|Hungría]] por 4–2 y convirtióse nel primer país que llogró'l bicampeonato. El seleccionador [[Vittorio Pozzo]] foi tamién el primer entrenador (y hasta la fecha únicu) que ganó la Copa Mundial en dos causes.<ref>{{Cita web|títulu= Entrenador clásicu: Vittorio Pozzo|url = http://es.fifa.com/classicfootball/coaches/coach=61560/|
Cuando la Segunda Guerra Mundial españó en [[1939]], los acontecimientos bélicos torgaron a la FIFA entamar la Copa Mundial nes sos ediciones subsecuentes, y nun la retomó hasta [[Copa Mundial de Fútbol de 1950|la edición de 1950]] en [[Brasil]].<ref>{{Cita web|títulu= 1942: el mitu del Mundial Escaecíu|url = http://www.vavel.com/es/futbol/313087-1942-el mitu-del mundial escaecíu.html|fechaaccesu = 12 d'agostu de 2015|nome = |apellíu = |publicación = VAVEL|fecha = }}</ref><ref>{{Cita web|títulu= How Brazil Saved The World Cup In The Aftermath Of World War II|url = http://www.npr.org/sections/parallels/2014/06/11/320727176/how-brazil-saved-the-world-cup-in-the-aftermath-of-world-war-ii|fechaaccesu = 12 d'agostu de 2015|publicación = [[National Public Radio]]|idioma = inglés|fecha = 11 de xunu de 2014}}</ref>
Llinia 44:
== Antecedentes ==
La eleición de see pa la Copa Mundial de 1938 tuvo llugar en [[Berlín]] ([[Alemaña nazi|Alemaña]]) el [[13 d'agostu]] de [[1936]], en plenos [[Xuegos Olímpicos de Berlín 1936|Xuegos Olímpicos]].<ref name=":0">{{Cita web|títulu= Arxentina nun va apostar el Mundial|url = http://espndeportes.espn.go.com/news/story?id=1788706&s=futbol/mundiales&type=story|
Los arxentinos daben de cierto que seríen el organizadores, dempués de que'l presidente de la FIFA y fundador de la Copa, [[Jules Rimet]], suxurir a los dirixentes de l'[[Asociación del Fútbol Arxentino]] (AFA) nuna visita oficial. Según la so versión, interpretaben qu'habría alternanza ente los continentes d'Europa y América pa cada edición.<ref name=":0" /> Sicasí, dellos dirixentes del fútbol galu como [[Henri Delaunay]] y [[Robert Guérin]] (expresidente de la FIFA) fixeron cabildeo por que Francia presentara un proyeutu.<ref name=":0" /> Rimet quedó convencíu, y el restu de los miembros decantáronse a favor de los europeos pol númberu d'estadios y por cuestiones de tresporte.<ref name=":0" />
Al nun haber alternanza, cuasi tolos países d'América arrenunciaron a la fase clasificatoria. Uruguái siguía cafiante col pesu d'Europa na FIFA y la so ausencia mayoritaria nel Mundial de 1930, asina que l'[[Asociación Uruguaya de Fútbol]] nun s'inscribió. De la mesma actuaron [[Méxicu]] y [[Colombia]]. La AFA solo quería participar si nun xugaben eliminatories, y anque la FIFA plantegar, los clubes de primer División primieron a la AFA porque nun queríen vencer a los sos futbolistes.<ref name=":1">{{Cita web|títulu= Un mundu ensin cracks criollos|url = http://www.telam.com.ar/notes/201402/50883-un mundu-ensin-cracks-criollos.html|
La Copa Mundial de 1938 celebrar nun contestu de crisis política a finales de la [[década de 1930]]. [[España]] taba somorguiada nuna [[Guerra Civil española|Guerra Civil]] dende diba dos años, y la puxanza totalitaria n'[[Italia]] y [[Alemaña]] suponía una amenaza pa la llibertá d'[[Europa]].<ref>{{Cita web|títulu= Francia 1938|url = http://www.marca.com/reportaxes/2010/02/francia_1938/|
