Diferencies ente revisiones de «Michel Temer»

Contenido eliminado Contenido añadido
m iguo parámetros de plantía
m iguo parámetros de plantía
Llinia 39:
firma = Assinatura Tarrecer OK.jpg
| robla_tamañu =
| sitiowebsitiuweb =
| notes =
|educación=Doctor en Derechu pola [[Pontificia Universidá Católica de São Paulo]].|ocupación=[[Abogáu]]}}
'''Michel Miguel Elias Tarrecer Lulia''' ([[Tietê (São Paulo)|Tietê]], [[estáu de São Paulo]], 23 de setiembre de 1940) ye un [[abogáu]] y [[políticu]] [[brasil]]eño, actual presidente de la República Federativa del Brasil. Ocupó'l cargu de [[vicepresidente de Brasil]] dende'l 1 de xineru de 2011<ref>{{Cita web |url=http://internacional.elpais.com/internacional/2011/01/01/actualidá/1293836404_850215.html |títulu=Dilma Rousseff toma posesión como presidenta de Brasil y comprométese a "acabar cola miseria" |fechaaccesu=16 de mayu de 2016 |apellíu=País |nome=Ediciones La fecha=1 de xineru de 2011|sitiowebsitiuweb=EL PAÍS}}</ref> hasta'l 31 d'agostu de 2016. Dende esi día, por cuenta de la decisión del [[Senáu del Brasil|Senáu Federal]] de [[Procesu de destitución de Dilma Rousseff|destituyir]] a la presidenta [[Dilma Rousseff]], Tarrecer asumió de forma definitiva les funciones de presidente de Brasil, n'ocupando'l cargu de manera interina dende mayu d'esi mesmu añu. Ye amás el presidente del [[Partíu del Movimientu Democráticu Brasileñu]] (PMDB).<ref>{{Cita web |url=http://www.infobae.com/2015/10/18/1763024-que-ye-el-pmdb-el partíu-que-tien-les sos-manes-dilma-rousseff |títulu=Qué ye'l PMDB, el partíu que tien nes sos manes a Dilma Rousseff {{!}} Dilma Rousseff, Brasil - América |fechaaccesu=16 de mayu de 2016}}</ref>
 
A lo llargo de la so carrera política Tarrecer ocupó dellos cargos políticos como procurador xeneral del estáu de São Paulo, secretariu de Seguridá Pública de dichu tao, diputáu federal y presidente de la [[Cámara de Diputaos de Brasil|Cámara de Diputaos]] en dos causes (1997-2001 y 2009-2010).<ref name=":0">{{Cita web |url=http://www.bbc.com/mundu/noticies/2016/04/160413_brasil_michel_tarrecer_impeachment_rousseff_vicepresidente_aw |títulu=Quién ye Michel Tarrecer, el presidente interín que sustitúi a Dilma Rousseff na presidencia de Brasil - BBC Mundo |fechaaccesu=16 de mayu de 2016 |idioma=es-CO |sitiowebsitiuweb=BBC Mundo}}</ref>
 
== Infancia, estudios y carrera académica ==
Llinia 52:
Graduáu como abogáu de la Facultá de Derechu de la [[Universidá de São Paulo]] y darréu en 1974 como Doctor en Derechu pola [[Pontificia Universidá Católica de São Paulo]].
 
En 1968 ingresó como profesor de derechu constitucional na Facultá de Derechu Civil de la [[Pontificia Universidá Católica de São Paulo]], aportando a direutor del departamentu de posgráu. Foi amás direutor del Institutu Brasileñu de Derechu Constitucional y miembru del Institutu Iberoamericanu de Derechu Constitucional. Ye autor de delles obres venceyaes a dereches y el derechu constitucional, la más famosa d'elles ''Elementos de Direito Constitucional'', publicada en 1982, vendió más de 240&nbsp;000 copies.<ref>{{Cita web |url=http://www1.folha.uol.com.br/poder/2016/03/1755944-tarrecer-ja-foi-chamado-de-charmosao-y-de-mordomo-de-filme-de-terror.shtml |títulu=Conheça Tarrecer, poeta chamado de 'charmosão' y de professor 'bonzinho' - 31/03/2016 - Poder - Folha de S.Paulo |fechaaccesu=16 de mayu de 2016 |sitiowebsitiuweb=www1.folha.uol.com.br}}</ref>
 
