Diferencies ente revisiones de «Gladiator»

Contenido eliminado Contenido añadido
m iguo parámetros de plantía
m iguo parámetros de plantía
Llinia 166:
La película básase bien llibremente en fechos históricos. Ridley Scott pretendía retratar la [[Roma Antigua]] con más precisión qu'en nenguna película anterior y pallo contrató a dellos historiadores y asesores. A pesar d'ello, el filme dexó de llau de forma totalmente deliberada dellos acontecimientos históricos en favor de la so trama, dalgunos pa caltener la continuidá, otros por razones práutiques o de seguridá. Por cuenta de que les anteriores películes de Hollywood sobre Roma influyeren na perceición que la xente tenía d'esta cultura de l'antigüedá, dellos fechos hestóricos verídicos yeren, d'acordies con Scott, «demasiáu increíbles» pa ser incluyíos. Por casu, n'unu de los primeros borradores del guión el gladiadores espublizaben nel sable diversos productos, daqué que ye históricamente ciertu pero que nun se llegó a rodar porque'l espectadores del filme pensaríen que se trataba d'un [[anacronismu]].<ref>[http://au.movies.ign.com/articles/035/035289p1.html Not Such a Wonderful Life: A Look at History in Gladiator] IGN movies, 10 de febreru de 2000.</ref>
 
Siquier unu de los asesores históricos del filme arrenunció al so llabor en vista de los cambeos que se diben a faer y otru pidió nun ser mentáu nos creitos (Ridley Scott diz nos comentarios del DVD de la película que l'espertu preguntaba costantemente: «¿ú la prueba de que ciertes coses fueron esactamente como ellos dicen?»). L'historiador Allen Ward, de la [[universidá de Connecticut]], cree que la exactitú histórica nun restaría interés o emoción a ''Gladiator'' y afirmó: «el creadores precisen tomase delles llicencies poétiques, pero ello nun tendría de ser un [[bufé]] llibre pa despreciar de manera tan clara los fechos históricos na ficción cinematográfica».<ref name="Ward">{{Cita web |apellidoapellíu=Ward |nome=Allen |fecha=mayu de 2001 |títulu=The Movie "Gladiator" in Historical Perspective |obra=[[Universidá de Connecticut]] |url=http://ablemedia.com/ctcweb/showcase/wardgladiator1.html |fechaaccesu=14 de setiembre de 2012}}</ref><ref name="GladFilmH">{{cita llibru |apellíu=Winkler |nome=Martin |títulu=Gladiator Film and History |añu=2004 |editorial=Blackwell Publishing |allugamientu=Malden, MA |isbn=1-4051-1042-2 |páxina=6}}</ref>
 
=== Ficcionalización ===
Llinia 241:
{{cita|Los escritores y editores llamar «efeutu Gladiator». Al [[esnob]] que llevamos dientro gústa-y pensar que siempres son llibros los que depués xeneren películes, pero nesti casu, son les películes (casu de ''Gladiator'') les que crearon l'interés na antigüedá.<ref name=nytg/>}}
 
Les vientes de los llibros ''Cicero: The Life and Times of Rome's Greatest Politician'' y la traducción de [[Gregory Hays]] de ''[[Meditaciones]]'', de [[Marco Aurelio]], aumentaron descomanadamente tres l'estrenu de la película.<ref name=nytg>{{Cita web |apellidoapellíu=Martin |nome=Arnold |títulu=Making Books; Book Parties With Togues |editorial=The New York Times |fecha=11 de xunetu de 2002 |url=http://query.nytimes.com/gst/fullpage.html?res=990CE2D61530F932A25754C0A9649C8B63 |fechaaccesu=25 de setiembre de 2012}}</ref> El filme de Scott tamién recuperó'l xéneru [[péplum]], el cine épicu históricu, en qu'el qu'encuadren películes posteriores como [[Troya (película)|''Troya'']], [[El rei Arturo: La verdadera hestoria qu'inspiró la lleenda|''El rei Arturo'']], [[Alexandru Magno (película de 2004)|''Alexandru Magno'']], [[300 (película)|''300'']], ''[[Kingdom of Heaven]]'' o [[Robin Hood (película de 2010)|''Robin Hood'']] (estos dos últimes empobinaes por el mesmu Ridley Scott).<ref name="Ref_2004">{{Cita publicación |títulu=The 15 Most Influential Films of Our Lifetime |editorial=''Empire]]'' |páxina=115|fecha=xunu de 2004}}</ref> El personaxe Máximu foi asitiáu nel puestu 12º na llista de los 50 meyores héroes y villanos ellaborada pola revista británica ''[[Total Film]]''<ref>{{Cita web |url=http://www.thaindian.com/newsportal/entertainment/the-50-greatest-movie-heroes-and-baddies-of-all-time-revealed_1006810.html |títulu=The 50 greatest movie heroes and baddies of all time revealed |editorial=Thaindian.com |fecha=27 de payares de 2007 |fechaaccesu=25 de setiembre de 2012}}</ref> y nel llugar 35º ente los 100 meyores personaxes del cine escoyíos pola revista ''[[Empire (revista)|Empire]]''.<ref>[http://www.empireonline.com/100-greatest-movie-characters/default.asp?c=35 The 100 Greatest Movie Characters] ''Empire''.</ref> El personaxe de Máximu tamién apaez nuna tirada de sellos australianos llamada «Australian Legends», que inmortaliza a dellos actores ganadores del premiu Óscar.<ref name="BBC">{{Cita publicación |url=http://news.bbc.co.uk/2/hi/entertainment/7867661.stm |títulu= Oscar winning Aussies go postal |editorial= BBC News |fechaaccesu=24 d'abril de 2014 |fecha=3 de febreru de 2009}}</ref>
 
=== Remortina cancelada ===