Diferencies ente revisiones de «Tegucigalpa»

Contenido eliminado Contenido añadido
m Preferencies llingüístiques: "caracterizar" => "carauterizar"
m iguo contraición: La área => L'área
Llinia 6:
Mientres la curtia esistencia de la Constitución Política de la [[República Federal de Centro América]], ente 1824 y 1839, Tegucigalpa foi declarada un [[distritu federal]] y capital de los entós xuníos nuna sola nación: los estaos d'[[El Salvador]], [[Guatemala]] y Honduras.<ref>{{cita web |url= http://www.mp.hn/Biblioteca/constituciones/1921.htm|títulu=Constitución Política de 1921|fechaacceso=20 de xunetu de 2013 |autor=Asamblea Nacional Constituyente|apellíu= |nome= |enllaceautor= |fecha=9 de setiembre de 1921 |formatu= |obra= archiváu 30 de marzu de 2006|editor= |editorial= Ministeriu Públicu d'Hondures|ubicación= |idioma= |cita= |urlarchivu=http://web.archive.org/web/http://www.mp.hn/Biblioteca/constituciones/1921.htm|fechaarchivu=29 de payares de 2015}}</ref> Dempués d'esti fallíu intentu de caltener una república centroamericana, Honduras torna a ser un país individual ya independiente y el [[30 de xineru]] de [[1937]], refórmase l'Artículu 179 de la Constitución d'Hondures de 1936 sol Decretu Non. 53 y establezse a Tegucigalpa y Comayagüela como'l [[Distritu Central (Honduras)|Distritu Central]]. El [[09 d'avientu]] del mesmu añu ratificar sol Decretu Non. 2.<ref>{{cita web |url= http://www.historiadehonduras.hn/constituciones/constitucion1936.hondurashtm.htm|títulu=Constitución Política de 1936-Decretu 53|fechaacceso=20 de xunetu de 2013 |autor=Asamblea Nacional Constituyente|apellíu= |nome= |enllaceautor= |fecha=30 de xineru de 1937 |formatu= |obra= archiváu 05 d'avientu de 2000|editor= |editorial= Ministeriu Públicu d'Hondures|ubicación= |idioma= |cita= }}</ref>
 
El Distritu Central atópase na [[Xeografía d'Hondures|rexón montascosa sur central]] d'Hondures nel [[Departamentos d'Hondures|departamentu]] de [[Francisco Morazán (Honduras)|Francisco Morazán]], del cual ye tamién la cabecera departamental.<ref>{{cita web |url= https://redhonduras.hn/geografia/departamentu-de-francisco-morazan/|títulu=Departamentu de Francisco Morazán|fechaacceso=20 de xunetu de 2013 |autor=admin|apellíu= |nome= |enllaceautor= |fecha=23 d'avientu de 2012|formatu= |obra= |editor= |editorial= redhonduras.hn|ubicación= |idioma= |cita= }}</ref> La L'área metropolitana de Tegucigalpa y Comayagüela atopar nun valle, arrodiáu per montes y dambes, siendo [[ciudaes ximielgues]], tán xeolóxicamente dixebraes pola cuenca del ríu Choluteca que-yos traviesa.<ref>{{cita web |url= http://www.opturh.com/espanol/tegucigalpa/tegucigalpa.html|títulu=Tegucigalpa, Una ciudá con muncha hestoria|fechaacceso=20 de xunetu de 2013 |autor=Operador de Turismu Receptivu d'Hondures|apellíu= |nome= |enllaceautor= |fecha=11 de xineru de 2010 |formatu= |obra= |editor= |editorial= OPTURH.com|ubicación= |idioma= |cita= |urlarchivu=http://web.archive.org/web/http://www.opturh.com/espanol/tegucigalpa/tegucigalpa.html|fechaarchivu=29 de payares de 2015}}</ref> El Distritu Central ye'l [[Conceyos d'Hondures|conceyu]] más grande y más pobláu de Francisco Morazán y el decimocuartu más grande d'Hondures.<ref name="conceyos"> {{cita web |url= http://www.projecthonduras.com/map/statistics.pdf|títulu=Información por Departamentu y Conceyu|fechaacceso=7 de xunetu de 2013 |autor=Secretaría d'Estáu del Despachu Presidencial|apellíu= |nome= |enllaceautor= |fecha=9 d'ochobre de 2010 |formatu=PDF |obra= |editor= |editorial= ProjectoHonduras.com|ubicación= |idioma= |cita= }}</ref> Tegucigalpa y Comayagüela, xuntes, ye la ciudá más grande y más poblada d'Hondures.
 
