Diferencies ente revisiones de «Vocal»
Contenido eliminado Contenido añadido
m "rellación" en cuenta de "relación" (que nun ta nel DALLA) |
m Preferencies llingüístiques: localización => llocalización |
||
Llinia 11:
{{Vocales}}
[[Archivu:Cardinal vowels-Jones x-ray.jpg|thumb|200px|Rayos-X de les {{IPA|[i, o, a, ɑ]}}. de Daniel Jones.]]
Los [[Fonética articulatoria|traces articulatories]] qu'estremen los distintos soníos vocálicos determinen la so cualidá vocálica. [[Daniel Jones (fonetista)|Daniel Jones]] desenvolvió'l sistema de [[vocal cardinal|vocales cardinales]] pa describir les vocales acordies con trés carauterístiques comunes «altor» (dimensión vertical, tamién llamada «abertura»), «
=== Altor (o abertura) ===
{{AP|abertura (fonética)|Abertura}}
L'altor vocálicu recibe'l so nome de la posición vertical de la llingua en rellación col cielu la boca o a l'abertura de los [[maxilar]]es. Nes «vocales altes», como {{IPA|[i]}} y {{IPA|[o]}}, la llingua asitiar na parte cimera de la boca, ente que nes «vocales baxes», como {{IPA|[a]}}, la llingua asitiar na parte inferior. Nel [[Alfabetu Fonéticu Internacional|AFI]] prefiérense los términos vocal zarrada» y «vocal abierta» respeutivamente, que describen l'abertura relativa del quexal. Sicasí, l'altor vocálicu ye una cualidá más bien acústica, non articulatoria, polo qu'anguaño se define non pol altor de la llingua o l'abertura del quexal, sinón pola frecuencia relativa del primera [[formante]] (F1). Cuanto más altu sía'l valor F1, más baxa (más abierta) va ser la vocal; l'altor, por tanto, ye inversamente proporcional a F1.<ref>Acordies con [[Peter Ladefoged]], les descripciones articulatories tradicionales como abertura y
* [[vocal zarrada]] (vocal alta)
Llinia 27:
Les vocales medies xenuines nun oldeen coles semicerradas nin coles semiabiertas en nenguna llingua, y los símbolos {{IPA|[y ø ɤ o]}} úsense davezu pa representar vocales semicerradas o medies, como nel casu del español, onde {{IPA|[y]}} y {{IPA|[o]}} suelen representar vocales medies.
N'inglés, por casu, oldéense seis altures distintos nes vocales, pero diches altores dependen de diferencies en
El parámetru d'altor vocálicu paez ser la traza primaria de les vocales, una y bones toles llingües usen l'altor contrastivamente. Nun hai otros parámetros, como anterioridá-posterioridá o redondeamiento (ver más embaxo), que s'empleguen en toles llingües. Delles llingües tienen un sistema vocálicu vertical, nes que, siquier nel nivel fonolóxicu, solo utilízase l'altor pa estremar ente distintos vocales.
===
[[Archivu:Cardinal vowel tongue position-front.svg|thumb|200px|Posiciones de la llingua pa les vocales [[vocal cardinal|cardinales]] anteriores, indícase'l puntu más altu. La posición del puntu más alto úsase pa determinar l'altor y
La
L'[[Alfabetu Fonéticu Internacional]] identifica cinco grados distintos na
* [[vocal anterior]]
* [[vocal semianterior]]
Llinia 45:
=== Redondeamiento ===
El [[redondeamiento]] o «llabialización» referir a si los llabios tán arrondaos o non. Na mayoría de les llingües, el redondeamiento ye una traza de refuerzu nes vocales posteriores medies o altes, y nun ye distintivu. Polo xeneral, cuanto más alta (zarrada) ye una vocal, más intensu va ser el redondeamiento. Sicasí, delles llingües traten el redondeamiento y la
Sía que non, inclusive en llingües como l'alemán o'l vietnamita, suel esistir una correlación ente redondeamiento y
Esisten distintos tipos de labializazión. Nes vocales posteriores medies y altes arredondiaes los llabios suelen protuberar pa escontra fora, esti fenómenu conozse como «redondeamiento exolabial», una y bones les superficies internes de los llabios tán visibles. Per otru llau, nes vocales anteriores medies y altes arrondaes, los llabios suelen «estruyise», colos marxes de los llabios escontra adientro y averándose ente sigo. Esti fenómenu conozse como «redondeamiento endolabial». Sicasí non toles llingües siguen esti modelu. La {{IPA|/o/}} del [[idioma xaponés|xaponés]], por casu, ye una vocal posterior endolabial (estruyida). El [[idioma suecu|suecu]] y el [[idioma noruegu|noruegu]] son les úniques dos llingües conocíes nes qu'esta traza ye pertinente (contrastivo), y cunten con [[vocal zarrada anterior arrondada|vocales zarraes anteriores arrondaes]] y [[vocal zarrada central arrondada|vocales zarraes centrales arrondaes]] endolabiales y exolabiales, respeutivamente. En munchos analises fonéticos, dambos considérense tipos de redondeamiento, pero dalgunos fonetistas nun creen que sían subgrupos d'un únicu fenómenu de redondeamiento, polo que prefieren los términos independientes «arrondáu» (exolabial), «estruyíu» (endolabial) y «distendíu» (non arrondáu).