== Equipos participantes ==
Llinia 63:
Cuasi toles seleiciones suramericanes arrenunciaron en disconformidá cola eleición de see. [[Brasil]] foi l'únicu representante del continente.<ref name=":1" />
El cupu norteamericanu quedó cubiertu con [[Cuba]], debutante na Copa Mundial gracies a l'arrenunciu de tolos sos rivales. Primeramente prevista una eliminatoria direuta ente cuatro países, la salida de Colombia y El Salvador llevó a plantegar una fase triangular en [[L'Habana]] ente Cuba, Costa Rica y [[Surinam|Guayana Neerlandesa]]. El ganador viaxaría a Francia pa enfrentase a un país suramericanu. Sicasí, la retirada de costarricenses y guayaneses por razones económiques dio a los cubanos un pasaxe direutu a la fase final, pos al llegar a Europa nun teníen más contrincantes.<ref name=":3">{{Cita web|títulu= World Cup 1938 Qualifying|url = http://www.rsssf.com/tables/38q.html|
D'igual manera producióse la clasificación d'Indies Orientales Neerlandeses (actual [[Indonesia]]), primer representante d'Asia nos mundiales.<ref name=":10">{{Cita web|títulu= FIFA World Cup history: France, 1938|url = http://www.abc.net.au/news/2014-05-15/history3a-france2c-1938/5449664|
{| align=center cellpadding="2" cellspacing="0" style="background: #f9f9f9; border: 1px #aaa solid; border-collapse: collapse; font-size: 95%;" width=70%
Llinia 101:
=== Balón ===
Nos partíos utilizó un balón reglamentariu «Allen», similar a los de los dos anteriores ediciones. Cada parte del balón dispon de dos gayos salvu la del gordón, onde tien trés. El nuevu esféricu dexaba a los xugadores rematar de cabeza ensin mieu a faese dañu, anque entá yera necesariu que lo enchiera un especialista. «Allen» foi la primer empresa qu'asumió la fabricación esclusiva d'un balón oficial pal Mundial.<ref>{{Cita web|títulu= 1938 World Cup ball (Allen)|url = http://worldcupballs.info/world-cup-balls/1938-france/1938-world-cup-ball-allen.html|
=== Sedes ===
Llinia 159:
=== Octavos de final ===
[[Archivu:Brésil-pologne1938.jpg|thumb|280px|Lance del partíu ente {{sel|Brasil}} y {{sel|Polonia}}.]]
El primer partíu de la Copa Mundial apostóse'l [[4 de xunu]] ente {{sel|Suiza}} y {{sel|Alemaña}}. Los xermanos llegaron al [[Parque de los Príncipes]] col estolaxe de favoritos, entá ye más cuando'l seleccionador [[Sepp Herberger]] sumara nueve xugadores austriacos al bloque que quedó terceru en 1934.<ref name=":4">{{Cita web|títulu= Alemaña, la decepción|url = http://espndeportes.espn.go.com/news/story?id=1781318&s=futbol/mundiales&type=story|
El restu d'alcuentros xugaron el [[5 de xunu]]. {{sel|Francia}} superó con suficiencia a {{sel|Bélxica}} por 3–1, de la mesma que {{sel|Hungría}} desfacer de les Indies Orientales Neerlandeses por un contundente 6–0. Con más problemes de los esperaos, {{sel|Italia}} ganó a la debutante {{sel|Noruega}} por 2–1 dempués de que los escandinavos forzaren la prórrga. {{sel|Checoslovaquia}} tamién sufrió pa vencer a los {{sel|Países Baxos}}, anque yá nel tiempu suplementariu enxaretáron-yos trés goles.
