Diferencies ente revisiones de «Masturbación»

Contenido eliminado Contenido añadido
m iguo parámetros de plantía
m iguo plurales
Llinia 57:
Nun foi hasta'l [[sieglu XVIII]] que al supuestu "dañu moral" que causaría la masturbación añedió'l "dañu físicu": empezó a dicise que la masturbación, amás de condergar les almes, causaba una tremera d'enfermedaes. Escurriéronse munchos métodos p'afayar a los neños y neñes masturbadores,{{cita riquida}} y creáronse numberosos remedios contra la masturbación. Dalgunos d'ellos incluyíen: circuncisión ensin anestesia, guantes aspros, aparatos especiales que torgaben aportar a los xenitales, descargues llétriques, tratar los xenitales con [[ortiga|ortigues]], o extirparlos quirúrgicamente.{{cita riquida}}
 
En décades posteriores, el terrorismu psicolóxicu reemplazó a les otres midíes. Por casu, dicir a los neños que si se masturbaban creceríen-yos pelos nes manes, la cara volveríase-yos verde, ensugaríase-yos el [[pene]] o'l [[clítoris]], volveríense llocos, saldríen-yos granos na cara... Nos [[EE. XX.]] y otros países anglofalantes, empezar a prauticar de forma rutinaria la [[circuncisión]] neonatal por cuenta de un supuestu efeutu preventivu contra la masturbación y la clitoridectomía a les moces que yeren afayaes faciéndolo. Esta postrera abandonóse bien entraos los [[años 1930|añoaños trenta]], pero la circuncisión neonatal de los varones sigue practicándose.{{cita riquida}}
 
Curiosamente, el padre del psicoanálisis sostuvo hasta una edá avanzada que la masturbación adulta yera la causa d'una de les formes de neurosis conocíes entós daquella sol nome de [[neurastenia]].