Diferencies ente revisiones de «Guerra civil siria»

Contenido eliminado Contenido añadido
m iguo testu: entevista => entrevista
m Preferencies llingüístiques: "caracterizar" => "carauterizar"
Llinia 279:
En [[1982]], nun clima d'insurxencia [[islámica]] que duró seis años, Hafez Al Rustíi, llevó a cabu una táctica de ''[[tierra quemada]]'' contra la ciudá de [[Hama]], pa encalorar una revuelta islamista [[Sunismu|suní]], ente quien se cuntaba al movimientu de los [[Hermanos Musulmanes]].<ref>{{Cita web |apellíu=Shadid |nome=Anthony |url=http://www.nytimes.com/2011/04/27/world/middleeast/27syria.html?src=twrhp |títulu=International Outcry Grows Over Syria Crackdown |location=Syria |periódicu=The New York Times |fecha=26 d'abril de 2011 |fechaaccesu=3 de mayu de 2011}}</ref>
 
L'actual presidente [[Bashar al-Rustíi]], fíu de Hafez al-Assad, atopar nel poder dende'l [[17 de xunetu]] de [[2000]], tres el fallecimientu del so padre. El so partíu pertenez al [[Frente Nacional Progresista]], con mayoría nel parllamentu (134 asientos), y otros nueve miembros que representen a 35 partíos políticos. Bashar al-Rustíi y [[Asma al-Rustíi]], la so esposa, nacida y educada nel Reinu Xuníu y musulmana sunni<ref name="rose">{{Cita noticia |apellíu=Golovnina |nome=Maria |url=http://www.reuters.com/article/2012/03/19/us-syria-asma-idUSBRE82I0MB20120319 |títulu=Asma al Rustíi, a "desert rose" crushed by Syria's strife |axencia=Reuters |fecha=19 de marzu de 2012 |fechaaccesu=8 d'agostu de 2013 |idioma=inglés}}</ref> Ente xunetu de 2000 y agostu de 2001, tuvo llugar una «[[Primavera de Damascu]]», con un intensu alderique políticu y social.<ref>{{Cita publicación |títulu=Non Room to Breathe: State Repression of Human Rights Activism in Syria |editorial=Human Rights Watch |fecha=Ochobre de 2007 |volume=19 |issue=6 |páxines=8-13 |url=http://www.hrw.org/en/node/10646/section/4 |idioma=inglés}}</ref> El periodu foi caracterizáucarauterizáu pola apaición de numberosos foros políticos o [[Salón lliterariu|salones]], onde grupos de persones con idees allegaes axuntar en cases privaes p'aldericar asuntos políticos y sociales. Activistes políticos tales como [[Riad Seif]], [[Haitham al-Maleh]], [[Kamal al-Labwani]], [[Riyad al-Turk]] y [[Aref Dalila]] fueron importantes nel desenvolvimientu del movimientu.<ref>{{Cita web |url=http://www.amnesty.org/en/library/asset/MDE24/007/2002/en/ee9fa6f2-d870-11dd-9df8-936c90684588/mde240072002en.html |títulu=Syria Smothering Freedom of Expression: the detention of peaceful critics |editorial=Amnesty International |fecha=5 de xunetu de 2011 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20131208005916/http://www.amnesty.org/en/library/asset/MDE24/007/2002/en/ee9fa6f2-d870-11dd-9df8-936c90684588/mde240072002en.html |fechaarchivu=8 d'avientu de 2013 }}</ref> Los foros más famosos fueron el [[Foru de Riad Seif|de Riad Seif]] y el de [[Jamal al-Atassi]].<ref name="alan">{{cita llibru |apellíu=George |nome=Alan |títulu=Syria:Neither Bread nor Freedom |añu=2003 |editorial=Zed Books |isbn=1-84277-213-9 |páxines=56-58 |url=http://books.google.com/?id=dFdbVVcKsSIC }}</ref>
 
=== Demografía ===
Llinia 798:
Una vegada abarganáu Mosul a finales d'ochobre, un abondosu númberu d'integrantes de [[Estáu Islámicu|Daesh]] pasaron a Siria, lo que dexó entamar una gran ofensiva primero en Palmira obligando al exércitu a recular 40{{esd}}km hasta l'aeropuertu T4, y depués un ataque sobre [[Deir ez-Zor (ciudá)|Deir ez-Zor]], na cual l'exércitu perdió'l control del campusantu lo qu'estremó la bolsa en dos. Esta constitúi la derrota más importante de les SAA dende la intervención rusa en septiembre de 2015. Pa finales de xineru la ofensiva detúvose estabilizándose pa entamos de febreru, gracies a un ferrial bombardéu de la RuAF.
 
En 2017 les ofensives del exércitu siriu caracterizarcarauterizar pol enfoque tradicional d'un solu frente empobináu a un oxetivu políticu, realizando un previu cercu y depués un ataque centráu na gastadura por aciu bombardeos de la SyAF y la RuAF y l'usu de blindaos col fin de buscar una rindición de los defensores primeramente abarganaos (estratexa usada nel asediu de Grosni, nes guerres chechenas, cola variante d'usar l'aviación en llugar d'artillería). Mientres les ofensives contra [[Estáu Islámicu]] basar nun frente sólidu siguiendo una carretera o una vía principal por aciu un ataque direutu, evitando asina un cercu obligando a una retirada improvisada de los defensores (basaes nes táctiques de guerra relámpago, usaes nel sieglu XX).
 
Pel so llau l'exércitu siriu avanzó ensin grandes contratiempos siguiendo la carretera Alepo - Al Bab tomando poblaos y villes, pal 5 de febreru llegó hasta la villa de Umm Arkilah a poco kilómetros al sur d'[[Al-Bab|Al Bab]] y el 13 de febreru algamaron Tadif onde s'afitó con Turquía la máxima meyora tomando como referencia la carretera M4.