Diferencies ente revisiones de «Persia»
Contenido eliminado Contenido añadido
m iguo nome de personaxe históricu: Artajerjes => Artaxerxes |
m Preferencies llingüístiques: "caracterizar" => "carauterizar" |
||
Llinia 49:
El sistema de gobiernu yera una monarquía absoluta hereditaria onde'l rei yera consideráu la forma antropomórfica de dios na tierra. El rei tenía de ser el meyor guerreru, como tamién el meyor cazador. Disponía d'un exércitu personal: los "[[Inmortales]]".
Los gobiernos perses
El gobiernu persa traxo munches novedaes en materia político y económica pa la dómina; ente ellos:
Llinia 70:
=== Exércitu ===
L'[[exércitu aqueménida|exércitu persa]]
{{cita|Na educación de los fíos, que dura dende los cinco hasta los venti años, solamente enséñen-yos trés cuesas: montar a caballu, disparar l'arcu y dicir la verdá.|[[Heródoto]], CXXXVI.<ref>{{cita llibru|títulu=Historia 1|autor=A. S. González, A. P. Jáuregui ya I. M. Rodríguez|editorial=Santillana|llugar=Buenos Aires|añu=1998|isbn=950-46-0086-7}}</ref>}}
Llinia 86:
De la mesma forma que na agricultura y el comerciu, l'Imperiu persa xugó un rol preponderante nel desenvolvimientu material de la so civilización. Esistía'l conceutu d'arte imperial, situación qu'implicaba que les manifestaciones artístiques teníen de reflexar les creencies ya intereses de les autoridaes imperiales y crearon la tintura
L'arte imperial persa
Debíu al calter espansivu qu'adquirió Persia cola xubida al tronu de Ciro II y los sos socesores, la cosmovisión persa taba compuesta, amás, por elementos provenientes d'Exiptu, Babilonia, Grecia y el restu de les sos conquistes territoriales.
|