Diferencies ente revisiones de «Llocomotora de vapor»

Contenido eliminado Contenido añadido
mushias cozah denada pur currgeiroh
m Revertíes les ediciones de 88.4.154.51 (alderique) hasta la cabera versión de XabatuBot
Etiqueta: Reversión
Llinia 10:
 
Esta máquina tenía un solu cilindru, disponía d'un volante d'inercia y la tresmisión de fuercia a les ruedes realizar por engranajes. La llocomotora de Trevithick nun foi incorporada al ferrocarril por cuenta de que los raíles de fierro fundíu nun soportaron el pesu de la máquina y estropiáronse nos trés viaxes de prueba realizaos ente les mines de fierro de Penydarren y la canal Methry-Cardiff.
[[Archivu:Loko Salamanca.png|thumb|right|190px|La ''Salamanca'', primeriprimer llocomotora de cremallera de John Blenkinsop.]]
 
Siguió utilizándose la fuercia animal pal arrastre de los vagones, hasta que la escasez de caballos y los sos altos costos por cuenta de les guerres napoleóniques obligó a volver la mirada otra vegada escontra'l locomotores. En 1811 [[John Blenkinsop]] patentó'l sistema de [[ferrocarril de cremallera|cremallera]] pa llocomotora. Finalmente en 1812 [[Matthew Murray]] diseñó y construyó la llocomotora ''Salamanca'' nos talleres Feton, Murray and Wood.
 
La llocomotora disponía per primer vegada de dos cilindros y montaba el sistema de cremallera patentáu por John Blenkinsop, solucionando'l problema de pesu de la máquina. Si la llocomotora yera demasiáu llixera nun tenía abonda adherencia, les sos ruedes motrices patinaban y nun consiguía abasnar la carga. Otra manera, si la máquina pesaba demasiáu, ameyoraba l'adherencia pero estropiaba los raíles. La ''Salamanca'' solucionaba estos inconvenientes.
[[Archivu:Stephenson's Rocket.jpg|thumb|Llocomotora ''[[The Rocket|The Roket]]'', caltenida nel Muséu de Ciencies de Londres.]]
 
En 1826 empecipióse la construcción de la primer llinia ferrial del mundu ente dos ciudaes: Liverpool y Manchester. El diseñu de la llinia encargar a [[George Stephenson]], que tenía esperiencia en diseños de ferrocarriles de mines. En 1829 inda nun se decidiera'l tipu de traición de los vagones. Les llocomotores emplegaes nes mines yeren lentes y pocu fiables, con frecuentes esplosiones. Esa foi la razón de que se propunxera'l proyeutu de disponer de 30 máquines fixes partíes a lo llargo del percorríu, una per cada kilómetru, que per mediu de lluries abasnaríen los vagones.
Llinia 23:
Finalmente compitieron trés llocomotores, la "[[The Rocket]]" de George y Robert Stephenson (padre y fíu), la "Sans Pareil" de [[Timothy Hackworth]] y la "Novelty" del suecu [[John Ericsson]] y el británicu [[John Braithwaite]]. La ganadora foi la "Rocket" porque los sos rivales nun consiguieron terminar la prueba por avería nes máquines, como la "Sans Pareil" que tenía un cilindru defectuosu construyíu nos talleres de Stephenson. A pesar d'esta anomalía, la "Sans Pareil" foi más rápida que les sos competidores. D'esta manera la "Rocket" pasó a la hestoria non por ser la primera o la meyor, sinón por ganar les pruebes de Rainhill.
 
Foi la primer llocomotora moderna de vapor qu'introdució delles innovaciones, que depués fueron emplegaes en casi toes el locomotores construyíes dende entós. Asina, emplegaba una [[Caldera (artefactu)|caldera]] multitubular, que foi idea de [[Henry Booth]], muncho más eficaz pa tresferir el calor de los gases de la combustión a l'agua. Les calderes anteriores co mcfsistíenconsistíen nuna sola [[tubería]] arrodiada d'agua. Tamién utilizaba una [[tobera]] de salida del vapor d'escape pa crear un vacíu parc$MONEY$ ialparcial que tirara del aire qu'alimentaba'l fueu.
 
== Forma básica ==
Llinia 52:
 
'''Semeyes de la corte tresversal d'una llocomotora Beyer Peacock & Company de 1873'''.
<gallery widths="200">
File:Beyer Peacock Locomotive - Inside view 003.JPG|Corte de Llocomotora Beyer, Peacock fabricada en 1873.
File:Beyer Peacock Locomotive - Inside view 005.JPG|Corte de Llocomotora Beyer, Peacock fabricada en 1873.