Diferencies ente revisiones de «Diego Armando Maradona»

Contenido eliminado Contenido añadido
m iguo parámetros de plantía
m Iguo plurales
Llinia 221:
En 2003, Diego Maradona remató dos de les sos rellaciones más importantes: cola so esposa Claudia Villafañe y col so representante y amigu [[Guillermo Coppola|Guillermo Cóppola]]. La so esposa empecipió la demanda de [[divorciu]] el 7 de marzu per abandonu del llar en 1998,<ref>{{Cita web |url=http://www.clarin.com/diariu/2003/03/29/s-04201.htm |títulu=Claudia pidió-y el divorciu a Diego |editor=Clarín |fecha=29 de marzu de 2003 |fechaaccesu=27 d'avientu de 2009}}</ref> depués de permanecer más de 13 años casaos. Maradona y Villafañe contraxeron matrimoniu'l 7 de payares de 1989, nuna gran fiesta realizada nel estadiu [[Lluna Park (Buenos Aires)|Lluna Park]] de la [[Ciudá de Buenos Aires]]. Con Cóppola remató la vinculación contractual y l'amistá que los xunía,<ref>{{Cita web |url=http://www.clarin.com/diariu/2003/11/17/um/m-660603.htm |títulu=Maradona confirmó la so engarradiella con Coppola |editor=Clarín |fecha=17 de payares de 2003 |fechaaccesu=27 d'avientu de 2009}}</ref> empecipiándo-y depués una demanda por un supuestu dineru debíu.
 
N'abril de 2004 Maradona volvió sufrir un importante problema de salú y foi internáu na Clínica Suizu-Arxentina de [[Buenos Aires]]. Les autoridaes de la clínica espresaron que'l xugador sufriera «una crisis hipertensiva, con un cuadru basal de cardiopatía dilatada».<ref>{{Cita web |url=http://www.clarin.com/diariu/2004/04/18/um/m-744632.htm |títulu=Maradona ta internáu con pronósticu reserváu |editor=Clarín |fecha=18 d'abril de 2004 |fechaaccesu=27 d'avientu de 2009}}</ref> Maradona tornara de Cuba tres semanaselmanes antes pa visitar a la so familia, y les sos apaiciones mediátiques previes a la internación non evidenciaron nengún tipu de problema. Los problemes cardiacos de Maradona yeren agravaos pola so adicción a les drogues, polo que, depués de que la so salú estabilizóse, foi internáu'l 9 de mayu na clínica neurosiquiátrica «Del Parque» pa empecipiar un tratamientu de desintosicación. Tres tres meses de internación, Maradona pidió permisu xudicial pa siguir el so tratamientu en Cuba. El xugador nun podía abandonar la clínica ensin el consentimientu de la so familia, quien exercía la so custodia so autorización xudicial.<ref>{{Cita web |url=http://news.bbc.co.uk/hi/spanish/misc/newsid_3545000/3545560.stm |títulu=¿A ónde va Maradona? |editor=BBC Mundu |fecha=7 d'agostu de 2004 |fechaaccesu=27 d'avientu de 2009}}</ref> Amás, l'asesora de Menores ya Incapaces Elena Bortiri, promovio, col consentimientu de la so familia, la inhabilitación de Maradona pola so drogadependencia, en base al artículu 152 bis<ref>"Art. 152 bis: Va Poder inhabilitase judicialmente: 1ᵘ A quien por embriaguez habitual o usu d'estupefacientes tean espuestos a otorgar actos xurídicos perxudiciales a la so persona o patrimoniu.". {{Cita web |url=http://www.infoleg.gov.ar/infolegInternet/anexos/105000-109999/109481/texactley340_libroI_S1_tituloX.htm |títulu=Códigu Civil de la República Arxentina |editor=Ministeriu d'Economía y Finances Públiques |fechaaccesu=27 d'avientu de 2009}}</ref> del [[Códigu Civil de la República Arxentina|códigu civil]].<ref>{{Cita web |url=http://www.clarin.com/diariu/2004/08/07/deportes/d-07901.htm |títulu=Maradona quier una xunta con Kirchner |editor=Clarín |fecha=7 d'agostu de 2004 |fechaaccesu=27 d'avientu de 2009}}</ref> La inhabilitación dictar pa protexer al individuu, y a la so familia, de los sos propios actos, llindando'l so [[capacidá xurídica]]. A pesar del pidíu de Maradona, quién llegó a axuntase col Presidente [[Néstor Kirchner]] pa solicita-y que mediara na situación (anque finalmente la tema nun se trató na xunta),<ref>{{Cita web |url=http://www.clarin.com/diariu/2004/08/12/um/m-812039.htm |títulu=Maradona visitó a Kirchner |editor=Clarín |fecha=12 d'agostu de 2004 |fechaaccesu=27 d'avientu de 2009}}</ref> el tratamientu siguió na Arxentina.
 