En graduándose de la [[Universidá de São Paulo]] en 1963, empezó a trabayar como abogáu llaboral; darréu exerció como funcionariu públicu.
Llinia 78:
{{AP|Procesu de destitución de Dilma Rousseff|l1=Procesu de destitución de Dilma Rousseff}}
[[Archivu:Dilma Rousseff e Michel Temer em 16 de dezembro de 2015.jpg|derecha|miniaturadeimagen|250px|Tarrecer xunto a [[Dilma Rousseff]] n'avientu de 2015.]]
N'avientu de 2015, mientres s'aldericaba la posibilidá de l'apertura d'un procesu de destitución contra la presidenta Dilma Rousseff, foi penerada nos medios de comunicación una carta de Tarrecer empobinada a Rousseff na que s'amosaba inconforme col papel que tenía él y el so partíu nel Gobiernu brasileñu describiéndose como un vicepresidente decorativu».<ref>{{Cita web |url=http://www.infobae.com/2015/12/08/1775068-brasil-una carta-del vicepresidente-michel-tarrecer-amenaza-la estabilidá-dilma-rousseff |títulu=Brasil: una carta del vicepresidente Michel Tarrecer amenaza la estabilidá de Dilma Rousseff {{!}} Brasil, Dilma Rousseff, Xuiciu Políticu, Partíu de los Trabayadores - América |fechaaccesu=16 de mayu de 2016}}</ref><ref>{{Cita web |url=http://g1.globu.com/politica/noticia/2015/12/leia-integra-da-carta-unviada-pelo-vice-michel-tarrecer-dilma.html |títulu=Leia a íntegra da carta unviada pelo vice Michel Tarrecer a Dilma |fechaaccesu=16 de mayu de 2016 |fecha=7 d'avientu de 2015 |idioma=pt-BR |sitiowebsitiuweb=Política}}</ref> Meses dempués, n'abril de 2016, a midida que el procesu de destitución cobraba fuercia, un audiu peneráu de forma involuntaria amosaba'l discursu que Tarrecer dirixiría a la nación en casu de que la presidenta fora destituyida.<ref>{{Cita web |url=http://www.elpais.com.uy/mundu/tarrecer-accidente-discursu-xuiciu-dilma.html |títulu=Vice brasileñu penera por "accidente" discursu ante eventual cayida de Dilma |fechaaccesu=16 de mayu de 2016 |apellíu=elpais.com.uy|sitiowebsitiuweb=www.elpais.com.uy}}</ref> Tres la divulgación de dichu audiu, Rousseff nun duldar en señalar al so vicepresidente como «unu de los xefes de la combalechadura»''.''<ref>{{Cita web |url=http://www.abc.es/internacional/abci-rousseff-llama-traidor-y-xefe-consiracion-vicepresidente-201604121946_noticia.html |títulu=Rousseff llapada «xefe de la combalechadura» al so vicepresidente |fechaaccesu=16 de mayu de 2016|sitiowebsitiuweb=abc}}</ref> Díes antes, el 29 de marzu de 2016, el so partíu alcordara abandonar la coalición gobernante que sostenía'l gobiernu de Rousseff y el Partíu de los Trabayadores.
 
