Diferencies ente revisiones de «Real Xardín Botánicu de Madrid»
Contenido eliminado Contenido añadido
m iguo puntu ordinal: Esti => Este |
|||
Llinia 32:
El primer proyeutu del nuevu xardín foi encamentáu al asesor científicu [[Casimiro Gómez Ortega]] y al arquiteutu [[Francesco Sabatini]], qu'ente [[1774]] y [[1781]] (añu de la inauguración) realizó trazar inicial, con una distribución en trés niveles, y parte del zarramientu, nel que destaca la [[Puerta Real (Madrid)|Puerta Real]] ([[Paséu del Prado]]). Sobre esta base, ente [[1785]] y [[1789]] [[Juan de Villanueva]] realizó un segundu y definitivu proyeutu, más racional y acorde a la función científica y docente que tenía de tener el xardín. Ésti ocupaba una superficie de 10 [[hectárea|hectárees]] distribuyíes en trés niveles aterrazados que s'afaíen a la [[orografía]] del terrén, dispuestos en forma de cuarteles cuadraos, siguiendo un trazáu octogonal y rematar nes esquines con fontes circulares. Los dos inferiores (''Terraza de los Cuadros'' y ''Terraza de les Escueles Botániques'') permanecen anguaño tal que fueron construyíes, ente que la cimera (''Terraza del Planu de la Flor'') foi remocicada nel [[sieglu XIX]] con traces ajardinados. La cortil taba cerráu por una elegante verja de [[fierro]], fabricada en [[Tolosa (Guipúzcoa)|Tolosa]] ([[Guipúzcoa]]) asitiada sobre piedra de granitu (obra de [[José de Muñoz]]) y cuntaba con dos puertes d'accesu: la yá citada [[Puerta Real (Madrid)|Puerta Real]] de Sabatini, de corte clásicu con columnes dóriques y frontón, y otra secundaria, diseñada por Villanueva, enfrente del [[Muséu del Prado]], por onde anguaño s'apuerta a la cortil (actual [[Plaza de Murillo (Madrid)|Plaza de Murillo]]).
Tamién cuntaba con estufes, pebidales ya instalaciones pa los enseres de caltenimientu y llabor. Na zona
El Xardín convertir nel receptor de les unviaes de les espediciones científiques que auspició la Corona nesti periodu. Ente'l [[sieglu XVIII]] y [[sieglu XIX|XIX]] participó nel desenvolvimientu de siquier cinco expedición científiques, ente elles destaquen la [[Real Espedición Botánica del Nuevu Reinu de Granada]] (actual [[Colombia]]) que'l so direutor foi'l célebre [[José Celestino Mutis]], la [[Espedición Botánica al Virreinatu del Perú]] de los botánicos [[Hipólito Ruiz López|Hipólito Ruiz]] y [[José Antonio Pavón]], la [[Real Espedición Botánica a Nueva España]] (actual [[Méxicu]]), de los botánicos [[Martín Sessé]] y [[José Mariano Mociño]], la [[Espedición Malaspina|Espedición alredor del Mundu]] d'[[Alejandro Malaspina]] colos botánicos [[Antonio Pineda]], [[Luis Née]] y [[Tadeo Haenke]], y la [[Comisión Científica del Pacíficu]], yá nel [[sieglu XIX]], onde participaría'l botánicu [[Juan Isern Battló y Carrera|Juan Isern]].
|