Diferencies ente revisiones de «Proxima Centauri»

Contenido eliminado Contenido añadido
m iguo parámetros de plantía
m iguo parámetros de plantía
Llinia 19:
|tipu = [[Estrella acandilante]]
|msol = 0,123&nbsp;±&nbsp;0,006<ref name=aaa397>{{cita publicación
| apellidoapellíu=Ségransan | nome=D.
| coautores=Kervella, P.; Forveille, T.; Queloz, D.
| títulu=First radius measurements of very low mass stars with the VLTI
Llinia 55:
|movδ = 769,33<ref name="SIMBAD" />
|vel_rad = 21,7&nbsp;±&nbsp;1,8<ref name=aaa379>{{cita publicación
| apellidoapellíu=García-Sánchez | nome=J.
| coautores=Weissman, P. R.; Preston, R. A.; Jones, D. L.; Lestrade, J.-F.; Latham, D. W.; Stefanik, R. P.; Parés, J. M.
| títulu=Stellar encounters with the solar system
Llinia 95:
Por cuenta de la proximidá d'esta estrella, la so [[diámetru angular]] puede midise direutamente, y foi calculáu nun séptimu del [[diámetru solar]].<ref name="ESO2003"/>
La masa de Proxima Centauri ye aprosimao un octavu de la del Sol, y el so [[densidá]] ye unes 40 vegaes mayor. Anque tien una [[lluminosidá]] media bien baxa, Proxima ye una [[estrella acandilante]] que sufre espectaculares aumentos aleatorios de rellumu por cuenta de la actividá magnética.<ref name=apj612>{{cita publicación
| apellidoapellíu=Christian | nome=D. J.
| coautores=Mathioudakis, M.; Bloomfield, D. S.; Dupuis, J.; Keenan, F. P.
| títulu=A Detailed Study of Opacity in the Upper Atmosphere of Proxima Centauri
Llinia 143:
| first6=M.
}}</ref><ref name=apj119>{{cita publicación
| apellidoapellíu=Schroeder | nome=Daniel J.
| coautores=Golimowski, David A.; Brukardt, Ryan A.; Burrows, Christopher J.; Caldwell, John J.; Fastie, William G.; Ford, Holland C.; Hesman, Brigette; Kletskin, Ilona; Krist, John Y.; Royle, Patricia; Zubrowski, Richard. A.
| títulu=A Search for Faint Companions to Nearby Stars Using the Wide Field Planetary Camera 2
Llinia 173:
| editorial=European Southern Observatory
| fechaaccesu= 9 de xunetu de 2007 }}</ref> Innes suxurió amás el nome de ''Proxima Centauri'' pa la [[estrella]].<ref name=aj39_913_20>{{cita publicación
| apellidoapellíu=Alden | nome=Harold L.
| títulu=Alpha and Proxima Centauri
| publicación=Astronomical Journal
Llinia 180:
fechaaccesu=28 de xunu de 2008
| doi=10.1086/104871 }}</ref> En [[1917]], nel [[Real Observatoriu del Cabu]], de [[Ciudá del Cabu]], l'astrónomu holandés [[Joan Voûte]] midió la distancia per aciu la [[paralax]] trigonométrica y determinó que la distancia de Proxima Centauri al [[Sol]] yera de 4,22 años lluz. Llueu se vio que Proxima Centauri yera bien pocu lluminosa, una de les estrelles con menor [[lluminosidá]] conocíes entós daquella.<ref>{{cita publicación
| apellidoapellíu= Voûte | nome= J.
| títulu=A 13th magnitude star in Centaurus with the same parallax as α Centauri
| revista=Monthly Notices of the Royal Astronomical Society
Llinia 186:
| url=http://adsabs.harvard.edu/cgi-bin/nph-bib_query?bibcode=1917MNRAS..77..650V&amp;db_key=AST&amp;data_type=HTML&amp;formatu=&amp;high=444c5eb29022736
| fechaaccesu=9 de xunetu de 2007 }}</ref> La primer determinación precisa de la paralax de Proxima Centauri foi realizada pol astrónomu estauxunidense [[Harold Lee Alden|Harold l. Alden]] en 1928, que confirmó los resultaos anteriores con una paralax de {{nowrap|0,783 ± 0,005}} [[Segundu sexaxesimal|segundos d'arcu]].<ref name=afrsky11_39>{{cita publicación
| apellidoapellíu=Glass | nome=I. S. | mes=July | añu=2007
| títulu=The Discovery of the Nearest Star
| publicación=African Sky | volume=11 | page=39
Llinia 193:
 
En [[1951]], [[Harlow Shapley]] anunció que Proxima Centauri yera una [[estrella acandilante]]. Los exámenes fechos en series de fotografíes tomaes enantes amosaron que la estrella presentaba variaciones na so lluminosidá d'alredor del 8%, faciendo d'esta estrella la más activa ente les estrelles acandilantes afayaes hasta la fecha.<ref>{{cita publicación
| apellidoapellíu= Shapley | nome= Harlow
| títulu=Proxima Centauri as a Flare Star
| revista=Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America
Llinia 201:
 