L'enfrentamientu de {{sel|Brasil}} y {{sel|Polonia}} terminó 6–5, refljeando el vistosu xuegu d'ataque que guardó l'estadiu d'Estrasburgu.<ref>{{Cita web|títulu= Poland and the war|url = http://inbedwithmaradona.com/journal/2010/11/21/poland-and-the-war.html|fechaaccesu = 12 d'agostu de 2015|publicación = In bed with Maradona|idioma = inglés|fecha = 21 de payares de 2010}}</ref> Los cuatro tantos d'[[Ernst Wilimowski]] pa los polacos nun sirvieron de nada ante l'emburrie de [[Leônidas da Silva]]. El moteyáu «diamante negru» fixo dos tantos, unu d'ellos descalzu porque-y taben iguando les botes,<ref>{{Cita web|títulu= 38: The best WC game you never saw {{!}} FourFourTwo|url = http://www.fourfourtwo.com/features/38-best-wc-game-you-never-saw|
La gran sorpresa foi'l pase de {{sel|Cuba}}, una selección con solu 15 homes frente a los 20 dexaos.<ref>{{Cita web|títulu= Cuba, la gran sorpresa|url = http://espndeportes.espn.go.com/news/story?id=1790466&s=futbol/mundiales&type=story|
=== Cuartos de final ===
El [[12 de xunu]], la anfitriona {{sel|Francia}} recibía a la vixente campeona {{sel|Italia}} nel estadiu de Colombes, nun ambiente bien tirante pola coxuntura política. Los visitantes xugaron con una segunda equipación dafechu negra (símbolu del [[fascismu italianu]]) y, como yera habitual mientres la dictadura de [[Benitu Mussolini]], fixeron el [[saludu romanu]] cuando sonaba l'himnu, ante les ulles del públicu galu.<ref name=":6">{{Cita web|títulu= World Cup: 25 stunning moments … Non8: Mussolini's blackshirts' 1938 win|url = http://www.theguardian.com/football/blogue/2014/apr/01/world-cup-moments-1938-italy-benitu-mussolini|
{{sel|Hungría}}, liderada pol so delanteru [[György Sárosi]], superó 2–0 a una {{sel|Suiza}} amenorgada poles baxes. Nel so estrenu nel tornéu, {{sel|Suecia}} acabó de raigañu col suañu de {{sel|Cuba}} al ganala por 8–0, con cuatro goles na primer metá y el restu nos últimos diez minutos.<ref name=":5">{{Cita web|títulu= Francia 1938: ¿Por qué non te quedasti na cabina?|url = http://www.soho.com.co/web/articulo/francia-1938-por-que-non-te-quedasti-en-la cabina-por-luciano-wernicke/34369|
=== Semifinales ===
[[Archivu:Lengyelország-Magyarország.jpg|thumb|280px|{{sel|Hungría}} llegó a la primer final de la so hestoria en goliando a {{sel|Suecia}}.]]
La semifinal ente {{sel|Italia}} y {{sel|Brasil apostóse'l [[16 de xunu]] nel [[Stade Vélodrome]] de [[Marsella]]. Mientres [[Vittorio Pozzo]] allinió a toos el so equipu titular, el seleccionador brasileñu [[Ademar Pimenta]], por razones entá desconocíes, prefirió acutar nel banquín a trés de les sos estrelles: [[Leônidas da Silva|Leônidas]], [[Elba de Pádua Lima|Tim]] y [[José Augusto Brandão|Brandão]].<ref name=":8">{{Cita web|títulu= Fútbol Mulato: Azules contra blancos (IV)|url = http://www.ecosdelbalon.com/2014/04/brasil-mundial-1938-problemes-adhemar-pimenta-dos-equipos-distintos-fisico-tecnico/|
Esi mesmu día apostóse la semifinal ente {{sel|Hungría}} y {{sel|Suecia}} nel [[Parque de los Príncipes]]. Los suecos taben bien confiaos en goliando a Cuba y adelantráronse nel marcador a los 35 segundos, por aciu d'[[Arne Nyberg]]. Pero los magiares nun s'amurniaron en nengún momentu. Aprovecharon pa empatar con un gol en mesma puerta, esplegaron el so xuegu d'ataque habitual y arollaron al cuadru escandinavu gracies a la tarrecible delantrera formada por [[Gyula Zsengellér]], [[Pál Titkos]], [[Jenő Vincze]] y [[György Sárosi]]. La resultancia final foi de 5–1.