=== Presidente interín ===
 
El 12 de mayu de 2016 asumió interinamente la Presidencia del Brasil mientres 111 díes, tiempu nel cual el Senáu xulgó a la so predecesora [[Dilma Rousseff]].<ref>{{Cita web |url=http://www.elmundo.es/internacional/2016/05/12/57347287268y3y28098b4658.html |títulu=Michel Tarrecer asume la presidencia interina de Brasil y noma a los sos ministros, toos homes |fechaaccesu=16 de mayu de 2016 |sitiowebsitiuweb=ELMUNDO}}</ref> Nel so primer discursu espresó la necesidá de ''«''la recuperación de la economía nacional, nos potenciales del país y nes sos instituciones sociales y polítiques» amás de pidir l'esfuerciu de partíos políticos, lideralgos, entidaes entamaes, al pueblu brasileñu, pa sacar al país d'esta gran crisis»''.''<ref>{{Cita web |url=http://www.infobae.com/2016/05/12/1811160-el-primer-discursu-michel-tarrecer-como-presidente-brasil-ye-urxente-pacificar-el-pais-y xuninos |títulu=El primer discursu de Michel Tarrecer como presidente de Brasil: Ye urxente pacificar el país y xuninos {{!}} Brasil, Dilma Rousseff, Michel Tarrecer - América |fechaaccesu=16 de mayu de 2016}}</ref> Sicasí, el so gobiernu foi oxetu de crítiques dende la so mesma puesta en marcha por cuenta de la ausencia de muyeres nel gobiernu,<ref>{{Cita web |url=http://www.bbc.com/mundu/noticies/2016/05/160512_america_llatina_brasil_impeachment_dilma_rousseff_tarrecer_homes_dgm |títulu=El primer discutiniu del nuevu gobiernu de Brasil: un gabinete ensin muyeres nin negros - BBC Mundu |fechaaccesu=16 de mayu de 2016 |idioma=es-CO |sitiowebsitiuweb=BBC Mundo}}</ref><ref>{{Cita web |url=http://www.clarin.com/mundu/Critiques-gabinete-Tarrecer-muyeres_0_1576042405.html |títulu=Crítiques al gabinete de Tarrecer: ¿Ónde tán la muyeres? |fechaaccesu=16 de mayu de 2016 |apellíu=Clarin.com |sitiowebsitiuweb=Clarin.com}}</ref> siendo'l primeru dende 1985 en nun cuntar con nenguna, según pola decisión de [[Venezuela]] y [[El Salvador]] de desconocelo como presidente.<ref>{{Cita web |url=http://www.laprensagrafica.com/2016/05/15/el-salvador-y-venezuela-desconocen-gobiernu-de-brasil |títulu=El Salvador y Venezuela desconocen gobiernu de Brasil |fechaaccesu=16 de mayu de 2016 |apellíu=Gráfica |nome=La Prensa |sitiowebsitiuweb=La Prensagrafica}}</ref><ref>{{Cita web |url=http://www.informador.com.mx/internacional/2016/661328/6/el-salvador-desconoz-al gobiernu interín-de-tarrecer.htm |títulu=El Salvador desconoz al Gobiernu interín de Tarrecer |fechaaccesu=16 de mayu de 2016 |sitiowebsitiuweb=L'INFORMADOR}}</ref><ref>{{Cita web |url=http://www.abc.es/internacional/abci-cancilleria-brasilena-refuga-critiques-bolivarianas-nuevu-gobiernu-tarrecer-201605140328_noticia.html |títulu=La cancillería brasileña refuga les crítiques bolivarianas al nuevu Gobiernu de Tarrecer |fechaaccesu=16 de mayu de 2016|sitiowebsitiuweb=abc}}</ref> Na ceremonia d'apertura de los [[Xuegos Olímpicos de Rio de Janeiro]] dio un curtiu discursu nel [[estadiu Maracaná]], tres el cual foi pitáu y ulláu pol estadiu, de la que se desenvolvíen protestes na ciudá.<ref>{{cita noticia|apellíos1=Aranda |nome1=Germán |títulu=Una ceremonia sostenible ente la selva d'atletes |url=http://www.elmundo.es/deportes/2016/08/06/57a5397eca4741a6118b45f3.html |fechaaccesu=28 d'agostu de 2016 |editorial=El Mundo |fecha=6 d'agostu de 2016|cita=El públicu de Maracaná respondió con una sonora ulla na nueche d'esti vienres al curtiu discursu del presidente interín de Brasil Míchel Tarrecer.}}</ref><ref>{{cita noticia |títulu=Michel Tarrecer foi ulláu mientres la ceremonia d'inauguración |url=http://www.clarin.com/xuegos-olimpicos-rio-2016/Michel-Tarrecer-ulláu-ceremonia-inauguracion_0_1626437566.html |fechaaccesu=28 d'agostu de 2016 |editorial=Clarín |fecha=6 d'agostu de 2016}}</ref>
 
