Diferencies ente revisiones de «Xuan l'Apóstol»

Contenido eliminado Contenido añadido
m iguo parámetru de plantía
m Preferencies llingüístiques: "caracterizar" => "carauterizar"
Llinia 38:
Pola forma d'exerciciu del sacerdociu nesa dómina, nun se refuga que [[Zebedeo]] pudiera ser levita,<ref name="Ratzinger">{{Cita llibru|apellíos = Ratzinger|nome = Joseph|título = Xesús de Nazaret| lugar= Méxicu|editorial = Editorial Planeta|añu= 2007|isbn = 978-970-37-0705-8}}</ref> con una casa de camín nel barriu de Xerusalén habitáu por esenios o nes sos cercaníes, y quiciabes con otra propiedá en Galilea, mientres la pesca nel llagu podría ayudar al sostenimientu familiar. Consideróse qu'una empresa de pesca de medianu valumbu podría ser provisora de pexe al propiu [[Templu de Xerusalén]]. N'efeutu, el [[mar de Galilea]], qu'entá nun siendo de grandes dimensiones ye'l principal reservorio d'agua duce de la rexón, convertir nun centru de pesca de gran importancia pal mundu xudíu. Ye razonable que los xudíos dieren preferencia al pexe prindáu por pescadores xudíos frente al pexe suministráu polos xentiles, una y bones el primeru garantizaba'l cumplimientu de los preceptos rabínicos de «pureza» alimentaria, evitando tratamientos que pudieren tornar l'alimentu n'impuru.<ref>{{cita web |url= http://buscandoajesus.files.wordpress.com/2009/09/sector_pesca.pdf |títulu= El sector de la pesca nel mar de Galilea|fechaaccesu=13 de marzu de 2011|apellíu= Hernández Catalán|nome= Jose Antonio|añu= 2009| páxines= 1-10|urlarchivu=http://web.archive.org/20091128033314/buscandoajesus.files.wordpress.com/2009/09/sector_pesca.pdf|fechaarchivu=28 de payares de 2009}}</ref>
 
Ello ye que el mar de Galilea caracterizarcarauterizar por allugar diversos «emprendimientos» pesqueros, qu'arreyaben non yá a les families de los pescadores sinón tamién a los trabayadores contrataos, a los provisores de materies primes y d'otros productos, a los procesadores» de pexe, a los empacadores» y a los tresportistes.<ref>{{cita publicación |apellíu = Hanson|nome = K.C.|títulu = The Galilean fishing economy and the Jesus tradition|añu= 1997 |publicación = Biblical Theology Bulletin|volume = 27|páxines = 99-111|idioma= inglés| issn= 0146-1079|url= http://www.kchanson.com/ARTICLES/fishing.html |fechaaccesu= 17 de marzu de 2011}}</ref>
 
Resulten de particular interés los términos utilizaos pol Evanxeliu de Lucas: «[...] acapiaron a los sos socios (''metachoi'') del otru barcu [...]»; «[...] Santiago y Juan, fíos de Zebedeo, yeren compañeros (''koinônoi'') con Simón», esto ye, había un sentíu de comunión previu a la esistencia del grupu de «los Dolce», una especie de rellación cooperativa establecida ente la familia de Jonás (padre de Simón Pedro), y la de Zebedeo (padre de Santiago y Juan), que podíen dexase tener asalariaos nel so nónima.
Llinia 707:
:* La escultura de San Juan l'Evanxelista, realizada nel primer terciu del sieglu XX, asitiada na entrada al campusantu de Vegueta nes Palmes de Gran Canaria. D'autor desconocíu, esta escultura amuesa a San Juan con túnica y mantu, cola manzorga abierto y receptivo, y la mano derecha sofitada sobre'l so corazón.<ref>{{cita web |url= http://esculturasdegrancanaria.blogia.com/tarrezas/les palmes-de-gran-canaria.php|título= San Juan l'Evanxelista|fechaaccesu=19 de febreru de 2011}}</ref>
 
:* La escultura de San Juan nel [[Valle de los Caídos]], realizada por [[Juan de Ávalos]]. CaracterizadaCarauterizada pol so monumentalismo categóricu, esta figura de San Juan col águila que la simboliza foi considerada una de les más destacaes representaciones artístiques de Juan na escultura moderna.
:* La escultura de San Juan Evanxelista, venerada na [[Ilesia de la Concepción (La Orotava)|Parroquia Matriz de La nuesa Señora de la Concepción]] de la [[La Orotava|Villa de La Orotava]] ye obra del escultor grancanario [[José Miguel Luján Pérez|José Luján Pérez]] realizada en [[1799]] por encargu de la Confrería de la Vera Cruz y Misericordia, col fin de sustituyir a l'antigua esfigie que'l so encargo esta fecháu en 1621. La imaxe namái tien tallaes la cabeza, manes y pies, y el restu del cuerpu foi realizáu cola téunica de llenzos encoladures.Luján optó por representar al evanxelista de pies, nel momentu de redactar l'Evanxeliu, siendo la única imaxe d'esta iconografía que realizó d'esti estilu, una y bones el restu de imaxees son escultures de candeleru.
 
Llinia 723:
:* Juan con María, madre de Xesús, nel descendimiento de la cruz («Deposición»).<ref group="Nota">Asina lo pintaron Hans Pleydenwurff (1465), Gerard David (1510-1515), Bronzino (1545) y Nicolas Poussin (c. 1630), ente otros.</ref>
 
:* Juan con María na Piedá», cuando Xesús, muertu, queda en brazos de la so madre; y nun tipu de motivu similar conocíu como «Llamentu».<ref group="Nota">Asina lo caracterizaron Jean Malouel (1400-1410), Giovanni Bellini (1455), Enguerrand Charonton (c. 1460), Sandro Botticelli (c. 1490), Perugino (1494-1495), Il Sodoma (1533) y Anthonis van Dyck (1618-1620); como «Llamentu» foi caracterizáucarauterizáu por Hugo van der Goes (1467-1468), Hans Memling (1475-1480) y Albrecht Dürer o Alberto Durero (1494-1497), ente otros.</ref>
 
:* Juan mientres la sepultura de Xesús.<ref group="Nota">Asina lo significaron Fra Angelico (1438-1440) y Pedro Sánchez (c. 1490), ente otros.</ref>