Llinia 181:
=== Tercer llugar ===
La edición de 1938 deparó una situación insólita, pos el partíu pol tercer llugar xugóse'l mesmu día y hora que la final; [[19 de xunu]] a les 17:00.<ref name=":7">{{Cita web|títulu= World Cup 1938 (Final Stage)|url = http://www.linguasport.com/futbol/internacional/mundial/1938_FRANCE_FS.htm|
=== Final ===
{{AP|Final de la Copa Mundial de Fútbol de 1938}}
[[Archivu:Silvio Piola (Pro Vercelli).jpg|thumb|220px|L'italianu [[Silvio Piola]], autor de dos goles na final.]]
La final de la Copa Mundial ente {{sel|Hungría}} y {{sel|Italia}} apostar en [[París]] el [[19 de xunu]] de [[1938]], a les 17:00 hores, con más de 45.000 espectadores nel [[Stade Olympique Yves-du-Manoir|Estadiu Olímpicu de Colombes]]. Sobre'l campu enfrentábense dos estilos bien distintos: el rigor defensivo y la fuercia de la Italia de [[Vittorio Pozzo]] frente a la téunica y eficacia goliadora magiar, con Sárosi a la cabeza. Hungría, dirixida por [[Károly Dietz]] y [[Alfréd Schaffer]], saltó al campu con cuatro cambio na alliniación al respective de les semifinales, anque caltuvo a les sos estrelles. El colexáu foi'l francés [[Georges Capdeville]].<ref name=":9">{{Cita web|títulu= Italia bicampeón del mundu|url = http://espndeportes.espn.go.com/news/story?id=1850602&s=futbol/mundiales&type=story|
A los seis minutos, Italia adelantróse por aciu de [[Gino Colaussi|Colaussi]], quien recoyó rápidu una asistencia de Piola. Ensin tiempu pa poder celebralo, [[Pál Titkos]] igualó nel minutu 8. Los húngaros impunxeron un ritmu frenético y el partíu convertir nuna socesión d'ataques n'ida y vuelta, pero la defensa italiana consiguió contener a Sárosi, desapaecíu na primer metá. Pasáu'l cuartu d'hora, Piola volvió dar ventaya a Italia con un disparu cruciáu en xugada vertical. A partir d'ende, los ''azzurri'' apoderaron y Colaussi fixo'l 3–1 col que se llegó al descansu.<ref name=":9" />
Llinia 192:
Hungría atacó con roxura mientres tola segunda parte, mas foi incapaz de superar la ferrial defensa tresalpina.<ref name=":9" /> Nel minutu 70, Zsengellér sirvió una asistencia de cabeza a Sarosi por que fixera el 3–2. Esi tantu entá daba esperances a los magiares pa forzar la prórroga. Aun así, Italia caltuvo'l so orde tácticu y nun perdió los nervios. A diez minutos del final, Biavati sosprendió al arqueru Szabó con un pase rasu al corazón de la área que Piola emburrió escontra la rede. Gracies al 4–2 final, Italia ganó la segunda Copa Mundial de la so hestoria.<ref name=":9" />
El públicu francés, contrariu n'alcuentros anteriores, aplaudió con deportividá'l trunfu d'Italia y l'espectáculu qu'ufiertaren dambos conxuntos. El presidente de Francia, [[Albert Lebrun]], foi l'encargáu d'apurrir la Copa de la Victoria al capitán [[Giuseppe Meazza]]. Al llegar a Italia, el presidente [[Benitu Mussolini]] apurrió a los futbolistes un premiu de 8.000 llires, según reconoció años dempués [[Pietro Rava]], postreru superviviente d'aquella final.<ref>{{Cita web|títulu= Addio Rava, Mondiale nel 1938|url = http://www.gazzetta.it/Calciu/Primu_Pianu/2006/11_Novembre/05/rava.shtml|
== Resultaos ==
|