Diferencies ente revisiones de «Cayida de Constantinopla»

Contenido eliminado Contenido añadido
m iguo testu: nordés de => nordeste de
m iguo testu: el oficiales => los oficiales
Llinia 104:
La resistencia de Constantinopla empezó a aparrar cuando suplió l'afandu causáu por una serie de malos presaxos{{Cita riquida}}. Na nueche del [[24 de mayu]] hubo un [[eclís llunar]], recordando a los bizantinos una antigua profecía{{Cita riquida}} de que la ciudá namái aguantaría mientres la [[Lluna]] rellumara nel cielu. A otru día, mientres una procesión, unu de los [[iconu|iconos]] de la [[María (madre de Jesús)|Virxe María]] cayó al suelu. Depués, de sópitu, una torbonada d'agua y xarazo anubrió les cais. Los navíos prometíos polos [[venecia]]nos inda nun habíen llegáu y la resistencia de la ciudá taba a la llende.
 
Coles mesmes, los turcos otomanos encaraben los sos propios problemes. El costo pa sostener un exércitu de 100.000 homes yera bien grande y ellos oficiales comentaben la ineficiencia de les estratexes del sultán hasta entós{{Cita riquida}}. [[Mehmed II]] viose obligáu{{Cita riquida}} a llanzar un ultimátum a Constantinopla: los turcos perdonaríen les vides de los [[cristianu|cristianos]] si l'emperador apurría la ciudá. Como alternativa, prometió llevantar el cercu si Constantino pagaba un pesáu tributu que xubía a cien mil [[besante]]s d'oru al añu. Como les arques taben vacíes dende'l saquéu de la [[Cuarta Cruzada]]{{Cita riquida}}, Constantino viose obligáu{{Cita riquida}} a refugar la ufierta y Mehmed, a llanzar un ataque rápido y decisivo.
 
=== L'asaltu final ===