Diferencies ente revisiones de «Probeza»

Contenido eliminado Contenido añadido
m iguo parámetros de plantía
m iguo testu: el costumes => les costumes
Llinia 46:
=== Probeza relativa ===
 
Frente a esti criteriu o forma de midir la probeza esistió otru enfoque igualmente clásicu qu'apunta a la posibilidá d'adquirir una canasta de bienes y servicios que puedan asegurar una vida digna d'alcuerdu a les convenciones y estándares d'una sociedá determinada. Nesti casu tenemos l'asina llamada probeza relativa, que varia col [[desenvolvimientu social]] que va determinando, en cada dómina y sociedá, aquel mínimu de consumu sol cual más que ver amenazada la supervivencia cayer nun estáu d'esclusión o imposibilidá de participar na vida social. L'exemplu clásicu d'esta forma de probeza foi dáu por [[Adam Smith]] en ''La riqueza de les naciones'' al escribir: “Por mercancíes necesaries entiendo non solo les indispensables pal sustentu de la vida, sinón toes aquelles que la so falta ye, según elles costumes d'un país, daqué indecoroso ente les persones de bona reputación, inclusive ente les de clase inferior. En cierto, una camisa de [[Llinu testil|llinu]] nun ye necesaria pa vivir. Los griegos y los romanos vivieron d'una manera bien alcontradiza a pesar de que nun conocieron el llinu. Pero nos nuesos díes, na mayor parte d'Europa, un honráu xornaleru avergoñaríase si tuviera que presentase en públicu ensin una camisa de llinu. La so falta denotaría esi deshonroso grau de probeza nel que se presume que naide podría cayer sinón por causa de una conducta n'estremu disipada.”<ref>Smith, Adam (1997). Investigación sobre la naturaleza y causes de la riqueza de les naciones. Méxicu: FCE.</ref>
 
El riesgu d'esta forma de ver la probeza y, polo xeneral, de tola idea de la probeza relativa foi bien apuntáu por Amartya Sen, quién fai un llamáu a nun perder de vista'l nucleu irreductible de privación absoluta na nuesa idea de probeza”. El riesgu ye llegar a una relativización total de “la probeza” siguiendo la famosa frase de Mollie Orshansky alrodiu de que “la probeza, como la guapura, ta nel güeyu de quien la percibe”.<ref>Mollie Orshansky ye la creadora de la llinia de probeza estauxunidense. M. Orshansky, Mollie (1969). “How Poverty is Measured”, Monthly Llabor Review 92:2.</ref> Amás, les mires sociales muévense costantemente na midida na que una sociedá desenvuélvese, alzando socesivamente nuesa vara de midir l'estragal de lo que Smith llamaba “esi deshonroso grau de probeza”. D'esta manera puédese relativizar y hasta banalizar el conceutu de probeza, hasta'l puntu de dicir que, por casu, n'Estaos Xuníos hai un porcentaxe mayor de probes que, nos países del [[África subsahariana]]. Tamién puede llegase a la conclusión que la probeza aumenta al aumentar el bienestar xeneral d'una sociedá yá que les mires sobre'l “mínimu socialmente aceptable” pueden aumentar más rápido que'l bienestar real de la población.
Llinia 57:
==== Probeza relativa como privación ====
 
Este mesmu riesgu cuerre otru de los enfoques más influyentes sobre la probeza, aquel qu'usa'l términu de ''deprivation'' (privación) pa definir la probeza.<ref>Autores como [[Robert K. Merton]] (1938, “Social Structure and Anomie", American Sociological Review 3), Walter Runciman (1966, Relative Deprivation and Social Justice. Londres: Routledge and Kegan Paul) y Peter Townsend (1974, “Poverty as Relative Deprivation”, D. Wedderburn, Poverty, Inequality and Class Structure, Cambridge: [[Cambridge University Press]]) desenvolvieron, de distintes maneres, esti conceutu.</ref> Tratar d'una midida relativa, qu'indica l'ausencia de ciertos atributos, recursos o estatus qu'otres persones tienen. La privación relativa pue ser definida de manera oxetiva, como una midida del conteníu real o material d'esi “tener menos qu'otros”, pero tamién de manera suxetiva, atendiendo fundamentalmente al sentimientu de tener menos qu'otros. Como tal podría ser llamada una midida de la envidia humana y ello ye que aplicando esti criteriu, práuticamente cualesquier podría ser definíu como probe. Agora bien, pa tresformar daqué tan relativu nun indicador que realmente tenga daqué que ver cola probeza o la vulnerabilidá ríquese buscar un estragal de privación o de distancia respeuto del nivel de vida normal d'una sociedá que torgue mínimos satisfactorios d'actuación o participación social. [[Peter Townsend (sociólogu)|Peter Townsend]] apunta al respeutu que ye fundamental “definir l'estilu de vida xeneralmente compartíu o aprobáu en cada sociedá y evaluar si [...] hai un puntu na escala de la distribución de recursos per debaxo del cual les families atopen dificultaes crecientes [...] pa compartir elles costumes, actividaes y dietes que conformen esi estilu de vida.”<ref>Townsend, Peter (1974). “Poverty as Relative Deprivation”, D. Wedderburn, Poverty, Inequality and Class Structure. Cambridge: Cambridge University Press.</ref>
 
D'esta manera taríamos práuticamente de vuelta na probeza relativa, tal como por [[Adam Smith]] tratar. Sicasí, l'usu d'esti conceutu puede tener un valor importante si aplicar nel sentíu más clásicu del términu, aquel de privación relativa suxetiva ellaboráu por [[Robert Merton]], yá que apurre elementos importante pa entender la dinámica de la formación de la conciencia y los conflictos sociales, los que parten del sentimientu de privación más que de la privación o la probeza en sí mesmes. Otru autor clásicu que resumió perbién esta idea ye [[Karl Marx]] al escribir: «Sía grande o pequeña una casa, mientres les que la arrodien son tamién pequeñes cumple toles esixencies sociales d'una vivienda, pero, si al pie de una casa pequeña surde un palaciu, la qu'hasta entós yera casa encoyer hasta quedar convertida nun cabanu […] y por enforma que, nel intre de la civilización, la so casa gane n'altor, si'l palaciu vecín sigui creciendo na mesma o inclusive en mayor proporción, l'habitante de la casa relativamente pequeña dirá sintiéndose cada vez más desazonado, más descontentu, más aforfugáu ente los sos cuatro parés».<ref>Marx, Karl (1957). ''Trabayu asalariáu y capital''. Moscu: Ediciones Progreso.</ref>