La capital ye'l centru políticu y alministrativu del país onde s'alluguen 23 embaxaes y 16 consulaos representando diplomática y consularmente a 39 países d'alredor del mundu.<ref>{{cita web |url= http://www.hondurasinfo.hn/en_02c.asp|títulu=Embajada y Consulaos n'Hondures|fechaacceso=20 de xunetu de 2013 |autor=Fundación pa la Inversión y Desenvolvimientu d'Esportaciones (FIDE)|apellíu= |nome= |enllaceautor= |fecha=3 d'abril de 2009 |formatu= |obra= |editor= |editorial=hondurasinfo.hn|ubicación= |idioma= |cita= |urlarchivu=http://web.archive.org/web/http://www.hondurasinfo.hn/en_02c.asp|fechaarchivu=29 de payares de 2015}}</ref><ref>{{cita web |url= http://embassy.goabroad.com/embassies-in/hondura#|títulu=Embaxaes|fechaacceso=20 de xunetu de 2013 |autor=Editor en GoAborad.com|apellíu= |nome= |enllaceautor= |fecha=11 de marzu de 2011 |formatu= |obra= |editor= |editorial=GoAbroad.com|idioma= inglés|cita= }}</ref> Ye la sede de la mayoría de les axencies públiques y empreses estatales, ente elles, la [[Empresa Nacional d'Enerxía Eléctrica|ENEE]] y [[Hondutel]], les compañíes nacionales d'enerxía y telecomunicaciones, respeutivamente.<ref>{{cita web |url= http://www.hondurasinfo.hn/en_02i.asp|títulu=Oficines gubernamentales|fechaacceso=20 de xunetu de 2013 |autor=Fundación pa la Inversión y Desenvolvimientu d'Esportaciones (FIDE)|apellíu= |nome=|enllaceautor= |fecha=3 d'abril de 2009 |formatu= |obra= |editor= |editorial= hondurasinfo.hn|ubicación= |idioma= |cita= |urlarchivu=http://web.archive.org/web/http://www.hondurasinfo.hn/en_02i.asp|fechaarchivu=29 de payares de 2015}}</ref> Ye tamién el llar de la [[Selección de fútbol d'Hondures|selección nacional de fútbol]] y del plantel principal y rectoría de la [[Universidá Nacional Autónoma d'Hondures]] (UNAH), la máxima casa d'estudios del país. L'aeropuertu internacional, [[Aeropuertu Internacional Toncontín|Toncontín]], adquirió fama y infamia mundial pela so pista d'aterrizaxe desaxeradamente corta pa un aeropuertu de categoría internacional lo cual obliga a los aviadores a entamar maniobres daqué irregulares mientres el despegue y aterrizaxe pa safar los montes aledañas.<ref>{{cita web |url= http://old.latribuna.hn/2011/02/15/toncontin-sigue-en-segundu-llugar-de-los aeropuertos-mas-peligrosos/|títulu=Toncontín sigue en segundu llugar de los aeropuertos más peligrosos|fechaacceso=20 de xunetu de 2013 |autor=Editor Seición Nacionales|apellíu= |nome= |enllaceautor= |fecha=15 de febreru de 2011 |formatu= |obra= |editor= |editorial= Diariu La Tribuna|ubicación= |idioma= |cita= |urlarchivu=http://web.archive.org/web/http://old.latribuna.hn/2011/02/15/toncontin-sigue-en-segundu-llugar-de-los aeropuertos-mas-peligrosos/|fechaarchivu=29 de payares de 2015}}</ref><ref>{{cita web |url= http://www.elheraldo.hn/Seiciones-Principales/Metro/Toncontin-ye-el-segundu-aeropuertu-mas-peligrosu-del mundu|títulu=Toncontín ye'l segundu aeropuertu más peligrosu del mundu|fechaacceso=20 de xunetu de 2013 |autor=|apellíu= Hernández|nome= Juan Orlando|enllaceautor= |fecha=12 de setiembre de 2012 |formatu= |obra= |editor= |editorial= Diariu L'Heraldu|ubicación= |idioma= |cita= }}</ref>
Llinia 93:
== Xeografía ==
[[Archivu:Teg1.JPG|thumb|right|Tegucigalpa]]
Tegucigalpa atopar nuna cadena de montes a altores de 935 metros (3.068 pies) nos sos puntos más baxos y 1.463 metros (4.800 pies) nel so nivel más altu n'árees suburbanas. Al igual que la mayoría de les tierres altes del interior d'Hondures, la mayoría de la superficie actual de Tegucigalpa foi ocupada por montes abiertos. La L'área qu'arrodia la ciudá sigue siendo'l sofitu a los montes abiertos monte de pinos entemecíos con dalgunos de carbayu, carba y escamplaes de yerba, según l'aguya de fueya perenne de fueyes y montes caducifolios de fueya ancha.
 
Tegucigalpa llinda al norte colos conceyos de [[Cedros (Honduras)|Cedros]] y [[Talanga]], al sur colos conceyos de [[Maraita]], [[San Bonaventura (Honduras)|San Bonaventura]], [[Santa Ana (Francisco Morazán)|Santa Ana]] y [[Lepaterique]], al este colos conceyos de [[Santa Lucía (Honduras)|Santa Lucía]], [[San Antonio d'Oriente]], [[Valle d'Ánxeles]] y [[San Juan de Flores]] y al oeste colos conceyos d'[[Ojojona]], Lepaterique, [[Lamaní]] y San Antonio de Flores.
Llinia 592:
Con un total de 310 animales, ente los que podemos cuntar 20 especies distintes de mamíferos, 23 d'aves y 7 de reptiles.
 
La L'área total del zoolóxicu ye d'unes 22 mazanes.
 
=== Otros sitios d'interés ===