Diferencies ente revisiones de «Spacewar!»
Contenido eliminado Contenido añadido
m iguo parámetros de plantía |
m iguo parámetros de plantía |
||
Llinia 40:
== Contestu ==
Mientres la década de los cincuenta, creáronse dellos xuegos d'ordenador<ref>{{Cita web|url=http://www.ordenadores-y-portatiles.com/historia-del ordenador.html|títulu=La hestoria del ordenador y l'evolución de la teunoloxía|fechaaccesu=27 de payares de 2017|
Estos xuegos interactivos fueron creaos por una comunidá de programadores, la mayoría del Club Tech Model Railroad (TMRC) empobináu por Alan Kotok, Peter Samson y Bob Saunders. Cabo destacar xuegos como Tic-Tac-Toe (un trés en raya contra l'ordenador) o ''el mure nel llaberintu'', qu'utiliza un llapiceru ópticu pa crear un llaberintu de parés pa un mure virtual.
Llinia 49:
[[Archivu:Spacewar1.png|thumb|right|250px|Imaxe de ''Spacewar!'']]
== Funcionamientu del xuegu<ref>{{Cita web|url=http://spacewar.oversigma.com/|títulu=Spacewar! - Orixinal 1962 code on PDP-1 emulator|fechaaccesu=27 de payares de 2017|
El xuegu básicu de ''Spacewar!'' consiste en dos [[naves espaciales]] armaes llamaes "l'aguya" y "la cuña" que traten de destruyise mutuamente ensin cayer pola [[fuercia gravitatorio]] d'una estrella. Les naves disparen misiles que se ven afeutaos pel campu de fuercia (curvando y ralentizando la so trayeutoria). Dambes naves tienen un númberu llindáu de misiles y combustible. El hiperespacio puede ser usáu pa tornar los misiles enemigos, pero la salida d'ésti allúgase siempres nun llugar aleatoriu, y amóntase la probabilidá de que la nave esplote en cada usu.
Llinia 56:
== Desenvolvimientu ==
A finales del 1961, mientres una agua d'idees pa un programa pal PDP-1, Russel acabara de lleer la serie d'obres de ficción ''Lensman'' de Y. Y. "Doc" Smith y pensó qu'el so argumentu podría ser una bona base pal programa. "Los sos héroes tienen un fuerte enclín a ser escorríos por malvaos al traviés de la galaxa, i tienen qu'inventar soluciones pa escapar mientres son escorríos. Esti tipu d'aición ye lo qu'inspiró ''Spacewar!''. Tenía munches descripciones brilloses sobre lluches ente naves espaciales y maniobres aeroespaciales<ref>{{Cita web|url=http://www.wheels.org/spacewar/stone/rolling_stone.html|títulu=SPACEWAR - by Stewart Brand - Fanatic Life and Symbolic Death Among the Computer Bums.|fechaaccesu=27 de payares de 2017|
Los primeres meses dempués de la so instalación, la comunidá programadora del PDP-1 nel MIT concentrar en programes más simples pa resolver como crear ''software'' pal ordenador<ref>{{Cita web|url=http://www.wheels.org/spacewar/creative/SpacewarOrigin.html|títulu=The Origin of Spacewar|fechaaccesu=27 de payares de 2017|
== ''Legáu'' ==
Llinia 68:
Hasta [[mayu de 2006]], l'únicu ordenador PDP-1 trabayando qu'esisti atopar nel [[Muséu Históricu d'Ordenadores]], en [[Mountain View (California)|Mountain View, California]]. El PDP-1 foi restauráu dempués de dos años de trabayu y el so ''Spacewar!'' ye operativu.
El 12 de marzu de 2007, The New York Times publicó que SpaceWar! había estáu incluyíu nuna llista de los diez videoxuegos más importantes de la hestoria<ref>{{Cita noticia|apellíos=Chaplin|nome=Heather|títulu=Video Games - Report|url=https://www.nytimes.com/2007/03/12/arts/design/12vide.html|fecha=12 de marzu de 2007|fechaaccesu=27 de payares de 2017|periódicu=The New York Times|issn=0362-4331|idioma=en-US}}</ref>, por ser considerada na Biblioteca del Congresu de los Estaos Xuníos, onde acabó siendo aceptada y contigurando les figures iniciales d'un canon de videoxuegos culturalmente importantes.<ref>{{Cita web|url=http://blogs.loc.gov/thesignal/2012/09/yes-the-library-of-congress-has-video-games-an-interview-with-david-gibson/|títulu=Yes, The Library of Congress Has Video Games: An Interview with David Gibson {{!}} The Signal|fechaaccesu=27 de payares de 2017|apellíu=Trevor|nome=Owens,|fecha=26 de setiembre de 2012|
== Ver tamién ==
|