La proximidá de la estrella dexa la observación detallada de la so actividá acandilante. En 1980, l'[[HEAO-2|Observatoriu Einstein]] produció una detallada curva d'enerxía de rayos X d'un rellumu estelar de Proxima Centauri. Otres observaciones de los rellumos facer colos [[satélite artificial|satélites]] [[Exosat]] y [[ROSAT]], ente qu'emisiones menores de rayos X, similares a rellumos solares, fueron reparaos pol satélite xaponés [[Advanced Satellite for Cosmology and Astrophysics|ASCA]] en 1995.<ref>{{cita publicación
| apellidoapellíu=Haisch | nome=Bernhard
| coautores=Antunes, A.; Schmitt, J. H. M. M.
| títulu=Solar-Like M-Class X-ray Flares on Proxima Centauri Observed by the ASCA Satellite
Llinia 208:
| doi=10.1126/science.268.5215.1327
| pmid=17778978 }}</ref> Proxima Centauri dende entós foi oxetu d'estudiu pola mayoría los observatorios de rayos X, incluyendo [[XMM-Newton]] y [[Observatoriu de rayos X Chandra|Chandra]].<ref name=aaa416>{{cita publicación
| apellidoapellíu=Guedel | nome=M.
| coautores=Audard, M.; Reale, F.; Skinner, S. L.; Linsky, J. L.
| títulu=Flares from small to large: X-ray spectroscopy of Proxima Centauri with XMM-Newton
Llinia 246:
Amás clasificar como «nana tipu M tardida», lo que significa que s'asitia escontra l'estremu de menor masa y temperatura dientro d'esti tipu d'estrelles.<ref name="ESO2003"/>
La so [[magnitú absoluta]], o la so magnitú visual dende una distancia de 10 pársecs, ye +15,5.<ref name="abs_mag">{{cita publicación
| apellidoapellíu=Kamper | nome=K. W. | coautores=Wesselink, A. J.
| títulu=Alpha and Proxima Centauri
| publicación=Astronomical Journal | añu=1978
Llinia 275:
añu=1987
| isbn=0691084459}}</ref> cuidao que más del 85% de la so enerxía irradiar en llonxitúes d'onda correspondientes al [[infrarroxu]].<ref>Cfr. páx. 357, {{cita publicación
| apellidoapellíu=Leggett | nome=S. K.
| títulu=Infrared colors of low-mass stars
| publicación=Astrophysical Journal Supplement Series
Llinia 388:
| bibcode=1999A&A...344L...5K
| fechaaccesu=19 d'avientu de 2008 }}</ref><ref>{{cita publicación
| apellidoapellíu=Schroeder | nome=Daniel J.
| coautores=Golimowski, David A.; Brukardt, Ryan A.; Burrows, Christopher J.; Caldwell, John J.; Fastie, William G.; Ford, Holland C.; Hesman, Brigette; Kletskin, Ilona; Krist, John Y.; Royle, Patricia; Zubrowski, Richard. A.
| títulu=A Search for Faint Companions to Nearby Stars Using the Wide Field Planetary Camera 2
Llinia 396:
| fechaaccesu=25 de xunu de 2008
| doi=10.1086/301227 }}</ref> Midíes de precisión de la so [[velocidá radial]] tamién refugaron la presencia de «[[Súper-Tierra|Supertierras]]» dientro de la [[zona d'habitabilidá]] de la estrella. La detección d'oxetos menores va riquir l'usu de nuevos equipos; por ello, Proxima Centauri, al pie de Alfa Centauri A y B, ta ente los oxetivos del Grupu 1» de la [[NASA]] na misión denomada [[Space Interferometry Mission]] (SIM). En teoría, SIM va ser capaz de detectar [[planeta|planetes]] tan pequeños como tres veces la masa de la Tierra.<ref name="numbers">{{Cita web
| apellidoapellíu= Watanabe | nome= Susan | fecha= 18 d'ochobre de 2006
| url = http://www.jpl.nasa.gov/news/features.cfm?feature=1209
| títulu=Planet-Finding by Numbers | editorial= NASA JPL
Llinia 407:
 
Yá dende'l so descubrimientu, suxurióse que Proxima Centauri yera una verdadera componente del [[sistema estelar]] [[Alfa Centauri]]. A una distancia d'apenes 0,21 [[añu lluz|años lluz]] o 15.000 ± 700 [[unidá astronómica|UA]],<ref name="apj132" /> Proxima Centauri puede orbitar alredor d'Alfa Centauri con un [[periodu orbital]] de 500.000 años o más. Por ello, recibe tamién el nome de '''Alfa Centauri C'''. Estimaciones modernes, teniendo en cuenta la pequeña diverxencia ente les [[velocidá relativa|velocidaes relatives]] de les estrelles, suxuren que la posibilidá de que l'alliniación reparada sía simple coincidencia ye d'aprosimao una ente un millón.<ref>{{cita publicación
| apellidoapellíu= Matthews, Robert; Gilmore, Gerard
| títulu= Is Proxima really in orbit about Alpha CEN A/B?
| revista= MNRAS | volume= 261 | páxines= L5 | añu= 1993