Llinia 96:
El primera formante, embrivíu «F1», correspuende a l'abertura vocálica (altor). Les [[vocal abierta|vocales abiertes]] tienen frecuencies F1 altes, ente que les [[vocal zarrada|vocales zarraes]] tienen frecuencies F1 baxes, como puede reparase na ilustración al marxe. Les vocales {{IPA|[i]}} y {{IPA|[o]}} cunten con primeros formantes baxos asemeyaos, ente que {{IPA|[ɑ]}} tener más altu.
El segundu formante, «F2», correspuende a la
Diversos investigadores<ref>Ladefoged, Peter (2006) ''A Course in Phonetics (Fifth Edition)'', Boston: Thomson Wadsworth, p. 189.</ref><ref>Hayward, Katrina (2000) ''Esperimental Phonetics'', Harlow, UK: Pearson, p. 160.</ref> encamienten l'usu de trazaos simples de F1 vs. F2. De fechu los analistes utilizaron esti tipu de trazaos p'amosar la cualidá de les vocales d'una amplia variedá de llingües, incluyendo la ''Received Pronounciation'' del inglés británicu,<ref>Deterding, David (1997) The formants of monophthong vowels in Standard Southern British English Pronunciation, ''Journal of the International Phonetic Association'', 27, 47-55.</ref><ref>Hawkins, Sarah and Jonathan Midgley (2005) Formant frequencies of RP monophthongs in four age groups of speakers, ''Journal of the International Phonetic Association'', 35, 183-199.</ref> l'inglés de la Reina,<ref>Harrington, Jonathan, Sallyanne Palethorpe and Catherine Watson (2005) Deepening or lessening the estrema between diphthongs: an analysis of the Queen's annual Christmas broadcasts. In William J. Hardcastle and Janet Mackenzie Beck (eds.) '' A Figure of Speech: A Festschrift for John Laver'', Mahwah, NJ: Lawrence Erlbaum, pp. 227-261.</ref> l'inglés americanu,<ref>Flemming, Edward and Stephanie Johnson (2007) Rosa's roses: reduced vowels in American English, ''Journal of the International Phonetic Association'', 37, 83-96.</ref> l'inglés de Singapur,<ref>Deterding, David (2003) An instrumental study of the monophthong vowels of Singapore English, ''English World-Wide'', 24, 1–16</ref> l'inglés de Brunéi,<ref>Salbrina, Sharbawi (2006) The vowels of Brunei English: an acoustic investigation. ''English World-Wide'', 27, 247-264.</ref> el frisón oriental,<ref>Bohn, Ocke-Schwen (2004) How to organize a fairly large vowel inventory: the vowels of Fering (North Frisian), ''Journal of the International Phonetic Association'', 34, 161-173.</ref> el kabardo,<ref>Gordon, Matthew and Ayla Applebaum (2006) Phonetic structures of Turkish Kabardian, ''Journal of the International Phonetic Association'', 36, 159-186.</ref> y delles llingües indíxenes d'Australia.<ref>Fletcher, Janet (2006) Exploring the phonetics of spoken narratives in Australian indigenous languages. En William J. Hardcastle y Janet Mackenzie Beck (ed.) '' A Figure of Speech: A Festschrift for John Laver'', Mahwah, NJ: Lawrence Erlbaum, pp. 201-226.</ref>
|