Diferencies ente revisiones de «Historia de la India»

Contenido eliminado Contenido añadido
m iguo plurales
m iguo contraición: La área => L'área
Llinia 109:
=== Les dinastíes de Magadha ===
[[Archivu:Magadha Expansion (6th-4th centuries BCE).png|miniaturadeimagen|L'Estáu Magadha escontra 600 e.C., antes d'espandise dende la so capital Rajagriha, mientres les dinastíes Haryanka y Shishunaga.]]
Magadha foi unu de los dieciséis Mahajanapadas (en sánscritu: grandes países) o reinos de l'antigua India. La L'área medular del reinu foi la área de Bihar, al sur del Ganges; la so primer capital foi Rajagriha (la moderna Rajgir), dempués Pataliputra (la moderna Patna). Magadha espandir hasta incluyir la mayor parte de Bihar y Bengala cola conquista de Licchavi y Anga, respeutivamente<ref>{{Cita llibru |autor= Ramesh Chandra Majumdar |títulu= Ancient India |añu=1977|editorial= Motilal Banarsidass Publishers |llugar= |isbn=81-208-0436-8 |páxina= |url= }}</ref> y darréu con gran parte del oriente de Uttar Pradesh y Orissa. L'antiguu reinu de Magadha ye bien mentáu en testos jainistas y budistes. Tamién se menta nel Ramayana, el Mahabharata y los Puranas.<ref>{{cita web|títulu=Magadha Empire|url=http://www.iloveindia.com/history/ancient-india/magadha-empire.html}}</ref> La referencia más antigua al pueblu maghada atopar nel Atharvaveda, onde se listan xuntu colos angas, gandharis y mujavats. El reinu Magadha tuvo un papel importante nel desenvolvimientu del jainismu y el budismu, y dos de los más grandes imperios de la India, l'imperiu Maurya y l'imperiu Gupta, aniciar de Magadha. El reinu Magadha incluyía comunidaes republicanes, como la comunidá de Rajakumara. Los poblaos teníen les sos propies asamblees, sol poder de xefes locales llamaos gramakas. Les sos alministraciones taben estremaes en funciones executiva, xudicial y militar.
 
[[Archivu:Magadha kingdom coin Circa 350 BC AR Karshapana.jpg|miniaturadeimagen|150px|left|Monedes de Magadha mientres la dinastía Shishunaga.]]
Llinia 125:
|testu2 = Moneda qu'amuesa a Alexandru Magno lluchando contra'l rei Poros. |alineación_texto2 = left
}}
En 530 e.C., Ciro el Grande, rei del Imperiu persa aqueménida, crució los montes del Hindukush pa buscar tributu de les tribus de Kamboja, Gandhara y la rexón transindia (nos actuales Afganistán y Paquistán).<ref name="Romila Thapar p. 58">{{Cita llibru | títulu=A History of India: Part 1 | autor=Romila Thapar | páxina=58}}</ref> Escontra 520 e.C., mientres el reináu de Darío I de Persia, gran parte de la rexón noroccidental del subcontinente (Paquistán y oriente d'Afganistán) pasó a ser gobernada pol Imperiu persa como parte de los sos territorios más orientales. La L'área permaneció so control persa mientres dos sieglos.<ref>{{cita web |url=http://www.metmuseum.org/TOAH/hd/acha/hd_acha.htm |títulu=The Achaemenid Persian Empire (550–330 B.C.) |fechaaccesu=19 de mayu2007 |autor=Department of Ancient Near Eastern Art |fecha=October 2004 |editorial= New York: The Metropolitan Museum of Art}}</ref> Mientres esa dómina la India suministró mercenarios al exércitu persa que dempués combatiríen en Grecia. Sol gobiernu persa, la famosa ciudá de Takshashila convertir nun centru onde s'entemecíen les enseñances védiques ya iranies.<ref>Romila Thapar, ''A History of India'', p. 59.</ref> La dominancia persa nel noroeste d'Asia del sur terminó cola conquista de Persia por Alexandru Magno en 327 e.C.<ref>Carl Roebuck, ''The World of Ancient Times'' (Charles Scribner's Sons Publishing: New York, 1966) p. 357.</ref>
 
Escontra 326 e.C., Alexandru Magno conquistara Asia Menor y l'Imperiu persa y llegara a les fronteres noroccidentales del subcontinente indiu. Ende ganó al rei Poros na batalla de Hidaspes (cerca de l'actual Jhelum, Paquistán) y conquistó gran parte del Punyab.<ref>{{Cita llibru |autor=J. F. C. Fuller |títulu= The Generalship of Alexander the Great|edition=reimpresión |fecha=3 de febreru de 2004|editorial=Da Capo Press |llugar=Nueva York|isbn=0-306-81330-0 |páxines= 188–199|capítulu=Alexander's Great Battles}}</ref> La marcha d'Alejandro escontra l'este poner en confrontación col Imperiu Nanda de Magadha y el reinu Gangaridai de Bengala. El so exércitu, exhausto y medrosu ante la perspeutiva d'enfrentase a exércitos indios más numberosos nel ríu Ganges, remontar nel ríu Hyphasis (actual ríu Beas) y negóse a avanzar más al este. Alejandro, dempués d'axuntase col so oficial Coeno y saber del poder del Imperiu Nanda, convencer de que lo meyor yera tornar.