Depués de dexar l'actividá deportiva, y por cuenta de los sos escesos cola comida y les drogues, Maradona aumentó considerablemente de pesu algamando los 120 quilos en febreru de 2005.<ref>{{Cita web |url=http://news.bbc.co.uk/hi/spanish/misc/newsid_4322000/4322897.stm |títulu=Cirugía pa Maradona |editor=BBC Mundu |fecha=6 de marzu de 2005 |fechaaccesu=27 d'avientu de 2009}}</ref> En marzu de 2005 someter a una ciruxía bariátrica (''baipás gástricu'') na ciudá de [[Cartagena de Indias]], [[Colombia]], pal control de la [[obesidá]] y demás problemes rellacionaos col sobrepesu.<ref>{{Cita web |url=http://www.elmundo.es/salú/2005/609/1110582009.html |títulu=El «bypass» gástricu de Maradona xenera un discutiniu médicu |editor=El Mundo |fecha=12 de marzu de 2005 |fechaaccesu=27 d'avientu de 2009}}</ref> Gracies a la ciruxía y a una estricta dieta, Maradona baxó en pocos meses más de 50 quilos.<ref>{{Cita web |url=http://www.clarin.com/diariu/2005/09/28/um/m-01013255.htm |títulu=Aumenten los by pass gástricos pol ésitu que tuvo en Maradona |editor=Clarín |fecha=28 de setiembre de 2005 |fechaaccesu=27 d'avientu de 2009}}</ref>
Llinia 235:
Desempeñóse como vicepresidente de ''Conseyu de Fútbol'' de [[Club Atléticu Boca Juniors|Boca Juniors]]<ref>{{Cita web |url=http://www.clarin.com/diariu/2005/06/23/deportes/d-05401.htm |títulu=El vice Diego |editor=Clarín |fecha=26 de xunu de 2005 |fechaaccesu=27 d'avientu de 2009}}</ref> dende xunu de 2005 hasta agostu de 2006.<ref>{{Cita web |url=http://www.clarin.com/diariu/2006/08/26/deportes/d-06601.htm |títulu=Maradona apostó fuerte: resolvió dise de Boca |editor=Clarín |fecha=26 d'agostu de 2006 |fechaaccesu=27 d'avientu de 2009}}</ref> Al ocupar el cargu, solicitó la designación d'[[Alfio Basile]] como entrenador, lo que significó un aciertu yá que so la so conducción téunica l'equipu consiguió dellos títulos nacionales ya internacionales. Tamién siguió xugando al fútbol en partíos benéficos, como'l ''Soccer Aid'' realizáu n'Inglaterra, y nuna nueva modalidá de [[fútbol sala]] llamada ''Showbol''.<ref>{{Cita web |url=http://espndeportes.espn.go.com/news/story?id=417951 |títulu=Les miraes siempres s'afiten nél |editor=ESPN Deportes |fecha=11 de marzu de 2006 |fechaaccesu=27 d'avientu de 2009}}</ref>
 
El 28 de marzu de 2007 foi internáu nel ''Sanatoriu Güemes'',<ref>{{Cita web |url=http://www.clarin.com/diariu/2007/03/29/deportes/d-05015.htm |títulu=Maradona tuvo una descompensación y internar otra vegada |editor=Clarín |fecha=29 de marzu de 2007 |fechaaccesu=27 d'avientu de 2009}}</ref> por cuenta d'escesos coles bébores alcohóliques. Diagnosticóse-y una hepatitis química, aguda y tóxica»,<ref>{{Cita web |url=http://www.clarin.com/diariu/2007/04/03/deportes/d-04801.htm |títulu=Maradona tien una hepatitis alcohólica |editor=Clarín |fecha=3 d'abril de 2007 |fechaaccesu=27 d'avientu de 2009}}</ref> polo que tuvo de permanecer internáu hasta'l 11 d'abril,<ref>{{Cita web |url=http://www.clarin.com/diariu/2007/04/11/deportes/d-05706.htm |títulu=Maradona dexó'l sanatoriu |editor=Clarín |fecha=11 d'abril de 2007 |fechaaccesu=27 d'avientu de 2009}}</ref> cuando los médicos diéron-y l'alta. Dos díes depués tuvo una recaída y tuvo de ser treslladáu por una ambulancia al hospital ''Madre Teresa de Calcuta'' de la llocalidá d'[[Ezeiza]], y depués deriváu al ''Sanatoriu de los Arcos'' de la Ciudá de Buenos Aires.<ref>{{Cita web |url=http://www.clarin.com/diariu/2007/04/14/deportes/d-07801.htm |títulu=Maradona, en crisis y ensin diagnósticu claru |editor=Clarín |fecha=14 d'abril de 2007 |fechaaccesu=27 d'avientu de 2009}}</ref> Ellí permaneció hasta qu'el 21 d'abril decidió internase na clínica psiquiátrica ''Avril'',<ref>{{Cita web |url=http://www.clarin.com/diariu/2007/04/22/deportes/d-07401.htm |títulu=Nun foi Cuba sinón Almagro |editor=Clarín |fecha=22 d'abril de 2007 |fechaaccesu=27 d'avientu de 2009}}</ref> pa tratar la so adicción al alcohol. Tres más de dos semanaselmanes de tratamientu, nes que llegaron a circular rumores de la so muerte,<ref>{{Cita web
|url=http://www.ole.clarin.com/notes/2007/04/26/01407242.html |títulu=Males lengua |editor=Olé |fecha=26 d'abril de 2007 |fechaaccesu=27 d'avientu de 2009}}</ref> el 6 de mayu abandonó la clínica y a otru día llogró l'alta.<ref>{{Cita web |url=http://www.clarin.com/diariu/2007/05/08/deportes/d-05604.htm |títulu=Diego, de la clínica a la tele |editor=Clarín |fecha=8 de mayu de 2007 |fechaaccesu=27 d'avientu de 2009}}</ref>