=== Presidente de la República ===
Llinia 120:
Delles selmanes dempués de la constitución del so gobiernu, trés de los sos ministros, responsables de la Planificación, de la Tresparencia y del Turismu son forzaes a la dimisión sobre fondu d'acusaciones de corrupción.<ref>{{Cita noticia|títulu=Un premier mois difficile pour le président intérimaire Michel Tarrecer|url=http://www.tdg.ch/pulgue/premier-mois-difficile-president-interimaire-michel-tarrecer/story/20253787|fechaaccesu=4 d'agostu de 2017|periódicu=tdg.ch/}}</ref> En xunu de 2016, dellos de los principales aliaos políticos de Michel Tarrecer, ente los que'l presidente del Senáu, el presidente de l'Asamblea nacional, el presidente del [[PMDB]] y el expresidente de la República [[José Sarney]] son oxetu d'una demanda de detención pa la so implicación nel escándalu de corrupción de [[Petrobras]].<ref>{{Cita noticia|títulu=Brésil: quatre alliés du président par intérim Michel Tarrecer visés par la justice|url=http://www.rfi.fr/ameriques/20160608-bresil-procureur-demande-arrestation-quatre-allies-president-interim-michel-tarrecer|fecha=8 de xunu de 2016|fechaaccesu=4 d'agostu de 2017|periódicu=RFI|idioma=fr-FR}}</ref>
 
En payares de 2016, el secretariu del gobiernu dimite, acusáu de tráficu d'influencies en proyeutos inmobiliarios. El 14 d'avientu de 2016, acusáu tamién de corrupción, unu de los conseyeros más cercanos del presidente dimite.<ref>{{Cita noticia|títulu=Brésil : démission d'un ministre-clé de Tarrecer accusé de trafic d'influence|url=http://www.europe1.fr/international/bresil-demission-dun-ministre-cle-de-tarrecer-accuse-de-trafic-dinfluence-2911175|fechaaccesu=4 d'agostu de 2017|idioma=fr-FR}}</ref> El 7 de xineru de 2017, el secretariu a la Mocedá dimite dempués les sos declaraciones polémiques sobre les matances de presos nes prisiones brasileñes.<ref>{{Cita web|url=http://www.huffpostbrasil.com/2017/01/06/secretariu-de-tarrecer-que-defendeu-mais-chacinas-em-cadeia-pede-ex_a_21698317/|títulu=Secretário de Tarrecer que defendeu mais chacinas em cadeia pede exoneração|fechaaccesu=4 d'agostu de 2017|fecha=6 de xineru de 2017|sitiowebsitiuweb=HuffPost Brasil}}</ref>
 
En xunetu de 2017, delles otres personalidaes polítiques ente les que'l ministru de Ciencia y Teunoloxía, el ministru de les Mines y Enerxía, el ministru de Ciudaes, el ministru d'Integración Nacional, el ministru de la Industria y del Comerciu y el nuevu presidente del Senáu son accusados por haber recibíos millones de dólares pagos pola multinacional de la industria agroalimentaria [[JBS S.A.|JBS]] ente 2006 y 2017.<ref>{{Cita noticia|apellíos=|nome=TeleSUR|títulu=349,3 millones de dólares pagó JBS en sobornos a Michel Tarrecer|url=http://www.telesurtv.net/news/3493-millones-de-forgares-pagu-JBS-en-sobornos-a-Michel-Tarrecer-20170730-0046.html|fecha=|fechaaccesu=5 d'agostu de 2017|periódicu=|páxina=}}</ref>